3er. diumenge de Pasqua. Any A.

EVANGELI. (Lluc 24:13-35).

Aquell mateix diumenge

dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble

anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem,

i conversaven entre ells comentant aquests incidents.
Mentre conversaven i discutien,

Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells,

però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin.

Ell els preguntà:

«De què discutiu entre vosaltres tot caminant?»

Ells s’aturaren amb un posat trist

i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

«De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem,

¿ets l’únic que no saps el que hi ha passat?»

Els preguntà: «Què?»

Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret.

S’havia revelat com un profeta

poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble.

Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble

l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat.

Nosaltres esperàvem que ell seria

el qui hauria alliberat Israel.

Ara, de tot això ja fa tres dies.

És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat:

han anat de bon matí al sepulcre,

no hi han trobat el cos,

i han vingut a dir-nos que fins i tot

se’ls han aparegut uns àngels

i els han assegurat que ell és viu.

Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre

i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit,

però a ell, no l’han vist pas.»

 
Ell els digué:

«Sí que us costa d’entendre!

Quins cors tan indecisos a creure

tot allò que havien anunciat els profetes.

No havia de patir tot això el Messies

abans d’entrar en la seva glòria?»

Llavors, començant pels llibres de Moisès

i seguint els de tots els profetes,

els exposava tots els llocs de les Escriptures

que es referien a ell.

 
Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien

i ell va fer com si seguís més enllà.

Però ells el forçaren pregant-lo:

«Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard

i el dia ha començat a declinar.»

Jesús entrà per quedar-se amb ells.

Quan s’hagué posat amb ells a taula,

prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.

En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren,

però ell desaparegué.

I es deien l’un a l’altre:

«No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre

mentre ens parlava pel camí

i ens obria el sentit de les Escriptures?»

Llavors mateix s’alçaren de taula

i se’n tornaren a Jerusalem.

Allà trobaren reunits els onze

i tots els qui anaven amb ells, que deien:

«Realment el Senyor ha ressuscitat

i s’ha aparegut a Simó.»

Ells també contaven el que els havia passat pel camí,

i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Trobo molt curiós aquest relat d'avui. Dóna la impressió que tu, un cop ressuscitat, tenies ganes de jugar a cuit i amagar. Els dos pobres deixebles deurien quedar ben atabalats: primer, et veuen però no et reconeixen; i, quan et reconeixen, desapareixes i no ja et veuen! ¿Com t'ho vas fer per desaparèixer si eres allà? Et vas fondre? Vas marxar corrents? O, tot plegat, no va ser res més que un somni?

Fid'ho
Fas tantes preguntes perquè ho compliques massa. Tot és molt més senzill. Aquestes experiències les fan també tots els qui volen ser deixebles meus! No és cap joc de cuit i amagar sinó el procés de descoberta de l'home ressuscitat. Nota una cosa: mentre jo camino amb ells, per a ells és "de dia". Però, quan toca separar-me d'ells per anar més enllà, se'ls fa tard i el dia comença a declinar. A pesar de fer-se fosc, ells acullen aquell desconegut que els ha escridassat. Aquest acolliment a un desconegut i el meu gest a la taula els permeten reconèixer-me, i se'ls torna a fer "de dia"! De cop i volta s'han adonat que la meva vida donada es fa visible en la comunitat i fent comunitat. Per això tornen de seguida a la comunitat. Allà em podran "veure".

Evy
Potser aquells dos d'Emaús et van veure, però jo continuo amb moltes coses que no entenc. Acabes de dir que la teva vida donada es fa visible en la comunitat. Però els de Jerusalem diuen als d'Emaús que tu t'havies aparegut a Simó. Simó és una persona individual; no és cap comunitat. Com et va poder "veure" si estava sol?

Fid'ho
Que jo me li aparegués no significa que ell em "veiés", com tampoc no em van veure els d'Emaús. Aquells que fan visible la vida donada són aquells que l'acullen, donant també ells la seva vida. D'aquesta comunió en neixen les comunitats. Les comunitats són com el "cos" que fan visible la vida donada-rebuda-i-donada. Simó em "veié" quan reconstituí, reintegrant-s'hi, la comunitat del Onze. Passa com amb el corrent elèctric: l'electricitat no és visible en si mateixa. Però és fa visible quan una bombeta l'acull, i la dóna en forma de llum. En aquest cas podríem dir que la llum és el "cos" que ens fa visible l'electricitat.

