La Puríssima. Any A.

(Dues Entrevistes, ja que el 4rt. diumenge d'Advent de l'any B es torna a llegir aquest mateix relat).

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel

a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David,

que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill

i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà

l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

(1ª.) Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Hi ha coses en aquest relat que no acabo d'entendre. Quan diu que Maria serà mare, ella respon que no sap com podrà ser, donat que no ha tingut relacions amb cap home. ¿Com pot dir això, si en el mateix relat s'acaba d'indicar que estava casada (o, almenys, promesa) amb un tal Josep?

Fid'ho
El problema de Maria no és com ser mare sinó com ser mare d'un fill que serà anomenat "fill de l'Altíssim". Josep podia donar-li un "fill de Josep". En canvi, allò que s'anuncia a Maria va molt més enllà.

Evy
Entesos. Però aleshores, què hi pinta aquí la virginitat? Quin sentit hi té? Per altra part, es tracta d'una cosa impossible: tota dona, si és verge no és mare, i si és mare no és verge. És una qüestió biològica!

Fid'ho
Els Evangelis no fan biologia; però usen les experiències quotidianes com a llenguatge per expressar les grans experiències de la Humanitat.

Evy
La meva pregunta volia ser molt concreta. Te la repetiré d'una manera més directa: ¿Tu ets fill només de Maria, o de Maria i Josep?

Fid'ho
¿Per què t'empenys a ser curt de vista?! ¿Desapareixen els amplis horitzons perquè algú no vulgui mirar més enllà del nas? Tot home i tota dona són fills d'un pare i d'una mare. I jo també. Però, aixecant la mirada, veiem que tots els nascuts de pare i mare són també fills de la Humanitat. En mi es personalitza una experiència universal. Per això m'anomeno "Fill de l'home" o "Fid'ho", com dius tu.
Tothom és fill de l'home. Aquest fet centra la vida individual de cadascú, i la connecta amb tota la Vida de l'Univers. Hi ha una sola Vida. Entrem en aquesta única Vida gràcies als nostres pares; però els nostres pares no són els pares de la Vida. Aquesta neix per obra de l'Esperit (o de l'Amor) de Déu. És el que diuen els Evangelis en relació a Maria. Ella representa la Humanitat. Tota dona-mare participa de la maternitat de la Humanitat, quan acull l'Esperit de Déu.

Evy
¿Per què això passa amb les mares, i no amb els pares? També es podria dir que els pares participen de la paternitat de la humanitat.

Fid'ho
Ben cert. Però ja t'he dit que els Evangelis usen les experiències quotidianes com a llenguatge d'experiències profundes.
Estem en una societat estructuralment masclista. L'experiència de cada dia presenta els barons exhibint la seva tendència a dominar. Són sobretot els barons qui han construït aquesta Humanitat sotmesa a estructures de Poder que la deshumanitzen. Amb el llenguatge de la virginitat femenina, els Evangelis deixen clara una cosa: La Nova Humanitat plenament humana, no serà fruit de l'acció dels dominadors (barons) sinó dels qui es posen al servei de la Vida (dones). "Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules", diu Maria.

Evy
Hi ha dones dominadores; i barons que es posen al servei de la Vida...

Fid'ho
I tant! Maria (la meva mare) ho deixa ben clar en el seu famós Cant: Dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalta els humils (Lluc1,52). Ella no parla de dones i barons, sinó de poderosos i humils, siguin barons o dones. Els poderosos són pocs; els humils són multitud. La multitud dels humils (dones o barons) som l'esperança de la Humanitat perquè, sentint tota la injustícia del domini que patim, podem reaccionar i fer reaccionar.

Evy
Entesos; però no em queda del tot clar. Tornarem sobre aquest punt…

( 👉4rt. diumenge d'Advent A)

============================

(2ª.)  Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
           (4rt. diumenge d'Advent. Any A).

Evy
M'agrada que l'evangeli d'avui sigui el mateix de fa quinze dies, perquè em va quedar una qüestió pendent.
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels poderosos (representats sociològicament pels barons) sinó pels servidors de la Vida (representats sociològicament sobretot per les dones). Tot això pot resultar molt bonic per predicar, però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet per a les guerres (quasi sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament i indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la produïda pel Poder?

Fid'ho
¿Has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix la societat dels Poderosos? Les societats del Poder no són bones ni per als Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser l'únic.

Evy
El Poder és creador.

Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem de la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple producte sinó també autor de si mateix. D'aquesta manera allò que és do de Déu esdevé també mèrit nostre. Però quan un humà fa servir la seva creativitat per anular la creativitat d'altres humans, va contra el projecte i la generositat de Déu, i ofèn la creativitat dels seus dominats. Els dominadors busquen de convertir les persones en objectes. Privar algú de la seva capacitat de decidir la seva vida, va contra l'acció del Creador, que ens vol lliures.
Ho reconec: el Poder pot enlluernar fent coses meravelloses, però anul·la les persones. Sempre és destructiu. El Poder és essencialment homicida.

Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.

Fid'ho.
Tan bona com ineficaç! I és ineficaç precisament perquè els vencedors es van reservar privilegis. Creu-me, amic: només amb el Poder, la Humanitat no pot avançar.

Evy
Si és així, la situació humana sembla desesperada...

Fid'ho
De cap manera. Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen en els humans. L'exhibició del domini provoca una major reacció dels dominats. Aquesta és l'esperança!  Sense aquesta capacitat de reacció la Humanitat ja fa molt de temps que s'hauria autodestruït. Per comptes d'això, mira el món i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida. En realitat, el Poder és com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les defenses dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa". "El Totpoderós obra en mi meravelles", diu el Cant de la meva mare.