Corpus. Any A.

EVANGELI. (Joan 6, 51-58).

En aquell temps Jesús digué als jueus:

”Jo sóc el pa viu baixat del cel.

Qui menja pa d’aquest viurà per sempre.

Més encara:

el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món”.
Els jueus es posaren a discutir. Deien:

“¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”

Jesús els respongué:

“Us ho dic amb tota veritat:

si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang,

no podeu tenir vida en vosaltres.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Ben cert: la meva carn és un veritable menjar,

i la meva sang és una veritable beguda.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.

Aquest és el pa baixat del cel.

No és com el que van menjar els vostres pares.

Ells van morir.

Però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui és Corpus. Com que aquesta festa em resultava una mica estranya, he buscat d'informar-me'n abans de parlar amb tu. I he quedat sorprès: el més important eren les processons, i amb una presència força "exhibicionista" per part teva.

Fid'ho
No sóc exhibicionista. Com a Fill de l'Home em mostro a tothom perquè aquells que ho vulguin puguin esdevenir autènticament humans. En canvi, tu parles d'un exhibicionisme deshumanitzador. I estic d'acord amb tu: alguns dels meus deixebles estan força afeccionats a l'exhibicionisme.

Evy
Aquesta festa té més de 800 anys! Donat que no ets exhibicionista, t'ho deus passar força malament en un dia com avui...

Fid'ho
De fet no m'exhibeixen a mi. Encara que en les seves processons hi hagi un tros de pa, allò que realment exhibeixen són els seus vestits llampants, les seves custòdies daurades, els seus brodats, les seves jerarquies, els seus costums,... En canvi el pa, ni tan sols sembla pa; sembla més aviat paper de farina, que a ningú li fa pensar en alimentar-se'n o en fer-se aliment ell mateix.

Evy
¿Amb vuit segles, tot això no s'hauria pogut corregir?

Fid'ho
Ni amb vuit segles ni amb vint! El cor humà és molt dur en aquest aspecte. És un problema que tinc ja des del primer dia!

Evy
Des del primer dia?...

Fid'ho
Sí. Ho pots llegir en l'Evangeli de Joan, que ho explica molt bé. Quan encara em movia per Galilea, un dia vaig reunir tots els meus deixebles i els vaig fer descobrir que per alimentar realment la vida humana, cal compartir-la. La vida de cadascú és com una petita flama. Si no s'escampa, aviat s'apaga. Només si s'escampa i es fa foguera, pot durar.

Evy
¿I et van entendre?

Fid'ho
Només a mitges. I aquí està el mal!!! Van entendre que allò que els deia era important. Però, per comptes de viure segons allò que els deia, van intentar convertir-me en un rei, perquè suposaven que així els podia solucionar els seus problemes alimentaris... Era gran la seva ceguesa! Pensa que vaig haver d'enfadar-m'hi de valent. Vaig haver d'obligar els principals agitadors a anar-se'n a l'altra riba.

Evy
A l'altra riba?

Fid'ho
És una manera de dir. Galilea està al voltant del seu mar. Passar a l'altra riba vol dir capgirar el punt de vista sobre una determinada situació. Significa tornar a l'Èxode, passant del lloc d'esclavitud al camí cap a la llibertat, com havia fet l'antic Israel travessant el Mar Roig.
Va ser un moment difícil per ells i per mi. Molts em van abandonar. Només alguns, tot i no entendre'm bé, van acceptar que allò que els deia era l'únic camí per ser humans.

Evy
L'únic camí?

Fid'ho
Sí, amic meu: l'únic camí. Qui guarda la seva vida per a ell tot sol, la perd. Només qui la dóna, compartint-la o fent-ne aliment (pa), la fa apta per a la VIDA ETERNA.