Evy
El que dius de la bombeta es podria dir igualment de qualsevol aparell que "rep" l'electricitat i la "dóna" en forma de llum, d'imatge, de música, de moviment, de calor, de fred,... 
Em sembla que ho començo a entendre. També es podria dir que la vida donada pren forma d'energia en els qui la reben. És el que em va dir un dia la meva dona: "Sense tu, jo no hauria fet ni la meitat de les coses que he fet. A part dels fills, és clar!". Li vaig respondre que jo podria dir el mateix.
Vist així, "tot és molt més senzill", com has dit al començament. Per ressuscitat, no cal pas esperar a haver mort. Comencem a ressuscitar quan comencem a estimar de debò.
Això no és cap "veritat" que es pugui ensenyar. Només s'aprèn des de la experiència de l'amor: d'un amor rebut i donat; donat i rebut.

Fid'ho
Enhorabona, Evy!

Evy
Sí. Estic d'enhorabona! I fins i tot m'imagino que el relat que hem llegit només diu el nom d'un dels dos deixebles perquè l'altre podria ser jo mateix, o qualsevol de la resta dels humans...

Mare de Déu de Montserrat

Evangeli (Lluc 1,39-56)

Per aquells dies,

Maria se n'anà decididament a la muntanya,

a la província de Judà,

entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet.

Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria

el nen saltà dins les seves entranyes

i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces:

«Ets beneïda entre totes les dones

i és beneït el fruit de les teves entranyes.

Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?

Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,

el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes.

Feliç tu que has cregut!

Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».

Maria digué:

«La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,

i l'amor que té als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli i exalça els humils.

Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».

Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
M'has dit sovint i de diferents maneres que la teva vida de ressuscitat es fa visible en la comunitat. Però hi ha moltes formes de comunitat. Els humans formem famílies, pobles, nacions... Totes són igualment vàlides?

Fid'ho.
Actualment la paraula "comunitat" s'ha posat de moda, i això l'ha convertida en una font de malentesos. Cal saber veure quan una comunitat humanitza i fa Humanitat, o deshumanitza i destrueix Humanitat. Les comunitats que fan visible la resurrecció són fruit de sentiments de comunió, de servei mutu, de germanor... En la comunitat es fa visible la vida donada dels seus membres.
Però també el Poder crea les seves "comunitats", per augmentar el propi domini o per dominar més fàcilment els súbdits.

Evy
Famílies, pobles i nacions neixen sobretot de la convivència i de la mútua col·laboració. Són una expressió de la resurrecció?

Fid'ho
Ho són en la mesura que cadascú hi fa una experiència de la vida donada i de la vida rebuda. Però en la vida concreta d'aquestes comunitats s'hi poden barrejar sentiments contradictoris: de servei i de domini, de col·laboració i d'abús, d'obertura i de tancament, de vida donada i de vida imposada... Cal, també, tenir en compte els nous membres. La seva presència no és fruit d'un pacte. Hom neix en una família, en un poble i una nació que no ha escollit. Perquè aquestes comunitats siguin un àmbit de comunió cal que es vagin adaptant contínuament a tots i cada un dels seus membres. Si no, poden esdevenir molt destructives.

Evy
Segons això que dius, perquè sigui humanitzadora, la vida d'un Poble o d'una comunitat ha d'anar fluint sempre nova per acomodar-se als nous membres i als canvis que aquests experimenten en cada moment. Però adaptar-se contínuament és molt difícil.

Fid'ho
Depèn de la generositat de cadascú. Per una persona generosa, adaptar-se és la cosa més normal. La vida donada s'entén a si mateixa com a resposta. El gran perill de les comunitats és convertir-se en àrees de poder. Seria la seva màxima corrupció!

Evy
Els Estats són àrees de poder.

Fid'ho
Els Estats es basen en el Poder, i tendeixen al Poder Absolut. Constitueixen una autèntica idolatria. En la gran majoria, la democràcia és utilitzada sobretot per legitimar el Poder dels poderosos. Abans, quan les societat eren religioses, els dominadors deien que el seu poder venia de Déu, o que ells eren representants de Déu. Ara, per comptes de "Déu" es parla de "Poble", però l'abús és el mateix, i igualment pervers.

Evy
Són famosos els deu Manaments. Els primers prohibeixen venerar ídols, venerar imatges de Déu fetes pels homes, o utilitzar el nom de Déu per fer-se obeir. ¿Era una manera d'evitar la utilització de la Religió per legitimar el Poder?

