diumenge, 23 de febrer del 2020

Diumenge I de Quaresma l'any. Any A.


EVANGELI. (Mateu 4,1-11).
En aquell temps,
l’Esperit conduí Jesús al desert
perquè el diable el temptés.
Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,
i quedà extenuat de fam.
El temptador se li acostà i li digué:
«Si ets Fill de Déu,
digues que aquestes pedres es tornin pans.»
Jesús li respongué:
«Diu l’Escriptura:
“L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,
el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:
«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;
l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels
que et duguin a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»
Jesús li contesta:
«També diu l’Escriptura:
“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,
li fa veure tots els reialmes del món
i la seva glòria i li diu:
«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»
Llavors li diu Jesús:
«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!
L’Escriptura diu:
“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»

Llavors el diable el deixà estar,
i vingueren uns àngels per proveir-lo.


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Com a periodista, trobo extraordinari aquest relat de les Temptacions. S'hi descriuen les temptacions que tot ésser humà experimenta quan decideix humanitzar-se fent Humanitat. El relat diu que tu les vas superar totes. Enhorabona!
Però hi ha un punt que em sorprèn: qui t'empeny cap aquestes temptacions és precisament l’Esperit Sant! Hom esperaria que l'Esperit t'impulsés, no pas cap al desert solitari per ser-hi temptat, sinó cap a les multituds, a fi de treure-les de la lamentable situació en què es troben precisament per no haver superat les temptacions de Màgia, Idolatria, Alienació, Poder...
Fid'ho
No puc anar cap a la multitud perquè jo pertanyo a la multitud. Sóc carn de la seva carn i os dels seus ossos. I és precisament aquesta solidaritat total i absoluta amb ella allò que obre el cel i permet escoltar la veu que ressona per a tothom: "Tu ets els meu fill, el meu estimat".
Però també t'he de dir una altra cosa: aquestes paraules generen un gran esquinçament interior perquè, per una banda desitges fer alguna cosa per respondre a les necessitats de la multitud, però per altra banda saps que la força creadora de Déu ressona en cada un dels humans, i ningú ha de pretendre “suplir” la resposta que cadascú pot donar.
Evy
Com a multitud, et submergeixes en l'aigua (bateig), però en surts de seguida. ¿És perquè la solidaritat t'impulsa a superar la submersió o és una crida al lideratge?
Fid'ho
Cal sortir de l'aigua, però en surts xop de multitud.
És una experiència de gran solitud; de desert total. Et sents líder, però des de dintre. Com un rebrot que neix d'una soca quasi morta.
I penses: "Si sóc fill de Déu, puc ajudar la multitud, i he de fer-ho. Tinc en mi la plenitud de l'Esperit creador! Saciaré la fam de cada ésser humà: la seva fam de ser, d'emergir, d'escoltar la mateixa veu que jo vaig escoltar!"
Evy
¿És la 1ª Temptació, oi?
¿Què et permet de no caure-hi?
Fid'ho
Que la multitud no pot ser salvada des de dalt sinó des de dintre; des d'ella mateixa. No pot ser salvada per un fill de Déu sinó només per un fill de l'home. Com un llevat que va transformant la massa.
Evy
I aquí, imagino, sorgeix de seguida la 2ª Temptació: "Fer-se acceptar fent prodigis". Que tothom vegi que, a pesar de ser un home com tothom, ets un escollit de Déu!
Fid'ho
No saps com resulta de difícil treballar en l'obra de Déu, i no permetre que et divinitzin. Sentir la plenitud de l'Esperit, i no utilitzar-lo per legitimar-se un mateix, sinó, deixant-se portar, esperar que el mateix Esperit activi les seves capacitats en cada un dels humans.
¿Saps una cosa, Evy?: la multitud està més disposada a creure en líders que a creure en la presència de l’Esperit de Déu en cada un d'ells.
És un turment terrible refusar el lideratge quan tothom t'ho demana. I a més, saber que, per haver renunciat a ser el “seu” líder, la gent acabarà condemnant-te com a infidel a Déu i al poble!
Evy
Un turment que et posa davant la 3ª Temptació! ¿No és veritat?
Fid'ho
Sí. És veritat.
És tan cansat, resistir la multitud! Al final, tens ganes de dir: "Voleu un rei? Doncs, som-hi: aquí em teniu. Sóc el vostre rei!". Sobretot quan t'adones que, no acceptant de fer-los de rei, acabaran proclaant rei al seu propi botxí.
Com ressona contínuament dintre meu aquell crit tràgic: No aquest, sinó Barrabàs!
Saps una cosa, Evy? "Bar-abbas" significa literalment "fill del Pare". I, tant mateix, l'únic camí continua essent el del fill de l'home.
Evy
Tot i ser tan difícil, tu vas superar totes tres temptacions.
Fid'ho
Sóc fill de l'Home. I, mentre duri el camí, aquestes tres temptacions persistiran en el caminar de cada ésser humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada