Diumenge I de Quaresma l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 4,1-11).

En aquell temps,

l’Esperit conduí Jesús al desert

perquè el diable el temptés.

Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,

i quedà extenuat de fam.

El temptador se li acostà i li digué:

«Si ets Fill de Déu,

digues que aquestes pedres es tornin pans.»

Jesús li respongué:

«Diu l’Escriptura:

“L’home no viu només de pa;

viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,

el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:

«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;

l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels

que et duguin a les palmes de les mans,

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li contesta:

«També diu l’Escriptura:

“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,

li fa veure tots els reialmes del món

i la seva glòria i li diu:

«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»

Llavors li diu Jesús:

«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!

L’Escriptura diu:

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»

Llavors el diable el deixà estar,

i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Com a periodista, trobo extraordinari aquest relat de les Temptacions. S'hi descriuen les temptacions que tot ésser humà experimenta quan decideix humanitzar-se fent Humanitat. El relat diu que tu les vas superar totes. Enhorabona!
Però hi ha un punt que em sorprèn: qui t'empeny cap aquestes temptacions és precisament l’Esperit Sant! Hom esperaria que l'Esperit t'impulsés, no pas cap al desert solitari per ser-hi temptat, sinó cap a les multituds, a fi de treure-les de la lamentable situació en què es troben precisament per no haver superat les temptacions de Màgia, Idolatria, Alienació, Poder...

Fid'ho
No puc anar cap a la multitud perquè jo pertanyo a la multitud. Sóc carn de la seva carn i os dels seus ossos. I és precisament aquesta solidaritat total i absoluta amb ella allò que obre el cel i permet escoltar la veu que ressona per a tothom: "Tu ets els meu fill, el meu estimat".
Però també t'he de dir una altra cosa: aquestes paraules generen un gran esquinçament interior perquè, per una banda desitges fer alguna cosa per respondre a les necessitats de la multitud, però per altra banda saps que la força creadora de Déu ressona en cada un dels humans, i ningú ha de pretendre “suplir” la resposta que cadascú pot donar.

Evy
Com a multitud, et submergeixes en l'aigua (bateig), però en surts de seguida. ¿És perquè la solidaritat t'impulsa a superar la submersió o és una crida al lideratge?

Fid'ho
Cal sortir de l'aigua, però en surts xop de multitud.
És una experiència de gran solitud; de desert total. Et sents líder, però des de dintre. Com un rebrot que neix d'una soca quasi morta.
I penses: "Si sóc fill de Déu, puc ajudar la multitud, i he de fer-ho. Tinc en mi la plenitud de l'Esperit creador! Saciaré la fam de cada ésser humà: la seva fam de ser, d'emergir, d'escoltar la mateixa veu que jo vaig escoltar!"

Evy
¿És la 1ª Temptació, oi?
¿Què et permet de no caure-hi?

Fid'ho
Que la multitud no pot ser salvada des de dalt sinó des de dintre; des d'ella mateixa. No pot ser salvada per un fill de Déu sinó només per un fill de l'home. Com un llevat que va transformant la massa.

Evy
I aquí, imagino, sorgeix de seguida la 2ª Temptació: "Fer-se acceptar fent prodigis". Que tothom vegi que, a pesar de ser un home com tothom, ets un escollit de Déu!

Fid'ho
No saps com resulta de difícil treballar en l'obra de Déu, i no permetre que et divinitzin. Sentir la plenitud de l'Esperit, i no utilitzar-lo per legitimar-se un mateix, sinó, deixant-se portar, esperar que el mateix Esperit activi les seves capacitats en cada un dels humans.
¿Saps una cosa, Evy?: la multitud està més disposada a creure en líders que a creure en la presència de l’Esperit de Déu en cada un d'ells.
És un turment terrible refusar el lideratge quan tothom t'ho demana. I a més, saber que, per haver renunciat a ser el “seu” líder, la gent acabarà condemnant-te com a infidel a Déu i al poble!

Evy
Un turment que et posa davant la 3ª Temptació! ¿No és veritat?

Fid'ho
Sí. És veritat.
És tan cansat, resistir la multitud! Al final, tens ganes de dir: "Voleu un rei? Doncs, som-hi: aquí em teniu. Sóc el vostre rei!". Sobretot quan t'adones que, no acceptant de fer-los de rei, acabaran proclaant rei al seu propi botxí.
Com ressona contínuament dintre meu aquell crit tràgic: No aquest, sinó Barrabàs!
Saps una cosa, Evy? "Bar-abbas" significa literalment "fill del Pare". I, tant mateix, l'únic camí continua essent el del fill de l'home.

Evy
Tot i ser tan difícil, tu vas superar totes tres temptacions.

Fid'ho
Sóc fill de l'Home. I, mentre duri el camí, aquestes tres temptacions persistiran en el caminar de cada ésser humà.

Diumenge VII de durant l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 5,38-48).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ja sabeu que, als antics, els van dir:

“Ull per ull, dent per dent.”

Doncs jo us dic:

No us hi torneu, contra els qui us fan mal.

Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell.

Si algú t’obliga a portar una càrrega

un quart d’hora de camí,

porta-li mitja hora.

Dóna a tothom qui et demani,

no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que van dir:

“Estima els altres”, però no els enemics.

Doncs jo us dic:

Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que us persegueixen.

Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa sortir el sol sobre bons i dolents,

i fa ploure sobre justos i injustos.

Perquè si estimeu només els qui us estimen,

quina recompensa mereixeu?

Els publicans, no fan també el mateix?

I si només saludeu els germans,

què feu d’extraordinari?

Els pagans, no fan també el mateix?

Sigueu bons del tot,

com ho és el vostre Pare celestial.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Si ho he entès bé, aquest regne de Déu que tu prediques és per a tothom. Però les condicions que poses no poden ser per a tothom. Tothom està sotmès a la Justícia. I la Justícia diu: qui fa un mal ha de respondre del mal que ha fet. Qui produeix un bé ha de ser compensat correctament. Per tant, d’una manera o altra, cal aplicar allò de Ull per ull; dent per dent. I també: favor per favor.
Tu, en canvi, demanes Generositat. La Generositat ha de ser voluntària. No es pot demanar a tothom.

Fid'ho
Creu-me, Evy: ningú que busqui només la justícia evitarà de caure en la injustícia. Qui busca només ser just, caurà en la violència; i ja saps que la violència és una espiral creixent.

Evy
Potser tens raó. Per això la Justícia no se l'ha de fer cadascú pel seu compte sinó a través de les institucions pertinents.

Fid'ho
No et dic pas que no, encara que també et diré una altra cosa: la societat funciona i es manté gràcies a tots aquells que van més enllà de la simple justícia. Una societat on la majoria dels seus membres no anés més enllà de la justícia, cauria de seguida en l'opressió dels més febles. De fet, és el que està passant en la gran majoria d'Estats.

Evy
La justícia es pot exigir; la generositat, no.

Fid'ho
¿Tens alguna cosa que no l'hagis rebuda?...
La vida mateixa és sempre fruit de la generositat. És per això que, per a cada persona, la generositat és una resposta de justícia, encara que els altres no la puguin exigir.

Evy
¿Vols dir que la generositat té dues cares: per a la pròpia persona és justícia; i per als altres és generositat?

Fid'ho
La vida neix de la generositat. La generositat és aquell plus que desequilibra la vida cap endavant i la fa progressar. Sense generositat, la vida seria com l'aigua que no corre: queda estancada, aviat es podreix i genera corrupció.

Evy
La generositat que tu demanes és absurda! Parar l'altra galta quan t'han pegat és consentir i fomentar la violència dels violents.
¿No és necessari corregir els violents?

Fid'ho
No es corregeix un mal amb un altre mal. El mal només es treu posant-hi bé, de la mateixa manera que només es pot treure la foscor posant-hi llum.

Evy
Si aquesta és la condició per entrar al Regne de Déu, la conclusió que en trec és que està destinat només a minories molt selectes...

Fid'ho
Al Regne de Déu no s'hi entra ni se'n surt. Existeix en forma de llavor dintre cada ésser humà. La generositat és el clima en què creix i es manifesta. No és possible una vida humana sense espurnes de generositat. A més generositat, més capacitat per fer i gaudir del Regne. Ningú no n'és exclòs. Només qui se n'aparta per lluitar-hi en contra en queda fora per pròpia decisió. 

Evy
¿Lluitar-hi en contra?

Fid'ho
En el cor humà hi ha també les llavors sembrades per l'orgull. Cadascú ha d'escollir quines cultiva. Qui adoba l'orgull, ofega la generositat; qui cultiva la generositat, es deslliura de l'orgull. No hi ha una tercera via. L'orgullós no tolera la generositat; i, si té Poder, fa lleis per declarar-la il·legal. 

 

Diumenge 6 de durant l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 5,17-37).

Nota.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«No us penseu que jo vinc a desautoritzar

els llibres de la Llei i dels Profetes.

No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.

Us ho dic amb tota veritat:

Mentre durin el cel i la terra,

no passarà per alt ni la lletra més menuda,

ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.

Tot es complirà.

Per tant,

aquell que deixi de complir

un dels manaments més petits,

i ensenyi els altres a fer el mateix,

serà tingut pel més petit en el Regne del cel;

però aquell que els compleixi

i ensenyi a fer-ho,

serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que si no sou més justos

del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus,

no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que als antics els van manar:

“No matis”,

i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.

Doncs jo us dic:

El qui s’enfadi amb el seu germà,

serà reu davant el tribunal.

El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu,

serà reu davant el Sanedrí,

i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.

Per això, ni que et trobis ja a l’altar,

a punt de presentar l’ofrena,

si allà et recordes

que un teu germà té alguna cosa contra tu,

deixa allà mateix la teva ofrena,

i vés primer a fer les paus amb ell.

Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.

Si algú et portar al jutjat,

mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida,

abans no et posi en mans del jutge,

i el jutge en mans dels guardes,

i et tanquin a la presó.

T’ho dic amb tota veritat:

Un cop allà, no en sortiries

que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”

Doncs jo us dic:

Tothom que mira una dona amb mal desig,

en el fons del cor ja ha comès adulteri.

Per això,

si el teu ull dret et fa caure en pecat,

arrenca-te’l i llença’l;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

I si la teva mà dreta et fa caure en pecat,

talla-te-la i llença-la;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

»També està manat:

“Si algú es divorcia de la seva dona,

que li doni un document on consti el divorci.”

Doncs jo us dic:

Tothom qui es divorcia de la seva dona,

fora del cas d’una unió il·legal,

en fa una adúltera,

i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

»També sabeu que als antics els van manar:

“No trenquis els juraments.”

I també:

“Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”

Doncs jo et dic: No juris mai:

ni pel cel, que és el tron de Déu,

ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,

ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei,

ni pel teu cap,

ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.

Digueu senzillament sí quan és sí,

i no quan és no.

Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Aquest llarg evangeli que hem llegit consta de dues parts que, en la meva opinió, són contradictòries, perquè primer dius que cal respectar la Llei fins en els detalls més petits, però després tu mateix ho canvies tot, contraposant allò que diu la Llei amb allò que dius tu. ¿En què quedem: s'ha de complir la Llei tal com està escrita o s'ha de canviar?

Fid'ho
Interpretes malament la paraula-clau d’aquest relat: "completar". Jo no vinc ni a canviar ni a desautoritzar la Llei sinó a completar-la. El valor de la Llei no està en si mateixa sinó en que serveix per impulsar l'Home cap a la seva plenitud. Amb la Llei passa com amb l’escola: els nens no són portats a l'escola per quedar-s'hi sinó perquè els ajudi a créixer i fer-se adults. Un cop adults, estan més enllà de les normes escolars.

Evy
Però tu simplement canvies les normes de l'escola per unes altres de més exigents!

Fid'ho
El canvi no està en les normes sinó en les persones. Mentre el fill és petit, rep normes i lleis per ajudar-lo a créixer. Un cop arribat a la maduresa, ell mateix ja és capaç de donar-se aquelles "normes" que la generositat li suggereix. Les primeres tenien la funció de fer-li desitjar la Llibertat. Quan arriba i s'accepta la Llibertat, la mateixa Llibertat esdevé l'única "norma". La fidelitat a aquesta nova “norma” ja no ve de la submissió sinó de la generositat.

Evy
¿La Llibertat és més exigent que l'Obediència?

Fid'ho
I tu m'ho preguntes?! ¿A tu, què et resulta més exigent: les ordres del teu director, a la feina, o les normes que "t'imposen" la teva llibertat i el teu amor a la dona i als fills? I tanmateix, què et fa més feliç?

Evy
...
Començo a entendre la teva proposta! La Llei diu: No mataràs. O també: Respecta els drets dels altres. En canvi l’Amor, des de la Llibertat, diu: No facis res que trenqui la comunió. O: Fes tot allò que és plaent a l'altre. O també: Dedica-li tota la teva vida.
És cert: l’Amor és molt més exigent que la Llei; però l’Amor és Vida.
La Llei dona, des de fora, normes necessàries per fer societat. Però per fer comunió són indispensables "normes" inspirades per l'Amor des de la Llibertat.

Però em queda una pregunta: què passa si algú no fa el pas de les "normes de la societat" a la "vivència de la comunió"?

Fid'ho
Què passa si un nen no creix?
De vegades el creixement no es veu perquè, incorporats a una comunitat, el creixement es fa d’una manera sincronitzada.
Però també hi ha casos en què no hi ha creixement perquè el nen no vol créixer. Per a aquests casos no et puc donar cap resposta perquè “jo he vingut” per als qui volen créixer.

Diumenge V de durant l'any A.

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però aquestes paraules teves em semblen molt pretensioses. Què vol dir que els cristians són la llum del món?! ¿Tota la resta som tenebra?

Fid'ho
És veritat que alguns deixebles meus s'han constituit en una nova religió que pretén ser l'única vertadera. Però jo aquí no parlo dels fidels d'una determinada religió sinó dels practicants d'humanitat. No descuidis que sóc el fill de l'home. Per això, "deixebles meus" ho són tots els humans que generen humanitat, siguin de la religió que siguin, o sense religió.

Evy
Però, ¿no et sembla una pretensió exagerada que algú es consideri “la llum del món"?

Fid'ho
Els humans tenim ulls. És a dir: tenim la capacitat de veure el món: la seva evolució, els seus horitzons, les seves limitacions, les seves possibilitats, les seves ombres,... Però normalment el món és vist només o sobretot a través dels “filtres” que posen (i imposen) els poderosos de torn. Fins i tot sovint la visió del món que doneu els mitjans de comunicació és tan parcial i deformada que deixa a molts sense il·lusió i sense esperança. Pensa, per exemple, en el gran protagonisme que hi tenen els esportistes, les intrigues dels polítics, les extravagàncies dels famosos, la petulància dels savis,... ¿Creus realment que permeten veure el món real?
Per veure el món real cal mirar l’home real; i sobretot els qui pateixen.
Qui em segueix a mi, obté la capacitat de millorar la seva visió.
Sí: jo, l’Home, invito els Humans a sentir-se cridats a "fer món" i a denunciar els ídols que deshumanitzen; a sentir-se cridats a fer prendre consciència de la realitat, i a desvetllar l'esperança. És el que vull dir quan els anomeno la llum del món.

Evy
¿I cal que siguin o es diguin cristians?

Fid'ho
Cal que siguin humans, i facin humanitat.
Però, compte! També els dictadors es presenten dient que "fan humanitat". La diferència entre ells i jo és que ells pretenen fer la “seva” humanitat situant-se per damunt dels altres. Fan ús de la força i del domini –i, si poden, fan ús de la Llei− per imposar la seva forma d'humanitat.
En canvi jo sóc el "fill de l'home". Home entre els homes, estimulo una humanització que es genera des de dintre, per via de comunió, de diàleg, de servei mutu. Sense mestres que imposin les seves idees, sense líders que manipulin ningú. Només amb germanor. Sense cap altre "pare" que aquell que és pare de tots.

Evy
¿Vols dir que no ets un somiatruites?

Fid'ho
Et descuides d'una cosa: tot comença amb un projecte amorós de Déu. Per això els Humans, nascuts d'aquest projecte, estimem més la fraternitat que la dictadura; estimem més la llibertat que la por; la generositat que l'egoisme; la bondat que la malícia; la solidaritat que la competitivitat; l'amor que l’odi...

Evy
Doncs, no ho sembla!!! Hi ha molt de mal en el nostre món!

Fid'ho
Ben cert. Hi ha tant de mal que, sense la "sal" de tantíssimes persones, el món estaria ja del tot corromput, i s'hauria autodestruït.
De fet, l’abundància de mal que hi ha al nostre món ens indica que encara estem lluny de l’objectiu final de la nostra Història.

Evy
No sé. A vegades podria semblar com si progresséssim perquè les Democràcies substituïen les Dictadures. Però ara estem presenciant la gran corrupció també de les Democràcies. Les Democràcies corrompudes són pitjors que les Dictadures perquè tenen l'excusa d'actuar en nom del Poble. En realitat, més o menys, estem com estàvem.

Fid'ho
Les Democràcies poden ser un pas endavant; però no són l'últim.
Ni els polítics, ni els científics, ni els grans líders religiosos, ni els rics, ni els poderosos,... són els que mantenen aquest nostre món, sinó una immensa multitud de dones i homes, sovint anònims, que viuen fent humanitat. Sovint amb defectes i limitacions; potser sentint-se ells mateixos dèbils i ignorants. Però són ells els qui estan realment connectats a la vida humana i la sostenen.  
Aquests són realment els “meus deixebles”; aquests són la llum i la sal del món.