EVANGELI. (Mateu 5,1-12).
En aquell
temps,
en veure
Jesús les multituds,
pujà a la
muntanya,
s’assegué
i els
deixebles se li acostaren.
Llavors
es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços
els pobres en l’esperit:
el Regne
del cel és per a ells.
Feliços
els qui estan de dol:
vindrà el
dia que seran consolats.
Feliços
els humils:
són ells
els qui posseiran el país.
Feliços
els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el
dia que seran saciats.
Feliços
els compassius:
Déu els
compadirà.
Feliços
els nets de cor:
són ells
els qui veuran Déu.
Feliços
els qui posen pau:
Déu els
reconeixerà com a fills.
Feliços
els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne
del cel és per a ells.
Feliços
vosaltres
quan, per
causa meva, us ofendran,
us
perseguiran
i
escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:
alegreu-vos-en
i feu festa,
perquè la
vostra recompensa és gran en el cel
Entrevista amb
Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Les Benaurances!
És cèlebre, aquest text! Per la seva estructura literària, ja es veu que l'evangelista Mateu en fa el text fonamental del Regne del cel.
Però, t'he de ser sincer: aquestes Benaurances, jo no les entenc. Són massa contradictòries. A més: és molt fàcil prometre coses per a un futur que no sabem quan vindrà. A mi, aquestes Benaurances em fan pensar en els discursos populistes que fan tants polítics perquè la gent els voti.
I encara una altra cosa: són perilloses! Si els pobres i marginats són feliços, no cal que lluitin contra la injustícia de què són víctimes!
Les Benaurances!
És cèlebre, aquest text! Per la seva estructura literària, ja es veu que l'evangelista Mateu en fa el text fonamental del Regne del cel.
Però, t'he de ser sincer: aquestes Benaurances, jo no les entenc. Són massa contradictòries. A més: és molt fàcil prometre coses per a un futur que no sabem quan vindrà. A mi, aquestes Benaurances em fan pensar en els discursos populistes que fan tants polítics perquè la gent els voti.
I encara una altra cosa: són perilloses! Si els pobres i marginats són feliços, no cal que lluitin contra la injustícia de què són víctimes!
Fid'ho
Per què t'empenys en quedar-te a mig camí?! La justícia és necessària, i és allò que hi ha de posar cada home de part seva. Però la felicitat va molt més enllà, i és un do de Déu.
Per què t'empenys en quedar-te a mig camí?! La justícia és necessària, i és allò que hi ha de posar cada home de part seva. Però la felicitat va molt més enllà, i és un do de Déu.
Evy
En les Benaurances parles molt de felicitat, però ¿per què la condiciones a coses que causen infelicitat, com la pobresa, el dol, la humiliació o el menyspreu? Si Déu ens vol fer feliços, per què no ho fa directament? Si la felicitat és un do, per què fa pagar un preu tan alt?
En les Benaurances parles molt de felicitat, però ¿per què la condiciones a coses que causen infelicitat, com la pobresa, el dol, la humiliació o el menyspreu? Si Déu ens vol fer feliços, per què no ho fa directament? Si la felicitat és un do, per què fa pagar un preu tan alt?
Fid'ho
No hi ha cap preu per a la felicitat! Els pobres, els humils, els perseguits... són feliços no pas perquè paguin un preu sinó perquè no posen obstacle al do de Déu. No són feliços perquè són pobres sinó perquè tenen una actitud d'obertura i de recerca. I qui busca, troba.
No hi ha cap preu per a la felicitat! Els pobres, els humils, els perseguits... són feliços no pas perquè paguin un preu sinó perquè no posen obstacle al do de Déu. No són feliços perquè són pobres sinó perquè tenen una actitud d'obertura i de recerca. I qui busca, troba.
Evy
També els rics busquen la felicitat. Tothom vol ser feliç!
També els rics busquen la felicitat. Tothom vol ser feliç!
Fid'ho
Ben cert. I, en certa manera, la poden trobar. I aquesta és la seva desgràcia! Troben una ridícula i injusta felicitat en la seva riquesa exhibida, en el seu domini sobre els dèbils, o en la seva pretesa superioritat,... i així es tornen incapaços de valorar i buscar l'única vertadera felicitat, aquella que connecta amb la Felicitat de Déu.
Ben cert. I, en certa manera, la poden trobar. I aquesta és la seva desgràcia! Troben una ridícula i injusta felicitat en la seva riquesa exhibida, en el seu domini sobre els dèbils, o en la seva pretesa superioritat,... i així es tornen incapaços de valorar i buscar l'única vertadera felicitat, aquella que connecta amb la Felicitat de Déu.
Evy
Les riqueses són dolentes?
Les riqueses són dolentes?
Fid'ho
No!!! Déu ens les dóna perquè aprenguem a compartir; i aquest és el primer gran goig que ofereixen. Però quan les riqueses són buscades i posseïdes de manera que altres no tinguin el que necessiten, aleshores són injustes, i ens fan injustos.
No!!! Déu ens les dóna perquè aprenguem a compartir; i aquest és el primer gran goig que ofereixen. Però quan les riqueses són buscades i posseïdes de manera que altres no tinguin el que necessiten, aleshores són injustes, i ens fan injustos.
Evy
Hi ha moltes classes de riquesa que no es poden compartir; per exemple la salut, la prudència, la sensibilitat, l'optimisme,...
Hi ha moltes classes de riquesa que no es poden compartir; per exemple la salut, la prudència, la sensibilitat, l'optimisme,...
Fid'ho
Ben cert. Però tu saps molt bé que, en realitat, allò que compartim és la vida. Les diferents riqueses són només l'anècdota. Allò important és la vida. La vida és allò que, en la mesura que la compartim, ens va indicant què i com podem compartir.
Ben cert. Però tu saps molt bé que, en realitat, allò que compartim és la vida. Les diferents riqueses són només l'anècdota. Allò important és la vida. La vida és allò que, en la mesura que la compartim, ens va indicant què i com podem compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada