Diumenge 32. A.

EVANGELI. (Mateu 25:1-13).

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

“Passarà amb el Regne del cel com en deu noies,

que sortiren amb torxes a rebre l’espòs.

N’hi havia cinc de prudents,

i les altres cinc eren desassenyades.

Les desassenyades no s’emportaren oli per les torxes,

però cadascuna de les prudents

se’n proveí d’una ampolla.

Com que el nuvi trigava, els vingué son,

i totes s’adormiren.

Ja era mitjanit quan se sentí cridar:

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.

Aquelles noies es despertaren

i començaren a preparar les seves torxes.

Les que no tenien oli digueren a les altres:

Doneu-nos oli del vostre,

que les nostres torxes no s’encenen.

Però les prudents els respongueren:

Potser no n’hi hauria prou per a totes;

val més que aneu a comprar-ne.

 

Mentre hi eren, arribà el nuvi,

i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.

I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres,

i deien des de fora:

Senyor, Senyor, obriu-nos.

Però ell els respongué:

Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs,

perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Fid'ho
Amb la facilitat tan gran que tenim avui d'encendre o apagar llums, és probable que aquesta paràbola sigui mal entesa, i quedi desplaçat el missatge que vol donar.

Evy
És cert. Donat que avui no tenim cap problema per il·luminar la nit, allò que sembla ressaltar d'aquesta paràbola no és la necessitat de les làmpades sinó és la insolidaritat de les noies prudents envers les desassenyades. Imagino que no és això el que vol dir.
Jo comprenc que, en la situació que explica la paràbola, compartir l'oli hauria estat catastròfic per a la festa. Amb tot, hi ha un punt que em costa d'acceptar: la duresa de l'espòs que no permet l'entrada a les pobres noies imprudents que arriben tard perquè havien anat a comprar, en plena nit, l'oli que necessitaven. Suposo que en aquesta paràbola "l'espòs" ets tu mateix −com a Fill de l'home−. Per això et pregunto: ¿Per què no vas deixar entrar aquelles noies que, de fet, havien estat esperant-te tota la nit?

Fid'ho.
Estimat Evy: tu saps tan bé com jo que estem en una obra ("fer Humanitat") que no permet improvisacions. Hi ha un temps per vetllar i un temps per dormir; un temps per comprar oli i un temps per encendre les làmpades; un temps per entrar i un temps per estar ja a dintre.
El temps va fluint, i no es recupera mai. Si vas a gran velocitat i s'acosta un revolt, tens un temps per frenar. Si no l'aprofites, ve la catàstrofe. El temps no té marxa enrere. El que no fas al seu temps, queda per fer. Encara que ho facis més tard, ja és una altra cosa. Cada instant ve amb la seva feina.

Evy
Però tu ets el fill de l'home. ¿Com pots dir a persones humanes que "no les coneixes"?!

Fid'ho
És una paràbola per fer entendre la “temporalitat” dels Humans.

Com a fill de l'home estic en construcció contínua. Per això necessito que tots els humans estiguin atents a cada moment. Si construeixes una casa i no estàs atent al moment de posar els fonaments, quan arribi la riuada, aquella casa s'ensorrarà. L'havies feta perquè et servís de protecció, però es convertirà en una amenaça.

Evy
Potser tens raó.
Cada moment és fruit del passat i prepara el futur. La vida, com un vaixell de gran tonatge, té la seva inèrcia i no són possibles correccions sobtades. Pertanyo a un Poble que, després de molts anys de dictadura, va optar per la Democràcia. Però, al moment d'instituir-la, vam conformar-nos amb una democràcia a mitges, i, quan vingueren governants no demòcrates, van pervertir-la amb gran facilitat. Al “seu moment” no havíem posat bé el fonaments...

Fid'ho
No es pot esborrar el passat, però és possible corregir-lo amb el present. La Humanitat es construeix amb encerts i amb errors corregits. Encara que és millor prevenir que curar, si emmalaltim és ben legítim buscar la curació. D'aquí ve el meu consell a tothom: Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Evy
"Ni el dia i ni l'hora" de què?

Fid'ho
De l'obra que estem construint: la Humanitat. Cada moment té la seva aportació. Cada instant genera la seva dosi de creixement. Els moments perduts no són recuperables.