Diumenge XIV. Any A.

EVANGELI. (Mateu 11,25-30).

En aquell temps Jesús digué:

“Us enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

tot això que heu amagat als savis i entesos.

Sí, Pare: així us ha plagut a vós.

El Pare ho ha posat tot a les meves mans:

fora del Pare,

ningú no coneix veritablement el Fill;

igualment,

ningú no coneix veritablement el Pare

fora del Fill,

i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;

jo us faré reposar.

Accepteu el meu jou,

feu-vos deixebles meus,

que jo sóc benèvol i humil de cor,

i trobareu el repòs que tant desitjàveu,

perquè el meu jou és suau,

i la meva càrrega, lleugera.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

 
Evy
L’evangeli d’avui és bonic. Però a mi, que sóc periodista, em recorda el llenguatge dels polítics en temps d’eleccions: tots pronostiquen que, només si se’ls vota a ells, tot anirà molt bé.
¿Però, per què et poses en contra dels savis i entesos? Ells estudien la Realitat, i ens poden ajudar molt.

Fid’ho
No estic contra d’ells! Els savis i entesos ens ensenyen moltes coses ben útils. Però quan es tracta de la vida, no n’hi ha prou amb estudiar-la. Cal viure-la. Viure la vida dóna un coneixement molt més profund. Imagina’t l’aigua del mar. Els científics poden estudiar-la fins a l’últim detall: temperatura, densitat, composició, transparència… Però, quan un home cansat i acalorat s’hi capbussa, n’obté un coneixement molt diferent; és un coneixement vital. Per als científics, l’aigua és un objecte extern, separat d’ells. En canvi per al banyista, l’aigua entra a formar part de la seva vida. Per això pot  gaudir-ne.

Evy
Gaudir-ne? La vida sovint és difícil i cansada. Cal lluitar contra obstacles de tota mena… Poques vegades la gaudim.

Fid’ho
La vida és cansada sobretot quan no sabem si val la pena viure-la.

Evy
No em sembla que els teus deixebles ho sàpiguen millor que els altres. Conec “cristians” força avorrits…

Fid’ho
Ni tots els “cristians” són deixebles meus, ni tots els deixebles meus s’anomenen “cristians”. Jo sóc el Fill de l’Home. Quan parlo dels meus deixebles em refereixo a tots aquells que se senten humans i constructors d’Humanitat.
És cert: això comporta esforç, lluita, cansament, preocupació,… Allò que fa lleugera aquesta “càrrega” és experimentar que val la pena.

Evy
Ningú no ho sap si tot plegat val la pena!… Mirant la Història de la Humanitat i veient com evoluciona, més aviat pensaria el contrari.

Fid’ho
Permet-me una pregunta, Evy: ¿Què és allò que t’ha provocat més preocupacions, maldecaps, dubtes, angoixes, despeses,… en la teva vida?

Evy
Els meus fills. Però ha valgut la pena!!!
… Em sembla que ja començo a entendre per on vas…
He de reconèixer que no sabria ni imaginar la meva vida -nostra, amb la meva dona- sense ells…

Fid’ho
Si abans de tenir els fills, amb la teva dona us haguéssiu assegut per fer una llista d’inconvenients i avantatges, quin hauria estat el resultat?

Evy
És impossible una llista així!!! Tot serien inconvenients, perquè els avantatges només els veus sobre la marxa, dintre la situació de cada moment, tenint al davant teu el fill, mirant-lo, veient com reacciona,… No hi ha avantatges pre–buscats ni pre-vistos. És l’amor allò que ho converteix tot en “avantatge”, fins i tot els inconvenients.

Fid’ho
Quan parlo dels savis i entesos em refereixo a aquells que fan i estudien aquesta “llista”, que tu reconeixes, amb raó, que és impossible. Ho has dit molt bé: és l’amor allò que fa lleugera la càrrega de la vida perquè només l’amor de cada moment ens “ensenya” que tot plegat val la pena. I, no pateixis: això també ho poden “aprendre” els savis i entesos quan “viuen” la vida.

Sant Pere i sant Pau

(Diumenge 13 de durant l'any. Any A.)

EVANGELI. (Mateu 16,13-19).

Nota: Afegeixo, en blau, el fragments anterior i posterior de l'evangeli d'avui per facilitar la seva comprensió.

Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel.

Jesús els respongué: «Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps."

I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui."¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps?

La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.» Llavors Jesús els deixà i se'n va anar.

Quan els deixebles passaren a l'altra riba, van veure que s'havien oblidat de proveir-se de pans.

Jesús els digué: «Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.»

Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»

Jesús se n'adonà i els va dir: «Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans?

¿Encara no ho compreneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres?

¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat?

¿Encara no compreneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.»

Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.

(En aquell temps...)

Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip,

i un cop allà, preguntava als seus deixebles:

“Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?”

Ells li respongueren:

“Uns diuen que és Joan Baptista,

altres, que és Elies,

altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes”.

Ell els diu: “I vosaltres, ¿qui dieu que soc?”

Simó Pere li contestà:

“Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”.

Jesús li va respondre:

“Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs:

això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang,

sinó el meu Pare del cel.

I ara, també jo et dic que tu ets Pere.

Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església,

i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.

Et donaré les claus del Regne del cel,

i tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel,

i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”.

Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:

-Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà.

Però Jesús es girà i digué a Pere:

-Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure,

perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Tinc la impressió que la festa de St. Pere (i St. Pau) és important en l'Església Catòlica perquè s'hi celebra el Primat del Papa, successor de Pere. Però, si mirem la Història, el primat del bisbe de Roma ha portat més problemes que bons resultats. De fet els últims papes han demanat explícitament que se'ls ajudi a trobar una manera correcta d'exercir aquest primat.

Fid'ho
Com a fill de l'home, allò que inspiro és fraternitat. Dintre la fraternitat, si algú desitja alguna classe de primacia, que sigui en el servei fraternal als altres.

Evy
Però, segons l'evangeli que hem llegit, tu mateix vas dir a Pere: "Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església".

Fid'ho
També vaig dir-li: "Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes".

Evy
¿Significa, això, que Pere és una figura contradictòria que proclama el bé, però fa el mal?

Fid'ho
De cap manera! El bé i el mal no són realitats contradictòries. El mal no té cap classe de realitat. El patim només, per contrast, des de l'experiència del bé. Només es pateix la foscor quan s'està preparat per a la llum. Només coneixem i lamentem les carències de la infantesa quan som adults. L'ànsia de Poder només resulta "dolenta" quan s'ha sentit la crida a la llibertat i a la fraternitat filial.

Evy
Però tu declares que Pere (que significa Pedra o Roca) és el fonament de la teva Església...

Fid'ho
És clar que sí. Pere personifica els éssers humans que, començant en la imperfecció, escolten i segueixen la crida a la Plenitud. La meva Església no és d'àngels sinó d'homes. Pere encarna l'alternativa als fariseus i saduceus que, per creure en mi, per creure en l'Home, m'exigien un senyal del cel. Els vaig respondre que no hi ha cap altre "senyal" que el de Jonàs ("engolit" per un monstre). Només els humans que es deixen "engolir" per la terra poden acceptar ser fills de Déu. Són la base i el fonament de la meva Església; és a dir: sobre d'ells vaig construint la Humanitat reeixida. I aquest és el "senyal".

Evy
Per tant, això que dius a Pere, ho dius a tothom?...

Fid'ho
Repeteixo: a tothom qui, superant la temptació d'exigir senyals del cel, descobreix els senyals de Déu mirant la terra; mirant la Humanitat. Pere va caure en aquella temptació, però va superar-la.
En un principi, tot i saber per una revelació que l'Home és Fill de Déu, entenia aquesta revelació com un privilegi diví només per a mi. No podia acceptar la meva passió i mort. Arribat el moment de la prova, em va negar per tres vegades dient: "jo no conec (aquest) l'Home". Amb tot, quan li vaig oferir l'oportunitat de convertir-se, va rectificar del tot. Aleshores vaig poder dir-li allò que ja havia dit a d'altres: segueix-me. I em va seguir.

Evy
Però, un cop convertit, no li vas dir només que et seguís, sinó també que fos el pastor de les teves ovelles...

Fid'ho
Tothom és pastor i tothom és ovella! Jo sóc Anyell de Déu i Bon Pastor. Dient a Pere que pasturés les més ovelles li indicava com seria la seva mort: donació total de la seva vida. Primer, fent-me sobrehumà m'havia negat com a home. Un cop convertit, va esdevenir model de conversió. (Com també Pau, que primer em perseguia, però després va acceptar ser apòstol meu).
Tot bon deixeble és pastor, no pas per manar, dirigir o imposar-se, sinó per apeixar les ovelles amb la pròpia vida, com vaig ensenyar-los, amb el meu exemple, quan estava visiblement amb ells.

Festa del Corpus. Any A.

EVANGELI. (Joan 6, 51-58).

En aquell temps Jesús digué als jueus:

”Jo sóc el pa viu baixat del cel.

Qui menja pa d’aquest viurà per sempre.

Més encara:

el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món”.
Els jueus es posaren a discutir. Deien:

“¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”

Jesús els respongué:

“Us ho dic amb tota veritat:

si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang,

no podeu tenir vida en vosaltres.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Ben cert: la meva carn és un veritable menjar,

i la meva sang és una veritable beguda.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.

Aquest és el pa baixat del cel.

No és com el que van menjar els vostres pares.

Ells van morir.

Però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui és Corpus. Com que aquesta festa em resultava una mica estranya, he buscat d'informar-me'n abans de parlar amb tu. I he quedat sorprès: el més important eren les processons, i amb una presència força "exhibicionista" per part teva.

Fid'ho
No sóc exhibicionista. Com a Fill de l'Home em mostro a tothom perquè aquells que ho vulguin puguin esdevenir autènticament humans. En canvi, tu parles d'un exhibicionisme deshumanitzador. I estic d'acord amb tu: alguns dels meus deixebles estan força afeccionats a l'exhibicionisme.

Evy
Aquesta festa té més de 800 anys! Donat que no ets exhibicionista, t'ho deus passar força malament en un dia com avui...

Fid'ho
De fet no m'exhibeixen a mi. Encara que en les seves processons hi hagi un tros de pa, allò que realment exhibeixen són els seus vestits llampants, les seves custòdies daurades, els seus brodats, les seves jerarquies, els seus costums,... En canvi el pa, ni tan sols sembla pa; sembla més aviat paper de farina, que a ningú li fa pensar en alimentar-se'n o en fer-se aliment ell mateix.

Evy
¿Amb vuit segles, tot això no s'hauria pogut corregir?

Fid'ho
Ni amb vuit segles ni amb vint! El cor humà és molt dur en aquest aspecte. És un problema que tinc ja des del primer dia!

Evy
Des del primer dia?...

Fid'ho
Sí. Ho pots llegir en l'Evangeli de Joan, que ho explica molt bé. Quan encara em movia per Galilea, un dia vaig reunir tots els meus deixebles i els vaig fer descobrir que per alimentar realment la vida humana, cal compartir-la. La vida de cadascú és com una petita flama. Si no s'escampa, aviat s'apaga. Només si s'escampa i es fa foguera, pot durar.

Evy
¿I et van entendre?

Fid'ho
Només a mitges. I aquí està el mal!!! Van entendre que allò que els deia era important. Però, per comptes de viure segons allò que els deia, van intentar convertir-me en un rei, perquè suposaven que així els podia solucionar els seus problemes alimentaris... Era gran la seva ceguesa! Pensa que vaig haver d'enfadar-m'hi de valent. Vaig haver d'obligar els principals agitadors a anar-se'n a l'altra riba.

Evy
A l'altra riba?

Fid'ho
És una manera de dir. Galilea està al voltant del seu mar. Passar a l'altra riba vol dir capgirar el punt de vista sobre una determinada situació. Significa tornar a l'Èxode, passant del lloc d'esclavitud al camí cap a la llibertat, com havia fet l'antic Israel travessant el Mar Roig.
Va ser un moment difícil per ells i per mi. Molts em van abandonar. Només alguns, tot i no entendre'm bé, van acceptar que allò que els deia era l'únic camí per ser humans.

Evy
L'únic camí?

Fid'ho
Sí, amic meu: l'únic camí. Qui guarda la seva vida per a ell tot sol, la perd. Només qui la dóna, compartint-la o fent-ne aliment (pa), la fa apta per a la VIDA ETERNA.

Santíssima Trinitat. Any A

EVANGELI. (Joan 3, 16-18).

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,

perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,

sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés,

sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats.

Els qui no creuen, ja han estat condemnats,

per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Quasi sempre que es parla de la Trinitat es parla també de misteri. Com que és un misteri, ja es dóna per suposat que no s'hi pot entendre res.
I jo em pregunto: ¿si no s'hi pot entendre res, per què se'n parla? Jo sóc periodista i, si una cosa no l'entenc, la investigo fins que l'entenc; i si no ho aconsegueixo, no en dic res. En canvi he notat que en els àmbits eclesiàstics molts parlen de la Trinitat dient que és una cosa tan important; però que, com és un misteri, no s'ha de pretendre de voler-la entendre.

Fid'ho
Com a bon periodista que ets, tu saps perfectament que hi ha paraules que canvien de sentit. Tens tota la raó: la paraula "misteri" que, en un principi servia per expressar una experiència transformadora, ha acabat servint d'excusa per a ments peresoses.

Evy
Segons tu, doncs, quan es diu que la Trinitat és un misteri, no s'està dient que és una cosa impossible d'entendre sinó una experiència transformadora. ¿Exactament, què vols dir?

Fid'ho
Podem veure les formes i els colors de les coses; podem sentir les paraules i la música; podem amanyagar una pell suau o olorar un perfum agradable,... Són experiències humanes comunes i habituals. I, amb la ment, podem anar més enllà i entendre el món: el seu funcionament, els seus orígens, la seva evolució...
Però en la vida d'una persona hi ha moments especialment intensos. Hi ha moments en què es dilueixen les diferències entre el món i nosaltres, i ens sentim "atrapats" en la Realitat Total. Una Realitat sentida com a immensa, i immensament bella, creativa, benaurant i meravellosa. Una Realitat que, a la vegada, ens "pren" i ens "depassa", transformant tot el nostre ésser: els sentits, la ment, la percepció, el coneixement, les capacitats... Són moments de plenitud desbordant; de vivència del misteri.

Evy
¿I la paraula "trinitat" serveix per expressar aquesta vivència desbordant?

Fid'ho
Cap paraula no pot expressar aquesta vivència! En la mateixa experiència ja hi descobrim que és intransferible; i que se'ns escapa si la volen prendre o comprendre. Qui la té, l'entén més enllà de les paraules. Quan no es té, totes les paraules del diccionari juntes no bastarien per suggerir-la.
Si, a pesat de tot, intentem parlar-ne, cal corregir cada paraula amb la seva contrària. És una experiència d'unitat, però no pas indiferenciada. S'hi percep la dualitat entre el Jo i la Resta, però sense desconnexió mútua. La paraula "trinitat" pot resultar suggeridora. Suggereix la consciència d'haver entrat en un circuit vital que no comença ni acaba en nosaltres. Un circuit complet en si mateix, i a la vegada, obert. Un circuit d'amor donat, rebut i correspost, semblant al circuit de l'aigua que surt de la mar, es fa pluja escampant vida, i retorna a la mar.

Evy
El circuit de l'aigua no és tancat perquè "s'obre" fent néixer la vida en les seves infinites manifestacions. ¿Podríem dir que el circuit de la Trinitat  "s'obre" generant la Humanitat?

Fid'ho
En el llenguatge cultural d'Occident, es podria dir així, però sense descuidar la gran diferència que hi ha entre el circuit de l'aigua i el circuit de l'Amor. La vida neix de l'aigua per simple transformació i evolució dels seus elements. En canvi, la Humanitat no neix del circuit de l'Amor per evolució o transformació sinó com a resposta lliure i generosa a un Do rebut, també lliure i generós. Per això es pot parlar de misteri.

Pentecosta. Any A.

Nota.
Com diumenge passat, també la festa de la Pentecosta s'inspira directament en el relat de Lluc, llegit com a 1ª Lectura. Per això també avui, i excepcionalment, copio aquí aquest relat.

1ª LECTURA. (Fets dels Apòstols 2,1-11).

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta,

es trobaven tots junts en un mateix lloc,

quan, de sobte,  se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc,

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si deien:

«No són galileus tots aquests que parlen?

Doncs, ¿com és que cadascú de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia,

al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília,

a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

EVANGELI. (Joan 20, 19-23).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus;

Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó (Versió alternativa: als qui els hi reprimiu, els quedaran reprimits)».(Sobre aquesta versió alternativa, >>Pentecosta, 9)

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Llegint el relat de Lluc sobre la Pentecosta, he hagut de canviar algunes idees que me n'havia fet. A partir de pintures que havia vist en llibres d'Art o en museus, jo imaginava que les curioses llengües de foc s'havien posat només sobre els 12 Apòstols, presidits i acompanyats per Maria, la teva mare. Però el relat parla de molta més gent, i diu que tots ells van quedar plens de l'Esperit Sant. Si em permets una broma, diria que allà dintre deuria ser com una fornal!

Fid'ho
Una fornal?... M'agrada aquesta imatge! És una imatge escaient per expressar la gran transformació de què parla aquest relat.

Evy
Jo ho deia per la calor que deuria fer-hi amb tantes flames de foc...

Fid'ho
Doncs jo ho dic per la crema que es produeix a les fornals. Per esdevenir realment humans, cal cremar tota aquella ganga que amaga la bellesa i la dignitat de cada persona. L'ésser humà neix dèbil i insegur, i això el porta a envoltar-se de moltes coses (ganga) que creu que li donaran força i seguretat. La Pentecosta és la fornal on tot això crema, i permet que apareguin la brillantor i la bellesa de l'or pur.

Evy
Jo imaginava que, per als fidels, la jerarquia de l'Església eren aquelles persones que, d'alguna manera, havien rebut sobre seu la flama de l'Esperit Sant. Però si aquestes flames i llengües arriben a tothom,... d'on surt això de la "jerarquia"?!

Fid'ho
¿I tu, un observador conspicu de la societat, m'ho preguntes?! Cremada la ganga, la comunitat pren la forma de comunió mútua, on cadascú, mogut per l'amor, es fa servidor dels altres. No hi ha jerarquia (poder sagrat) de cap classe, sinó només servei!

Evy
Si no hi ha jerarquia, es podria dir que l'Església és una democràcia?

Fid'ho
Democràcia és una paraula bonica, però no serveix per a l'Església. La democràcia encara parla de Poder. En canvi, si l'Església pren forma externa, ha de ser precisament per mostrar a tothom que és possible viure en comunió, exclosa de tota forma de Poder.

Evy
No sé imaginar-me l'Església, sobretot la Catòlica, sense una jerarquia central forta i eficaç.

Fid'ho
Tu ets periodista, i et fixes sobretot en l'aparences; en allò que es veu. En canvi jo, que sóc el fill de l'home, veig la realitat profunda de la Humanitat, que sovint queda amagada. La Pentecosta és l'esclat d'una Humanitat madura. Tothom, sigui de la religió que sigui, pot apuntar-s'hi. En ella tots s'entenen, parlin la llengua que parlin i siguin de la religió que siguin. Cal anar més enllà de les esglésies confessionals, que són les que es veuen. L'Església de la Pentecosta és la Humanitat. I es va construint dia a dia, cada vegada que algú, abandonant el Poder, decideix obrir-se a la resta dels humans per fer Humanitat.

Evy
La paraula "església" significa "assemblea". ¿La Pentecosta seria l'assemblea dels Pobles, sense exclusions?

Fid'ho
Ho has dit molt bé. Una assemblea permanent i permanentment creixent, que entre tots anem construint.