Diumenge 3er. de durant l'any A. Convertir-se.

EVANGELI. (Mateu 4,12-23).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,

se’n tornà a Galilea,

però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,

vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,

perquè s’havia de complir

allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:

El poble que vivia a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»

Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:

«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,

Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,

i els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Més enllà veié altres dos germans,

Jaume i Joan, fills de Zebedeu.

Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,

i Jesús els cridà.

Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,

i se n’anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,

predicant la bona nova del Regne

i guarint entre la gent tota malaltia.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home). (Convertir-se. Salvació).

Evy
Segons he llegit, vas començar les teves predicacions dient que "El regne del cel és a prop". Però, dos mil anys després, aquest regne teu no es veu per enlloc...

Fid'ho
Hi ha qui el veu, i qui no el veu. Descuides una paraula que també vaig dir: "Convertir-vos". Convertir-se i veure el regne s'indueixen mútuament: convertir-se ajuda a veure el regne, i veure el regne ajuda a convertir-se. Passa com en l'amor: si estimes una persona que t'estima, veus el seu amor; i veure el seu amor et porta a estimar-la més.

Evy
Però, "convertir-se" a què?, o a qui?
Ens hem de convertir a la religió? Però, hi ha moltes religions!
Convertir-nos a Déu? Però, Déu no l'ha vist mai ningú!
Convertir-nos als altres? Són molta gent, els altres!

Fid'ho
Au, vinga, Evy! No fugis d'estudi buscant cinc peus al gat!
A veure: tu, com a periodista, estàs convertit a algú?

Evy
-Sí, és clar. Estic convertit als meus lectors.

Fid'ho
Ho veus, Evy? Sempre hi ha unes persones que, d'una manera o altra, tenim davant nostre.
¿Com hi estàs convertit als teus lectors?

Evy
Penso en ells quan escric: què busquen, què els interessa, què els agrada?...

Fid'ho
Imagino que també procures no enganyar-los, no utilitzar-los, no sotaposar-los als teus possibles èxits,... Perquè cada periodista té els seus “lectors”, i ha de pensar en ells.
Les nostres vides sempre són com un "llenguatge" davant els altres. Convertir-se vol dir pensar generosament en els nostres "lectors".

Evy
Entesos.
Però hi ha una altra cosa que no puc creure de cap manera. És quan es diu que "anaves per tot Galilea...guarint entre la gent tota malaltia". Això, evidentment, deu ser una exageració, no?! Si fos així, no hauries acabat com vas acabar. (I perdona de recordar-ho...).

Fid'ho
No hi ha res d'exagerat, aquí! No sóc metge ni curandero. Jo sóc el fill de l'home, i com a fill de l'home faig assequible la salvació als humans.
Mira, Evy: al començament, la majoria dels humans caminem a les fosques, sense saber on som, ni d’on venim ni a on anem. Ens fem preguntes perquè ens manquen respostes.
Aquesta ceguesa inicial genera tota classe de malalties: paràlisi, depressió, por, pessimisme, epilèpsia, neuràlgia,... En realitat són mecanismes amb els quals s’intenta superar aquella ceguesa inicial, però sense aconseguir-ho.
Jo encarno el moment en què “arriba el fill de l'Home”. És a dir: el moment en què, precisament obrint els ulls a la Humanitat, fem que aparegui la llum.
Quan ens obrim a la Humanitat, comencem a alliberar-nos de les malalties que provenen de la ceguesa inicial. Es comença a veure la vida. I quan es veu la vida, qualsevol malaltia hi queda com engolida.

Evy
Si t'atropella un cotxe i et quedes en cadira de rodes, això també queda engolit en la vida?...

Fid'ho
Tu ets periodista: pregunta-ho als qui es troben en aquesta situació...

Evy
M'interessa la teva resposta.

Fid'ho
No oblidis que jo sóc el crucificat. Com a crucificat, he connectat amb totes les malalties que la ceguesa inicial ha generat i genera. Per això sóc també el ressuscitat. Com a ressuscitat, conservo les ferides. Els qui encara són “cecs” consideren que les ferides m’han matat i que sóc un cadàver. Però per als qui “ja hi veuen”, les meves ferides posen de manifest que “visc donant la vida”.
Creu-me, Evy: quan algú connecta amb la Vida, totes les malalties canvien de significat. Algunes no desapareixen, però deixen de ser un mal absurd. La fe en el meu missatge genera una curació que abasta tota la persona, amb malalties i tot. Per això jo en dic salvació. 

Evy
Perdona Fid'ho, però no t’entenc...

Fid’ho
Hi ha coses que només s’entenen des de l’experiència. Però estic segur que tu ja pots començar a entendre-ho. Imagina que un fill teu necessita urgentment un transplantament de ronyó. ¿Estaries disposat a donar-li’n un dels teus?

Evy
Si es tracta del fill, i no hi altra solució...

Fid’ho
Imagina que li dones realment. ¿Viuries la teva manca d'un ronyó com una malaltia? ¿Et sentiries com si haguessis perdut un ronyó?

Evy
Em costa d’imaginar això que dius, però començo a veure la diferència entre “curació” i “salvació”.
Tu no ets metge; no “cures” malalties. Però mostres des de la teva pròpia experiència que, fent humanitat, ens “salvem”.
N’haurem de tornar a parlar...