diumenge, 2 de juliol del 2017

Diumenge 14. Any A.


EVANGELI. (Mateu 11,25-30).

En aquell temps Jesús digué:
“Us enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
tot això que heu amagat als savis i entesos.

Sí, Pare: així us ha plagut a vós.
El Pare ho ha posat tot a les meves mans:
fora del Pare,
ningú no coneix veritablement el Fill;
igualment,
ningú no coneix veritablement el Pare
fora del Fill,
i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar.
Accepteu el meu jou,
feu-vos deixebles meus,
que jo sóc benèvol i humil de cor,
i trobareu el repòs que tant desitjàveu,
perquè el meu jou és suau,
i la meva càrrega, lleugera.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
L'evangeli d'avui és bonic. Però a mi, que sóc periodista, em recorda el llenguatge dels polítics en temps d'eleccions: tots pronostiquen que, només si se'ls vota a ells, tot anirà molt bé.
¿Però, per què et poses en contra dels savis i entesos? Ells estudien la Realitat, i ens poden ajudar molt.
Fid'ho
No estic contra d'ells! Els savis i entesos ens ensenyen moltes coses ben útils. Però quan es tracta de la vida, no n'hi ha prou amb estudiar-la. Cal viure-la. Viure la vida dóna un coneixement molt més profund. Imagina't l'aigua del mar. Els científics poden estudiar-la fins a l'últim detall: temperatura, densitat, composició, transparència... Però, quan un home cansat i acalorat s'hi capbussa, n'obté un coneixement molt diferent; és un coneixement vital. Per als científics, l'aigua és un objecte extern, separat d'ells. En canvi per al banyista, l'aigua entra a formar part de la seva vida. Per això pot  gaudir-ne.
Evy
Gaudir-ne? La vida sovint és difícil i cansada. Cal lluitar contra obstacles de tota mena... Poques vegades la gaudim.
Fid'ho
La vida és cansada sobretot quan no sabem si val la pena viure-la.
Evy
No em sembla que els teus deixebles ho sàpiguen millor que els altres. Conec "cristians" força avorrits...
Fid'ho
Ni tots els "cristians" són deixebles meus, ni tots els deixebles meus s'anomenen "cristians". Jo sóc el Fill de l'Home. Quan parlo dels meus deixebles em refereixo a tots aquells que se senten humans i constructors d'Humanitat.
És cert: això comporta esforç, lluita, cansament, preocupació,... Allò que fa lleugera aquesta "càrrega" és experimentar que val la pena.
Evy
Ningú no ho sap si tot plegat val la pena!... Mirant la Història de la Humanitat i veient com evoluciona, més aviat pensaria el contrari.
Fid'ho
Permet-me una pregunta, Evy: ¿Què és allò que t'ha provocat més preocupacions, maldecaps, dubtes, angoixes, despeses,... en la teva vida?
Evy
Els meus fills. Però ha valgut la pena!!!
... Em sembla que ja començo a entendre per on vas...
He de reconèixer que no sabria ni imaginar la meva vida –nostra, amb la meva dona- sense ells...
Fid'ho
Si abans de tenir els fills, amb la teva dona us haguéssiu assegut per fer una llista d'inconvenients i avantatges, quin hauria estat el resultat?
Evy
És impossible una llista així!!! Tot serien inconvenients, perquè els avantatges només els veus sobre la marxa, dintre la situació de cada moment, tenint al davant el fill, mirant-lo, veient com reacciona,... No hi ha avantatges pre–buscats ni pre-vistos. És l'amor allò que ho converteix tot en "avantatge", fins i tot els inconvenients.
Fid'ho
Quan parlo dels savis i entesos em refereixo a aquells que fan i estudien aquesta "llista", que tu reconeixes, amb raó, que és impossible. Ho has dit molt bé: és l'amor allò que fa lleugera la càrrega de la vida perquè només l'amor de cada moment ens "ensenya" que tot plegat val la pena. I, no pateixis: això també ho poden "aprendre" els savis i entesos quan "viuen" la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada