Evangeli (Lluc
1,39-56)
Per aquells dies,
Maria se n'anà decididament a la muntanya,
a la província de Judà,
entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria
el nen saltà dins les seves entranyes
i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les
seves forces:
«Ets beneïda entre totes les dones
i és beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a
visitar-me?
Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes.
Feliç tu que has cregut!
Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».
Maria digué:
«La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli i exalça els humils.
Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense
res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva
descendència per sempre».
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà
a casa seva.
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
M'has dit sovint i de diferents maneres que la teva vida de ressuscitat es fa visible en la comunitat. Però hi ha moltes formes de comunitat. Els humans formem famílies, pobles, nacions... Totes són igualment vàlides?
M'has dit sovint i de diferents maneres que la teva vida de ressuscitat es fa visible en la comunitat. Però hi ha moltes formes de comunitat. Els humans formem famílies, pobles, nacions... Totes són igualment vàlides?
Fid'ho.
Actualment la paraula "comunitat" s'ha posat de moda, i això l'ha convertida en una font de malentesos. Cal saber veure quan una comunitat humanitza i fa Humanitat, o deshumanitza i destrueix Humanitat. Les comunitats que fan visible la resurrecció són fruit de sentiments de comunió, de servei mutu, de germanor... En la comunitat es fa visible la vida donada dels seus membres.
Però també el Poder crea les seves "comunitats", per augmentar el propi domini o per dominar més fàcilment els súbdits.
Actualment la paraula "comunitat" s'ha posat de moda, i això l'ha convertida en una font de malentesos. Cal saber veure quan una comunitat humanitza i fa Humanitat, o deshumanitza i destrueix Humanitat. Les comunitats que fan visible la resurrecció són fruit de sentiments de comunió, de servei mutu, de germanor... En la comunitat es fa visible la vida donada dels seus membres.
Però també el Poder crea les seves "comunitats", per augmentar el propi domini o per dominar més fàcilment els súbdits.
Evy
Famílies, pobles i nacions neixen sobretot de la convivència i de la mútua col·laboració. Són una expressió de la resurrecció?
Famílies, pobles i nacions neixen sobretot de la convivència i de la mútua col·laboració. Són una expressió de la resurrecció?
Fid'ho
Ho són en la mesura que cadascú hi fa una experiència de la vida donada i de la vida rebuda. Però en la vida concreta d'aquestes comunitats s'hi poden barrejar sentiments contradictoris: de servei i de domini, de col·laboració i d'abús, d'obertura i de tancament, de vida donada i de vida imposada... Cal, també, tenir en compte els nous membres. La seva presència no és fruit d'un pacte. Hom neix en una família, en un poble i una nació que no ha escollit. Perquè aquestes comunitats siguin un àmbit de comunió cal que es vagin adaptant contínuament a tots i cada un dels seus membres. Si no, poden esdevenir molt destructives.
Ho són en la mesura que cadascú hi fa una experiència de la vida donada i de la vida rebuda. Però en la vida concreta d'aquestes comunitats s'hi poden barrejar sentiments contradictoris: de servei i de domini, de col·laboració i d'abús, d'obertura i de tancament, de vida donada i de vida imposada... Cal, també, tenir en compte els nous membres. La seva presència no és fruit d'un pacte. Hom neix en una família, en un poble i una nació que no ha escollit. Perquè aquestes comunitats siguin un àmbit de comunió cal que es vagin adaptant contínuament a tots i cada un dels seus membres. Si no, poden esdevenir molt destructives.
Evy
Segons això que dius, perquè sigui humanitzadora, la vida d'un Poble o d'una comunitat ha d'anar fluint sempre nova per acomodar-se als nous membres i als canvis que aquests experimenten en cada moment. Però adaptar-se contínuament és molt difícil.
Segons això que dius, perquè sigui humanitzadora, la vida d'un Poble o d'una comunitat ha d'anar fluint sempre nova per acomodar-se als nous membres i als canvis que aquests experimenten en cada moment. Però adaptar-se contínuament és molt difícil.
Fid'ho
Depèn de la generositat de cadascú. Per una persona generosa, adaptar-se és la cosa més normal. La vida donada s'entén a si mateixa com a resposta. El gran perill de les comunitats és convertir-se en àrees de poder. Seria la seva màxima corrupció!
Depèn de la generositat de cadascú. Per una persona generosa, adaptar-se és la cosa més normal. La vida donada s'entén a si mateixa com a resposta. El gran perill de les comunitats és convertir-se en àrees de poder. Seria la seva màxima corrupció!
Evy
Els Estats són àrees de poder.
Els Estats són àrees de poder.
Fid'ho
Els Estats es basen en el Poder, i tendeixen al Poder Absolut. Constitueixen una autèntica idolatria. En la gran majoria, la democràcia és utilitzada sobretot per legitimar el Poder dels poderosos. Abans, quan les societat eren religioses, els dominadors deien que el seu poder venia de Déu, o que ells eren representants de Déu. Ara, per comptes de "Déu" es parla de "Poble", però l'abús és el mateix, i igualment pervers.
Els Estats es basen en el Poder, i tendeixen al Poder Absolut. Constitueixen una autèntica idolatria. En la gran majoria, la democràcia és utilitzada sobretot per legitimar el Poder dels poderosos. Abans, quan les societat eren religioses, els dominadors deien que el seu poder venia de Déu, o que ells eren representants de Déu. Ara, per comptes de "Déu" es parla de "Poble", però l'abús és el mateix, i igualment pervers.
Evy
Són famosos els deu Manaments. Els primers prohibeixen venerar ídols, venerar imatges de Déu fetes pels homes, o utilitzar el nom de Déu per fer-se obeir. ¿Era una manera d'evitar la utilització de la Religió per legitimar el Poder?
Fid'hoSón famosos els deu Manaments. Els primers prohibeixen venerar ídols, venerar imatges de Déu fetes pels homes, o utilitzar el nom de Déu per fer-se obeir. ¿Era una manera d'evitar la utilització de la Religió per legitimar el Poder?
Ben cert: aquesta era la intenció, encara aquests manaments sempre van ser el menys respectats pels dominadors polítics, militars, religiosos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada