Diumenge 14 de durant l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 11,25-30).

 

En aquell temps Jesús digué:

“Us enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

tot això que heu amagat als savis i entesos.

 

Sí, Pare: així us ha plagut a vós.

El Pare ho ha posat tot a les meves mans:

fora del Pare,

ningú no coneix veritablement el Fill;

igualment,

ningú no coneix veritablement el Pare

fora del Fill,

i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

 

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;

jo us faré reposar.

Accepteu el meu jou,

feu-vos deixebles meus,

que jo sóc benèvol i humil de cor,

i trobareu el repòs que tant desitjàveu,

perquè el meu jou és suau,

i la meva càrrega, lleugera.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

 

Evy
L'evangeli d'avui és bonic. Però a mi, que sóc periodista, em recorda el llenguatge dels polítics en temps d'eleccions: tots pronostiquen que, només si se'ls vota a ells, tot anirà molt bé.
¿Però, per què et poses en contra dels savis i entesos? Ells estudien la Realitat, i ens poden ajudar molt.

Fid'ho
No estic contra d'ells! Els savis i entesos ens ensenyen moltes coses ben útils. Però quan es tracta de la vida, no n'hi ha prou amb estudiar-la. Cal viure-la. Viure la vida dóna un coneixement molt més profund. Imagina't l'aigua del mar. Els científics poden estudiar-la fins a l'últim detall: temperatura, densitat, composició, transparència... Però, quan un home cansat i acalorat s'hi capbussa, n'obté un coneixement molt diferent; és un coneixement vital. Per als científics, l'aigua és un objecte extern, separat d'ells. En canvi per al banyista, l'aigua entra a formar part de la seva vida. Per això pot  gaudir-ne.

Evy
Gaudir-ne? La vida sovint és difícil i cansada. Cal lluitar contra obstacles de tota mena... Poques vegades la gaudim.

Fid'ho
La vida és cansada sobretot quan no sabem si val la pena viure-la.

Evy
No em sembla que els teus deixebles ho sàpiguen millor que els altres. Conec "cristians" força avorrits...

Fid'ho
Ni tots els "cristians" són deixebles meus, ni tots els deixebles meus s'anomenen "cristians". Jo sóc el Fill de l'Home. Quan parlo dels meus deixebles em refereixo a tots aquells que se senten humans i constructors d'Humanitat.
És cert: això comporta esforç, lluita, cansament, preocupació,... Allò que fa lleugera aquesta "càrrega" és experimentar que val la pena.

Evy
Ningú no ho sap si tot plegat val la pena!...
Mirant la Història de la Humanitat i veient com evoluciona, més aviat pensaria el contrari.

Fid'ho
Permet-me una pregunta, Evy: ¿Què és allò que t'ha provocat més preocupacions, maldecaps, dubtes, angoixes, despeses,... en la teva vida?

Evy
... Els meus fills. Però ha valgut la pena!!!
Em sembla que començo a entendre per on vas...
He de reconèixer que no sabria ni imaginar la meva vida –nostra, amb la meva dona- sense ells...

Fid'ho
Si abans de tenir els fills, amb la teva dona us haguéssiu assegut per fer una llista d'inconvenients i avantatges, quin hauria estat el resultat?

Evy
És impossible una llista així!!!
Tot serien inconvenients, perquè els avantatges només els veus sobre la marxa, dintre la situació de cada moment, tenint al davant el fill, mirant-lo, veient com reacciona,... No hi ha avantatges pre–buscats ni pre-vistos. És l'amor allò que ho converteix tot en "avantatge", fins i tot els inconvenients.

Fid'ho
Quan parlo dels savis i entesos em refereixo a aquells que fan i estudien aquesta "llista", que tu reconeixes, amb raó, que és impossible. Ho has dit molt bé: és l'amor allò que fa lleugera la càrrega de la vida perquè només l'amor de cada moment ens "ensenya" que tot plegat val la pena.

I, no pateixis: això també ho poden "aprendre" els savis i entesos quan "viuen" la vida.

Diumenge 13 de durant l'any. Any A.

Evangeli (Mateu 10, 37-42)

En aquell temps Jesús digué als seus apòstols:

«Qui estima el pare o la mare més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui estima els fills o les filles més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui no pren la seva creu i m'acompanya,

no és bo per venir amb mi.

Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,

la perdran,

però els qui per causa meva l'hauran perduda,

la retrobaran.

Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Qui acull un profeta perquè és profeta,

tindrà la recompensa dels profetes,

qui acull un just perquè és just,

tindrà la recompensa dels justos,

i tothom qui doni un vas d'aigua fresca

a un d'aquests petits,

només perquè és el meu deixeble,

us dic amb tota veritat,

no quedarà sense recompensa.»

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui t’has passat, Fid’ho...
A més, considero que no ets coherent amb tu mateix. ¿No dius sempre que hem d’estimar el pròxim? Doncs, ¿qui més pròxim que la mare o el pare? ¿Com pretens que algú t’estimi més a tu que a la seva mare o al seu pare!

