Entrevistes amb Fid'ho (Fill de
l'Home).
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
Diumenge VIII de durant l'any. Any A.
EVANGELI. (Mateu 6,24-34).
En aquell
temps,
Jesús
digué als seus deixebles:
«Ningú no
pot servir dos amos:
Si estima
l’un, no estimarà l’altre,
si fa cas
de l’un, no en farà de l’altre.
No podeu
ser servidors de Déu i de les riqueses.
Per això
us dic:
No us
neguitegeu per la vostra vida,
pensant
què menjareu o què beureu,
ni pel
vostre cos, pensant com us vestireu.
¿No val
més la vida que el menjar,
i el cos,
més que el vestit?
Mireu els
ocells que volen lliures pels aires:
no
sembren, ni seguen, ni guarden res als graners,
però els
alimenta el vostre Pare celestial.
¿I no
valeu més vosaltres que ells?
¿Qui de
vosaltres, per més que es neguitegi,
és capaç
d’allargar, ni un minut,
el temps
de la seva vida?
I pel que
fa al vestit, ¿per què us neguitegeu?
Mireu com
creixen els lliris dels prats:
no
treballen ni filen,
però us
asseguro que ni Salomó,
amb tota
la seva magnificència,
no es
vestia com cap d’aquests.
I si Déu
vesteix així l’herba dels prats,
que hi és
avui i demà ja la tiren al foc,
com no ho
farà encara més amb vosaltres,
gent de
poca fe?
Per tant,
no us
neguitegeu pensant què menjareu,
o què
beureu,
o com us
vestireu.
Anar
darrere de tot això és propi dels pagans.
El vostre
Pare celestial
sap molt
bé la necessitat que en teniu.
Busqueu
per damunt de tot
el regne
de Déu i ser justos.
No us
neguitegeu, doncs, pensant en demà.
El demà
ja tindrà les seves preocupacions.
Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»
Entrevista amb
Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
No em sembla bé que contraposis Déu i les riqueses, com si les riqueses fossin una cosa dolenta. També les riqueses poden ajudar a fer humanitat, que, segons tu mateix, és la manera més correcta de donar culte a Déu. Només cal pensar en les grans i riques construccions al servei de tothom, com l'Opera de París, o el Liceu de Barcelona, o el tren Maharajas' Express de la Índia, o el Metropolitan museum de Nova York, o tantíssimes obres d'art com són la majoria de les catedrals, que a la vegada són una mostra de riquesa i de servei.
No em sembla bé que contraposis Déu i les riqueses, com si les riqueses fossin una cosa dolenta. També les riqueses poden ajudar a fer humanitat, que, segons tu mateix, és la manera més correcta de donar culte a Déu. Només cal pensar en les grans i riques construccions al servei de tothom, com l'Opera de París, o el Liceu de Barcelona, o el tren Maharajas' Express de la Índia, o el Metropolitan museum de Nova York, o tantíssimes obres d'art com són la majoria de les catedrals, que a la vegada són una mostra de riquesa i de servei.
Fid'ho
Ben cert: les riqueses poden servir per fer humanitat. El problema no està en les riqueses sinó en la servitud dels humans envers elles. Les meves paraules parlen de llibertat. Servir Déu, allibera; servir les Riqueses, esclavitza. Així de senzill. I la Comunitat humana només es va construint amb persones que s'atreveixen a ser lliures.
Ben cert: les riqueses poden servir per fer humanitat. El problema no està en les riqueses sinó en la servitud dels humans envers elles. Les meves paraules parlen de llibertat. Servir Déu, allibera; servir les Riqueses, esclavitza. Així de senzill. I la Comunitat humana només es va construint amb persones que s'atreveixen a ser lliures.
Evy
Potser sí. D'alguna manera jo mateix ho experimento això que dius. Servir l'empresa em fa guanyar diners, però m'hi sento poc lliure. En canvi, servir els meus fills i la meva dona, em fa sentir lliure; més lliure com més i millor els puc servir.
Però quan es tracta de servir Déu, no ho veig tan clar. A molta gent, la religió no els fa pas més lliures, sinó el contrari. De fet avui dia molts abandonen la religió per sentir-se més lliures!
Potser sí. D'alguna manera jo mateix ho experimento això que dius. Servir l'empresa em fa guanyar diners, però m'hi sento poc lliure. En canvi, servir els meus fills i la meva dona, em fa sentir lliure; més lliure com més i millor els puc servir.
Però quan es tracta de servir Déu, no ho veig tan clar. A molta gent, la religió no els fa pas més lliures, sinó el contrari. De fet avui dia molts abandonen la religió per sentir-se més lliures!
Fid'ho
Déu no l'ha vist mai ningú. Només podem servir-lo servint els altres per amor. Està molt bé això que dius sobre les persones que s'alliberen de la religió, perquè són moltes les persones que es fan una imatge equivocada de Déu, i la "serveixen" de la mateixa manera que servirien les riqueses: amb esperit possessiu.
Déu no es pot "posseir", sinó "acollir-lo" com una obertura en el nostre horitzó. Les riqueses (posseïdes) t'omplen, et saturen i et subjuguen. Només Déu (no posseït) ofereix espais il·limitats a la nostra llibertat.
Déu no l'ha vist mai ningú. Només podem servir-lo servint els altres per amor. Està molt bé això que dius sobre les persones que s'alliberen de la religió, perquè són moltes les persones que es fan una imatge equivocada de Déu, i la "serveixen" de la mateixa manera que servirien les riqueses: amb esperit possessiu.
Déu no es pot "posseir", sinó "acollir-lo" com una obertura en el nostre horitzó. Les riqueses (posseïdes) t'omplen, et saturen i et subjuguen. Només Déu (no posseït) ofereix espais il·limitats a la nostra llibertat.
Evy
¿Però, si servir Déu significa servir els altres, per què no parlar directament del servei als altres sense posar-hi Déu pel mig?! ¿Per què complicar tant les coses?!
¿Però, si servir Déu significa servir els altres, per què no parlar directament del servei als altres sense posar-hi Déu pel mig?! ¿Per què complicar tant les coses?!
Fid'ho
També el servei pot acabar essent possessiu. Perquè el servei als altres sigui autèntic cal anar més enllà de les necessitats concretes de cada persona. Cal servir mirant la totalitat de la persona i el seu creixement. Només així s'evita que el nostre "servei" acabi subjugant les persones servides.
També el servei pot acabar essent possessiu. Perquè el servei als altres sigui autèntic cal anar més enllà de les necessitats concretes de cada persona. Cal servir mirant la totalitat de la persona i el seu creixement. Només així s'evita que el nostre "servei" acabi subjugant les persones servides.
Evy
Això que dius em confirma una reflexió que a vagades m'he fet: que en la nostra societat estem caient en un error important. A les famílies, per exemple, està passant com dius tu: els pares estem tant al "servei immediat" dels fills, que els incapacitem per esdevenir persones adultes i lliures. Contemplant tant els nostres fills, els fem de porcellana, i es "trenquen" al primer copet que reben! Una cosa semblant passa en altres aspectes, com la sanitat. Recordo un company, gran col·laborador de Càritas, que em va dir una cosa sorprenent: "Càritas m'ha tornat dur".
Començo a entendre que hi ha d'haver una certa duresa en l'amor. Si hi renunciem, l'amor es corromp, i deixa de ser humanitzador.
Fid'hoAixò que dius em confirma una reflexió que a vagades m'he fet: que en la nostra societat estem caient en un error important. A les famílies, per exemple, està passant com dius tu: els pares estem tant al "servei immediat" dels fills, que els incapacitem per esdevenir persones adultes i lliures. Contemplant tant els nostres fills, els fem de porcellana, i es "trenquen" al primer copet que reben! Una cosa semblant passa en altres aspectes, com la sanitat. Recordo un company, gran col·laborador de Càritas, que em va dir una cosa sorprenent: "Càritas m'ha tornat dur".
Començo a entendre que hi ha d'haver una certa duresa en l'amor. Si hi renunciem, l'amor es corromp, i deixa de ser humanitzador.
"Servir Déu" significa que el nostre servei als altres sigui "creador d'Humanitat". Permet sentit la pròpia vida com una participació en la Vida de l'Univers: do de Déu i construcció nostra. Però cal no enganyar-se: hi ha qui parla de Déu, però només l'utilitza. En canvi també hi ha qui no parla de Déu, però li és del tot fidel sense nomenar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada