Diumenge 2 d'advent. Any A.

 

EVANGELI. (Mateu 3,1-12).

Per aquells dies vingué Joan Baptista,

que predicava així al desert de Judea:

«Convertiu-vos,

que el Regne del cel és a prop.»

És d’ell, que deia el profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:

“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.»

Joan duia una capa de pèl de camell,

es cobria amb una pell la cintura

i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.

Anaven a trobar-lo de Jerusalem,

de tot arreu de la Judea

i de tota la regió del Jordà,

confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus

venien a fer-se batejar, els va dir:

«Cria d’escurçons,

qui us ha ensenyat mai com podreu fugir

de la justícia que s’acosta?

Demostreu amb fets que us voleu convertir.

No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham,

que Déu pot donar fills a Abraham

fins i tot d’aquestes pedres.

Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres,

i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits

és tallat i llençat al foc.

Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu,

però el qui ve després de mi és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;

el seu blat, l’entrarà al graner,

però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Pensava que el “protagonista” dels Evangelis eres tu; però veig que tots comencen parlant d’un tal Joan Baptista.
D’on surt i qui és aquest senyor? Què té a veure amb tu?

Fid’ho
I tu, periodista expert, m’ho preguntes? Si has de donar una notícia que saps que canviarà la societat, ¿no buscaràs de saber i exposar les circumstàncies que la fan tan important?
Els Evangelis no parlen de mi com d’una persona particular sinó com a Fill de l’Home. Parlen de mi per parlar de la Humanitat.
Comencen parlant de Joan per mostrar la novetat que jo introdueixo en el procés d’humanització.

Evy
Per parlar de la Humanitat seria millor parlar dels teus pares. En canvi els Evangelis parlen més de Joan Baptista que dels teus pares.

Fid’ho
El procés d’humanització es fa amb l’oposició d’una força contrària i autoinduïda. Es tracta de l’afany de domini que apareix en el cor de la majoria dels humans. Aquesta oposició ha estat denunciada sobretot per una llarga llista de profetes, de totes les èpoques i de totes les Cultures. En els Evangelis, Joan Baptista representa tots aquests profetes que, denunciant l’acció deshumanitzadora del Poder, han alimentat l’esperança i la certesa d’un final exitós.
La meva vida, com a Fill de l’Home, només pot ser entesa connectant-la amb tot el passat (antics Profetes) i el futur (nous Deixebles) de la Humanitat.
La Humanitat és una Història que anem fent entre “dolors de part”, però que acabarà bé. 

Evy.
Dolors de part. Raó de més per parlar dels pares!

Fid’ho.
És una qüestió de llenguatge.
Els Evangelis parlen més del baptista que dels més pares perquè, per a allò que ens volen dir, els serveix més la Història que la Genètica.
Amb tot, l’Evangeli de Mateu comença amb la meva genealogia seguint la línia de Josep fins a Abraham. És una genealogia “apanyada”. Serveix per connectar-me amb l’antic poble d’Israel; és a dir: amb els Pobles que han estat, de fet, pobles oprimits.
També Lluc dona la meva genealogia. Però tant Mateu com Lluc deixen clar que la genealogia per Josep només connecta amb mi a través de Maria, esposa de Josep. I Maria engendra Humanitat no pas per la força del baró sinó per la força de l’Esperit.

Evy
Perdona, Fid’ho: no ho acabo d’entendre.

Fid’ho
Repeteixo: És una qüestió de llenguatge.
L’Esperit només pot néixer de l’Esperit. Cada ésser humà neix amb un cos que rep dels pares. El cos és el suport de la seva vida. Però la Vida li ve de molt més lluny.
Els científics van descobrint l’evolució dels cossos, però no tenen accés al misteri de la Vida, perquè la Vida ve de l’Esperit.

Evy
Continuo sense entendre. La vida, ¿no és purament material?

Fid’ho
La matèria també ve de l’Esperit, i només per l’Esperit té un horitzó de plenitud.
El cos ens permet sentir la presència dels altres. Però és la resposta que cadascú dona a la presència dels altres allò que genera un “nosaltres”. El “nosaltres” és una realitat espiritual nova.

Evy
Una realitat espiritual nova?...

Fid’ho
Així ho experimenten els profetes de tots els temps. Així ho experimentem tots els Humans quan contemplem la pròpia vida i les vides que ens envolten.
Tu mateix: Què veus quan mires els vivents?

Evy
Molta agressivitat!...

Fid’ho
Cert. És la “força contrària i autoinduïda” de què t’he parlat abans.
Però, què més hi “veus”? Com és que, essent l’agressivitat tan destructiva, la VIDA sempre creix?
Què hi “veus” en les vides que t’envolten, a més a més d’agressivitat?

Evy
... Generositat. Sí: generositat. Molta generositat...
Ho estic descobrint ara... Sense generositat no es pot entendre la Vida.
− ¿Volies dir això quan parlaves de l’Esperit?

Fid’ho
Veig que ho vas entenent.

Evy
Joan Baptista reconeix que ell només bateja amb aigua. Però anuncia que tu batejaràs amb Esperit.
Com ho fas?

Fid’ho
És la meva missió.
Al Calvari, la meva vida va prendre forma de vida plenament donada. Aquesta vida donada es converteix en Esperit en tots aquells que l’acullen i l’assumeixen. De maneres molt variades, tots aquells que acullen les vides donades (la meva i les de tantíssims altres) escolten en el més profund de si mateixos aquelles meravelloses “paraules” que jo, com a Fill de l’Home, també vaig escoltar, i que van canviar la meva vida:
Tu ets el meu fill, el meu estimat. En tu m’he complagut.

Evy
No sé si ho acabo d’entendre... Però et diré una cosa: això de la “vida donada” m’ajuda a entendre moltes situacions de la meva pròpia vida que fins ara no havia entès...
− Haurem de tornar-ne a parlar...