Diumenge II de Nadal. Any A.

 EVANGELI. (Joan 1,1-18).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

Al principi ja existia el qui és la Paraula.

La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.

Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,

i res del que ha vingut a existir

no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,

i la Vida era la Llum dels homes.

La Llum resplendeix en la foscor,

però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.

Era un testimoni;

vingué a donar testimoni de la Llum,

perquè per ell tothom arribés a la fe.

Ell mateix no era la Llum;

venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,

la que, en venir al món,

il·lumina tots els homes.
Era present al món,

al món que li deu l’existència,

però el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva,

i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,

ni per voler d’un pare o pel voler humà,

sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,

i hem contemplat la seva glòria,

que li pertoca com a Fill únic del Pare

ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l’abundància de la seva plenitud

tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,

però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu, ningú no l’ha vist mai;

Déu Fill únic, que està en el si del Pare,

és qui l’ha revelat.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
L'himne que dona inici al Quart Evangeli comença amb un joc de paraules. Els jocs de paraules poden estar carregats de significat però no es poden traduir. Potser per això aquest joc de paraules no significa res per mi. Podries explicar-m'ho amb altres paraules?

Fid'ho
Allò que vol dir aquest joc de paraules és extraordinàriament important i senzill a la vegada.

Evy
Important, potser; però senzill, no m'ho sembla!

Fid'ho
Sí: senzill per a tothom qui vulgui entendre. Tan senzill com que un fill entengui que ha rebut la vida dels seus pares, i que el propòsit dels pares és que ell creixi, és faci adult i pugui arribar a ser com ells.

Evy
Entesos. L'evangelista vol exposar el projecte de Déu en començar la Creació. Això és fàcil d'entendre perquè és el mateix que fem nosaltres: primer tenim un projecte, i després comencem a realitzar-lo. Però, quin és aquest projecte? És tot l'Univers? És només la Humanitat? És engendrar un altre "Déu"?...

Fid'ho
No vas pas desencaminat. Cal distingir entre "crear" i "engendrar". Les coses, les màquines, els robots,... es poden crear. Les persones, no. Tu i la teva dona no heu pas creat els vostres fills sinó que els heu engendrat. Engendrar significa eixamplar la pròpia vida de manera que hi neixi un nou ésser que, a partir d'allò que va rebent, pugui anar construint lliurement la seva pròpia existència. La llibertat i una independència creixent són part integrant de tota vida personal.

Evy
El propòsit de Déu va ser engendrar la Humanitat?

Fid'ho
Tot allò que existeix ha estat creat perquè servís al sorgiment de la vida. I la vida creix fins a fer-se conscient de si mateixa. Amb la consciència, pot començar el sentiment de filiació. El propòsit de Déu no acaba en la creació de l'univers, ni de la vida, ni de la consciència. El propòsit de Déu és la vivència de la filiació. L'himne que hem llegit fa servir l'expressió "Déu fill únic". El propòsit de Déu és la Humanitat com a "Déu engendrat".

Evy
Perdona Fid'ho. Massa maco perquè sigui veritat! La Humanitat, un Déu engendrat?! Que no te n'adones que la major part de la Humanitat ha de suportat una vida miserable!!!

Fid'ho
I a mi, m'ho dius?! Em van matar clavant-me a una creu. I continuo morint en cada home assassinat o menyspreat. Com a Fill de l'home, sóc el crucificat. Però també sóc el ressuscitat.
¿Quan van tardar els teus fills a reconèixer i viure la seva filiació envers vosaltres, i la seva germanor entre ells?

Evy
Ui!!! Tenen més de trenta anys, i encara a vegades ens discutim i es discuteixen!

Fid'ho
Ho veus, Evy? La Humanitat està encara en la seva primera infantesa. Però jo sóc per a cada ésser humà l'home-mostra. En mi poden “veure” l'inici i el model d'una filiació plena i d'una germanor perfecta. I cadascú va realitzant la seva pròpia història dintre la Gran Història.

Evy
Doncs, tenies raó: tan senzill  −i tan arriscat− com engendrar un fill!