16è. diumenge. A.

EVANGELI. (Mateu 13,24-43).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

En aquell temps,

Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola:

“Amb el Regne del cel passa com amb un home

que havia sembrat bona llavor al seu camp,

però a la nit, mentre tothom dormia,

vingué el seu enemic,

sembrà jull enmig del blat, i se n’anà.

Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà,

aparegué també el jull.

Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:

¿No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp?

¿Com és, doncs, que hi ha jull?

Ell els respongué:

Això ho ha fet algú que em vol mal.

Els mossos li digueren:

¿Voleu que anem a collir-lo?

Ell els diu: no ho feu pas:

si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat.

Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega,

i llavors diré als segadors:

colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo;

després colliu el blat i porteu-lo al meu graner”.

Els proposà encara una altra paràbola:

“Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa

que un home va sembrar al seu camp:

és la més petita de totes les llavors,

però, a mesura que creix,

es fa més gran que totes les hortalisses

i arriba a ser com un arbre,

tant que els ocells hi vam

per ajocar-se a les seves branques”.

Els digué també una altra paràbola:

“Amb el Regne del cel passa com amb el llevat

que una dona amaga dintre la pasta

de mig sac de farina,

i espera, fins que tota ha fermentat”.

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles,

i no els deia res sense paràboles.

així es complia allò que havia anunciat el profeta:

“Els meus llavis parlaran en paràboles;

exposaré coses que han estat se secretes

des de la creació del món”.

Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa.

Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués

la paràbola del jull sembrat en el camp.

Ell els digué:

“El que sembra la bona llavor és el Fill de l’home.

El camp és el món.

La bona llavor són els del Regne.

El jull són els del Maligne.

L’enemic que els ha sembrat és el diable.

La sega és la fi del món;

i els segadors són els àngels.

Així com cullen el jull i el cremen,

passarà igual a la fi del món:

el Fill de l’home enviarà els seus àngels,

recolliran del seu Regne tots els escandalosos

i els qui obren el mal,

i els llençaran al forn encès:

allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.

Llavors, els justos en el Regne del seu Pare

resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
He trobat interessants aquestes paràboles d'avui, sobretot la paràbola del blat i del jull, que afronta l'etern problema de la presència del mal en el món. Però t'he de confessar que no m'agrada la resposta que hi dónes. La trobo molt simplista i massa maniquea. Si ho he entès bé, per a tu al món hi ha homes dolents simplement perquè el diable els hi ha sembrat. Em sembla una explicació massa fàcil.

Fid'ho
M'agrada que rebutgis aquest simplisme que tu veus en la paràbola. De fet, la finalitat d'aquesta paràbola és superar el simplisme de molts deixebles meus.
Tothom qui col·labora a fer humanitat s'adona de seguida que hi ha "enemics" que es dediquen a desfer humanitat. I és aquí on neix el perill del simplisme: pensar que qui no ens sembla blat, només pot ser jull; pensar que qui no fa humanitat com nosaltres, és que desfà humanitat.
Aquest simplisme és el que vol superar la paràbola. Per això s'hi afirma que, abans de la sega, ningú és capaç de diferenciar amb seguretat el blat del jull. Ningú no pot jutjar d'una manera definitiva qui fa bé i qui fa mal. Això no es podrà saber fins a la sega (la fi del món), i el judici no correspon a cap humà particular sinó "als àngels" (o a mi mateix, com a fill de l'home).

Evy
Però, en l'explicació de la paràbola, tu dius clarament que els que són jull han estat sembrats pel diable!

Fid'ho
El diable no és cap realitat externa a l'home. "Diable" significa enemic o acusador. Cada ésser humà experimenta la temptació d'acusar als qui no actuen com ell; té la temptació de considerar "enemics" aquells que s'oposen a la seva manera de fer.

Evy
Qui o què és el diable?

Fid'ho
Som lliures. Quan ens és oferta la vida, podem acollir-la. Però també podem refusar-la: per orgull, per mandra, per egoisme, per por,... El diable és aquesta capacitat que té cada ésser humà d'enganyar-se a si mateix per "justificar" davant els altres el seu refús a la vida. Per això jutgem, acusem o condemnem els altres. El diable és aquell vell i equivocat mecanisme de defensa consistent en projectar i condemnar en els altres els defectes o pecats que nosaltres tenim.

Evy
El diable està en tots els humans?

Fid'ho
Hi és com a temptació. Jo també el vaig experimentar. Representa el contrapunt a la llibertat. Quant més lliure es fa una persona, més alliberada del diable. Quant més cedeix a les seves temptacions, més posseïda i esclava n'esdevé.

Evy
No som tots igualment lliures?

Fid'ho
La llibertat és una conquesta personal. Exercint-la, creix; abandonant-la, es pot perdre quasi del tot. Però, amb l'ajut d'altres persones lliures, sempre és possible reiniciar la recuperació.

Diumenge 15è de durant l'any A.

EVANGELI. (Mateu 13,1-23).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

Aquell dia, Jesús sortí de casa

i s’assegué vora el llac.

Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell,

que pujà a una barca i s’hi assegué.

Tota la gent es quedà vora l’aigua

i ell els parlà llargament en paràboles.

Digué:

“El sembrador va sortir a sembrar.

Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí;

vingueren els ocells i se la menjaren.

Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra;

de seguida va néixer,

ja que la terra era poc fonda,

però, com que no tenia arrels,

quan sortí el sol, amb la calor s’assecà.

Una part caigué entre els cards;

però els cards van créixer i l’ofegaren.

Una part caigué a la terra bona, i donà fruit:

o cent, o seixanta o trenta.

Qui tingui orelles, que ho senti”.

Els deixebles s’acostaren i li preguntaren:

¿Per què els parleu en paràboles?

Ell respongué:

“Déu us fa a vosaltres el do

de conèixer els secrets del Regne,

però a ells, no.

Als qui tenen,

Déu els donarà encara més i en tindran a vessar;

però als qui no tenen,

els prendrà fins allò que els queda.

Jo els parlo en paràboles perquè,

tot hi veure-hi, no veuen res;

tot i sentir-hi, no senten ni entenen res.

En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia:

Per més que escolteu, no entendreu res;

per més que mireu no veureu res.

El cor d’aquest poble s’ha fet insensible;

s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls,

no fos cas que,

si els seus ulls hi veien,

les seves orelles hi sentien

i el seu cor arribava a entendre,

es convertissin, i jo els retornés la salut.

Però els vostres ulls i les vostres orelles

si que són feliços de poder veure i poder sentir.

Us ho dic amb tota veritat:

molts profetes i justos

desitjaven veure el que vosaltres veieu,

però no ho veieren;

desitjaven sentir el que vosaltres sentiu,

però no ho sentiren.

Escolteu, doncs, vosaltres

què vol dir la paràbola del sembrador.

La llavor sembrada arran del camí

vol dir que,

a tots aquells que escolten la predicació del Regne

però no l’entenen,

el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny rocós

vol dir aquells que reben amb alegria

la predicació del Regne així que la senten,

però només per un moment.

No arrela dintre d’ells,

i tan bon punt es troben amb dificultats

o amb persecucions per la paraula que havien rebut,

sucumbeixen de seguida.

La llavor sembrada en mig dels cards

vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne,

però les preocupacions del món present

i la seducció de les riqueses

l’ofeguen i no dóna fruit.

La llavor sembrada en terra bona

vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne

i l’han entesa;

i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Com escriptor, reconec que algunes paràboles dels Evangelis són petites joies literàries. Però, per altra part, entenc els teus deixebles quan es queixen de que parlis a la gent en paràboles i no d'una manera clara. ¿Per què la Religió ha d'usar un llenguatge tan difícil?! ¿Per què no dir les coses pel seu nom, sense simbolismes complicats?!

Fid'ho
¿Pots entrar a una botiga per comprar-hi 30 metres de Vida? ¿O 100 quilos d'Amor? ¿O 20 litres de Llibertat? Els objectes es poden mesurar i comprar; i pots trobar una paraula adient per expressar cada cosa. Però jo parlo per a persones i de realitats personals. Cal un llenguatge que cada persona pugui fer seu.  

Evy
Sovint parles a les multituds...

Fid'ho
Cada persona és diferent, i es troba en situacions sempre diferents. Per això parlo en paràboles. Les paràboles s'emmotllen a cada persona i a cada situació.

Evy
Però, si ni els teus deixebles t'entenen!...

Fid'ho
Les paràboles permeten no-entendre a qui no vol entendre, i entendre a qui vol entendre 30, 60 o 100, segons la seva disponibilitat. Al començament, els meus deixebles (els d'ahir i els d'avui) no solen entendre'm; però acaben entenent perquè volen entendre. Per això són deixebles meus.

Evy
Segons el que dius, les paràboles serien una manera de respectar el procés de cada persona. Ensenyen suggerint. Cadascú ha de completar el missatge de la paràbola segons la experiència i generositat de cada moment.

Fid'ho
Podem entendre amb la Intel·ligència i amb el Cor. Per entendre les coses és suficient la Intel·ligència. Per conèixer les persones es necessari el Cor. El Cor entén des de la llibertat i des de la generositat. Per això, allò que jo dic en paràboles, uns ho entenen com un bona notícia, i altres com una mala notícia.

Evy
Un mateix missatge pot ser bona notícia per a uns, i mala notícia per a altres?

Fid'ho
Imagina un grup de persones en què alguns s'imposen als altres, els manipulen i els esclavitzen de tal manera que fins i tot dominen el seu pensament. Imagina que un dia un home els fa adonar de la seva situació pervertida i els fa descobrir la llibertat i la dignitat de ser persones. ¿Entendran, tots, igualment aquesta bona notícia?

Evy
Per un cas com aquest, caldria no parlar amb paràboles sinó amb un llenguatge ben directe que condemnés clarament els culpables d'aquella situació injusta!

Fid'ho
Jo no he vingut a condemnar, Evy. Com a fill de l'home, crido tothom a ser humà; també als inhumans. No em dedico a la "justícia". Em dedico a les persones: perquè, tard o d'hora, totes sentin la invitació a ser justes.
Les meves paràboles són bona notícia per a uns, sense excloure els altres. Així tothom es pot convertir quan accepta comprendre amb el cor.

Diumenge 14. Any A.

EVANGELI. (Mateu 11,25-30).

En aquell temps Jesús digué:

“Us enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

tot això que heu amagat als savis i entesos.

Sí, Pare: així us ha plagut a vós.

El Pare ho ha posat tot a les meves mans:

fora del Pare,

ningú no coneix veritablement el Fill;

igualment,

ningú no coneix veritablement el Pare

fora del Fill,

i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;

jo us faré reposar.

Accepteu el meu jou,

feu-vos deixebles meus,

que jo sóc benèvol i humil de cor,

i trobareu el repòs que tant desitjàveu,

perquè el meu jou és suau,

i la meva càrrega, lleugera.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy

L'evangeli d'avui és bonic. Però a mi, que sóc periodista, em recorda el llenguatge dels polítics en temps d'eleccions: tots pronostiquen que, només si se'ls vota a ells, tot anirà molt bé.
¿Però, per què et poses en contra dels savis i entesos? Ells estudien la Realitat, i ens poden ajudar molt.

Fid'ho
No estic contra d'ells! Els savis i entesos ens ensenyen moltes coses ben útils. Però quan es tracta de la vida, no n'hi ha prou amb estudiar-la. Cal viure-la. Viure la vida dóna un coneixement molt més profund. Imagina't l'aigua del mar. Els científics poden estudiar-la fins a l'últim detall: temperatura, densitat, composició, transparència... Però, quan un home cansat i acalorat s'hi capbussa, n'obté un coneixement molt diferent; és un coneixement vital. Per als científics, l'aigua és un objecte extern, separat d'ells. En canvi per al banyista, l'aigua entra a formar part de la seva vida. Per això pot  gaudir-ne.

Evy
Gaudir-ne? La vida sovint és difícil i cansada. Cal lluitar contra obstacles de tota mena... Poques vegades la gaudim.

Fid'ho
La vida és cansada sobretot quan no sabem si val la pena viure-la.

Evy
No em sembla que els teus deixebles ho sàpiguen millor que els altres. Conec "cristians" força avorrits...

Fid'ho
Ni tots els "cristians" són deixebles meus, ni tots els deixebles meus s'anomenen "cristians". Jo sóc el Fill de l'Home. Quan parlo dels meus deixebles em refereixo a tots aquells que se senten humans i constructors d'Humanitat.
És cert: això comporta esforç, lluita, cansament, preocupació,... Allò que fa lleugera aquesta "càrrega" és experimentar que val la pena.

Evy
Ningú no ho sap si tot plegat val la pena!... Mirant la Història de la Humanitat i veient com evoluciona, més aviat pensaria el contrari.

Fid'ho
Permet-me una pregunta, Evy: ¿Què és allò que t'ha provocat més preocupacions, maldecaps, dubtes, angoixes, despeses,... en la teva vida?

Evy
Els meus fills. Però ha valgut la pena!!!
... Em sembla que ja començo a entendre per on vas...
He de reconèixer que no sabria ni imaginar la meva vida –nostra, amb la meva dona- sense ells...

Fid'ho
Si abans de tenir els fills, amb la teva dona us haguéssiu assegut per fer una llista d'inconvenients i avantatges, quin hauria estat el resultat?

Evy
És impossible una llista així!!! Tot serien inconvenients, perquè els avantatges només els veus sobre la marxa, dintre la situació de cada moment, tenint al davant el fill, mirant-lo, veient com reacciona,... No hi ha avantatges pre–buscats ni pre-vistos. És l'amor allò que ho converteix tot en "avantatge", fins i tot els inconvenients.

Fid'ho
Quan parlo dels savis i entesos em refereixo a aquells que fan i estudien aquesta "llista", que tu reconeixes, amb raó, que és impossible. Ho has dit molt bé: és l'amor allò que fa lleugera la càrrega de la vida perquè només l'amor de cada moment ens "ensenya" que tot plegat val la pena. I, no pateixis: això també ho poden "aprendre" els savis i entesos quan "viuen" la vida.

Diumenge 13 de l'any A.

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

Evangeli (Mateu 10, 37-42)

En aquell temps Jesús digué als seus apòstols:

«Qui estima el pare o la mare més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui estima els fills o les filles més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui no pren la seva creu i m'acompanya,

no és bo per venir amb mi.

Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,

la perdran,

però els qui per causa meva l'hauran perduda,

la retrobaran.

Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Qui acull un profeta perquè és profeta,

tindrà la recompensa dels profetes,

qui acull un just perquè és just,

tindrà la recompensa dels justos,

i tothom qui doni un vas d'aigua fresca

a un d'aquests petits,

només perquè és el meu deixeble,

us dic amb tota veritat,

no quedarà sense recompensa.»

 Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui t’has passat, Fid’ho...
A més, considero que no ets coherent amb tu mateix. ¿No vas dir tu mateix que hem d’estimar el pròxim? Doncs, ¿qui més pròxim que la mare o el pare? ¿Com pretens que algú t’estimi més a tu que a la seva mare o al seu pare!

Fid’ho
Tant de temps que parlem i encara no em coneixes, Evy?
Com pot ser que contraposis l’amor a mi i l’amor als altres?
Quan dic que qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi, no estic contraposant dos amors sinó dues maneres d’estimar. Estic contraposant un amor encara possessiu a un amor ja alliberador. Perquè l’amor vertader ha de ser alliberador tant per al que estima i com per al que és estimat.

Evy
A veure si t’entenc... ¿M’estàs dient que estimar-te a tu significa precisament estimar els altres, però amb un amor alliberador? ¿Significa que tu no demanes un amor directe per a tu?

Fid’ho
Evy, ara tu i jo parlem. Però tu ets perfectament conscient que jo sóc “el fill de l’home” i en canvi tu ets un “persona individual concreta”, plena de curiositat per anar descobrint què significa realment ser humà. Doncs bé: aquest diàleg entre nosaltres només és possible perquè la teva curiositat em fa real fent-me interlocutor teu. Com a fill de l’home jo existeixo com a model i com a horitzó en cada ésser humà que busca humanitzar-se.

