diumenge, 2 de febrer del 2020

Diumenge V de durant l'any A.



EVANGELI. (Mateu 5,13-16).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra.
Si la sal ha perdut el gust,
amb què la tornarien salada?
No serà bona per a res.
La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món.
Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.
Tampoc, quan algú encén un llum,
no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,
i fa llum a tots els qui són a casa.
Igualment ha de resplendir la vostra llum
davant la gent.
Llavors, en veure el bé que heu obrat,
glorificaran el vostre Pare del cel.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Perdona, Fid'ho: però aquestes paraules teves em semblen molt pretensioses. Què vol dir que els cristians són la llum del món?! ¿Tota la resta som tenebra?
Fid'ho
És veritat que alguns deixebles meus s'han constituit en una nova religió que pretén ser l'única vertadera. Però jo aquí no parlo dels fidels d'una determinada religió sinó dels practicants d'humanitat. No descuidis que sóc el fill de l'home. Per això, "deixebles meus" ho són tots els humans que generen humanitat, siguin de la religió que siguin, o sense religió.
Evy
Però, ¿no et sembla una pretensió exagerada que algú es consideri “la llum del món"?
Fid'ho
Els humans tenim ulls. És a dir: tenim la capacitat de veure el món: la seva evolució, els seus horitzons, les seves limitacions, les seves possibilitats, les seves ombres,... Però normalment el món és vist només o sobretot a través dels “filtres” que posen (i imposen) els poderosos de torn. Fins i tot sovint la visió del món que doneu els mitjans de comunicació és tan parcial i deformada que deixa a molts sense il·lusió i sense esperança. Pensa, per exemple, en el gran protagonisme que hi tenen els esportistes, les intrigues dels polítics, les extravagàncies dels famosos, la petulància dels savis,... ¿Creus realment que permeten veure el món real?
Per veure el món real cal mirar l’home real; i sobretot els qui pateixen.
Qui em segueix a mi, obté la capacitat de millorar la seva visió.
Sí: jo, l’Home, invito els Humans a sentir-se cridats a "fer món" i a denunciar els ídols que deshumanitzen; a sentir-se cridats a fer prendre consciència de la realitat, i a desvetllar l'esperança. És el que vull dir quan els anomeno la llum del món.
Evy
¿I cal que siguin o es diguin cristians?
Fid'ho
Cal que siguin humans, i facin humanitat.
Però, compte! També els dictadors es presenten dient que "fan humanitat". La diferència entre ells i jo és que ells pretenen fer la “seva” humanitat situant-se per damunt dels altres. Fan ús de la força i del domini –i, si poden, fan ús de la Llei− per imposar la seva forma d'humanitat.
En canvi jo sóc el "fill de l'home". Home entre els homes, estimulo una humanització que es genera des de dintre, per via de comunió, de diàleg, de servei mutu. Sense mestres que imposin les seves idees, sense líders que manipulin ningú. Només amb germanor. Sense cap altre "pare" que aquell que és pare de tots.
Evy
¿Vols dir que no ets un somiatruites?
Fid'ho
Et descuides d'una cosa: tot comença amb un projecte amorós de Déu. Per això els Humans, nascuts d'aquest projecte, estimem més la fraternitat que la dictadura; estimem més la llibertat que la por; la generositat que l'egoisme; la bondat que la malícia; la solidaritat que la competitivitat; l'amor que l’odi...
Evy
Doncs, no ho sembla!!! Hi ha molt de mal en el nostre món!
Fid'ho
Ben cert. Hi ha tant de mal que, sense la "sal" de tantíssimes persones, el món estaria ja del tot corromput, i s'hauria autodestruït.
De fet, l’abundància de mal que hi ha al nostre món ens indica que encara estem lluny de l’objectiu final de la nostra Història.
Evy
No sé. A vegades podria semblar com si progresséssim perquè les Democràcies substituïen les Dictadures. Però ara estem presenciant la gran corrupció també de les Democràcies. Les Democràcies corrompudes són pitjors que les Dictadures perquè tenen l'excusa d'actuar en nom del Poble. En realitat, més o menys, estem com estàvem.
Fid'ho
Les Democràcies poden ser un pas endavant; però no són l'últim.
Ni els polítics, ni els científics, ni els grans líders religiosos, ni els rics, ni els poderosos,... són els que mantenen aquest nostre món, sinó una immensa multitud de dones i homes, sovint anònims, que viuen fent humanitat. Sovint amb defectes i limitacions; potser sentint-se ells mateixos dèbils i ignorants. Però són ells els qui estan realment connectats a la vida humana i la sostenen.  
Aquests són realment els “meus deixebles”; aquests són la llum i la sal del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada