diumenge, 15 de novembre del 2020

Festa de la Plenitud humana (Crist Rei). Any A.


 (Últim diumenge de l'any litúrgic).


EVANGELI. (Mateu 25:31-46).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,

acompanyat de tots els àngels,

s’asseurà al seu tron gloriós

i es reuniran davant d’ell tots els pobles.

Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les 

cabres, i posarà les ovelles a la dreta,
i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta:

Veniu beneïts del meu Pare:

preneu possessió del Regne

que ell us tenia preparat des de la creació del món.

Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar,

quan tenia set em donàreu beure,

quan era foraster em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, em vau vestir,

quan estava malalt em vau visitar,

quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

i us vam donar menjar,

o que passàveu set, i us vam donar beure?

¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir,

o despullat, i us vam vestir?

¿Quan us vam veure malalt o a la presó,

i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,

per petit que fos,

m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra:

Lluny de mi, maleïts:

aneu-vos-en al foc etern

preparat per al diable i els seus àngels.

Vosaltres, quan jo tenia fam,

no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,

quan era foraster, no em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,

quan estava malalt o a la presó,

no em vau visitar.

Ells li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

o que passàveu set, foraster,

despullat, malalt o a la presó,

i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,

per petit que fos,

m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns,

mentre que els justos entraran a la vida eterna.»


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Benvolgut Fid'ho: hem arribat al final de les nostres entrevistes, segons havíem pactat. Durant tot un any, cada diumenge, he anat preparant aquestes trobades llegint els fragments dels evangelis corresponents. Per a mi, ha estat enriquidor. I celebro que aquestes entrevistes acabin bé per tu. Vull dir que acabin amb aquesta festa que et proclama "Rei".
Amb tot, si m'ho permets encara una vegada, et diré que trobo molt estranya aquesta festa de "Crist Rei". ¿Rei de qui? ¿No contradiu, aquesta festa, el significat del teu nom més real: Fill de l'Home?

Fid'ho
No me'n parlis, Evy!!! Ja en el meu temps de Palestina vaig haver de defensar-me d'aquesta mania de tants Humans per buscar reis o líders. Uns em volien rei; altres em van condemnar perquè em feia rei... Va ser com el joc dels disbarats!...

Evy
Però l'evangeli que hem llegit diu clarament que tu, el Fill de l'Home, vindràs amb Poder i t'asseuràs en un tron gloriós. Per tant: ets o no ets rei?

Fid'ho
Em fas la mateixa pregunta que em va fer el representant de l'Imperi en la meva Passió. A la Creu, el cartell de la meva condemna deia: Jesús natzarè, Rei dels Jueus. És l'únic moment en què vaig acceptar ser "rei", perquè quedava ben clar que el meu únic tron és la Creu.

Evy
¿La Creu, el teu únic tron?

Fid'ho
Sí, Evy. La Creu és el meu únic tron.
A la Creu vaig mostrar-me com a vida que es dóna. La Creu, i Jo com a fruit, reinstauràvem aquell mític Arbre de la Vida que tenia la capacitat de canviar el significat de la Mort. Des d'aleshores, sóc també el criteri (o “jutge”) d'Humanitat: qui dóna la vida pels altres és humà; qui menysprea la vida dels altres és inhumà.

Evy
"
Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi". Imagino que aquestes paraules són la clau de volta de la Humanitat; són la pedra de toc per saber quan som o deixem de ser humans.
Ara ho entenc: la teva Creu queda plantada al bell mig de la Humanitat. Com una senyera enlairada, tothom pot descobrir quins són els sentiments del seu cor, fins i tot els més amagats. Per això és també una senyera combatuda. Combatuda per tothom qui pretén amagar sentiments de superioritat amb l’excusa que sigui.
Potser la paraula "rei" no és la més encertada, però expressa el criteri únic i segur per valorar el comportament humà.

Fid'ho
El meu "tron" està en tots els llocs on hi ha éssers humans. Tothom el pot contemplar, acollint-lo o menyspreant-lo, sigui quina sigui la seva Religió, la seva Ètnia o la seva Cultura. Qui m'acull, troba la Vida; qui no m'acull, roman en la Foscor.

NOTA.

Amb la Festa de la PLENITUD HUMANA (Crist Rei) s'acaben aquest Any Litúrgic (Any A, centrat en l'evangeli de Mateu) i també aquestes "Entrevistes" d'Evi amb Fid'ho.
Diumenge que ve comença un Nou Any litúrgic centrat en l'Evangeli de Marc
(Any B)
, i amb "RELECTURES", un altre estil de comentaris per acompanyar els Apunts d'homilia.

 

diumenge, 8 de novembre del 2020

Diumenge 33. Any A.



EVANGELI. (Mateu 25:14-30).

(En blau allò que correspon a la versió llarga).

 

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

«Un home que se n’anava fora del país,

cridà els seus administradors i els confià els seus béns.

A un li donà cinc milions,

a l’altre dos

i a l’altre un,

segons la capacitat de cadascú,

i se n’anà.

El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi,

i en guanyà cinc més.

També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més.

Però el qui n’havia rebut un

guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l’amo tornà

i els demanà comptes.

Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions,

portà també els cinc que havia guanyat i digué:

Senyor, m’havíeu confiat cinc milions

i n’he guanyat cinc més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

 

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué:

Senyor, m’havíeu confiat dos milions

i n’he guanyat dos més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

 

Es presentà també el que n’havia rebut un, i digué:

Senyor, sé que sou un home exigent,

que voleu collir on no havíeu sembrat

i aplegar on no havíeu escampat.

Per això vaig tenir por

i vaig amagar els vostres diners.

Aquí teniu allò que és vostre.

L’amo li contestà:

Ets un administrador dolent i gandul.

¿Tu sabies que vull collir on no he sembrat

i aplegar on no he escampat?

Doncs havies de posar al banc els meus diners,

i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.

Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu,

perquè als qui tenen,

els donaré encara més i en tindran a vessar,

però als qui no en tenen,

els prendré fins allò que els queda.

I aquest administrador inútil,

traieu-lo fora, a la fosca.

Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.»

 


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Tinc la impressió que amb aquesta paràbola vols dir moltes coses... Estic d'acord amb el que passa amb aquell que va rebre un milió, que va enterrar-lo "per seguretat". Em sembla normal que se li prengués, ja que havia mostrat la seva inoperància. En canvi, em sorprèn molt que, per comptes de donar el seu milió a qui en tenia només quatre, fos donat a qui ja en tenia deu. Ho trobo injust, perquè els dos havien mostrat el mateix interès i la seva capacitat per doblar el capital.

Fid'ho
Celebro el teu desig de justícia, Evy.
Però aquí no es tracta de justícia. En aquesta paràbola, els "milions" (seguint la traducció que fa el text) signifiquen la vida que cadascú ha rebut perquè en sigui un bon administrador. S'hi vol destacar una característica que és essencial per a la vida: la creativitat. Qui per por o per peresa renuncia a la creativitat, és com si no visqués. Quanta més vida, més creativitat; i quanta més creativitat, més vida. Això és el que vol significar l'expressió
: als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no en tenen, els prendré fins allò que els queda.

Evy
Dit d'una altra manera: la vida es genera des de la vida.
Això ja ho entenc, i ho experimento cada dia en mi mateix i en el meu entorn. Però també és veritat que uns comencen amb "un", altres amb "dos" i altres amb "cinc". Per què aquesta diferència?

Fid'ho
Aquí els números només serveixen per posar en relleu una altra qualitat de la vida: la diversitat. Els "dipòsits" són diferents i variats, però el resultat final és el mateix per a tothom, si s'ha estat fidel. En aquesta paràbola el resultat final ve indicat clarament per aquestes paraules:
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. No es tracta d'una celebració ocasional. Indica la participació permanent en la Vida mateixa del "Senyor"; és a dir: del Pare. Tots els rius, grans o petits, porten a la Mar immensa, que representa la plenitud per a tots ells. Igualment totes les vides porten a la VIDA, on cadascuna troba la seva Plenitud.

Evy
Però aquell que només havia rebut un milió i el va enterrar, va ser tret fora, a la fosca!...

Fid'ho
"Ser tret fora" no és un càstig sinó la situació que ell mateix ha escollit per pròpia decisió. Qui no vol "viure", queda fora de l'àmbit de la Vida. Els "plors i cruixir de dents" tenen una intenció pedagògica: la no-vida és sentida com un mal quan s'ha estat invitat a la vida.

Evy
I no hi ha cap solució?

Fid'ho
No em toca a mi de respondre-ho això. No ho sé. Com a fill de l'home la meva missió és fer Humanitat amb tots aquells que volen fer Humanitat. No puc oferir alternatives, si és que existeixen...

 

 

diumenge, 1 de novembre del 2020

Diumenge 32. A.




EVANGELI. (Mateu 25:1-13).

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

“Passarà amb el Regne del cel com en deu noies,

que sortiren amb torxes a rebre l’espòs.

N’hi havia cinc de prudents,

i les altres cinc eren desassenyades.

Les desassenyades no s’emportaren oli per les torxes,

però cadascuna de les prudents

se’n proveí d’una ampolla.

Com que el nuvi trigava, els vingué son,

i totes s’adormiren.

Ja era mitjanit quan se sentí cridar:

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.

Aquelles noies es despertaren

i començaren a preparar les seves torxes.

Les que no tenien oli digueren a les altres:

Doneu-nos oli del vostre,

que les nostres torxes no s’encenen.

Però les prudents els respongueren:

Potser no n’hi hauria prou per a totes;

val més que aneu a comprar-ne.

 

Mentre hi eren, arribà el nuvi,

i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.

I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres,

i deien des de fora:

Senyor, Senyor, obriu-nos.

Però ell els respongué:

Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs,

perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Fid'ho
Amb la facilitat tan gran que tenim avui d'encendre o apagar llums, és probable que aquesta paràbola sigui mal entesa, i quedi desplaçat el missatge que vol donar.

Evy
És cert. Donat que avui no tenim cap problema per il·luminar la nit, allò que sembla ressaltar d'aquesta paràbola no és la necessitat de les làmpades sinó és la insolidaritat de les noies prudents envers les desassenyades. Imagino que no és això el que vol dir.
Jo comprenc que, en la situació que explica la paràbola, compartir l'oli hauria estat catastròfic per a la festa. Amb tot, hi ha un punt que em costa d'acceptar: la duresa de l'espòs que no permet l'entrada a les pobres noies imprudents que arriben tard perquè havien anat a comprar, en plena nit, l'oli que necessitaven. Suposo que en aquesta paràbola "l'espòs" ets tu mateix −com a Fill de l'home−. Per això et pregunto: ¿Per què no vas deixar entrar aquelles noies que, de fet, havien estat esperant-te tota la nit?

Fid'ho.
Estimat Evy: tu saps tan bé com jo que estem en una obra ("fer Humanitat") que no permet improvisacions. Hi ha un temps per vetllar i un temps per dormir; un temps per comprar oli i un temps per encendre les làmpades; un temps per entrar i un temps per estar ja a dintre.
El temps va fluint, i no es recupera mai. Si vas a gran velocitat i s'acosta un revolt, tens un temps per frenar. Si no l'aprofites, ve la catàstrofe. El temps no té marxa enrere. El que no fas al seu temps, queda per fer. Encara que ho facis més tard, ja és una altra cosa. Cada instant ve amb la seva feina.

Evy
Però tu ets el fill de l'home. ¿Com pots dir a persones humanes que "no les coneixes"?!

Fid'ho
És una paràbola per fer entendre la “temporalitat” dels Humans.

Com a fill de l'home estic en construcció contínua. Per això necessito que tots els humans estiguin atents a cada moment. Si construeixes una casa i no estàs atent al moment de posar els fonaments, quan arribi la riuada, aquella casa s'ensorrarà. L'havies feta perquè et servís de protecció, però es convertirà en una amenaça.

Evy
Potser tens raó.
Cada moment és fruit del passat i prepara el futur. La vida, com un vaixell de gran tonatge, té la seva inèrcia i no són possibles correccions sobtades. Pertanyo a un Poble que, després de molts anys de dictadura, va optar per la Democràcia. Però, al moment d'instituir-la, vam conformar-nos amb una democràcia a mitges, i, quan vingueren governants no demòcrates, van pervertir-la amb gran facilitat. Al “seu moment” no havíem posat bé el fonaments...

Fid'ho
No es pot esborrar el passat, però és possible corregir-lo amb el present. La Humanitat es construeix amb encerts i amb errors corregits. Encara que és millor prevenir que curar, si emmalaltim és ben legítim buscar la curació. D'aquí ve el meu consell a tothom:
Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Evy
"Ni el dia i ni l'hora" de què?

Fid'ho
De l'obra que estem construint: la Humanitat. Cada moment té la seva aportació. Cada instant genera la seva dosi de creixement. Els moments perduts no són recuperables.