Diumenge 13 de l'any A.

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

Evangeli (Mateu 10, 37-42)

En aquell temps Jesús digué als seus apòstols:

«Qui estima el pare o la mare més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui estima els fills o les filles més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui no pren la seva creu i m'acompanya,

no és bo per venir amb mi.

Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,

la perdran,

però els qui per causa meva l'hauran perduda,

la retrobaran.

Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Qui acull un profeta perquè és profeta,

tindrà la recompensa dels profetes,

qui acull un just perquè és just,

tindrà la recompensa dels justos,

i tothom qui doni un vas d'aigua fresca

a un d'aquests petits,

només perquè és el meu deixeble,

us dic amb tota veritat,

no quedarà sense recompensa.»

 Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui t’has passat, Fid’ho...
A més, considero que no ets coherent amb tu mateix. ¿No vas dir tu mateix que hem d’estimar el pròxim? Doncs, ¿qui més pròxim que la mare o el pare? ¿Com pretens que algú t’estimi més a tu que a la seva mare o al seu pare!

Fid’ho
Tant de temps que parlem i encara no em coneixes, Evy?
Com pot ser que contraposis l’amor a mi i l’amor als altres?
Quan dic que qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi, no estic contraposant dos amors sinó dues maneres d’estimar. Estic contraposant un amor encara possessiu a un amor ja alliberador. Perquè l’amor vertader ha de ser alliberador tant per al que estima i com per al que és estimat.

Evy
A veure si t’entenc... ¿M’estàs dient que estimar-te a tu significa precisament estimar els altres, però amb un amor alliberador? ¿Significa que tu no demanes un amor directe per a tu?

Fid’ho
Evy, ara tu i jo parlem. Però tu ets perfectament conscient que jo sóc “el fill de l’home” i en canvi tu ets un “persona individual concreta”, plena de curiositat per anar descobrint què significa realment ser humà. Doncs bé: aquest diàleg entre nosaltres només és possible perquè la teva curiositat em fa real fent-me interlocutor teu. Com a fill de l’home jo existeixo com a model i com a horitzó en cada ésser humà que busca humanitzar-se.

Evy
¿Per tant, tu no ets ni no vols ser “rival” de ningú? ¿No entres en competència amb ningú sinó que només pots ser estimat en els altres?

Fid’ho
Jo sóc com la llum. La llum no es veu directament, sinó només en les coses que són il·luminades.

Evy
¿O sigui que, quan dius que t’estimin més que el pare o la mare o els fills, simplement estàs “il·luminant” el seu amor a ells perquè deixi de ser possessiu i es faci alliberador per a tots?

Fid’ho
Et sembla poca cosa?

Evy
No; no em sembla poca cosa. Al contrari: per pròpia experiència sé que no hi ha res tan perillós com un amor possessiu. De fet, l’única cosa bona de l’amor possessiu és la seva capacitat per esdevenir un amor alliberador.

Diumenge 12è. A.

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

EVANGELI. (Mateu 10,26 - 33).

En aquell temps...

Jesús digué als seus apòstols:

“No tingueu por dels homes.

No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat;

no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut.

Allò que us dic a la fosca,

digueu-ho a plena llum;

allò que us he dit a cau d’orella,

proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos,

però no poden matar l’ànima.

Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern

tant l’ànima com el cos.

¿No es venen dos pardals per pocs diners?

Doncs, ni un d’ells no cau a terra

si no ho permet el vostre Pare.

Però a vosaltres,

Déu us té comptats cada un dels cabells.

No tingueu por:

valeu molt més que tots els ocells plegats.

A tothom que em reconegui davant dels homes,

també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel;

però a tothom que em negui davant els homes,

també jo el negaré davant el Pare del cel.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No, no i no! Avui no puc estar d’acord amb tu. A pesar de les paraules boniques  (... “el Pare es preocupa de vosaltres” ... “no tingueu por”...), al final, allò de sempre: cal tenir por. No dels homes, però sí de Déu!
Doncs, no. No m’interessa un Déu que, com tots els poderosos, acaba recorrent a la por.
Perdona, Fid’ho. No ho resisteixo. És més fort que jo. És una qüestió de dignitat!

Fid’ho
Benvolgut Evy: no saps com m’agrada sentir-te parlar així! Tens tota la raó. El que passa és que no ets gaire realista.
Tu parles de dignitat... Què més voldria jo, que tots els humans assumissin la seva dignitat! T’asseguro que, si fos així, jo no hauria dit mai les paraules que tant t’escandalitzen (i que m’agrada que t’escandalitzin). És veritat: parlar de por en relació a la Font de la Vida és contradictori; excepte quan algú prefereix tenir por de la Vida.

Evy
Por de la Vida? Quin “vivent” podria tenir “por de la vida”?

Fid’ho
Ningú no s’ha donat la vida a si mateix. Tothom l’ha rebuda. Però, per rebre-la de debò, cal entrar en una doble generositat: generositat envers els qui ens l’han feta arribar, i generositat per continuar donant-la.
Doncs, bé: quan algú encara no està disposat a viure aquestes generositats, pot sentit por i pànic de la Vida.

Evy
Com a periodista he de reconèixer que això que dius m’ajuda a entendre molts comportaments inexplicables amb què em trobo cada dia. Por a la vida. Potser sí. I potser, a qui té por, només se li pot parlar des de la por.
Però, en tot cas, serà des de la seva por; mai generant-li noves pors.

Fid’ho
No es tracta de noves pors. El que passa és que “tenir por” no queda bé, i, per tant, els qui tenen por de la vida van donant diferents formes a la seva por dissimular-la a si mateixos i als altres.

Evy
Accepto que la por és camaleònica per naturalesa. Sempre es vol amagar-la disfressant-la de valentia, domini de la situació, crueltat, provocant debilitat en els altres,... Repugnant!
Però torno al que he dit abans: Per què un Déu que faci por?

Fid’ho
No, Evy. Déu no fa por. Però qui té por a la Vida, d’alguna manera intenta legitimar-la presentant-la com “por a Déu”. Però no és por a Déu sinó a la pròpia debilitat; a aquella debilitat que experimenta qui ha decidir fer-se tot sol la “seva vida”.
Com a fill de l’Home, jo he passat per aquestes situacions de “por a Déu” per mostrar a tothom el camí per superar-les. Jo he vençut la por. En mi queda clar que l’home pot vèncer la por.
¿Hi ha algú que pugui tenir por d’un crucificat? Ben cert que no. Doncs jo et dic també: després de mi, cap crucificat no pot tenir por de Déu.

Evy
I els no crucificats?...

Fid’ho
No t’enganyis, Evy: en aquest nostre món, qui no està amb els crucificats està amb els qui crucifiquen. Ells ho fan per amagar la seva por. Però també ells són invitats a superar-la.

Corpus. Any A.

EVANGELI. (Joan 6, 51-58).

En aquell temps Jesús digué als jueus:

”Jo sóc el pa viu baixat del cel.

Qui menja pa d’aquest viurà per sempre.

Més encara:

el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món”.
Els jueus es posaren a discutir. Deien:

“¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”

Jesús els respongué:

“Us ho dic amb tota veritat:

si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang,

no podeu tenir vida en vosaltres.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Ben cert: la meva carn és un veritable menjar,

i la meva sang és una veritable beguda.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.

Aquest és el pa baixat del cel.

No és com el que van menjar els vostres pares.

Ells van morir.

Però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui és Corpus. Com que aquesta festa em resultava una mica estranya, he buscat d'informar-me'n abans de parlar amb tu. I he quedat sorprès: el més important eren les processons, i amb una presència força "exhibicionista" per part teva.

Fid'ho
No sóc exhibicionista. Com a Fill de l'Home em mostro a tothom perquè aquells que ho vulguin puguin esdevenir autènticament humans. En canvi, tu parles d'un exhibicionisme deshumanitzador. I estic d'acord amb tu: alguns dels meus deixebles estan força afeccionats a l'exhibicionisme.

Evy
Aquesta festa té més de 800 anys! Donat que no ets exhibicionista, t'ho deus passar força malament en un dia com avui...

Fid'ho
De fet no m'exhibeixen a mi. Encara que en les seves processons hi hagi un tros de pa, allò que realment exhibeixen són els seus vestits llampants, les seves custòdies daurades, els seus brodats, les seves jerarquies, els seus costums,... En canvi el pa, ni tan sols sembla pa; sembla més aviat paper de farina, que a ningú li fa pensar en alimentar-se'n o en fer-se aliment ell mateix.

Evy
¿Amb vuit segles, tot això no s'hauria pogut corregir?

Fid'ho
Ni amb vuit segles ni amb vint! El cor humà és molt dur en aquest aspecte. És un problema que tinc ja des del primer dia!

Evy
Des del primer dia?...

Fid'ho
Sí. Ho pots llegir en l'Evangeli de Joan, que ho explica molt bé. Quan encara em movia per Galilea, un dia vaig reunir tots els meus deixebles i els vaig fer descobrir que per alimentar realment la vida humana, cal compartir-la. La vida de cadascú és com una petita flama. Si no s'escampa, aviat s'apaga. Només si s'escampa i es fa foguera, pot durar.

Evy
¿I et van entendre?

Fid'ho
Només a mitges. I aquí està el mal!!! Van entendre que allò que els deia era important. Però, per comptes de viure segons allò que els deia, van intentar convertir-me en un rei, perquè suposaven que així els podia solucionar els seus problemes alimentaris... Era gran la seva ceguesa! Pensa que vaig haver d'enfadar-m'hi de valent. Vaig haver d'obligar els principals agitadors a anar-se'n a l'altra riba.

Evy
A l'altra riba?

Fid'ho
És una manera de dir. Galilea està al voltant del seu mar. Passar a l'altra riba vol dir capgirar el punt de vista sobre una determinada situació. Significa tornar a l'Èxode, passant del lloc d'esclavitud al camí cap a la llibertat, com havia fet l'antic Israel travessant el Mar Roig.
Va ser un moment difícil per ells i per mi. Molts em van abandonar. Només alguns, tot i no entendre'm bé, van acceptar que allò que els deia era l'únic camí per ser humans.

Evy
L'únic camí?

Fid'ho
Sí, amic meu: l'únic camí. Qui guarda la seva vida per a ell tot sol, la perd. Només qui la dóna, compartint-la o fent-ne aliment (pa), la fa apta per a la VIDA ETERNA.

SS. Trinitat. Any A.

EVANGELI. (Joan 3, 16-18).

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,

perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,

sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés,

sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats.

Els qui no creuen, ja han estat condemnats,

per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Quasi sempre que es parla de la Trinitat es parla també de misteri. Com que és un misteri, ja es dóna per suposat que no s'hi pot entendre res.
I jo em pregunto: ¿si no s'hi pot entendre res, per què se'n parla? Jo sóc periodista i, si una cosa no l'entenc, la investigo fins que l'entenc; i si no ho aconsegueixo, no en dic res. En canvi he notat que en els àmbits eclesiàstics molts parlen de la Trinitat dient que és una cosa tan important; però que, com és un misteri, no s'ha de pretendre de voler-la entendre.

Fid'ho
Com a bon periodista que ets, tu saps perfectament que hi ha paraules que canvien de sentit. Tens tota la raó: la paraula "misteri" que, en un principi servia per expressar una experiència transformadora, ha acabat servint d'excusa per a ments peresoses.

Evy
Segons tu, doncs, quan es diu que la Trinitat és un misteri, no s'està dient que és una cosa impossible d'entendre sinó una experiència transformadora. ¿Exactament, què vols dir?

Fid'ho
Podem veure les formes i els colors de les coses; podem sentir les paraules i la música; podem amanyagar una pell suau o olorar un perfum agradable,... Són experiències humanes comunes i habituals. I, amb la ment, podem anar més enllà i entendre el món: el seu funcionament, els seus orígens, la seva evolució...
Però en la vida d'una persona hi ha moments especialment intensos. Hi ha moments en què es dilueixen les diferències entre el món i nosaltres, i ens sentim "atrapats" en la Realitat Total. Una Realitat sentida com a immensa, i immensament bella, creativa, benaurant i meravellosa. Una Realitat que, a la vegada, ens "pren" i ens "depassa", transformant tot el nostre ésser: els sentits, la ment, la percepció, el coneixement, les capacitats... Són moments de plenitud desbordant; de vivència del misteri.

Evy
¿I la paraula "trinitat" serveix per expressar aquesta vivència desbordant?

Fid'ho
Cap paraula no pot expressar aquesta vivència! En la mateixa experiència ja hi descobrim que és intransferible; i que se'ns escapa si la volen prendre o comprendre. Qui la té, l'entén més enllà de les paraules. Quan no es té, totes les paraules del diccionari juntes no bastarien per suggerir-la.
Si, a pesat de tot, intentem parlar-ne, cal corregir cada paraula amb la seva contrària. És una experiència d'unitat, però no pas indiferenciada. S'hi percep la dualitat entre el Jo i la Resta, però sense desconnexió mútua. La paraula "trinitat" pot resultar suggeridora. Suggereix la consciència d'haver entrat en un circuit vital que no comença ni acaba en nosaltres. Un circuit complet en si mateix, i a la vegada, obert. Un circuit d'amor donat, rebut i correspost, semblant al circuit de l'aigua que surt de la mar, es fa pluja escampant vida, i retorna a la mar.

Evy
El circuit de l'aigua no és tancat perquè "s'obre" fent néixer la vida en les seves infinites manifestacions. ¿Podríem dir que el circuit de la Trinitat  "s'obre" generant la Humanitat?

Fid'ho
En el llenguatge cultural d'Occident, es podria dir així, però sense descuidar la gran diferència que hi ha entre el circuit de l'aigua i el circuit de l'Amor. La vida neix de l'aigua per simple transformació i evolució dels seus elements. En canvi, la Humanitat no neix del circuit de l'Amor per evolució o transformació sinó com a resposta lliure i generosa a un Do rebut, també lliure i generós. Per això es pot parlar de misteri.