Fid'ho
Ben cert: aquesta era la intenció, encara aquests manaments sempre van ser el menys respectats pels dominadors polítics, militars, religiosos...

Diumenge 2 de Pasqua

Diumenge II de Pasqua. Any A.

Festa de la Mare de Déu de Montserrat.

EVANGELI.

Nota: D'acord amb les normes litúrgiques, les lectures de la missa d'avui corresponents a la Octava de Pasqua tenen preferència sobre les corresponents a la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Pensant en la gent, cada parròquia veurà què és el més convenient. Aquí, l'entrevista fa referència a l'Octava de Pasqua. Però hi ha també l'entrevista corresponent a la idea de Poble.

EVANGELI. (Joan 20,19-31).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus.

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi,

també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats

els quedaran perdonats,

però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze,

no era allà amb els altres.

Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.»

Ell els contestà:

«Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fico el dit dins la ferida dels claus,

i la mà dins el costat,

no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada,

i Tomàs també hi era.

Estant tancades les portes,

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després digué a Tomàs:

«Porta el dit aquí i mira’m les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat.

No siguis tan incrèdul. Sigues creient.»

Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!»

Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles

molts altres miracles

que no trobareu escrits en aquest llibre.

Els que heu llegit aquí han estat escrits

perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,

i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
La reacció de Tomàs, segons el relat que hem llegit, volent ficar els dits a les teves llagues, és molt estranya i una mica truculenta...

Fid'ho
Tomàs sap molt bé el que es diu. A través de la reacció "truculenta" de Tomàs, l'evangelista accentua el seu realisme. La resurrecció fàcilment podria quedar només en una "idea" més o menys bonica, però totalment equivocada. Tomàs (el bessó meu i de cada un dels humans) ha entès que "el ressuscitat" és també "el crucificat". La meva resurrecció no anul·la la crucifixió. Sóc el ressuscitat perquè continuo essent el crucificat.

Evy
No ho entenc. ¿Ressuscitant, no va quedar enrere la crucifixió, i tot el que significava: la condemna, el dolor, la mort,...?

Fid'ho
En mi, és la Humanitat qui ressuscita. Però la Humanitat continua essent jutjada, condemnada i crucificada en molts dels seus membres. Mentre hi hagi un sol humà condemnat, menyspreat, burlat,... jo continuo la meva passió, i sóc condemnat, menyspreat, i burlat. I també ressuscitat! Per això, quan em vaig presentar als deixebles, el primer que vaig fer va ser ensenyar-los les meves llagues. I Tomàs, que no les havia vistes, posa com a condició per creure en la resurrecció, veure i tocar les meves llagues. Sense les llagues, jo seria per a ells només una fantasma. I la fe en la resurrecció seria només una fantasia.

Evy
M'estàs dient que encara no has ressuscitat del tot?

Fid'ho
Sóc plenament ressuscitat, però encara no he ressuscitat del tot. Els humans no som illes. Vivim convivint. No existeix la plenitud de la Vida fins que tots els vivents no hagin arribat a la Plenitud. La resurrecció no és un acte solitari. La meva resurrecció creix en cada home que ressuscita.

Evy
¿La teva resurrecció depèn dels altres?

Fid'ho
Evidentment! Tu pots donar del tot la teva vida. Però la vida no arriba a ser del tot donada fins que algú la rep, i en la mesura que la rep. Passa igual que en l'amor: L'amor no és ple fins que la persona estimada no acull el teu amor i hi correspon.

Evy
¿Si ningú hagués cregut en tu, hauries ressuscitat?

Fid'ho
Imagines un impossible. Imagines una humanitat on ningú cregués en l'Home! No s'arriba a ser humà per simple evolució genètica. Per ser realment humà (i perquè existeixi la Humanitat) cal que hi hagi hagut una opció clara i lliure per la generositat. La generositat no és fruit de l'evolució sinó de la lliure decisió d'estar oberts als altres. És la generositat que converteix els éssers humans en Humanitat.

Evy
¿D'on neix, la generositat?

Fid'ho
Molt bona pregunta! Però tu ets suficientment intel·ligent, i bo, per intuir o descobrir la resposta. Aquesta és d'aquelles respostes que només valen quan un les descobreix per si mateix, perquè neixen de la vivència. Només el generós sap d'on ve la generositat; igualment com només l'home lliure sap d'on ve la llibertat.

Diumenge de Resurrecció.

Nota:

La visita al sepulcre, de Pere i l’altre deixeble, forma part d’un relat més llarg centrat en la figura de Maria Magdalena, i és molt difícil entendre el seu significat si es separa d’aquest relat més ampli. Per això aquí hi afegeixo en vermell el tros del relat que no es troba en el missal.

EVANGELI (Joan 20:1-9)
El diumenge,

Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí,

quan encara era fosc,

i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.

Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble,

aquell que Jesús estimava tant, i els diu:

«S’han endut el Senyor fora del sepulcre

i no sabem on l’han posat.»

Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre.

Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà

i arribà primer al sepulcre,

s’ajupí per mirar dintre

i veié aplanat el llençol d’amortallar,

però no hi entrà.

Darrera d’ell arribà Simó Pere,

entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar,

però el mocador que li havien posat al cap

no estava aplanat com el llençol,

sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble

que havia arribat primer al sepulcre,

ho veié i cregué.

Fins aquell moment encara no havien entès que,

segons les Escriptures,

Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre.

Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre

i veié dos àngels vestits de blanc,

asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús,

l’un al cap i l’altre als peus.

Ells li diuen:

-Dona, per què plores?

Ella els respon:

-S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.

Així que acabà de dir aquestes paraules,

es girà enrere i veié Jesús allà dret,

però no s’adonava que fos ell.

Jesús li diu:

-Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:

-Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat,

i jo mateixa me l’enduré.

Li diu Jesús:

-Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:

-Rabuni -que vol dir «mestre».

Jesús li diu:

-Deixa’m anar, que encara no he pujat al Pare.

Vés a trobar els meus germans i digues-los:

“Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare,

al meu Déu, que és el vostre Déu.”

Maria Magdalena anà a trobar els deixebles

i els anunciava: «He vist el Senyor.»

També els va contar el que ell li havia dit.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
FELICITATS, Fid'ho! Avui deu ser l'aniversari del dia més important de la teva vida! Quan vas ressuscitar!
T'he de confessar que jo no entenc gaire això de la resurrecció; però és el que diu molta gent. Per tant, repeteixo: FELICITATS!

Fid'ho
Gràcies, Evy. I FELICITATS també a tu, per la part que et toca!
La meva resurrecció no és només meva. En la meva resurrecció s'inicia la resurrecció de tota la Humanitat.

Evy
Ja t'he dit que no ho entenc gaire tot això. I parlant amb tu no tinc cap sensació d'estar parlant amb algú que ha tornat a la vida.

Fid'ho
No he tornat a la vida, perquè mai no me n'he separat! Amb la mort, no vaig quedar fora de la vida sinó que vaig passar d'una manera limitada de viure a viure d'una manera plena. Aquesta nova manera de viure és tan plena que és invisible per a tots aquells que no han fet aquest pas ni estan disposats a fer-lo.

Evy
Com a periodista que sóc, m'agradaria que em diguessis com podria donar la notícia de la teva resurrecció. És clar que si em dius que és invisible...

Fid'ho
La resurrecció no es pot convertir en una notícia com les que propagueu els periodistes. Cap càmera la pot fotografiar; cap aparell la pot enregistrar; cap espectador la pot descriure.

Evy
Si és així, cal suposar que seran molt pocs els qui hi creguin!

Fid'ho
Hi ha qui no hi creu perquè és cec. També n'hi ha que diuen que no hi creuen perquè no els serveix la paraula "resurrecció", però, en canvi, fan l'experiència d'allò que aquesta paraula significa. La gran majoria dels humans, tard o d'hora, acaben fent l'experiència de la resurrecció (fent servir aquesta paraula o altres, o sense paraules).

Evy
¿Se'n pot tenir experiència d'una cosa que no es pot comprovar?  

Fid'ho
L'experiència n'és la comprovació. No pots pas fotografiar, filmar o enregistrar l'amor que et té la teva dona, i tan mateix cada dia en fas l'experiència, i n'estàs segur. Sense l'experiència no es tindria cap seguretat ni de l'amor ni de la resurrecció. La seguretat de l'experiència neix de la sintonia amb aquesta experiència. Si tu no estimessis la teva dona tampoc no podries estar segur del seu amor per tu. Igualment, qui no estima la Humanitat no pot fer l'experiència de la resurrecció. En canvi, qui posa la seva vida al servei dels altres, fa l'experiència de que la vida donada és l'autèntica VIDA, se'n digui com es digui.

Evy
Quan, al començament d'aquesta entrevista t'he felicitat per la festa d'avui, tu també m'has felicitat a mi. Em sembla que ho vaig entenent... Felicitats a tothom!!!

Diumenge del Ram Any A

==================================

>> Apunts d'homilia.

Nota.

L’evangeli propi de la missa d’avui és la Passió segons St. Mateu; un relat molt llarg. Per això, al seu lloc, hi poso l’evangeli que el Missal proposa per a la processó que, avui, pot precedit la missa pròpiament dita. Després, també hi ha uns apunts sobre la Passió segons St. Mateu.

==================================

EVANGELI. (Mateu 21,1-11). Relat que es llegeix en la Processó)

Quan eren a prop de Jerusalem,

arribaren a Bet-Fagué,

a la muntanya de les Oliveres.

Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec:

«Aneu al poble d’aquí al davant,

i trobareu tot seguit una somera fermada,

amb el seu pollí.

Deslligueu-la i porteu-me'ls.

Si algú us preguntava res,

responeu-li que el Senyor els ha de menester,

però que els tornarà de seguida».

Tot això va succeir perquè es complís

el que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«Digueu a la ciutat de Sió:

Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada,

muntat en una somera,

en un pollí, fill d'un animal de càrrega».

Els deixebles hi anaren,

feren el que Jesús els havia manat,

portaren la somera i el pollí,

els guarniren amb els seus mantells,

i ell hi pujà.

Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells;

altres tallaven branques dels arbres

per encatifar la terra

i la gent que anava al davant i la que seguia cridava:

«Hosanna al Fill de David.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Hosanna a dalt del cel».

Quan hagué entrat a Jerusalem,

s’agità tota la ciutat.

Molts preguntaven: «¿Qui és aquest?».

La gent que anava amb ell responia:

«És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Ha arribat la Setmana Santa en què van passar-te moltes coses. No sé si et ve bé de recordar allò que va passar...

Fid'ho.
Els fets de la Setmana Santa no són fets passats. S'hi expressen experiències humanes de tots els temps: d'abans, d'ara i del futur. Des dels inicis de la Humanitat hi ha hagut gent inhumana que ha jutjat, condemnat i matat; i ho han fet en nom de Déu, del Poble, del Progrés, de la Justícia, de la Llei... La meva condemna, passió i mort continuen essent actuals i, dissortadament, continuaran en el futur. Però també és actual i continuarà en el futur la meva resurrecció.

Evy
¿No et fa res, doncs, que en parlem una mica?

Fid'ho
Tota la vida anterior a mi preparava aquests dies. Tota la vida que segueix és l'expansió de la vivència d'aquests dies.

Evy
La teva entrada triomfal a la capital del País va ser molt provocativa... ¿Vas descuidar la previsible reacció violenta de les Autoritats? ¿No va ser excessiva la teva confiança en el Poble que t'aclamava com a rei?

Fid'ho
Parles com si la meva Passió hagués estat un fracàs!...

Evi
Bé... Vas acabar a la creu. La creu és la pitjor manera com pot acabar algú.

Fid'ho
La creu no és cap acabament. La creu és un pas.

Evy
¿La creu és bona?

Fid'ho
Per a la Humanitat, la creu és una gran tragèdia provocada pels prepotents, poderosos, egòlatres... Tots aquests, constituint-se en àrbitres del bé i del mal, imposen lleis que els permeten condemnar legalment. Les seves víctimes són milers de milions de tots els temps. Jo he vingut per posar en evidència que la sentència dels poderosos no és l'última paraula; no és l'acabament. Per això calia que jo mateix, el fill de l'home, passés per la creu i arribés així a la Plenitud humana. Cal que jo, el fill de l'home, begui fins l'última gota de la violència dels egòlatres, i mostri a tothom que les sentències a mort no impedeixen la Resurrecció.

Evy
A tu et van condemnar els grans sacerdots aplicant la Llei de Déu...

Fid'ho
Els prepotents, en les societats religioses, condemnen abusant del nom de Déu; en les societats democràtiques, condemnen abusant del nom del Poble, o de la Llei, o del Progrés, o de la Democràcia, o de la Llibertat... En tot cas, i a pesar de ser "condemnat", el fill de l'home segueix el seu camí. Però, ai d'aquells que traeixen l'home! Més els valdria no haver nascut!