Evy
¿Per tant, tu no ets ni no vols ser “rival” de ningú? ¿No entres en competència amb ningú sinó que només pots ser estimat en els altres?

Fid’ho
Jo sóc com la llum. La llum no es veu directament, sinó només en les coses que són il·luminades.

Evy
¿O sigui que, quan dius que t’estimin més que el pare o la mare o els fills, simplement estàs “il·luminant” el seu amor a ells perquè deixi de ser possessiu i es faci alliberador per a tots?

Fid’ho
Et sembla poca cosa?

Evy
No; no em sembla poca cosa. Al contrari: per pròpia experiència sé que no hi ha res tan perillós com un amor possessiu. De fet, l’única cosa bona de l’amor possessiu és la seva capacitat per esdevenir un amor alliberador.

Diumenge 12è. A.

Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

EVANGELI. (Mateu 10,26 - 33).

En aquell temps...

Jesús digué als seus apòstols:

“No tingueu por dels homes.

No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat;

no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut.

Allò que us dic a la fosca,

digueu-ho a plena llum;

allò que us he dit a cau d’orella,

proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos,

però no poden matar l’ànima.

Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern

tant l’ànima com el cos.

¿No es venen dos pardals per pocs diners?

Doncs, ni un d’ells no cau a terra

si no ho permet el vostre Pare.

Però a vosaltres,

Déu us té comptats cada un dels cabells.

No tingueu por:

valeu molt més que tots els ocells plegats.

A tothom que em reconegui davant dels homes,

també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel;

però a tothom que em negui davant els homes,

també jo el negaré davant el Pare del cel.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No, no i no! Avui no puc estar d’acord amb tu. A pesar de les paraules boniques  (... “el Pare es preocupa de vosaltres” ... “no tingueu por”...), al final, allò de sempre: cal tenir por. No dels homes, però sí de Déu!
Doncs, no. No m’interessa un Déu que, com tots els poderosos, acaba recorrent a la por.
Perdona, Fid’ho. No ho resisteixo. És més fort que jo. És una qüestió de dignitat!

Fid’ho
Benvolgut Evy: no saps com m’agrada sentir-te parlar així! Tens tota la raó. El que passa és que no ets gaire realista.
Tu parles de dignitat... Què més voldria jo, que tots els humans assumissin la seva dignitat! T’asseguro que, si fos així, jo no hauria dit mai les paraules que tant t’escandalitzen (i que m’agrada que t’escandalitzin). És veritat: parlar de por en relació a la Font de la Vida és contradictori; excepte quan algú prefereix tenir por de la Vida.

Evy
Por de la Vida? Quin “vivent” podria tenir “por de la vida”?

Fid’ho
Ningú no s’ha donat la vida a si mateix. Tothom l’ha rebuda. Però, per rebre-la de debò, cal entrar en una doble generositat: generositat envers els qui ens l’han feta arribar, i generositat per continuar donant-la.
Doncs, bé: quan algú encara no està disposat a viure aquestes generositats, pot sentit por i pànic de la Vida.

Evy
Com a periodista he de reconèixer que això que dius m’ajuda a entendre molts comportaments inexplicables amb què em trobo cada dia. Por a la vida. Potser sí. I potser, a qui té por, només se li pot parlar des de la por.
Però, en tot cas, serà des de la seva por; mai generant-li noves pors.

Fid’ho
No es tracta de noves pors. El que passa és que “tenir por” no queda bé, i, per tant, els qui tenen por de la vida van donant diferents formes a la seva por dissimular-la a si mateixos i als altres.

Evy
Accepto que la por és camaleònica per naturalesa. Sempre es vol amagar-la disfressant-la de valentia, domini de la situació, crueltat, provocant debilitat en els altres,... Repugnant!
Però torno al que he dit abans: Per què un Déu que faci por?

