SS. Trinitat. Any A.

EVANGELI. (Joan 3, 16-18).

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,

perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,

sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés,

sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats.

Els qui no creuen, ja han estat condemnats,

per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Quasi sempre que es parla de la Trinitat es parla també de misteri. Com que és un misteri, ja es dóna per suposat que no s'hi pot entendre res.
I jo em pregunto: ¿si no s'hi pot entendre res, per què se'n parla? Jo sóc periodista i, si una cosa no l'entenc, la investigo fins que l'entenc; i si no ho aconsegueixo, no en dic res. En canvi he notat que en els àmbits eclesiàstics molts parlen de la Trinitat dient que és una cosa tan important; però que, com és un misteri, no s'ha de pretendre de voler-la entendre.

Fid'ho
Com a bon periodista que ets, tu saps perfectament que hi ha paraules que canvien de sentit. Tens tota la raó: la paraula "misteri" que, en un principi servia per expressar una experiència transformadora, ha acabat servint d'excusa per a ments peresoses.

Evy
Segons tu, doncs, quan es diu que la Trinitat és un misteri, no s'està dient que és una cosa impossible d'entendre sinó una experiència transformadora. ¿Exactament, què vols dir?

Fid'ho
Podem veure les formes i els colors de les coses; podem sentir les paraules i la música; podem amanyagar una pell suau o olorar un perfum agradable,... Són experiències humanes comunes i habituals. I, amb la ment, podem anar més enllà i entendre el món: el seu funcionament, els seus orígens, la seva evolució...
Però en la vida d'una persona hi ha moments especialment intensos. Hi ha moments en què es dilueixen les diferències entre el món i nosaltres, i ens sentim "atrapats" en la Realitat Total. Una Realitat sentida com a immensa, i immensament bella, creativa, benaurant i meravellosa. Una Realitat que, a la vegada, ens "pren" i ens "depassa", transformant tot el nostre ésser: els sentits, la ment, la percepció, el coneixement, les capacitats... Són moments de plenitud desbordant; de vivència del misteri.

Evy
¿I la paraula "trinitat" serveix per expressar aquesta vivència desbordant?

Fid'ho
Cap paraula no pot expressar aquesta vivència! En la mateixa experiència ja hi descobrim que és intransferible; i que se'ns escapa si la volen prendre o comprendre. Qui la té, l'entén més enllà de les paraules. Quan no es té, totes les paraules del diccionari juntes no bastarien per suggerir-la.
Si, a pesat de tot, intentem parlar-ne, cal corregir cada paraula amb la seva contrària. És una experiència d'unitat, però no pas indiferenciada. S'hi percep la dualitat entre el Jo i la Resta, però sense desconnexió mútua. La paraula "trinitat" pot resultar suggeridora. Suggereix la consciència d'haver entrat en un circuit vital que no comença ni acaba en nosaltres. Un circuit complet en si mateix, i a la vegada, obert. Un circuit d'amor donat, rebut i correspost, semblant al circuit de l'aigua que surt de la mar, es fa pluja escampant vida, i retorna a la mar.

Evy
El circuit de l'aigua no és tancat perquè "s'obre" fent néixer la vida en les seves infinites manifestacions. ¿Podríem dir que el circuit de la Trinitat  "s'obre" generant la Humanitat?

Fid'ho
En el llenguatge cultural d'Occident, es podria dir així, però sense descuidar la gran diferència que hi ha entre el circuit de l'aigua i el circuit de l'Amor. La vida neix de l'aigua per simple transformació i evolució dels seus elements. En canvi, la Humanitat no neix del circuit de l'Amor per evolució o transformació sinó com a resposta lliure i generosa a un Do rebut, també lliure i generós. Per això es pot parlar de misteri.