Diumenge 1er. Quaresma. A.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 4,1-11).

En aquell temps,

l’Esperit conduí Jesús al desert

perquè el diable el temptés.

Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,

i quedà extenuat de fam.

El temptador se li acostà i li digué:

«Si ets Fill de Déu,

digues que aquestes pedres es tornin pans.»

Jesús li respongué:

«Diu l’Escriptura:

“L’home no viu només de pa;

viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,

el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:

«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;

l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels

que et duguin a les palmes de les mans,

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li contesta:

«També diu l’Escriptura:

“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,

li fa veure tots els reialmes del món

i la seva glòria i li diu:

«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»

Llavors li diu Jesús:

«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!

L’Escriptura diu:

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»

Llavors el diable el deixà estar,

i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Com a periodista, trobo extraordinari aquest relat de les Temptacions. S'hi descriuen les temptacions que tot ésser humà experimenta quan decideix humanitzar-se fent Humanitat. El relat diu que tu les vas superar. Enhorabona! Però hi ha un punt que em sorprèn: qui t'empeny cap aquestes temptacions és el mateix Esperit Sant! Hom esperaria que l'Esperit t'impulsés, no pas cap al desert solitari per ser-hi temptat, sinó cap a les multituds, per treure-les de la lamentable situació en què es troben precisament per no haver superat aquestes temptacions (La màgia, la religió i el poder).

Fid'ho
No puc anar cap a la multitud perquè jo pertanyo a la multitud. Sóc carn de la seva carn i os dels seus ossos. I és aquesta solidaritat total i absoluta amb la multitud humana allò que obre el cel i permet escoltar la veu que ressona constantment, i per a tothom: "Tu ets els meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut".
I t'he de dir que, d'entrada, aquestes paraules generen un gran esquinçament interior perquè, per una banda vius les necessitats de la multitud, però per l'altra sents dintre teu la força creadora de Déu invitant tots els humans a la Plenitud.

Evy
Com a multitud, et submergeixes en l'aigua (bateig), però en surts de seguida. ¿És perquè la solidaritat t'impulsa a superar la submersió? ¿És una crida al lideratge?

Fid'ho
Cal sortir de seguida de l'aigua, però en surts xop de multitud. És una experiència d'una gran solitud; de desert total. Et sents líder, però des de dintre. Com un rebrot que neix d'una soca quasi morta.
I penses: "Si sóc fill de Déu, puc ajudar la multitud, i he de fer-ho. Tinc en mi la plenitud de l'Esperit creador! Saciaré tota la seva fam: la fam de ser, la fam d'emergir, la fam d'escoltar la veu que jo vaig escoltar!"

Evy
¿És la 1ª Temptació, oi?
¿Què et permet no caure-hi?

Fid'ho
Que la multitud no pot ser salvada des de dalt sinó des de dintre; des d'ella mateixa. No pot ser salvada per un fill de Déu sinó només per un fill de l'home. Com un llevat que va transformant la massa.

Evy
I aquí sorgeix de seguida la 2ª Temptació: fer-se acceptar per la multitud fent algun prodigi. Que tothom vegi que, a pesar de ser un home com tothom, ets l'Escollit de Déu!

Fid'ho
No saps com resulta difícil treballar en l'obra de Déu, i que no et divinitzin. Sentir la plenitud de l'Esperit, i no utilitzar-lo per autolegitimar-me sinó deixar-me portar per l'Esperit perquè activi les capacitats que Déu ha posat en cada un dels humans.
¿Saps una cosa, Evy?: la multitud està més disposada a creure en líders que a creure en Déu present en cada home. És un turment terrible refusar el lideratge quan tothom t'ho demana. I saber que seràs condemnat com a traïdor a Déu i al poble per no haver-lo assumit.

Evy
Un turment que et posa davant la 3ª Temptació! ¿No és veritat?

Fid'ho
Sí. És veritat. És tan cansat, resistir la multitud! Al final, tens ganes de dir: "Voleu un rei? Doncs, som-hi: aquí em teniu. Sóc el vostre rei!". I t'adones que, no acceptant de ser-los rei, acabaran proclamant rei al seu propi botxí. ¡Com ressona contínuament dintre meu aquell crit tràgic: No aquest, sinó Barrabàs!
Saps una cosa, Evy? "Bar-abbas" significa literalment "fill del pare". I, no obstant, el camí, l'únic camí, continua essent el fill de l'home.

Evy
Tot i ser tan difícil, tu vas superar totes tres temptacions.

Fid'ho
Sóc el fill de l'Home; i, mentre duri el camí, aquestes tres temptacions subsisteixen en el caminar de cada ésser humà.

8è. Diumenge. Any A.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

Diumenge VIII de durant l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 6,24-34).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ningú no pot servir dos amos:

Si estima l’un, no estimarà l’altre,

si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

Per això us dic:

No us neguitegeu per la vostra vida,

pensant què menjareu o què beureu,

ni pel vostre cos, pensant com us vestireu.

¿No val més la vida que el menjar,

i el cos, més que el vestit?

Mireu els ocells que volen lliures pels aires:

no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners,

però els alimenta el vostre Pare celestial.

¿I no valeu més vosaltres que ells?

¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi,

és capaç d’allargar, ni un minut,

el temps de la seva vida?

I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu?

Mireu com creixen els lliris dels prats:

no treballen ni filen,

però us asseguro que ni Salomó,

amb tota la seva magnificència,

no es vestia com cap d’aquests.

I si Déu vesteix així l’herba dels prats,

que hi és avui i demà ja la tiren al foc,

com no ho farà encara més amb vosaltres,

gent de poca fe?

Per tant,

no us neguitegeu pensant què menjareu,

o què beureu,

o com us vestireu.

Anar darrere de tot això és propi dels pagans.

El vostre Pare celestial

sap molt bé la necessitat que en teniu.

Busqueu per damunt de tot

el regne de Déu i ser justos.

No us neguitegeu, doncs, pensant en demà.

El demà ja tindrà les seves preocupacions.

Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No em sembla bé que contraposis Déu i les riqueses, com si les riqueses fossin una cosa dolenta. També les riqueses poden ajudar a fer humanitat, que, segons tu mateix, és la manera més correcta de donar culte a Déu. Només cal pensar en les grans i riques construccions al servei de tothom, com l'Opera de París, o el Liceu de Barcelona, o el tren Maharajas' Express de la Índia, o el Metropolitan museum de Nova York, o tantíssimes obres d'art com són la majoria de les catedrals, que a la vegada són una mostra de riquesa i de servei.

Fid'ho
Ben cert: les riqueses poden servir per fer humanitat. El problema no està en les riqueses sinó en la servitud dels humans envers elles. Les meves paraules parlen de llibertat. Servir Déu, allibera; servir les Riqueses, esclavitza. Així de senzill. I la Comunitat humana només es va construint amb persones que s'atreveixen a ser lliures.

Evy
Potser sí. D'alguna manera jo mateix ho experimento això que dius. Servir l'empresa em fa guanyar diners, però m'hi sento poc lliure. En canvi, servir els meus fills i la meva dona, em fa sentir lliure; més lliure com més i millor els puc servir.  
Però quan es tracta de servir Déu, no ho veig tan clar. A molta gent, la religió no els fa pas més lliures, sinó el contrari. De fet avui dia molts abandonen la religió per sentir-se més lliures!

Fid'ho
Déu no l'ha vist mai ningú. Només podem servir-lo servint els altres per amor. Està molt bé això que dius sobre les persones que s'alliberen de la religió, perquè són moltes les persones que es fan una imatge equivocada de Déu, i la "serveixen" de la mateixa manera que servirien les riqueses: amb esperit possessiu.
Déu no es pot "posseir", sinó "acollir-lo" com una obertura en el nostre horitzó. Les riqueses (posseïdes) t'omplen, et saturen i et subjuguen. Només Déu (no posseït) ofereix espais il·limitats a la nostra llibertat.

Evy
¿Però, si servir Déu significa servir els altres, per què no parlar directament del servei als altres sense posar-hi Déu pel mig?! ¿Per què complicar tant les coses?!

Fid'ho
També el servei pot acabar essent possessiu. Perquè el servei als altres sigui autèntic cal anar més enllà de les necessitats concretes de cada persona. Cal servir mirant la totalitat de la persona i el seu creixement. Només així s'evita que el nostre "servei" acabi subjugant les persones servides.

Evy
Això que dius em confirma una reflexió que a vagades m'he fet: que en la nostra societat estem caient en un error important. A les famílies, per exemple, està passant com dius tu: els pares estem tant al "servei immediat" dels fills, que els incapacitem per esdevenir persones adultes i lliures. Contemplant tant els nostres fills, els fem de porcellana, i es "trenquen" al primer copet que reben! Una cosa semblant passa en altres aspectes, com la sanitat. Recordo un company, gran col·laborador de Càritas, que em va dir una cosa sorprenent: "Càritas m'ha tornat dur".
Començo a entendre que hi ha d'haver una certa duresa en l'amor. Si hi renunciem, l'amor es corromp, i deixa de ser humanitzador.

Fid'ho
"Servir Déu" significa que el nostre servei als altres sigui "creador d'Humanitat". Permet sentit la pròpia vida com una participació en la Vida de l'Univers: do de Déu i construcció nostra. Però cal no enganyar-se: hi ha qui parla de Déu, però només l'utilitza. En canvi també hi ha qui no parla de Déu, però li és del tot fidel sense nomenar-lo.

7è. diumenge. Any A.

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

EVANGELI. (Mateu 5,38-48).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ja sabeu que, als antics, els van dir:

“Ull per ull, dent per dent.”

Doncs jo us dic:

No us hi torneu, contra els qui us fan mal.

Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell.

Si algú t’obliga a portar una càrrega

un quart d’hora de camí,

porta-li mitja hora.

Dóna a tothom qui et demani,

no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que van dir:

“Estima els altres”, però no els enemics.

Doncs jo us dic:

Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que us persegueixen.

Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa sortir el sol sobre bons i dolents,

i fa ploure sobre justos i injustos.

Perquè si estimeu només els qui us estimen,

quina recompensa mereixeu?

Els publicans, no fan també el mateix?

I si només saludeu els germans,

què feu d’extraordinari?

Els pagans, no fan també el mateix?

Sigueu bons del tot,

com ho és el vostre Pare celestial.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Si ho he entès bé, aquest regne de Déu que tu prediques és per a tothom. Però les condicions que poses no poden ser per a tothom. La Justícia és per tothom. I la Justícia diu: qui fa un mal ha de respondre del mal que ha fet. Qui produeix un bé ha de ser compensat correctament. Per tant: Ull per ull; dent per dent. I també: favor per favor.
Tu, en canvi, demanes Generositat. La Generositat ha de ser voluntària. No es pot demanar a tothom.

Fid'ho
Creu-me, Evy: ningú que busqui només la justícia evitarà de caure en la injustícia. Qui busca només ser just, caurà en la violència; i ja saps que la violència és una espiral creixent.

Evy
Potser tens raó, però per això la Justícia no se l'ha de fer cadascú sinó a través d'institucions adequades.

Fid'ho
No et dic pas que no, encara que també et diré una altra cosa: la societat funciona i es manté gràcies a tots aquells que van més enllà de la simple justícia. Una societat on la majoria dels seus membres no anés més enllà de la simple justícia, cauria de seguida en l'opressió dels més febles, com de fet està passant en la majoria dels Estats.

Evy
La justícia es pot exigir; la generositat, no.

Fid'ho
¿Tens alguna cosa que no hagis rebut? La vida mateixa és sempre fruit de la generositat. És per això que, per a cada persona, la generositat és una resposta de justícia, encara que els altres no la puguin exigir.

Evy
¿Vols dir que la generositat té dues cares: per a la pròpia persona és justícia; i per als altres és generositat?

Fid'ho
La vida neix de la generositat. La generositat és aquell plus que desequilibra la vida cap endavant i la fa progressar. Sense generositat, la vida seria com l'aigua que no corre: aviat es podreix i genera corrupció.

Evy
La generositat que tu demanes és absurda! Parar l'altra galta quan t'han pegat en una, és consentir i fomentar la violència dels violents. ¿No cal corregir els violents?

Fid'ho
No es corregeix un mal amb un altre mal. El mal només es treu posant-hi bé, de la mateixa manera que només es pot treure la foscor posant-hi llum.

Evy
Si aquesta és la condició per entrar al regne de Déu, la conclusió que en trec és que està destinat només a minories molt selectes...

Fid'ho
Al regne de Déu no s'hi entra ni se'n surt. Existeix en forma de llavor dintre cada ésser humà. La generositat és el clima en què creix i es manifesta. No és possible una vida humana sense espurnes de generositat. A més generositat, més capacitat per ser i gaudir del Regne. Ningú no n'és exclòs. Només qui se n'aparta per lluitar-hi en contra en queda fora per pròpia decisió. 

Evy
¿Lluitar-hi en contra?

Fid'ho
En el cor humà hi ha també les llavors sembrades per l'orgull. Cadascú ha d'escollir quines cultiva. Qui adoba l'orgull, ofega la generositat; qui cultiva la generositat, es deslliura de l'orgull. No hi ha una tercera via. L'orgullós no tolera la generositat; i, si té poder, fa lleis per declarar-la il·legal.

Diumenge 6è. A.

EVANGELI. (Mateu 5,17-37).

Nota.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«No us penseu que jo vinc a desautoritzar

els llibres de la Llei i dels Profetes.

No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.

