Diumenge 1 d'Advent.

Diumenge, 1 d'advent. Any A.

EVANGELI. (Mateu 24,37-44).

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fóra pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fóra presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: s'hi parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?

Fid'ho
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps: del passat, del present i del futur.
Jo també "he viscut" en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, us cal mirar més enllà i més ençà del temps.

Evy
"Més enllà i més ençà"?!  Tot el que existeix està "dintre" el temps!

Fid'ho
Allò que existeix és "temporal".
En canvi allò que és participa de l'Eternitat.
Temps i Eternitat són coses totalment diferents.

Evy
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...

Fid'ho
El temps és com un sospir de l'Eternitat.
Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.

Evy
Els humans som com gotes d'aigua?

Fid'ho
Som gotes de Vida.
Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida.
L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és més o menys igual que quan en va sortir. En canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents.
Per als Humans, el temps és com un "Curs de capacitació" per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa. 
El temps és l'oportunitat per transformar-nos. 

Evy
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?

Fid'ho
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com “viu” la teva Vida?

Evy
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa... A vegades em sembla que té "forma gasosa"...
Però, si els Humans naixem de la Vida que es "difon", d'on venen el dolor i la mort?

Fid'ho
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge per a l'entrada a la Vida-plenitud.

El dolor és una altra cosa. Pot tenir diferents causes que interactuen:
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos. 
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura que demana valentia. En el temps la "poca valentia" és sentida com una forma de dolor.
- També hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Però quan ens resistim a ser "generosos", se'ns generen dolors molt variats.

El dolor, personal o col·lectiu, sempre és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar els "lligams" que encara ens dominen.
Sortosos els qui entenen el dolor com una "pedagogia" de la Vida.

Evy
No sé si t'entenc...

Fid’ho
Mentre estem en la "vida temporal", estem marcats per "l'encara no", que també és un dels "motors" del temps.¨
"L'encara no" també és sentit com un dolor. Cadascú el viu a la seva manera. Per això hi ha tantíssimes classes de dolor. Per això també és tan freqüent la convicció de que els altres no entenen el nostre dolor...

Evy
És per això que en l'evangeli d'avui ens dius: Estiguem a punt?
Però, "a punt" de què?

Fid’ho
El temps va fluint en forma de moments successius. Cada moment prepara el següent i té el seu propi significat.
Però hi ha moments que demanen un canvi en el nostre rumb, perquè la vida de cada persona avança entreteixint-se amb altres vides.
El gran “tapís de la Humanitat” no pot ser fruit de la inconsciència. Ha de néixer de la creativitat, lliure i generosa, de tots els Humans. 
Per això resulta necessari "estar atents" a cada moment, i no retardar l'arribada de l'Eternitat, en què el conjunt de les nostres vides constituiran una meravellosa OBRA D’ART.