Diumenge, 1 d'advent. Any A.
EVANGELI. (Mateu 24,37-44).
En aquell
temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Quan
vindrà el Fill de l’home
passarà
com en temps de Noè.
Els dies
abans del diluvi
tothom continuava
menjant i bevent i casant-se,
fins que
Noè hagué entrat a l’arca.
No
s’havien adonat de res
quan els
sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.
Igual
passarà en l’adveniment del Fill de l’home.
Si hi
hagués llavors dos homes plegats al camp,
potser
l’un fóra pres i l’altre deixat;
si hi
hagués dues dones molent plegades,
potser
l’una fóra presa i l’altra deixada.
Vetlleu,
doncs, perquè no sabeu
quin dia
vindrà el vostre Senyor.
Estigueu-ne
segurs:
si el cap
de casa hagués previst
l’hora de
la nit que el lladre vindria,
no
s’hauria adormit
ni hauria
permès que li entressin a casa.
Estigueu
a punt també vosaltres,
que el
Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?
Fid'ho
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps: del passat, del present i del futur. Jo també visc en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, cal mirar més enllà i més ençà del temps.
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps: del passat, del present i del futur. Jo també visc en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, cal mirar més enllà i més ençà del temps.
Evy
"Més enllà i més ençà"?! Tot el que existeix està dintre el temps!
"Més enllà i més ençà"?! Tot el que existeix està dintre el temps!
Fid'ho
Allò que existeix és temporal. En canvi allò que és participa de l'Eternitat. Temps i Eternitat són coses molt diferents.
Allò que existeix és temporal. En canvi allò que és participa de l'Eternitat. Temps i Eternitat són coses molt diferents.
Evy
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...
Fid'ho
El temps és com un sospir de l'eternitat. Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.
El temps és com un sospir de l'eternitat. Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.
Evy
Els humans som gotes d'aigua?
Els humans som gotes d'aigua?
Fid'ho
Som gotes de Vida. Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida. L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és més o menys igual que quan en va sortir; en canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents.
Per als Humans, el temps és com un curs de capacitació per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa.
Som gotes de Vida. Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida. L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és més o menys igual que quan en va sortir; en canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents.
Per als Humans, el temps és com un curs de capacitació per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa.
Evy
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?
Fid'ho
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com “viu” la Vida?
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com “viu” la Vida?
Evy
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa...
Però, si els humans naixem de la Vida que es difon, d'on venen el dolor i la mort?
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa...
Però, si els humans naixem de la Vida que es difon, d'on venen el dolor i la mort?
Fid'ho
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge i l'entrada a la Vida-plenitud.
El dolor és una altra cosa. Hi ha moltes classes de dolor.
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos.
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura que demana valentia. "Poca valentia", en el temps, és experimentada com un dolor.
- També hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Resistir-se als impulsos de la generositat, genera dolors molt variats.
El dolor, personal o col·lectiu, és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar lligams que encara ens dominen.
Sortosos els qui entenen el dolor com una pedagogia de la Vida.
El dolor se supera obrint-se a la Vida.
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge i l'entrada a la Vida-plenitud.
El dolor és una altra cosa. Hi ha moltes classes de dolor.
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos.
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura que demana valentia. "Poca valentia", en el temps, és experimentada com un dolor.
- També hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Resistir-se als impulsos de la generositat, genera dolors molt variats.
El dolor, personal o col·lectiu, és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar lligams que encara ens dominen.
Sortosos els qui entenen el dolor com una pedagogia de la Vida.
El dolor se supera obrint-se a la Vida.
Evy
En l'evangeli d'avui dius: Estiguem a punt. A punt de què?
En l'evangeli d'avui dius: Estiguem a punt. A punt de què?
Fid’ho
El temps va fluint en forma de moments successius. Cada moment té el seu significat. Però hi ha moments que demanen canvis en el nostre rumb, perquè la vida de cada persona avança teixint-se amb altres vides.
En els Humans, el “tapís” que en resulta no ha de ser fruit de la inconsciència sinó de la llibertat i de la generositat. Així, el conjunt de les vides va convertint-se en la millor OBRA D’ART.
El temps va fluint en forma de moments successius. Cada moment té el seu significat. Però hi ha moments que demanen canvis en el nostre rumb, perquè la vida de cada persona avança teixint-se amb altres vides.
En els Humans, el “tapís” que en resulta no ha de ser fruit de la inconsciència sinó de la llibertat i de la generositat. Així, el conjunt de les vides va convertint-se en la millor OBRA D’ART.