Us ho dic amb tota veritat:

Mentre durin el cel i la terra,

no passarà per alt ni la lletra més menuda,

ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.

Tot es complirà.

Per tant,

aquell que deixi de complir

un dels manaments més petits,

i ensenyi els altres a fer el mateix,

serà tingut pel més petit en el Regne del cel;

però aquell que els compleixi

i ensenyi a fer-ho,

serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que si no sou més justos

del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus,

no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que als antics els van manar:

“No matis”,

i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.

Doncs jo us dic:

El qui s’enfadi amb el seu germà,

serà reu davant el tribunal.

El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu,

serà reu davant el Sanedrí,

i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.

Per això, ni que et trobis ja a l’altar,

a punt de presentar l’ofrena,

si allà et recordes

que un teu germà té alguna cosa contra tu,

deixa allà mateix la teva ofrena,

i vés primer a fer les paus amb ell.

Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.

Si algú et portar al jutjat,

mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida,

abans no et posi en mans del jutge,

i el jutge en mans dels guardes,

i et tanquin a la presó.

T’ho dic amb tota veritat:

Un cop allà, no en sortiries

que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”

Doncs jo us dic:

Tothom que mira una dona amb mal desig,

en el fons del cor ja ha comès adulteri.

Per això,

si el teu ull dret et fa caure en pecat,

arrenca-te’l i llença’l;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

I si la teva mà dreta et fa caure en pecat,

talla-te-la i llença-la;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

»També està manat:

“Si algú es divorcia de la seva dona,

que li doni un document on consti el divorci.”

Doncs jo us dic:

Tothom qui es divorcia de la seva dona,

fora del cas d’una unió il·legal,

en fa una adúltera,

i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

»També sabeu que als antics els van manar:

“No trenquis els juraments.”

I també:

“Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”

Doncs jo et dic: No juris mai:

ni pel cel, que és el tron de Déu,

ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,

ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei,

ni pel teu cap,

ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.

Digueu senzillament sí quan és sí,

i no quan és no.

Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Aquest llarg evangeli que hem llegit consta de dues parts que, en la meva opinió, són contradictòries, perquè primer dius que cal respectar la Llei fins en els detalls més petits, però després ho canvies tot, contraposant allò que diu la Llei amb allò que dius tu. ¿En què quedem: s'ha de complir la Llei tal està com escrita o s'ha de canviar?

Fid'ho
Interpretes malament la paraula-clau de tot això: "completar". Jo no vinc ni a canviar ni a desautoritzar la Llei sinó a completar-la. La Llei té forma de promesa. No mira cap a si mateixa sinó que serveix per impulsar l'Home cap a la seva plenitud. La Llei és com l'escola. Els nens no van a l'escola per quedar-s'hi. L'escola els ajuda a créixer i fer-se adults. Un cop adults, estan més enllà de les normes escolars.

Evy
Però tu simplement canvies les normes de l'escola per unes altres de més exigents!

Fid'ho
El canvi no està en les normes sinó en les persones. Mentre el fill és petit, rep normes i lleis per ajudar-lo a créixer. Un cop arribat a la maduresa, ell mateix es dóna aquelles "normes" que la generositat li suggereix. Les lleis de la primeria tenien la funció de fer-li desitjar la Llibertat. Quan s'arriba i s'accepta la Llibertat, la mateixa Llibertat esdevé l'única "norma".

Evy
La Llibertat és més exigent que l'Obediència?

Fid'ho
I tu m'ho preguntes?! ¿A tu, què et resulta més exigent: les ordres del teu director, a la feina, o les normes que "t'imposen" la teva llibertat i el teu amor a la dona i als fills? I tanmateix, què et fa més feliç?

Evy
Ara comprenc el canvi que proposes! La Llei diu: No mataràs. O també: Respecta els drets dels altres. En canvi, quan estimes, l'Amor diu: No facis res que trenqui l'harmonia. O: Fes tot allò que és plaent a l'altre. O també: Dedica-li tota la teva vida. L'Amor és molt més exigent, però és Vida. Les normes que venen de fora potser siguin necessàries per fer societat. Però per fer comunió, és dir: per viure, són indispensables les "normes" que inspirades per la Llibertat i l'Amor.
Però em queda una pregunta: què passa si algú no fa el pas de les "normes de la societat" a la "vivència de la comunió"?

Fid'ho
Què passa si un nen no creix? N'hi ha que ja han estat incorporats a la plenitud de la comunió. No els veiem créixer, però creixen amb la Comunitat. N'hi ha d'altres que no creixen perquè no volen créixer. En aquests casos, no et puc donar cap resposta. Jo he vingut per als qui volen créixer.