Diumenge 33. Any A.

EVANGELI. (Mateu 25:14-30).

(En blau allò que correspon a la versió llarga).

 

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

«Un home que se n’anava fora del país,

cridà els seus administradors i els confià els seus béns.

A un li donà cinc milions,

a l’altre dos

i a l’altre un,

segons la capacitat de cadascú,

i se n’anà.

El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi,

i en guanyà cinc més.

També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més.

Però el qui n’havia rebut un

guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l’amo tornà

i els demanà comptes.

Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions,

portà també els cinc que havia guanyat i digué:

Senyor, m’havíeu confiat cinc milions

i n’he guanyat cinc més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

 

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué:

Senyor, m’havíeu confiat dos milions

i n’he guanyat dos més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

 

Es presentà també el que n’havia rebut un, i digué:

Senyor, sé que sou un home exigent,

que voleu collir on no havíeu sembrat

i aplegar on no havíeu escampat.

Per això vaig tenir por

i vaig amagar els vostres diners.

Aquí teniu allò que és vostre.

L’amo li contestà:

Ets un administrador dolent i gandul.

¿Tu sabies que vull collir on no he sembrat

i aplegar on no he escampat?

Doncs havies de posar al banc els meus diners,

i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.

Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu,

perquè als qui tenen,

els donaré encara més i en tindran a vessar,

però als qui no en tenen,

els prendré fins allò que els queda.

I aquest administrador inútil,

traieu-lo fora, a la fosca.

Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.»

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Tinc la impressió que amb aquesta paràbola vols dir moltes coses... Estic d'acord amb el que passa amb aquell que va rebre un milió, que va enterrar-lo "per seguretat". Em sembla normal que se li prengués, ja que havia mostrat la seva inoperància. En canvi, em sorprèn molt que, per comptes de donar el seu milió a qui en tenia només quatre, fos donat a qui ja en tenia deu. Ho trobo injust, perquè els dos havien mostrat el mateix interès i la seva capacitat per doblar el capital.

Fid'ho
Celebro el teu desig de justícia, Evy.
Però aquí no es tracta de justícia. En aquesta paràbola, els "milions" (seguint la traducció que fa el text) signifiquen la vida que cadascú ha rebut perquè en sigui un bon administrador. S'hi vol destacar una característica que és essencial per a la vida: la creativitat. Qui per por o per peresa renuncia a la creativitat, és com si no visqués. Quanta més vida, més creativitat; i quanta més creativitat, més vida. Això és el que vol significar l'expressió: als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no en tenen, els prendré fins allò que els queda.

Evy
Dit d'una altra manera: la vida es genera des de la vida.
Això ja ho entenc, i ho experimento cada dia en mi mateix i en el meu entorn. Però també és veritat que uns comencen amb "un", altres amb "dos" i altres amb "cinc". Per què aquesta diferència?

Fid'ho
Aquí els números només serveixen per posar en relleu una altra qualitat de la vida: la diversitat. Els "dipòsits" són diferents i variats, però el resultat final és el mateix per a tothom, si s'ha estat fidel. En aquesta paràbola el resultat final ve indicat clarament per aquestes paraules: Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. No es tracta d'una celebració ocasional. Indica la participació permanent en la Vida mateixa del "Senyor"; és a dir: del Pare. Tots els rius, grans o petits, porten a la Mar immensa, que representa la plenitud per a tots ells. Igualment totes les vides porten a la VIDA, on cadascuna troba la seva Plenitud.

Evy
Però aquell que només havia rebut un milió i el va enterrar, va ser tret fora, a la fosca!...

Fid'ho
"Ser tret fora" no és un càstig sinó la situació que ell mateix ha escollit per pròpia decisió. Qui no vol "viure", queda fora de l'àmbit de la Vida. Els "plors i cruixir de dents" tenen una intenció pedagògica: la no-vida és sentida com un mal quan s'ha estat invitat a la vida.

Evy
I no hi ha cap solució?

Fid'ho
No em toca a mi de respondre-ho això. No ho sé. Com a fill de l'home la meva missió és fer Humanitat amb tots aquells que volen fer Humanitat. No puc oferir alternatives, si és que existeixen...