Nadal.

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

NADAL.

EVANGELI. (Joan 1,1-18).

(En blau, allò que s’hi afegeix en la versió llarga).

Al principi ja existia el qui és la Paraula.

La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.

Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,

i res del que ha vingut a existir

no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,

i la Vida era la Llum dels homes.

La Llum resplendeix en la foscor,

però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.

Era un testimoni;

vingué a donar testimoni de la Llum,

perquè per ell tothom arribés a la fe.

Ell mateix no era la Llum;

venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,

la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,

al món que li deu l’existència,

però el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva,

i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,

ni per voler d’un pare o pel voler humà,

sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,

i hem contemplat la seva glòria,

que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l’abundància de la seva plenitud

tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,

però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai;

Déu Fill únic, que està en el si del Pare,

és qui l’ha revelat.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Hola, Fid'ho: és Nadal. Per una part, voldria felicitar-te, ja que avui se celebra el teu aniversari; però, per altra banda, tu i jo sabem que no és realment el teu aniversari, sinó només la cristianització d'una antiga festa pagana en honor del Sol. Fins i tot dubto que et resulti plaent que se celebri el teu naixement en substitució d'una festa pagana.

Fid'ho
Jo sóc el  Fill de l'Home, i els qui tu consideres pagans són tan humans com qualsevol altra persona. No tinc res en contra de les festes paganes. Al revés: totes les festes, si es fan bé, ajuden a fer Humanitat. I concretament la festa de Nadal m'agrada quan allò que s'hi celebra és la Vida, que es renova constantment. Algú ha dit que cada dia és Nadal. Em sembla molt bé.

Evy
Però, entre nosaltres, aquestes festes s'han convertit en festes per al consum. Això t'agrada?

Fid'ho
És el risc que tenen totes les coses bones: poden ser mal utilitzades. Els humans tenim necessitats i capacitats; i cadascú escull a què es dedica preferentment. Si fem créixer les necessitats, ens deshumanitzem; si activem les capacitats, ens humanitzem.

Evy
Els Evangelis presenten el teu naixement com un fet extraordinari, amb àngels i estrelles i mags vinguts d'Orient...

Fid'ho
Allò realment extraordinari és la Vida amb la seva capacitat de créixer i renovar-se constantment. Cada infant que neix és una llavor d'Humanitat que treu brotada. És el que volen expressar els Evangelis amb el seu llenguatge "extraordinari".

Evy
Tota vida neix, creix i mor. ¿Què té d'extraordinari, això?

Fid'ho
El meu naixement és descrit com extraordinari precisament perquè tothom pugui descobrir que les coses no són pas com tu dius. La mort no és l'últim pas. Els Evangelis van ser escrits precisament per això: per fer saber a tothom que la mort no és el final de tot. L'últim pas és la Plenitud. Naixement, creixement i mort resulten extraordinaris perquè precedeixen la plenitud de la Vida.

Evy
En el nostre àmbit cultural, les festes de Nadal són dies de trobades familiars. Això les converteix en un motiu de tristesa quan hi falta alguna persona estimada.

Fid'ho
La tristesa de les persones sempre mereix comprensió. Però la tristesa per la falta d'una persona estimada m'afecta especialment perquè jo existeixo precisament per ajudar a anar més enllà d'aquesta tristesa. Els humans no som illes. Formem un sol cos, i mai ningú no "falta" del nostre costat. Allò que canvia és el nivell de presència. No hem de quedar ancorats en la presència física, que té moltes limitacions. Jo existeixo per ajudar a descobrir la presència de comunió. ¿Enyora, la mare, el seu fill perquè ha "sortit fora" de seves les entranyes? ¿Troba, l'arbre, a faltar el seus fruits perquè s'han convertit en llavor? ¿Perden, els núvols, els seus vincles amb l'aigua quan es desfan en ruixats? Doncs, tampoc hem de trobar a faltar els companys de taula quan han pres la forma d'aliment! Perquè, aquest és el gran misteri de la Vida humana: la capacitat de convertir-nos en aliment els uns per als altres.

Evy
¿És per això que l'evangeli de Lluc diu que la teva mare et va posar en una menjadora?

Fid'ho
La mare sabia molt bé el que es feia! Comencem necessitant ser alimentats, i creixem fins a esdevenir aliment. Hi ha només una sola i única Vida, i l'experimentem com un circuit de comunió. Ningú no hi sobra. Ningú no hi falta.