diumenge, 26 de febrer del 2017

Diumenge 1er. Quaresma. A.



Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).
Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

EVANGELI. (Mateu 4,1-11).
En aquell temps,
l’Esperit conduí Jesús al desert
perquè el diable el temptés.
Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,
i quedà extenuat de fam.
El temptador se li acostà i li digué:
«Si ets Fill de Déu,
digues que aquestes pedres es tornin pans.»
Jesús li respongué:
«Diu l’Escriptura:
“L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,
el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:
«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;
l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels
que et duguin a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»
Jesús li contesta:
«També diu l’Escriptura:
“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,
li fa veure tots els reialmes del món
i la seva glòria i li diu:
«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»
Llavors li diu Jesús:
«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!
L’Escriptura diu:
“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»

Llavors el diable el deixà estar,
i vingueren uns àngels per proveir-lo.


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Com a periodista, trobo extraordinari aquest relat de les Temptacions. S'hi descriuen les temptacions que tot ésser humà experimenta quan decideix humanitzar-se fent Humanitat. El relat diu que tu les vas superar. Enhorabona! Però hi ha un punt que em sorprèn: qui t'empeny cap aquestes temptacions és el mateix Esperit Sant! Hom esperaria que l'Esperit t'impulsés, no pas cap al desert solitari per ser-hi temptat, sinó cap a les multituds, per treure-les de la lamentable situació en què es troben precisament per no haver superat aquestes temptacions (La màgia, la religió i el poder).
Fid'ho
No puc anar cap a la multitud perquè jo pertanyo a la multitud. Sóc carn de la seva carn i os dels seus ossos. I és aquesta solidaritat total i absoluta amb la multitud humana allò que obre el cel i permet escoltar la veu que ressona constantment, i per a tothom: "Tu ets els meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut".
I t'he de dir que, d'entrada, aquestes paraules generen un gran esquinçament interior perquè, per una banda vius les necessitats de la multitud, però per l'altra sents dintre teu la força creadora de Déu invitant tots els humans a la Plenitud.
Evy
Com a multitud, et submergeixes en l'aigua (bateig), però en surts de seguida. ¿És perquè la solidaritat t'impulsa a superar la submersió? ¿És una crida al lideratge?
Fid'ho
Cal sortir de seguida de l'aigua, però en surts xop de multitud. És una experiència d'una gran solitud; de desert total. Et sents líder, però des de dintre. Com un rebrot que neix d'una soca quasi morta.
I penses: "Si sóc fill de Déu, puc ajudar la multitud, i he de fer-ho. Tinc en mi la plenitud de l'Esperit creador! Saciaré tota la seva fam: la fam de ser, la fam d'emergir, la fam d'escoltar la veu que jo vaig escoltar!"
Evy
¿És la 1ª Temptació, oi?
¿Què et permet no caure-hi?
Fid'ho
Que la multitud no pot ser salvada des de dalt sinó des de dintre; des d'ella mateixa. No pot ser salvada per un fill de Déu sinó només per un fill de l'home. Com un llevat que va transformant la massa.
Evy
I aquí sorgeix de seguida la 2ª Temptació: fer-se acceptar per la multitud fent algun prodigi. Que tothom vegi que, a pesar de ser un home com tothom, ets l'Escollit de Déu!
Fid'ho
No saps com resulta difícil treballar en l'obra de Déu, i que no et divinitzin. Sentir la plenitud de l'Esperit, i no utilitzar-lo per autolegitimar-me sinó deixar-me portar per l'Esperit perquè activi les capacitats que Déu ha posat en cada un dels humans.
¿Saps una cosa, Evy?: la multitud està més disposada a creure en líders que a creure en Déu present en cada home. És un turment terrible refusar el lideratge quan tothom t'ho demana. I saber que seràs condemnat com a traïdor a Déu i al poble per no haver-lo assumit.
Evy
Un turment que et posa davant la 3ª Temptació! ¿No és veritat?
Fid'ho
Sí. És veritat. És tan cansat, resistir la multitud! Al final, tens ganes de dir: "Voleu un rei? Doncs, som-hi: aquí em teniu. Sóc el vostre rei!". I t'adones que, no acceptant de ser-los rei, acabaran proclamant rei al seu propi botxí. ¡Com ressona contínuament dintre meu aquell crit tràgic: No aquest, sinó Barrabàs!
Saps una cosa, Evy? "Bar-abbas" significa literalment "fill del pare". I, no obstant, el camí, l'únic camí, continua essent el fill de l'home.
Evy
Tot i ser tan difícil, tu vas superar totes tres temptacions.
Fid'ho
Sóc el fill de l'Home; i, mentre duri el camí, aquestes tres temptacions subsisteixen en el caminar de cada ésser humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada