Tots Sants (Diumenge, 1 de novembre).

 

EVANGELI. (Mateu 5:1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya, s’assegué

i els deixebles se li acostaren. 

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils: 

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor: 

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres quan, per causa meva,

us ofendran, us perseguiran 

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

 

Entrevista amb Fid'ho.

Evy
Tots Sants. Aquesta festa em resulta simpàtica. Potser perquè, quan vaig visitar el Panteó de Roma, em va agradar molt. El Panteó era un temple dedicat a Tots els déus. Després, amb el Cristianisme, va acabar dedicat a Tots els sants. Penso que, en el fons, es tracta d’una mateixa cosa, amb noms canviats. Però segurament tu no opines igual. Per a tu, Paganisme i Cristianisme deuen ser coses molt diferents.

Fid'ho
Des del moment que el Cristianisme va esdevenir una religió, va entrar en el marc de les Religions. Però la diferència no està tant en les religions com en la maduresa de les persones. En el llenguatge d’alguns, d'aquesta maduresa se’n pot dir fe.
Hi ha qui contraposa Religió i Fe. Es pot fer com es contraposen Infantesa i Adultesa. Però cal tenir en compte que, així com no hi ha cap adult que no hagi estat infant, ni cap infant que no sigui cridat a ser adult, tampoc no s'arriba a l'adultesa de la fe sense passar i superar la infantesa de la religió.

Evy
Hi ha moltes persones que no han estat mai religioses. ¿No poden ser adultes, aquestes persones?

Fid'ho
Hi ha persones que són no-religioses perquè d’una manera o altra ja han superat la religió. Però també n'hi ha que es declaren no-religioses o antireligioses perquè no volen ser identificades amb la “gent religiosa" del seu entorn. Sovint viuen la seva no-religió com una religió. En aquest sentit hi ha "ateus" molt religiosos.

Evy
Ateus religiosos?...

Fid'ho
El problema més característic dels Humans és la solitud, sobretot quan hom pren consciència de la singularitat de la pròpia vida i s'adona de que "només jo sóc jo!". Les religions neixen en part per "solucionar" aquest problema establint lligams. Els Humans necessitem lligams. Si ens fallen uns, ens en busquem uns altres.
Normalment el propi entorn social ofereix uns "lligams" comuns en forma de religió. Però l'entorn social també pot fer-nos crítics enfront de molts lligams que també esclavitzen.
Tots els lligams (totes les religions) tenen aquesta doble cara: ens connecten i ens lliguen; són un pal·liatiu per a la soledat i un obstacle per a la llibertat.

Evy
¿L'home adult seria aquell que és capaç d'assumir la seva pròpia soledat o individualitat?

Fid'ho
Sí; però no n'hi ha prou. Assumir la pròpia soledat és només mig camí. Tot el camí, és a dir, l'adultesa, només s'obté en la comunió. Cal eixamplar el Jo perquè esdevingui Nosaltres. En realitat no hi ha Jo si no és en el Nosaltres. El Nosaltres neix de la pròpia generositat i de la generositat dels altres. Els altres ens són un do, els acollim com un do, ens oferim a ells com un do i ens acullen com un do. I és precisament en aquesta mútua i alternativa donació que ens descobrim com un Jo únic dintre el Nosaltres.

Evy
Trobaria una mica complicat això que dius si no fos que ho experimento exactament així amb la meva família. Dius: "No hi ha Jo si no és en Nosaltres". Exacte! Només en el Nosaltres queda superada la solitud; i la vida es torna una festa. En el fons, ens passa una mica com en les màquines: cada peça té sentit dintre el conjunt, i només dintre el conjunt.
Pel que entenc, Tots Sants és la festa del Gran Nosaltres que entre tots anem construint, i en el qual cadascú troba la seva plenitud.
M'hi apunto!