diumenge, 9 de febrer del 2020

Diumenge 6 de durant l'any. Any A.



EVANGELI. (Mateu 5,17-37).
Nota.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«No us penseu que jo vinc a desautoritzar
els llibres de la Llei i dels Profetes.
No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.
Us ho dic amb tota veritat:
Mentre durin el cel i la terra,
no passarà per alt ni la lletra més menuda,
ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.
Tot es complirà.
Per tant,
aquell que deixi de complir
un dels manaments més petits,
i ensenyi els altres a fer el mateix,
serà tingut pel més petit en el Regne del cel;
però aquell que els compleixi
i ensenyi a fer-ho,
serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que si no sou més justos
del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus,
no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que als antics els van manar:
“No matis”,
i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.
Doncs jo us dic:
El qui s’enfadi amb el seu germà,
serà reu davant el tribunal.
El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu,
serà reu davant el Sanedrí,
i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.
Per això, ni que et trobis ja a l’altar,
a punt de presentar l’ofrena,
si allà et recordes
que un teu germà té alguna cosa contra tu,
deixa allà mateix la teva ofrena,
i vés primer a fer les paus amb ell.
Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.
Si algú et portar al jutjat,
mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida,
abans no et posi en mans del jutge,
i el jutge en mans dels guardes,
i et tanquin a la presó.
T’ho dic amb tota veritat:
Un cop allà, no en sortiries
que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”
Doncs jo us dic:
Tothom que mira una dona amb mal desig,
en el fons del cor ja ha comès adulteri.
Per això,
si el teu ull dret et fa caure en pecat,
arrenca-te’l i llença’l;
val més que es perdi un dels teus membres,
i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
I si la teva mà dreta et fa caure en pecat,
talla-te-la i llença-la;
val més que es perdi un dels teus membres,
i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

»També està manat:
“Si algú es divorcia de la seva dona,
que li doni un document on consti el divorci.”
Doncs jo us dic:
Tothom qui es divorcia de la seva dona,
fora del cas d’una unió il·legal,
en fa una adúltera,
i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

»També sabeu que als antics els van manar:
“No trenquis els juraments.”
I també:
“Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”
Doncs jo et dic: No juris mai:
ni pel cel, que és el tron de Déu,
ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,
ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei,
ni pel teu cap,
ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.
Digueu senzillament sí quan és sí,
i no quan és no.
Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Aquest llarg evangeli que hem llegit consta de dues parts que, en la meva opinió, són contradictòries, perquè primer dius que cal respectar la Llei fins en els detalls més petits, però després tu mateix ho canvies tot, contraposant allò que diu la Llei amb allò que dius tu. ¿En què quedem: s'ha de complir la Llei tal com està escrita o s'ha de canviar?
Fid'ho
Interpretes malament la paraula-clau d’aquest relat: "completar". Jo no vinc ni a canviar ni a desautoritzar la Llei sinó a completar-la. El valor de la Llei no està en si mateixa sinó en que serveix per impulsar l'Home cap a la seva plenitud. Amb la Llei passa com amb l’escola: els nens no són portats a l'escola per quedar-s'hi sinó perquè els ajudi a créixer i fer-se adults. Un cop adults, estan més enllà de les normes escolars.
Evy
Però tu simplement canvies les normes de l'escola per unes altres de més exigents!
Fid'ho
El canvi no està en les normes sinó en les persones. Mentre el fill és petit, rep normes i lleis per ajudar-lo a créixer. Un cop arribat a la maduresa, ell mateix ja és capaç de donar-se aquelles "normes" que la generositat li suggereix. Les primeres tenien la funció de fer-li desitjar la Llibertat. Quan arriba i s'accepta la Llibertat, la mateixa Llibertat esdevé l'única "norma". La fidelitat a aquesta nova “norma” ja no ve de la submissió sinó de la generositat.
Evy
¿La Llibertat és més exigent que l'Obediència?
Fid'ho
I tu m'ho preguntes?! ¿A tu, què et resulta més exigent: les ordres del teu director, a la feina, o les normes que "t'imposen" la teva llibertat i el teu amor a la dona i als fills? I tanmateix, què et fa més feliç?
Evy
...
Començo a entendre la teva proposta! La Llei diu: No mataràs. O també: Respecta els drets dels altres. En canvi l’Amor, des de la Llibertat, diu: No facis res que trenqui la comunió. O: Fes tot allò que és plaent a l'altre. O també: Dedica-li tota la teva vida.
És cert: l’Amor és molt més exigent que la Llei; però l’Amor és Vida.
La Llei dona, des de fora, normes necessàries per fer societat. Però per fer comunió són indispensables "normes" inspirades per l'Amor des de la Llibertat.

Però em queda una pregunta: què passa si algú no fa el pas de les "normes de la societat" a la "vivència de la comunió"?
Fid'ho
Què passa si un nen no creix?
De vegades el creixement no es veu perquè, incorporats a una comunitat, el creixement es fa d’una manera sincronitzada.
Però també hi ha casos en què no hi ha creixement perquè el nen no vol créixer. Per a aquests casos no et puc donar cap resposta perquè “jo he vingutper als qui volen créixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada