dilluns, 24 de novembre del 2025

2on Diumenge d'Advent. Any A. Entrevistes amb Fid'ho

 

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).


2on. Diumenge d'advent. Any A.

 

EVANGELI. (Mateu 3,1-12).

 

Per aquells dies vingué Joan Baptista,

que predicava així al desert de Judea:

«Convertiu-vos,

que el Regne del cel és a prop.»

 

És d’ell, que deia el profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:

“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.»

 

Joan duia una capa de pèl de camell,

es cobria amb una pell la cintura

i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.

Anaven a trobar-lo de Jerusalem,

de tot arreu de la Judea

i de tota la regió del Jordà,

confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.


Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus

venien a fer-se batejar, els va dir:

«Cria d’escurçons,

qui us ha ensenyat mai com podreu fugir

de la justícia que s’acosta?

Demostreu amb fets que us voleu convertir.

No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham,

que Déu pot donar fills a Abraham

fins i tot d’aquestes pedres.

Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres,

i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits

és tallat i llençat al foc.

Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu,

però el qui ve després de mi és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;

el seu blat, l’entrarà al graner,

però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)


Evy

Pensava que el “protagonista” dels Evangelis eres tu; però veig que tots comencen parlant d’un tal Joan Baptista.
D’on surt i qui és aquest senyor? Què té a veure amb tu?

Fid’ho
I tu, periodista expert, m’ho preguntes?
Si has de donar una notícia que saps que canviarà la societat, ¿no buscaràs de saber i exposar les circumstàncies que la fan tan important?
Els Evangelis no parlen de mi com d’una persona particular sinó com a Fill de l’Home. Parlen de mi per parlar de la Humanitat. Comencen parlant de “Joan” per mostrar la “novetat” que jo significo en el llarg Procés d’humanització.

Evy
Per parlar de la “Humanitat” potser seria millor parlar dels teus pares. En canvi els Evangelis parlen més de Joan Baptista que dels teus pares.

Fid’ho
El procés d’humanització es fa amb l’oposició d’una força contrària autoinduïda. Em refereixo a l’afany de domini que apareix en el cor de la majoria dels Humans. Aquesta oposició ha estat denunciada sobretot per una llarga llista de profetes, de totes les èpoques i de totes les Cultures.
En els Evangelis, Joan Baptista representa tots aquests profetes que, denunciant l’acció deshumanitzadora del Poder, han alimentat l’esperança i la certesa d’un final exitós.
La meva vida, com a Fill de l’Home, només pot ser entesa connectant-la amb tot el passat (antics Profetes) i el futur (nous Deixebles) de la Humanitat.
La Humanitat és una Història” que anem fent entre “dolors de part”, però que sabem que acabarà bé. 

Evy.
Dolors de part. Raó de més per parlar dels pares!

Fid’ho.
És una qüestió de llenguatge.
Els Evangelis parlen més del baptista que dels meus pares perquè, per a allò que ens volen dir, serveix més la Història que la Genètica.
Amb tot, l’Evangeli de Mateu comença amb la meva "Genealogia" seguint la línia de Josep fins a Abraham.
És una genealogia “retocada”. Serveix per connectar-me amb l’antic “Poble d’Israel”. Israel, que era un poble oprimit, en el profetes "representa" tots els Pobles oprimits.
També Lluc dona la meva Genealogia. Però tant Mateu com Lluc deixen clar que la genealogia per Josep només connecta amb mi a través de Maria, "esposa de Josep".
Maria engendra Humanitat no pas per la "força del baró" sinó per la força de l’Esperit.

Evy
Perdona, Fid’ho: no ho acabo d’entendre.

Fid’ho
T’ho repeteixo: És una qüestió de "llenguatge".
L’Esperit només pot néixer de l’Esperit. Cada ésser humà neix amb un cos que rep dels pares. El cos és el “suport” de la seva vida. Però la Vida li ve de l'Esperit.
Els científics van descobrint l’evolució dels cossos, però no tenen accés al misteri de la Vida que ve de l’Esperit.

Evy
Continuo sense entendre. La vida, ¿no és purament material?

Fid’ho
La matèria també "ve" de l’Esperit, i, gràcies a l’Esperit, té un horitzó de plenitud.
El cos ens "capacita" per sentir la presència dels altres. Però és la resposta que cadascú dona a aquesta "presència dels altres" allò que genera un “nosaltres”.
El “nosaltres” ja és una realitat nova i espiritual.

Evy
Una realitat nova i espiritual?...

Fid’ho
Així ho experimenten els profetes de tots els temps. Així ho experimentem tots els Humans quan contemplem la pròpia vida i les vides que ens envolten.
Tu mateix: Què veus quan mires els “vivents”?

Evy
Molta agressivitat!...

Fid’ho
D'acord... L'agressivitat és la “força contrària autoinduïda” de què t’he parlat abans.
Però, què més hi “veus”?
Com és que, essent l’agressivitat tan destructiva, la VIDA sempre creix?
Què hi “veus” en les vides que t’envolten, a més a més de l’agressivitat?

Evy
... Generositat. Sí: generositat. Molta generositat...
Ho estic descobrint ara... pel fet que m'ho hagis preguntat...
Sense generositat no es pot entendre la Vida.
¿Volies dir això quan parlaves de l’Esperit?

Fid’ho
Veig que ho vas entenent. Enhorabona!

Evy
Joan Baptista reconeix que ell només bateja amb aigua. Però anuncia que tu batejaràs amb Esperit.
Com ho fas?

Fid’ho
És la meva missió.
Al Calvari, la meva vida va prendre forma de vida plenament donada. Aquesta vida donada es converteix en Esperit en tots aquells que l’acullen i l’assumeixen.
De maneres molt variades, tots aquells que acullen les vides donades (la meva i les de tantíssims d'altres) escolten en el més profund de si mateixos aquelles meravelloses “paraules” que jo, com a Fill de l’Home, també vaig escotar, i que van canviar del tot la meva vida:
Tu ets el meu fill, el meu estimat. En tu m’he complagut.

Evy
No sé si ho acabo d’entendre... Però et diré una cosa: això de la “vida donada” m’ajuda a entendre moltes situacions de la meva pròpia vida que fins ara no havia entès...
Haurem de tornar-ne a parlar...

Fid’ho
Sempre que vulguis! És la meva “especialitat”.

dilluns, 22 de maig del 2023

Diumenge 11. A.

 

Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).

Periodista: Evy.

Diumenge, 11 de durant l’any A.

 

EVANGELI. (Mateu 9,36 - 10,8). 

 En aquell temps...

Jesús, en veure aquella multitud de gent,

malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor,

se n’apiadà,

i digué als seus deixebles:

“La collita és abundant, però hi ha pocs segadors.

Demaneu a l’amo dels sembrats

que hi faci anar més segadors”.

Llavors cridà els seus dotze deixebles

i els donà poder de treure els esperits malignes

i de guarir tota malaltia.

Els noms dels dotze apòstols són,

primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà;

Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà;

Felip i Bartomeu;

Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos;

Jaume, fill d’Alfeu i Tadeu;

Simó, el zelota i Judes, l’Iscariot, que el va trair.

 

Jesús envià aquests dotze,

tot fent-los aquestes recomanacions:

“No us encamineu a les terres dels pagans

ni entreu a la província dels samaritans.

Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.

Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop.

Cureu malalts, ressusciteu morts,

purifiqueu leprosos, traieu dimonis.

No heu pagat res per rebre aquest poder;

doneu-lo també sense pagar”.

 



Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

 

Evy
Aquest evangeli d’avui ens presenta una multitud “malmenada”. Tu hi envies els teus apòstols per ajudar-la. Això està molt bé.
Però no acabo d’entendre com, entre els “apòstols”, vas elegir també “Judes”, que et va trair.


Fid'ho
En la “missió” dels 12 apòstols, Judes hi tenia un paper essencial. Fixa’t en el seu nom.


Evy.
Judes”. Fa pensar en “Jueus”.
No voldràs insinuar que tots els Jueus s’identifiquen amb Judes!...

 

Fid'ho.
Ben cert que no. Pensa que jo sóc cent per cent jueu.
Va ser Judes qui em va “entregar al món”. I això és important...

 

Evy.
No t’entenc...

 

Fid'ho.
Com ja t’he dit, jo sóc cent per cent jueu. Però també sóc, com tots els Humans, cent per cent fill de l’home.
Com a “jueu”, pertanyo a l’antic Poble d’Israel, igual que tothom pertany al seu Poble.
Del nostre Poble en rebem els principals trets de la nostra individualitat: el cos, la llengua, costums, religió, una manera de veure el món... Això fa que tothom pertanyi al seu Poble.

Però com a “éssers humans”, l’horitzó de cadascú s’eixampla vers tota la Humanitat.

 

Evy.
Em sembla que vaig entenent... Però no del tot.
Tots som fills d’un Poble i pertanyem al nostre Poble. Però hem d’esdevenir també ciutadans del món. Fins aquí, cap problema.
Però Judes et va trair!...

 

Fid'ho.
Judes em va entregar al món.
El mal de Judes és que, pròpiament, no em va “entregar” sinó “vendre”. Em va vendre als Poderosos per 30 monedes de plata.
Els Poderosos, tu ho saps molt bé, no fan Humanitat sinó al revés.

 

Evy.
Però insisteixo: si sabies que et vendria als poderosos, per què el vas escollir?

 

Fid’ho.
Perquè els “venedors” d'éssers humans són també personatges ben “reals” de la nostra Humanitat.
Els Humans experimenten la temptació de “vendre l’home” quan es presenta l’ocasió. Dissortadament, no és una temptació “exclusiva” ni de Judes ni dels “poderosos”. Tots els Humans, en un moment o altre, experimentem aquesta temptació. També jo, com ho expliquen detalladament els tres Evangelis Sinòptics.

La qüestió està en vèncer o no aquesta temptació quan es presenta.
Jo la vaig vèncer, i la vaig vèncer del tot. Judes no. Altres la van vencent a poc a poc. Recorda Pere: davant els Poderosos em va negar tres vegades. Els Dotze, quan van veure que anaven maldades, tots em van abandonar...

 

Evy.
Però no respons a la meva pregunta, sinó que la fas encara més dura... Tu sabies que acabarien “venent-te”...

 

Fid’ho.

Ja t’he dit que jo la vaig vèncer del tot, la temptació.  Això comporta respectar del tot la llibertat dels altres. És l’única manera de no “vendre’ls” també a ells.

Pensa que són moltes les maneres de “vendre un home”. No cal que sigui per monedes... Es pot “vendre” un home fins i tot per “tranquil·litat de consciència”. Què et sembla que va fer Pilat amb mi?...

 

Evy.
Has dit que tu també havies sentit la temptació. Et refereixes a quan, estant a la creu, et van dir que "si baixaves de la creu” creurien en tu?

 

Fid’ho.
Aquell “moment” va mostrar sobretot que els “summes sacerdots”, com Judes, també van sucumbir a la temptació... I pitjor que ell.

I és que la temptació de negar l’home es presenta quan les circumstàncies fan possible que algú se situï per sobre d’un altre, o se’n desentengui.


Evy.

“... quan les circumstàncies fan possible que algú se situï per sobre d’un altre, o se’n desentengui”...

Em sembla que vaig comprenent...
I també vaig comprenent que arribar a ser plenament humans és un “camí” més llarg del que em pensava...

Gràcies per fer-me’n adonar.

 

Fid’ho.

Gràcies mútues, Evy.
El camí de l’home l'anem fent amb cada un dels els companys que trobem pel camí, es digui Evy, Josep, Maria, Judes, Marta, Pere, Magdalena, Nicodem,...
Cada pas endavant neix com a resposta concreta a una presència concreta.

Per això cada presència és un do. També Judes.

 

diumenge, 15 de novembre del 2020

Festa de la Plenitud humana (Crist Rei). Any A.


 (Últim diumenge de l'any litúrgic).


EVANGELI. (Mateu 25:31-46).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,

acompanyat de tots els àngels,

s’asseurà al seu tron gloriós

i es reuniran davant d’ell tots els pobles.

Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les 

cabres, i posarà les ovelles a la dreta,
i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta:

Veniu beneïts del meu Pare:

preneu possessió del Regne

que ell us tenia preparat des de la creació del món.

Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar,

quan tenia set em donàreu beure,

quan era foraster em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, em vau vestir,

quan estava malalt em vau visitar,

quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

i us vam donar menjar,

o que passàveu set, i us vam donar beure?

¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir,

o despullat, i us vam vestir?

¿Quan us vam veure malalt o a la presó,

i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,

per petit que fos,

m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra:

Lluny de mi, maleïts:

aneu-vos-en al foc etern

preparat per al diable i els seus àngels.

Vosaltres, quan jo tenia fam,

no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,

quan era foraster, no em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,

quan estava malalt o a la presó,

no em vau visitar.

Ells li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

o que passàveu set, foraster,

despullat, malalt o a la presó,

i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,

per petit que fos,

m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns,

mentre que els justos entraran a la vida eterna.»


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Benvolgut Fid'ho: hem arribat al final de les nostres entrevistes, segons havíem pactat. Durant tot un any, cada diumenge, he anat preparant aquestes trobades llegint els fragments dels evangelis corresponents. Per a mi, ha estat enriquidor. I celebro que aquestes entrevistes acabin bé per tu. Vull dir que acabin amb aquesta festa que et proclama "Rei".
Amb tot, si m'ho permets encara una vegada, et diré que trobo molt estranya aquesta festa de "Crist Rei". ¿Rei de qui? ¿No contradiu, aquesta festa, el significat del teu nom més real: Fill de l'Home?

Fid'ho
No me'n parlis, Evy!!! Ja en el meu temps de Palestina vaig haver de defensar-me d'aquesta mania de tants Humans per buscar reis o líders. Uns em volien rei; altres em van condemnar perquè em feia rei... Va ser com el joc dels disbarats!...

Evy
Però l'evangeli que hem llegit diu clarament que tu, el Fill de l'Home, vindràs amb Poder i t'asseuràs en un tron gloriós. Per tant: ets o no ets rei?

Fid'ho
Em fas la mateixa pregunta que em va fer el representant de l'Imperi en la meva Passió. A la Creu, el cartell de la meva condemna deia: Jesús natzarè, Rei dels Jueus. És l'únic moment en què vaig acceptar ser "rei", perquè quedava ben clar que el meu únic tron és la Creu.

Evy
¿La Creu, el teu únic tron?

Fid'ho
Sí, Evy. La Creu és el meu únic tron.
A la Creu vaig mostrar-me com a vida que es dóna. La Creu, i Jo com a fruit, reinstauràvem aquell mític Arbre de la Vida que tenia la capacitat de canviar el significat de la Mort. Des d'aleshores, sóc també el criteri (o “jutge”) d'Humanitat: qui dóna la vida pels altres és humà; qui menysprea la vida dels altres és inhumà.

Evy
"
Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi". Imagino que aquestes paraules són la clau de volta de la Humanitat; són la pedra de toc per saber quan som o deixem de ser humans.
Ara ho entenc: la teva Creu queda plantada al bell mig de la Humanitat. Com una senyera enlairada, tothom pot descobrir quins són els sentiments del seu cor, fins i tot els més amagats. Per això és també una senyera combatuda. Combatuda per tothom qui pretén amagar sentiments de superioritat amb l’excusa que sigui.
Potser la paraula "rei" no és la més encertada, però expressa el criteri únic i segur per valorar el comportament humà.

Fid'ho
El meu "tron" està en tots els llocs on hi ha éssers humans. Tothom el pot contemplar, acollint-lo o menyspreant-lo, sigui quina sigui la seva Religió, la seva Ètnia o la seva Cultura. Qui m'acull, troba la Vida; qui no m'acull, roman en la Foscor.

NOTA.

Amb la Festa de la PLENITUD HUMANA (Crist Rei) s'acaben aquest Any Litúrgic (Any A, centrat en l'evangeli de Mateu) i també aquestes "Entrevistes" d'Evi amb Fid'ho.
Diumenge que ve comença un Nou Any litúrgic centrat en l'Evangeli de Marc
(Any B)
, i amb "RELECTURES", un altre estil de comentaris per acompanyar els Apunts d'homilia.

 

diumenge, 8 de novembre del 2020

Diumenge 33. Any A.



EVANGELI. (Mateu 25:14-30).

(En blau allò que correspon a la versió llarga).

 

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

«Un home que se n’anava fora del país,

cridà els seus administradors i els confià els seus béns.

A un li donà cinc milions,

a l’altre dos

i a l’altre un,

segons la capacitat de cadascú,

i se n’anà.

El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi,

i en guanyà cinc més.

També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més.

Però el qui n’havia rebut un

guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l’amo tornà

i els demanà comptes.

Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions,

portà també els cinc que havia guanyat i digué:

Senyor, m’havíeu confiat cinc milions

i n’he guanyat cinc més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

 

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué:

Senyor, m’havíeu confiat dos milions

i n’he guanyat dos més.

L’amo li va dir: Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança.

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.

Ara t’encomanaré molt més.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

 

Es presentà també el que n’havia rebut un, i digué:

Senyor, sé que sou un home exigent,

que voleu collir on no havíeu sembrat

i aplegar on no havíeu escampat.

Per això vaig tenir por

i vaig amagar els vostres diners.

Aquí teniu allò que és vostre.

L’amo li contestà:

Ets un administrador dolent i gandul.

¿Tu sabies que vull collir on no he sembrat

i aplegar on no he escampat?

Doncs havies de posar al banc els meus diners,

i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.

Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu,

perquè als qui tenen,

els donaré encara més i en tindran a vessar,

però als qui no en tenen,

els prendré fins allò que els queda.

I aquest administrador inútil,

traieu-lo fora, a la fosca.

Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.»

 


Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Tinc la impressió que amb aquesta paràbola vols dir moltes coses... Estic d'acord amb el que passa amb aquell que va rebre un milió, que va enterrar-lo "per seguretat". Em sembla normal que se li prengués, ja que havia mostrat la seva inoperància. En canvi, em sorprèn molt que, per comptes de donar el seu milió a qui en tenia només quatre, fos donat a qui ja en tenia deu. Ho trobo injust, perquè els dos havien mostrat el mateix interès i la seva capacitat per doblar el capital.

Fid'ho
Celebro el teu desig de justícia, Evy.
Però aquí no es tracta de justícia. En aquesta paràbola, els "milions" (seguint la traducció que fa el text) signifiquen la vida que cadascú ha rebut perquè en sigui un bon administrador. S'hi vol destacar una característica que és essencial per a la vida: la creativitat. Qui per por o per peresa renuncia a la creativitat, és com si no visqués. Quanta més vida, més creativitat; i quanta més creativitat, més vida. Això és el que vol significar l'expressió
: als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no en tenen, els prendré fins allò que els queda.

Evy
Dit d'una altra manera: la vida es genera des de la vida.
Això ja ho entenc, i ho experimento cada dia en mi mateix i en el meu entorn. Però també és veritat que uns comencen amb "un", altres amb "dos" i altres amb "cinc". Per què aquesta diferència?

Fid'ho
Aquí els números només serveixen per posar en relleu una altra qualitat de la vida: la diversitat. Els "dipòsits" són diferents i variats, però el resultat final és el mateix per a tothom, si s'ha estat fidel. En aquesta paràbola el resultat final ve indicat clarament per aquestes paraules:
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. No es tracta d'una celebració ocasional. Indica la participació permanent en la Vida mateixa del "Senyor"; és a dir: del Pare. Tots els rius, grans o petits, porten a la Mar immensa, que representa la plenitud per a tots ells. Igualment totes les vides porten a la VIDA, on cadascuna troba la seva Plenitud.

Evy
Però aquell que només havia rebut un milió i el va enterrar, va ser tret fora, a la fosca!...

Fid'ho
"Ser tret fora" no és un càstig sinó la situació que ell mateix ha escollit per pròpia decisió. Qui no vol "viure", queda fora de l'àmbit de la Vida. Els "plors i cruixir de dents" tenen una intenció pedagògica: la no-vida és sentida com un mal quan s'ha estat invitat a la vida.

Evy
I no hi ha cap solució?

Fid'ho
No em toca a mi de respondre-ho això. No ho sé. Com a fill de l'home la meva missió és fer Humanitat amb tots aquells que volen fer Humanitat. No puc oferir alternatives, si és que existeixen...

 

 

diumenge, 1 de novembre del 2020

Diumenge 32. A.




EVANGELI. (Mateu 25:1-13).

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

“Passarà amb el Regne del cel com en deu noies,

que sortiren amb torxes a rebre l’espòs.

N’hi havia cinc de prudents,

i les altres cinc eren desassenyades.

Les desassenyades no s’emportaren oli per les torxes,

però cadascuna de les prudents

se’n proveí d’una ampolla.

Com que el nuvi trigava, els vingué son,

i totes s’adormiren.

Ja era mitjanit quan se sentí cridar:

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.

Aquelles noies es despertaren

i començaren a preparar les seves torxes.

Les que no tenien oli digueren a les altres:

Doneu-nos oli del vostre,

que les nostres torxes no s’encenen.

Però les prudents els respongueren:

Potser no n’hi hauria prou per a totes;

val més que aneu a comprar-ne.

 

Mentre hi eren, arribà el nuvi,

i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.

I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres,

i deien des de fora:

Senyor, Senyor, obriu-nos.

Però ell els respongué:

Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs,

perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Fid'ho
Amb la facilitat tan gran que tenim avui d'encendre o apagar llums, és probable que aquesta paràbola sigui mal entesa, i quedi desplaçat el missatge que vol donar.

Evy
És cert. Donat que avui no tenim cap problema per il·luminar la nit, allò que sembla ressaltar d'aquesta paràbola no és la necessitat de les làmpades sinó és la insolidaritat de les noies prudents envers les desassenyades. Imagino que no és això el que vol dir.
Jo comprenc que, en la situació que explica la paràbola, compartir l'oli hauria estat catastròfic per a la festa. Amb tot, hi ha un punt que em costa d'acceptar: la duresa de l'espòs que no permet l'entrada a les pobres noies imprudents que arriben tard perquè havien anat a comprar, en plena nit, l'oli que necessitaven. Suposo que en aquesta paràbola "l'espòs" ets tu mateix −com a Fill de l'home−. Per això et pregunto: ¿Per què no vas deixar entrar aquelles noies que, de fet, havien estat esperant-te tota la nit?

Fid'ho.
Estimat Evy: tu saps tan bé com jo que estem en una obra ("fer Humanitat") que no permet improvisacions. Hi ha un temps per vetllar i un temps per dormir; un temps per comprar oli i un temps per encendre les làmpades; un temps per entrar i un temps per estar ja a dintre.
El temps va fluint, i no es recupera mai. Si vas a gran velocitat i s'acosta un revolt, tens un temps per frenar. Si no l'aprofites, ve la catàstrofe. El temps no té marxa enrere. El que no fas al seu temps, queda per fer. Encara que ho facis més tard, ja és una altra cosa. Cada instant ve amb la seva feina.

Evy
Però tu ets el fill de l'home. ¿Com pots dir a persones humanes que "no les coneixes"?!

Fid'ho
És una paràbola per fer entendre la “temporalitat” dels Humans.

Com a fill de l'home estic en construcció contínua. Per això necessito que tots els humans estiguin atents a cada moment. Si construeixes una casa i no estàs atent al moment de posar els fonaments, quan arribi la riuada, aquella casa s'ensorrarà. L'havies feta perquè et servís de protecció, però es convertirà en una amenaça.

Evy
Potser tens raó.
Cada moment és fruit del passat i prepara el futur. La vida, com un vaixell de gran tonatge, té la seva inèrcia i no són possibles correccions sobtades. Pertanyo a un Poble que, després de molts anys de dictadura, va optar per la Democràcia. Però, al moment d'instituir-la, vam conformar-nos amb una democràcia a mitges, i, quan vingueren governants no demòcrates, van pervertir-la amb gran facilitat. Al “seu moment” no havíem posat bé el fonaments...

Fid'ho
No es pot esborrar el passat, però és possible corregir-lo amb el present. La Humanitat es construeix amb encerts i amb errors corregits. Encara que és millor prevenir que curar, si emmalaltim és ben legítim buscar la curació. D'aquí ve el meu consell a tothom:
Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Evy
"Ni el dia i ni l'hora" de què?

Fid'ho
De l'obra que estem construint: la Humanitat. Cada moment té la seva aportació. Cada instant genera la seva dosi de creixement. Els moments perduts no són recuperables.


dissabte, 31 d’octubre del 2020

Commemoració de TOTS ELS DIFUNTS.

 (EVANGELI). 

 

Nota.
Per a la commemoració dels Difunts, el Missal ofereix gran varietat d'evangelis (i de lectures).  Per això aquesta entrevista no serà sobre cap text evangèlic sinó sobre la celebració d'avui en si mateixa.

Evy
Com a periodista, m'interessen tots aquests costums i tradicions entorn dels Difunts, sobretot els més propis de la cultura Mediterrània. Però tinc la impressió que tots aquests costums i tradicions no s'adiuen gaire amb la teva manera de pensar.

Fid'ho
Sobre la relació amb els Difunts, cada Cultura ha desenvolupat diferents classes de ritus i celebracions; però el sentit que els dóna cada persona concreta pot ser molt diferent. Depèn sobretot del sentit que cadascú doni a la seva pròpia vida, i del moment vital en què es trobi. Com a fill de l'Home, jo em sento solidari de totes aquestes tradicions, siguin mediterrànies, orientals, africanes, indonèsies,... Totes poden evocar sentiments molt "humanitzadors".
La trobada amb la mort revelar la infinitat de colors de la vida humana.

Evy
Nosaltres, sobre la mort, només en podem parlar des de fora, i des de l'absència de les persones més pròximes. En canvi tu, segons els Evangelis, ets a la vegada "mort" i "vivent". No ho entenc, però t'he de confessar que, parlant amb tu no he tingut 
mai la sensació de tractar amb un difunt, ni que aquestes entrevistes siguin només una projecció del meu subconscient...

Fid'ho
Tens raó: com a fill de l'Home, sóc "mort" i sóc "vivent" a la vegada. Moro en cada humà que mor, i visc en cada humà que va donant la seva vida. La vida donada no és de cap manera una vida finida o exhaurida. Ben al contrari: només la vida donada "viu" realment com a vida compartida.
No és el mateix "viure" que "tenir vida". Tenir vida es pot dir també dels animals i dels arbres. En canvi, l'experiència de viure, com a activitat lliure i conscient, només la tenim els humans quan donem la vida. O sigui: quan "estimem" des de la generositat.

Evy
Tu parles de la diferència entre "viure" i "tenir vida", però jo encara hi afegiria una altra situació: "suportar la vida".
Hi ha moments en què la vida és sentida com un "pes", o, fins i tot, com un "mal".

Fid'ho
Aquestes situacions realment difícils són una invitació a fer un pas endavant. Podem imaginar la vida de cada persona (i la de la Humanitat) com una escala. Assolit un graó, no ens hi podem "instal·lar", perquè aviat sentim la crida del graó següent, i el graó ja assolit aviat se'ns fa insuficient. Passa com en el si matern: es va fent "petit" perquè la vida que conté, alimentada pel propi si, va creixent.

Evy
Entès.
Però, 
la vida  no sempre creix, ; a vegades decreix, com en la vellesa o en certes malalties o en situacions de crisi...

Fid'ho
El "creixement", sobretot en els últims graons pot ser molt sorprenent...

El fruit es va fent llavor. La llavor només genera nova vida "donant totalment la seva".
Aparentment, pot semblar que la vida es "perd".
Només la "generositat" ens estalvia aquest sentiment de "pèrdua". En canvi la generositat ens permet sentir la presència maternal de la de la "Terra"; és a dir: de tota la "Vida" que ens envolta.
Això porta a "sentir-nos" com una "vida acollida".
Així ens anem acostant a l'experiència de la "Resurrecció" o "Vida compartida".
Les limitacions de la vellesa són una invitació a la generositat total. "Viure" és un procés d'integració a la VIDA. 

Evy
Ja ho entenc: Viure és anar "encastant" la pròpia vida en la VIDA
Em sembla que ja "conec" aquesta experiència...
Moltes gràcies.