Fid’ho
No, Evy. Déu no fa por. Però qui té por a la Vida, d’alguna manera intenta legitimar-la presentant-la com “por a Déu”. Però no és por a Déu sinó a la pròpia debilitat; a aquella debilitat que experimenta qui ha decidir fer-se tot sol la “seva vida”.
Com a fill de l’Home, jo he passat per aquestes situacions de “por a Déu” per mostrar a tothom el camí per superar-les. Jo he vençut la por. En mi queda clar que l’home pot vèncer la por.
¿Hi ha algú que pugui tenir por d’un crucificat? Ben cert que no. Doncs jo et dic també: després de mi, cap crucificat no pot tenir por de Déu.

Evy
I els no crucificats?...

Fid’ho
No t’enganyis, Evy: en aquest nostre món, qui no està amb els crucificats està amb els qui crucifiquen. Ells ho fan per amagar la seva por. Però també ells són invitats a superar-la.

Corpus. Any A.

EVANGELI. (Joan 6, 51-58).

En aquell temps Jesús digué als jueus:

”Jo sóc el pa viu baixat del cel.

Qui menja pa d’aquest viurà per sempre.

Més encara:

el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món”.
Els jueus es posaren a discutir. Deien:

“¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?”

Jesús els respongué:

“Us ho dic amb tota veritat:

si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang,

no podeu tenir vida en vosaltres.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Ben cert: la meva carn és un veritable menjar,

i la meva sang és una veritable beguda.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.

Aquest és el pa baixat del cel.

No és com el que van menjar els vostres pares.

Ells van morir.

Però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Avui és Corpus. Com que aquesta festa em resultava una mica estranya, he buscat d'informar-me'n abans de parlar amb tu. I he quedat sorprès: el més important eren les processons, i amb una presència força "exhibicionista" per part teva.

Fid'ho
No sóc exhibicionista. Com a Fill de l'Home em mostro a tothom perquè aquells que ho vulguin puguin esdevenir autènticament humans. En canvi, tu parles d'un exhibicionisme deshumanitzador. I estic d'acord amb tu: alguns dels meus deixebles estan força afeccionats a l'exhibicionisme.

Evy
Aquesta festa té més de 800 anys! Donat que no ets exhibicionista, t'ho deus passar força malament en un dia com avui...

Fid'ho
De fet no m'exhibeixen a mi. Encara que en les seves processons hi hagi un tros de pa, allò que realment exhibeixen són els seus vestits llampants, les seves custòdies daurades, els seus brodats, les seves jerarquies, els seus costums,... En canvi el pa, ni tan sols sembla pa; sembla més aviat paper de farina, que a ningú li fa pensar en alimentar-se'n o en fer-se aliment ell mateix.

Evy
¿Amb vuit segles, tot això no s'hauria pogut corregir?

Fid'ho
Ni amb vuit segles ni amb vint! El cor humà és molt dur en aquest aspecte. És un problema que tinc ja des del primer dia!

Evy
Des del primer dia?...

Fid'ho
Sí. Ho pots llegir en l'Evangeli de Joan, que ho explica molt bé. Quan encara em movia per Galilea, un dia vaig reunir tots els meus deixebles i els vaig fer descobrir que per alimentar realment la vida humana, cal compartir-la. La vida de cadascú és com una petita flama. Si no s'escampa, aviat s'apaga. Només si s'escampa i es fa foguera, pot durar.

Evy
¿I et van entendre?

Fid'ho
Només a mitges. I aquí està el mal!!! Van entendre que allò que els deia era important. Però, per comptes de viure segons allò que els deia, van intentar convertir-me en un rei, perquè suposaven que així els podia solucionar els seus problemes alimentaris... Era gran la seva ceguesa! Pensa que vaig haver d'enfadar-m'hi de valent. Vaig haver d'obligar els principals agitadors a anar-se'n a l'altra riba.

Evy
A l'altra riba?

Fid'ho
És una manera de dir. Galilea està al voltant del seu mar. Passar a l'altra riba vol dir capgirar el punt de vista sobre una determinada situació. Significa tornar a l'Èxode, passant del lloc d'esclavitud al camí cap a la llibertat, com havia fet l'antic Israel travessant el Mar Roig.
Va ser un moment difícil per ells i per mi. Molts em van abandonar. Només alguns, tot i no entendre'm bé, van acceptar que allò que els deia era l'únic camí per ser humans.

Evy
L'únic camí?

Fid'ho
Sí, amic meu: l'únic camí. Qui guarda la seva vida per a ell tot sol, la perd. Només qui la dóna, compartint-la o fent-ne aliment (pa), la fa apta per a la VIDA ETERNA.

SS. Trinitat. Any A.

EVANGELI. (Joan 3, 16-18).

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,

perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,

sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés,

sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats.

Els qui no creuen, ja han estat condemnats,

per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Quasi sempre que es parla de la Trinitat es parla també de misteri. Com que és un misteri, ja es dóna per suposat que no s'hi pot entendre res.
I jo em pregunto: ¿si no s'hi pot entendre res, per què se'n parla? Jo sóc periodista i, si una cosa no l'entenc, la investigo fins que l'entenc; i si no ho aconsegueixo, no en dic res. En canvi he notat que en els àmbits eclesiàstics molts parlen de la Trinitat dient que és una cosa tan important; però que, com és un misteri, no s'ha de pretendre de voler-la entendre.

Fid'ho
Com a bon periodista que ets, tu saps perfectament que hi ha paraules que canvien de sentit. Tens tota la raó: la paraula "misteri" que, en un principi servia per expressar una experiència transformadora, ha acabat servint d'excusa per a ments peresoses.

Evy
Segons tu, doncs, quan es diu que la Trinitat és un misteri, no s'està dient que és una cosa impossible d'entendre sinó una experiència transformadora. ¿Exactament, què vols dir?

Fid'ho
Podem veure les formes i els colors de les coses; podem sentir les paraules i la música; podem amanyagar una pell suau o olorar un perfum agradable,... Són experiències humanes comunes i habituals. I, amb la ment, podem anar més enllà i entendre el món: el seu funcionament, els seus orígens, la seva evolució...
Però en la vida d'una persona hi ha moments especialment intensos. Hi ha moments en què es dilueixen les diferències entre el món i nosaltres, i ens sentim "atrapats" en la Realitat Total. Una Realitat sentida com a immensa, i immensament bella, creativa, benaurant i meravellosa. Una Realitat que, a la vegada, ens "pren" i ens "depassa", transformant tot el nostre ésser: els sentits, la ment, la percepció, el coneixement, les capacitats... Són moments de plenitud desbordant; de vivència del misteri.

Evy
¿I la paraula "trinitat" serveix per expressar aquesta vivència desbordant?

Fid'ho
Cap paraula no pot expressar aquesta vivència! En la mateixa experiència ja hi descobrim que és intransferible; i que se'ns escapa si la volen prendre o comprendre. Qui la té, l'entén més enllà de les paraules. Quan no es té, totes les paraules del diccionari juntes no bastarien per suggerir-la.
Si, a pesat de tot, intentem parlar-ne, cal corregir cada paraula amb la seva contrària. És una experiència d'unitat, però no pas indiferenciada. S'hi percep la dualitat entre el Jo i la Resta, però sense desconnexió mútua. La paraula "trinitat" pot resultar suggeridora. Suggereix la consciència d'haver entrat en un circuit vital que no comença ni acaba en nosaltres. Un circuit complet en si mateix, i a la vegada, obert. Un circuit d'amor donat, rebut i correspost, semblant al circuit de l'aigua que surt de la mar, es fa pluja escampant vida, i retorna a la mar.

Evy
El circuit de l'aigua no és tancat perquè "s'obre" fent néixer la vida en les seves infinites manifestacions. ¿Podríem dir que el circuit de la Trinitat  "s'obre" generant la Humanitat?

Fid'ho
En el llenguatge cultural d'Occident, es podria dir així, però sense descuidar la gran diferència que hi ha entre el circuit de l'aigua i el circuit de l'Amor. La vida neix de l'aigua per simple transformació i evolució dels seus elements. En canvi, la Humanitat no neix del circuit de l'Amor per evolució o transformació sinó com a resposta lliure i generosa a un Do rebut, també lliure i generós. Per això es pot parlar de misteri.