Diumenge 12 de durant l'any. A.

EVANGELI. (Mateu 10,26 - 33).

En aquell temps...

Jesús digué als seus apòstols:

“No tingueu por dels homes.

No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat;

no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut.

Allò que us dic a la fosca,

digueu-ho a plena llum;

allò que us he dit a cau d’orella,

proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos,

però no poden matar l’ànima.

Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern

tant l’ànima com el cos.

¿No es venen dos pardals per pocs diners?

Doncs, ni un d’ells no cau a terra

si no ho permet el vostre Pare.

Però a vosaltres,

Déu us té comptats cada un dels cabells.

No tingueu por:

valeu molt més que tots els ocells plegats.

A tothom que em reconegui davant dels homes,

també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel;

però a tothom que em negui davant els homes,

també jo el negaré davant el Pare del cel.

 Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No, no i no!!!
Avui no puc estar d’acord amb tu, Fid’ho!
A pesar de les paraules boniques  (... “el Pare es preocupa de vosaltres” ... “no tingueu por”...), al final, allò de sempre: cal tenir por. No dels homes, però sí de Déu!
Doncs, no. No m’interessa un Déu que, com tots els poderosos, acaba recorrent a la por.
Perdona, Fid’ho. No ho resisteixo. És més fort que jo. És una qüestió de dignitat!

Fid’ho
Benvolgut Evy: no saps com m’agrada sentir-te parlar així!
Tens tota la raó. El que passa és que no ets gaire realista.
Tu parles de dignitat... Què més voldria jo, que tots els humans assumissin la seva dignitat! T’asseguro que, si fos així, jo no hauria dit mai les paraules que tant t’escandalitzen (i que m’agrada que t’escandalitzin). És veritat: parlar de por en relació a la Font de la Vida és contradictori; excepte quan algú prefereix precisament això: tenir por de la Vida.

Evy
Por de la Vida? Quin “vivent” podria tenir “por de la vida”?

Fid’ho
Ningú no s’ha donat la vida a si mateix. Tothom l’ha rebuda. Però, per rebre-la de debò, cal entrar en una doble generositat: generositat envers els qui ens l’han feta arribar, i generositat per continuar donant-la.
Doncs, bé: quan algú encara no està disposat a viure aquestes generositats, pot sentit por i pànic de la Vida.

Evy
Com a periodista he de reconèixer que això que dius m’ajuda a entendre molts comportaments inexplicables amb què em trobo cada dia. Por a la vida. Potser sí. I potser, a qui té por, només se li pot parlar des de la por.
Però, en tot cas, serà des de la seva por; mai generant-li noves pors.

Fid’ho
No es tracta de noves pors. El que passa és que “tenir por” no queda bé, i, per tant, els qui tenen por de la vida van donant diferents formes a la seva por per dissimular-la a si mateixos i als altres.

Evy
Accepto que la por és camaleònica per naturalesa. Sempre es vol amagar-la disfressant-la de valentia, domini de la situació, crueltat, provocant debilitat en els altres,... Repugnant!
Però torno al que t'he dit abans: Per què un Déu que faci por?

Fid’ho
No, Evy. Déu no fa por. Però qui té por a la Vida, d’alguna manera intenta legitimar-la presentant-la com a “por a Déu”. Però no és por a Déu sinó a la pròpia debilitat; a aquella debilitat que experimenta tot aquell que ha decidit fer-se ell tot sol la “seva vida”.
Com a fill de l’Home, jo he passat per aquestes situacions de “por a Déu” per mostrar a tothom el camí per superar-les. Jo he vençut la por. En mi queda clar que l’home pot vèncer la por.
¿Hi ha algú que pugui tenir por d’un crucificat? Ben cert que no. Doncs jo et dic també: després de mi, cap crucificat no pot tenir por de Déu.

Evy
I els no crucificats?...

Fid’ho
No t’enganyis, Evy: en aquest nostre món, qui no està amb els crucificats està amb els qui crucifiquen. Ho fan per amagar la seva por.
Però també ells són invitats a superar-la.