Fid’ho
Tant de temps que parlem i encara no em coneixes, Evy?
Com pot ser que contraposis l’amor a mi i l’amor als altres?
Quan dic que qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi, no estic contraposant dos amors sinó dues maneres d’estimar. Estic contraposant un amor encara possessiu a un amor ja alliberador. Perquè l’amor vertader ha de ser alliberador tant per al que estima i com per al que és estimat.

Evy
A veure si t’entenc... ¿M’estàs dient que estimar-te "a tu" significa precisament estimar "als altres", però amb un amor alliberador? ¿Significa que tu no demanes un amor directe cap a tu?

Fid’ho
Evy, ara tu i jo parlem. Però tu ets perfectament conscient que jo sóc “el fill de l’home” i en canvi tu ets una “persona individual concreta”, plena de curiositat per anar descobrint què significa realment ser humà. Doncs bé: aquest diàleg entre nosaltres només és possible perquè la teva curiositat em fa real fent-me el teu “interlocutor”. Com a fill de l’home jo existeixo com a model i com a horitzó en cada ésser humà que busca humanitzar-se.

Evy
¿Per tant, tu no ets ni vols ser “rival” de ningú? ¿No entres en competència amb ningú, sinó que només pots ser estimat en els altres?

Fid’ho
Jo sóc com la llum. La llum no es veu directament. La “veiem” en les coses il·luminades.

Evy
¿O sigui que, quan dius a algú que t’estimi més que el pare o la mare o els fills, simplement estàs “il·luminant” el seu amor per a ells perquè deixi de ser possessiu i es faci alliberador?

Fid’ho
Et sembla poca cosa?

Evy
No; no em sembla poca cosa. Al contrari: per pròpia experiència sé que no hi ha res tan perillós com un amor possessiu. De fet, l’única cosa bona de l’amor possessiu és la seva capacitat per esdevenir amor alliberador.

 

Diumenge 12 de durant l'any. A.

EVANGELI. (Mateu 10,26 - 33).

En aquell temps...

Jesús digué als seus apòstols:

“No tingueu por dels homes.

No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat;

no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut.

Allò que us dic a la fosca,

digueu-ho a plena llum;

allò que us he dit a cau d’orella,

proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos,

però no poden matar l’ànima.

Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern

tant l’ànima com el cos.

¿No es venen dos pardals per pocs diners?

Doncs, ni un d’ells no cau a terra

si no ho permet el vostre Pare.

Però a vosaltres,

Déu us té comptats cada un dels cabells.

No tingueu por:

valeu molt més que tots els ocells plegats.

A tothom que em reconegui davant dels homes,

també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel;

però a tothom que em negui davant els homes,

també jo el negaré davant el Pare del cel.

 Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No, no i no!!!
Avui no puc estar d’acord amb tu, Fid’ho!
A pesar de les paraules boniques  (... “el Pare es preocupa de vosaltres” ... “no tingueu por”...), al final, allò de sempre: cal tenir por. No dels homes, però sí de Déu!
Doncs, no. No m’interessa un Déu que, com tots els poderosos, acaba recorrent a la por.
Perdona, Fid’ho. No ho resisteixo. És més fort que jo. És una qüestió de dignitat!

Fid’ho
Benvolgut Evy: no saps com m’agrada sentir-te parlar així!
Tens tota la raó. El que passa és que no ets gaire realista.
Tu parles de dignitat... Què més voldria jo, que tots els humans assumissin la seva dignitat! T’asseguro que, si fos així, jo no hauria dit mai les paraules que tant t’escandalitzen (i que m’agrada que t’escandalitzin). És veritat: parlar de por en relació a la Font de la Vida és contradictori; excepte quan algú prefereix precisament això: tenir por de la Vida.

Evy
Por de la Vida? Quin “vivent” podria tenir “por de la vida”?

Fid’ho
Ningú no s’ha donat la vida a si mateix. Tothom l’ha rebuda. Però, per rebre-la de debò, cal entrar en una doble generositat: generositat envers els qui ens l’han feta arribar, i generositat per continuar donant-la.
Doncs, bé: quan algú encara no està disposat a viure aquestes generositats, pot sentit por i pànic de la Vida.

Evy
Com a periodista he de reconèixer que això que dius m’ajuda a entendre molts comportaments inexplicables amb què em trobo cada dia. Por a la vida. Potser sí. I potser, a qui té por, només se li pot parlar des de la por.
Però, en tot cas, serà des de la seva por; mai generant-li noves pors.

Fid’ho
No es tracta de noves pors. El que passa és que “tenir por” no queda bé, i, per tant, els qui tenen por de la vida van donant diferents formes a la seva por per dissimular-la a si mateixos i als altres.

Evy
Accepto que la por és camaleònica per naturalesa. Sempre es vol amagar-la disfressant-la de valentia, domini de la situació, crueltat, provocant debilitat en els altres,... Repugnant!
Però torno al que t'he dit abans: Per què un Déu que faci por?

Fid’ho
No, Evy. Déu no fa por. Però qui té por a la Vida, d’alguna manera intenta legitimar-la presentant-la com a “por a Déu”. Però no és por a Déu sinó a la pròpia debilitat; a aquella debilitat que experimenta tot aquell que ha decidit fer-se ell tot sol la “seva vida”.
Com a fill de l’Home, jo he passat per aquestes situacions de “por a Déu” per mostrar a tothom el camí per superar-les. Jo he vençut la por. En mi queda clar que l’home pot vèncer la por.
¿Hi ha algú que pugui tenir por d’un crucificat? Ben cert que no. Doncs jo et dic també: després de mi, cap crucificat no pot tenir por de Déu.

Evy
I els no crucificats?...

Fid’ho
No t’enganyis, Evy: en aquest nostre món, qui no està amb els crucificats està amb els qui crucifiquen. Ho fan per amagar la seva por.
Però també ells són invitats a superar-la.

Diada del Corpus. Any A.

EVANGELI. (Joan 6, 51-58).

En aquell temps Jesús digué als jueus:

”Jo sóc el pa viu baixat del cel.

Qui menja pa d’aquest viurà per sempre.

Més encara:

el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món”.
Els jueus es posaren a discutir. Deien:

“¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”

Jesús els respongué:

“Us ho dic amb tota veritat:

si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang,

no podeu tenir vida en vosaltres.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Ben cert: la meva carn és un veritable menjar,

i la meva sang és una veritable beguda.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.

Aquest és el pa baixat del cel.

No és com el que van menjar els vostres pares.

Ells van morir.

Però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui és Corpus. Com que aquesta festa em resultava una mica estranya, he buscat d'informar-me'n abans de parlar amb tu. I he quedat sorprès: el més important eren les processons, i amb una presència força "exhibicionista" per part teva...

Fid'ho
No sóc exhibicionista. Com a Fill de l'Home em mostro a tothom perquè aquells que ho vulguin puguin esdevenir autènticament humans. En canvi, tu parles d'un exhibicionisme deshumanitzador.
Però estic d'acord amb tu: alguns dels meus deixebles estan força aficionats a l'exhibicionisme.

Evy
Aquesta festa té més de 800 anys! Donat que no ets exhibicionista, t'ho deus passar força malament en un dia com avui...

Fid'ho
De fet no m'exhibeixen a mi. Encara que en les seves processons hi hagi un tros de pa, allò que realment exhibeixen són els "seus" vestits llampants, les "seves" custòdies daurades, els "seus" brodats, les "seves" jerarquies, els "seus" costums,... En canvi el pa, ni tan sols sembla pa; sembla més aviat paper de farina, que a ningú li fa pensar en alimentar-se'n o en fer-se aliment ell mateix...

Evy
¿Amb vuit segles, tot això no s'hauria pogut corregir?

Fid'ho
Ni amb vuit segles ni amb vint! El cor humà és molt dur en aquest aspecte. És un problema que tinc ja des del primer dia!

Evy
Des del primer dia?...

Fid'ho
Sí. Ho pots llegir en l'Evangeli de Joan, que ho explica molt bé.
Quan encara em movia per Galilea, un dia vaig reunir tots els meus deixebles i els vaig fer descobrir que per alimentar realment la vida humana, cal compartir-la. La vida de cadascú és com una petita flama. Si no s'escampa, aviat s'apaga. Només si es comparteix, es fa foguera, i pot durar.

Evy
¿I et van entendre?

Fid'ho
Només a mitges. I aquí està el problema!!! Van entendre que allò que els deia era important. Però, per comptes de viure segons allò que els deia, van intentar convertir-me en un rei, perquè suposaven que així els podria solucionar els seus problemes alimentaris...
Era gran la seva ceguesa! Pensa que vaig haver d'enfadar-m'hi de valent. Vaig haver d'obligar els principals agitadors a anar-se'n a l'altra riba.

Evy
A l'altra riba?

Fid'ho
És una manera de dir. Galilea està centrada en un llac, que ells en diuen "mar "precisament perquè els recorda el pas del "Mar" Roig. Passar a l'altra riba vol dir capgirar el punt de vista sobre una determinada situació. Significa tornar a l'Èxode, passant del lloc d'esclavitud a l'àmbit de la llibertat, com havia fet l'antic Israel travessant el Mar Roig.
Va ser un moment difícil per ells i per mi. Molts em van abandonar. Només alguns, tot i no entendre'm gaire bé, van acceptar que allò que els deia era l'únic camí per fer-se humans.

Evy
L'únic camí?

Fid'ho
Sí, amic meu: l'únic camí. Qui guarda la seva vida per a ell tot sol, la perd. Només qui la dóna, compartint-la o fent-ne aliment (pa), la fa apta per a la VIDA ETERNA.