Sagrada Família. A.

 

EVANGELI. (Mateu 2,13-15.19-23).

Quan els mags van ser fora,

un àngel del Senyor s’aparegué a Josep

en somni i li digué:

«Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare,

fuig cap a Egipte

i queda-t’hi fins que jo t’ho digui,

perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.»

Es llevà, prengué el nen amb la seva mare,

sortí de nit cap a Egipte,

i s’hi quedà fins que Herodes va morir.

S’havia de complir allò que el Senyor

havia anunciat pel profeta:

«He cridat d’Egipte el meu fill.»

Tan bon punt Herodes va morir,

un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep,

allà a Egipte, i li digué:

«Pren el nen amb la seva mare

 i vés-te’n al país d’Israel,

que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.»

Ell, doncs, es llevà,

prengué el nen amb la seva mare

i tornà al país d’Israel.

Però quan sentí dir que a Judea

Arquelau havia heretat

el reialme d’Herodes, el seu pare,

no gosà anar-hi,

sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni,

es retirà a la regió de Galilea

i se n’anà a viure al poble de Natzaret.

Així es complí allò que havien anunciat els profetes:

«Li diran Natzarè.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
El teu naixement havia estat anunciat com l'arribada del salvador de la Humanitat. ¿Com pot ser que de seguida siguis perseguit i hagis de fugir?

Fid'ho
Salvador de la Humanitat? Els Evangelis personifiquen en mi la Humanitat salvada.
La Humanitat neix d'un projecte amorós de Déu. Si necessita ser salvada no és perquè aquest projecte pugui fracassar sinó perquè molts humans, abusant de les capacitats rebudes, pretenen fer-se "déus" dominant sobre els altres. Els humans han de ser salvats de la temptació del Poder.
Jo salvo la Humanitat no pas com algú que ve de fora sinó des de dintre: com a fill de l'home. Com a home, he vençut la temptació del Poder i m'he convertit en el camí per a tots els oprimits que busquen alliberament. Per això havia d'experimentar la mateixa situació d'opressió que pateixen tants i tants humans. Per a tots ells sóc camí; i, també, esperança. Si jo, fill de l'home, he vençut la temptació del Poder, també poden vèncer-la ells. Vençuda la temptació de Poder, no hi ha obstacle per a la realització dels plans de Déu.

Evy
De totes maneres, maleïda estrella i maleïts Mags que, desvelant el teu naixement, van provocar que Herodes volés matar-te, i matés els innocents de Betlem!

Fid'ho
No maleeixis l'estrella que a cadascú assenyala el seu camí, ni als caminants que la segueixen. En tot cas, maleïts tots els “Herodes” que se serveixen de "l'estrella" de cadascú per trobar les seves víctimes.

Evy
"Maleïts els Herodes"?

Fid'ho
Qui va amb mi, avança. Qui no va amb mi, recula. Qui lluita contra mi, es destrueix a si mateix. Jo no jutjo ni condemno ningú. Però tots els "humans" qui lluiten contra l'Home es maleeixen a si mateixos. Només es pot ser humà fent Humanitat. Qui amb mi no recull, escampa. (Mateu 12,30).

Evy
¿Josep, el teu pare, et va portar realment a Egipte, com diu el relat d'avui?

Fid'ho
En la Bíblia, “Egipte" representa el lloc de la seguretat i el lloc de l'esclavitud. De la seguretat, perquè és com el "graner" que permet satisfer la fam i les necessitats més bàsiques. De la servitud, perquè les necessitats serveixen als "aprofitats de torn" convertir-se en dominadors.
Tot infant, quan neix, necessita un "Egipte" per a satisfer les seves necessitats; després, és cridat a "sortir d'Egipte" i fer el seu “èxode” cap a la Llibertat. Cada ésser humà sent la invitació a seguir l'estrella en el seu viatge des de l'esclavitud inicial a una Llibertat creixent.

Evy
¿Herodes, en el relat d'avui, encarna la figura dels antics faraons?

Fid'ho
Encarna tots aquells que han caigut en la temptació del Poder. Cada ésser humà experimenta, en un moment o altre, la temptació de "salvar-se" dominant els altres. Així sorgeix el Regne del Poder. Ningú neix en un terreny neutral; d'una manera o altra, tots naixem sotmesos al regne del Poder, i busquem la seguretat. Des dels inicis, el fill de l'home sofreix esclavitud, i els violents s'apoderen d'ell. Però jo he vençut el Poder, i, en mi, tothom pot veure l'Home plenament realitzat. Per això sóc la llum del món.

Evy
¿Has vençut el Poder? Però si, al món, hi ha poderosos més poderosos que mai! On és, la teva victòria?

Fid'ho
La meva victòria no és com les "victòries" del Poder, que generen vençuts. La meva victòria no fa vençuts sinó alliberats. Això val fins per als opressors si es converteixen.

Evy
El relat parla de la mort d'Herodes. Però, pel que sembla, “Herodes” no mor mai...

Fid'ho
Herodes "neix" en cada infant en forma de temptació. I "mor" en cada persona quan decideix viure en generositat.

Nadal 2019

EVANGELI. (Joan 1,1-18).

(En blau, allò que s’hi afegeix en la versió llarga).

Al principi ja existia el qui és la Paraula.

La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.

Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,

i res del que ha vingut a existir

no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,

i la Vida era la Llum dels homes.

La Llum resplendeix en la foscor,

però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.

Era un testimoni;

vingué a donar testimoni de la Llum,

perquè per ell tothom arribés a la fe.

Ell mateix no era la Llum;

venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,

la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,

al món que li deu l’existència,

però el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva,

i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,

ni per voler d’un pare o pel voler humà,

sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,

i hem contemplat la seva glòria,

que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l’abundància de la seva plenitud

tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,

però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai;

Déu Fill únic, que està en el si del Pare,

és qui l’ha revelat.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Hola, Fid'ho: és Nadal. Per una part, voldria felicitar-te, ja que avui se celebra el teu aniversari; però, per altra banda, tu i jo sabem que no és realment el teu aniversari, sinó només la cristianització d'una antiga festa "pagana" en honor del Sol. Fins i tot dubto que et resulti plaent que se celebri el teu naixement en substitució d'una festa pagana.

Fid'ho
Jo sóc el Fill de l'Home, i els qui tu consideres pagans són tan humans com qualsevol altra persona. No tinc res en contra de les festes paganes. Al revés: totes les festes, si es fan bé, ajuden a fer Humanitat. I concretament la festa de Nadal m'agrada quan allò que s'hi celebra és la Vida, que es renova constantment. Algú ha dit que cada dia és Nadal. Em sembla molt bé.

Evy
Però, entre nosaltres, aquestes festes s'han convertit en festes per al consum. Això t'agrada?

Fid'ho
És el risc que tenen totes les coses bones: poden ser mal utilitzades. Els humans tenim necessitats i capacitats; i cadascú escull a què es dedica preferentment. Si fem créixer les necessitats, ens deshumanitzem; si activem les capacitats, ens humanitzem.

Evy
Els Evangelis presenten el teu naixement com un fet extraordinari, amb àngels i estrelles i mags vinguts d'Orient...

Fid'ho
Allò realment extraordinari és la Vida, amb la seva capacitat de créixer i renovar-se constantment. Cada infant que neix és una llavor d'Humanitat que treu brotada. És el que volen expressar els Evangelis amb el seu "llenguatge extraordinari".

Evy
Tota vida neix, creix i mor. ¿Què té d'extraordinari, això?

Fid'ho
El meu naixement és descrit com extraordinari precisament perquè tothom pugui descobrir que les coses no són pas com tu dius.
La mort no és l'últim pas. Els Evangelis van ser escrits precisament per això: per fer saber a tothom que la mort no marca el Final. Naixement, creixement i mort resulten extraordinaris perquè precedeixen la plenitud de la Vida.

Evy
En el nostre àmbit cultural, les festes de Nadal són dies de trobades familiars. Això les converteix a vegades en un motiu de tristesa per l’absència d’alguna persona estimada.

Fid'ho
La tristesa de les persones sempre mereix comprensió. Però la tristesa per la falta d'una persona estimada m'afecta especialment perquè jo existeixo precisament per ajudar a anar més enllà d'aquesta tristesa.
Els humans no som illes. Formem un sol cos, i mai ningú no "falta" del nostre costat. Allò que canvia és la forma de presència. No hem de quedar ancorats en la presència física, que té moltes limitacions. Jo existeixo per ajudar a descobrir la presència de comunió. ¿Enyora, la mare, el seu fill perquè ha "sortit fora" de seves les entranyes? ¿Troba, l'arbre, a faltar el seus fruits perquè s'han convertit en llavor? ¿Perden, els núvols, els seus vincles amb l'aigua quan es desfan en ruixats? Doncs, tampoc hem de trobar a faltar els companys de taula quan han pres precisament la forma d'aliment!
Perquè, aquest és el gran misteri de la Vida humana: la capacitat de convertir-nos en aliment els uns per als altres.

Evy
¿És per això que l'Evangeli de Lluc diu que la teva mare et va posar en una menjadora?

Fid'ho
La mare sabia molt bé el que es feia! Comencem necessitant ser alimentats, i creixem fins a esdevenir aliment. Hi ha només una sola i única Vida, i l'experimentem com un circuit de comunió. Ningú no hi sobra. Ningú no hi falta.

Diumenge 4 d'advent. Any A.

EVANGELI. (Mateu 1,18-24).

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:

Maria, la seva mare, promesa amb Josep,

abans de viure junts es trobà que esperava un fill

per obra de l’Esperit Sant.

Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament,

es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.

Mentre ell hi pensava,

se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

«Josep, fill de David,

no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.

És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;

ha de tenir un fill

i li has de posar el nom de Jesús,

perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot això va succeir perquè es complís

el que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

Josep es despertà i,

complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
L'evangeli d'avui insisteix en la virginitat de Maria, sobre la qual ja vam parlar fa uns quinze dies; i m'agrada que en torni a parlar perquè em va quedar una qüestió pendent.

Fid’ho
T’escolto.

Evy
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels poderosos (representats sobretot pels barons) sinó pels servidors de la Vida (representats sobretot per les dones).
Tot això resulta molt bonic per predicar... Però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet en temps de guerres (quasi sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament o indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la Humanitat produïda pel Poder?

Fid'ho
Dissortadament no sabem com hauria estat una Humanitat generada i evolucionada des d'actituds de servei..., perquè no ha existit mai.
Però mirant la Humanitat que de fet existeix, ¿has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix aquesta  Societat dels Poderosos?
Les societats del Poder no són bones ni per als mateixos Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser l'únic.

Evy
El Poder és "creatiu".

Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem de la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple producte, sinó també autor de si mateix. D'aquesta manera, allò que comença com un do de Déu acaba essent també un mèrit humà.
Però, quan algú pretén imposar la “seva” creativitat, no solament va contra el projecte i la generositat de Déu, sinó que també ofega la creativitat dels altres.
L’acció dels dominadors tendeix a convertir les persones en objectes.

El relat d'avui ens presenta l'exemple d'un home just. És perquè és just que Josep decideix “retirar-se”. No vol fer nosa als projectes de Déu i a la creativitat de Maria, la seva dona.
I precisament perquè és just, se li pot dir, en el somni, que ell també té un paper fonamental en la "generació" de l'Home Nou.
Cert: el Poder pot enlluernar molta gent amb coses "meravelloses", però anul·la les persones. Sempre és destructiu.
El Poder és essencialment homicida. (Joan 8,44)

Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.

Fid'ho.
Tan bona com ineficaç!
I és ineficaç precisament perquè els vencedors van actuar de "vencedors".
Creu-me, amic: només amb el "Poder", la Humanitat no seria mai adulta.

Evy
Si és així, la situació humana sembla no tenir remei...

Fid'ho
Té remei!
Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen.
Però l'exhibició de domini  sempre provoca reacció en els dominats. Aquí està l'esperança!!
Sense aquesta capacitat de reacció, la Humanitat ja faria molt temps que s'hauria autodestruït.
Per comptes d'això, mira la Humanitat i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida, representades, en el relat d'avui, pel just Josep.

En realitat, el Poder és una mica com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les defenses dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, prengué Maria a casa com a esposa".
"Com a esposa"; no pas com a "criada". 

Diumenge 3 d'advent. Any A.

  

EVANGELI. (Mateu 11,2-11).

En aquell temps,

Joan, que era a la presó,

va sentir dir el que feia Crist,

i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:

«Sou vós el qui ha de venir

o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els va respondre:

«Aneu a anunciar a Joan el que veieu

i el que heu sentit dir:

els cecs hi veuen, els invàlids caminen,

els leprosos queden purs, els sords hi senten,

els morts ressusciten,

els desvalguts senten l’anunci de la bona nova,

i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n’anaven,

Jesús es posà a parlar a la gent de Joan:

«Què heu sortit a veure al desert?

Una canya sacsejada pel vent?

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un home vestit delicadament?

Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis.

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un profeta?

Sí, ho puc ben dir, i més que profeta:

és aquell de qui diu l’Escriptura:

“Jo envio davant teu el meu missatger,

perquè et prepari el camí.”

Us ho dic amb tota veritat:

Entre tots els qui les mares han portat al món

no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista;

tanmateix el més petit al Regne del cel

és més gran que ell.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Insisteixo en la pregunta de diumenge passat: ¿Si els Evangelis van ser escrits per parlar de tu, com és que parlen tant de Joan Baptista? ¿És veritat que sou parents?

Fid'ho
Tots els humans som parents, perquè participem d'una mateixa Vida. Però la Vida no és viu tota de cop, sinó per etapes. En els Evangelis, Joan representa el darrer temps d'una llarga etapa, i jo represento el primer moment de la nova etapa. Aquesta proximitat, l'Evangeli de Lluc l'expressa dient que les nostres mares eren "parentes".

Evy
En canvi, segons el Quart Evangeli, el mateix Joan diu que "a tu no et coneixia" de res! (Joan 1,31.33)

Fid'ho
En el Quart Evangeli la paraula “conèixer” té un significat molt profund. Una etapa de la Vida pot tocar la precedent i, no obstant, comportar experiències completament diferents. És el que vol indicar el Quart Evangeli.

Evy
¿Vols dir que entre Joan i tu hi ha un canvi qualitatiu? ¿Passaria com amb l'aigua que, fins als 99 graus és líquida però que, quan arriba als 100, canvia del tot fent-se vapor?

Fid'ho
Ho has expressat molt bé.

Evy
Però jo no veig que en la vida humana hi hagi hagut cap canvi qualitatiu...

Fid'ho
Depèn de la llibertat de cadascú que es doni o no es doni aquest canvi. També depèn de la posició de cadascú perquè “vegi” o no aquest canvi.
En els Humans, el procés de la vida pot anar més enllà de l'evolució biològica i obrir-se a la Llibertat i a la Generositat. Però per arribar de debò a la generositat no n'hi prou amb l'evolució; cal decidir-ho. Cal acceptar i voler que la nostra vida es vagi fent "resposta" a la "presència" d'altres.
Decidir ser generós comporta també decidir ser lliure, amb una llibertat creixent. És com allò que fan els taxistes quan estan de servei: encenen aquell llum que diu: LLIURE.
Joan representa la vida humana que arriba a la "capacitat" de decidir. Jo, el Fill de l'Home, represento "el fet" de la decisió generosa.
Aquesta és la gran diferència entre Joan i jo.
Tothom pot créixer fins a ser com Joan. En canvi, per ser com jo, cal una cosa més: una empenta de l’Esperit que faci sentir la bellesa i l’atractiu d’una generositat plena.

Evy.
¿Una empenta de l'Esperit? ¿Què vols dir?

Fid'ho
Ho saps perfectament, Evy!
Quan et vas enamorar, eres tu qui s'enamorava. ¿Però, hi va tenir alguna cosa a veure, la teva dona?

Evy
Evidentment! Des del moment que la vaig veure ja em vaig sentir captivat per ella.

Fid'ho
"Captivat”? Et va privar de la teva llibertat?

Evy
No! Al contrari: va activar la meva llibertat. No he fet mai res tan lliurement com casar-me amb ella.

Fid'ho
Ho veus, Evy? El teu enamorament, tot i ser una cosa totalment teva, responia a una presència que t'hi impulsava.
Una cosa semblant passa amb l'Esperit. L'Esperit fa que una determinada “presència” ens doni aquella petita o gran empenta que ens mou a fer de la pròpia vida una vida pels altres.

Festa de la Puríssima.

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel

a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David,

que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill

i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà

l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Hi ha coses en aquest relat que no acabo d'entendre. Quan diu que Maria serà mare, ella respon que no sap com podrà ser, donat que no ha tingut relacions amb cap home. ¿Com pot dir això, si el mateix relat indica que estava casada (o, almenys, promesa) amb un tal Josep?

Fid'ho
El problema de Maria no és com ser mare sinó com ser mare d'un fill que serà anomenat "fill de l'Altíssim". Josep podia donar-li un "fill de Josep". En canvi, allò que s'anuncia a Maria va molt més enllà.

Evy
Entesos. Però aleshores, què hi pinta aquí la virginitat? Quin sentit té? Per altra part, es tracta d'una cosa impossible: tota dona, si és verge no és mare, i si és mare no és verge. És una qüestió biològica!

Fid'ho
Els Evangelis no fan biologia; però usen les experiències quotidianes, també les biològiques, com a llenguatge per expressar les experiències més profundes de la Humanitat.

Evy
La meva pregunta volia ser molt concreta. Te la repetiré d'una manera més directa: ¿Tu ets fill només de Maria, o de Maria i Josep?

Fid'ho
¿Per què t'empenys a mirar curt?! ¿Desapareixen els amplis horitzons perquè algú no vulgui mirar més enllà del nas? Tot home i tota dona són fills d'un pare i d'una mare. I jo també. Però, aixecant la mirada, veiem que tots els nascuts de pare i de mare són també fills de la Humanitat. En mi els Evangelis personalitzen una experiència universal. Per això m'anomeno "Fill de l'home". Tothom és fill de l'home. Aquest fet centra la vida de tot nascut, i la connecta amb la Vida de l'Univers. Hi ha una sola Vida. Els pares ens incorporen en aquesta única Vida; però els nostres pares no són els pares de la Vida. Aquesta neix per obra de l'Esperit de Déu. És el que volen dir els Evangelis en relació a Maria. Ella representa la Humanitat. Tota dona-mare participa en la maternitat de la Humanitat.

Evy
¿Per què això es diu de les mares, i no dels pares? ¿Es podria dir també que els pares participen de la paternitat de la humanitat.

Fid'ho
Ben cert!
Però ja t'he dit que els Evangelis usen les experiències quotidianes com a llenguatge. Estem en una societat estructuralment masclista. L'experiència de cada dia presenta els barons exhibint la seva tendència a dominar. Són sobretot els barons qui han construït aquesta Humanitat sotmesa a estructures de Poder que la deshumanitzen contínuament. Amb el llenguatge de la virginitat femenina, els Evangelis deixen clara una cosa: La Nova Humanitat plenament humana, no serà fruit de l'acció dels dominadors (barons) sinó dels qui es posen al servei de la Vida (dones). "Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules".

Evy
Hi ha dones dominadores; i barons que es posen al servei de la Vida...

Fid'ho
I tant! Maria (la meva mare) ho deixa ben clar en el seu famós Cant: Dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalta els humils (Lluc 1,52). Ella no parla de dones i barons, sinó de poderosos i humils, siguin barons o dones. Els poderosos són pocs; els humils són multitud. La multitud dels humils (dones i barons) som l'esperança de la Humanitat perquè, sentint tota la injustícia del domini que patim, podem reaccionar i fer reaccionar.

Evy
Entesos; però no em queda del tot clar. Tornarem sobre aquest punt…

 (Nova entrevista en el 4 diumenge d'Advent de l'any B en què es torna a llegir aquest mateix evangeli) 

Diumenge 1 d'Advent.

Diumenge, 1 d'advent. Any A.

EVANGELI. (Mateu 24,37-44).

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fóra pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fóra presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: s'hi parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?

Fid'ho
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps: del passat, del present i del futur.
Jo també "he viscut" en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, us cal mirar més enllà i més ençà del temps.

Evy
"Més enllà i més ençà"?!  Tot el que existeix està "dintre" el temps!

Fid'ho
Allò que existeix és "temporal".
En canvi allò que és participa de l'Eternitat.
Temps i Eternitat són coses totalment diferents.

Evy
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...

Fid'ho
El temps és com un sospir de l'Eternitat.
Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.

Evy
Els humans som com gotes d'aigua?

Fid'ho
Som gotes de Vida.
Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida.
L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és més o menys igual que quan en va sortir. En canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents.
Per als Humans, el temps és com un "Curs de capacitació" per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa. 
El temps és l'oportunitat per transformar-nos. 

Evy
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?

Fid'ho
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com “viu” la teva Vida?

Evy
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa... A vegades em sembla que té "forma gasosa"...
Però, si els Humans naixem de la Vida que es "difon", d'on venen el dolor i la mort?

Fid'ho
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge per a l'entrada a la Vida-plenitud.

El dolor és una altra cosa. Pot tenir diferents causes que interactuen:
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos. 
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura que demana valentia. En el temps la "poca valentia" és sentida com una forma de dolor.
- També hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Però quan ens resistim a ser "generosos", se'ns generen dolors molt variats.

El dolor, personal o col·lectiu, sempre és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar els "lligams" que encara ens dominen.
Sortosos els qui entenen el dolor com una "pedagogia" de la Vida.

Evy
No sé si t'entenc...

Fid’ho
Mentre estem en la "vida temporal", estem marcats per "l'encara no", que també és un dels "motors" del temps.¨
"L'encara no" també és sentit com un dolor. Cadascú el viu a la seva manera. Per això hi ha tantíssimes classes de dolor. Per això també és tan freqüent la convicció de que els altres no entenen el nostre dolor...

Evy
És per això que en l'evangeli d'avui ens dius: Estiguem a punt?
Però, "a punt" de què?

Fid’ho
El temps va fluint en forma de moments successius. Cada moment prepara el següent i té el seu propi significat.
Però hi ha moments que demanen un canvi en el nostre rumb, perquè la vida de cada persona avança entreteixint-se amb altres vides.
El gran “tapís de la Humanitat” no pot ser fruit de la inconsciència. Ha de néixer de la creativitat, lliure i generosa, de tots els Humans. 
Per això resulta necessari "estar atents" a cada moment, i no retardar l'arribada de l'Eternitat, en què el conjunt de les nostres vides constituiran una meravellosa OBRA D’ART.