diumenge, 11 de desembre del 2016

4rt. diumenge d'Advent A.


EVANGELI. (Mateu 1,18-24).

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:
Maria, la seva mare, promesa amb Josep,
abans de viure junts es trobà que esperava un fill
per obra de l’Esperit Sant.
Josep, el seu espòs, que era un home bo,
no volent fer-ho saber públicament,
es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.
Mentre ell hi pensava,
se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:
«Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.
És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;
ha de tenir un fill
i li has de posar el nom de Jesús,
perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»
Tot això va succeir perquè es complís
el que el Senyor havia anunciat pel profeta:
«La verge tindrà un fill,
i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Josep es despertà i,
complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,
la prengué a casa com a esposa.
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
L'evangeli d'avui insisteix en la virginitat de Maria, sobre la qual ja vam parlar fa quinze dies; i m'agrada que en torni a parlar perquè em va quedar una qüestió pendent.
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels poderosos (representats pels barons) sinó pels servidors de la Vida (representats per les dones). Tot això resulta molt bonic per predicar... Però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet per a les guerres (sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament o indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la produïda pel Poder?
Fid'ho
¿Has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix la societat dels Poderosos? Les societats del Poder no són bones ni per als Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser l'únic.
Evy
El Poder és creatiu.
Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem en la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple producte, sinó també autor de si mateix. D'aquesta manera, allò que comença com un do de Déu acaba essent també un mèrit nostre.
Però, quan algú fa servir la seva creativitat per anular la creativitat d'altres humans, va contra el projecte i la generositat de Déu, i ofega la creativitat dels seus dominats. Els dominadors busquen de convertir les persones en objectes. Privar algú de la seva capacitat de decidir, va contra l'acció del Creador, que ens vol lliures. El relat d'avui ens presenta l'exemple d'un home just. Perquè és just, intenta retirar-se per no fer nosa als projectes de Déu i a la creativitat de Maria, la seva dona.
Però, des d'aquesta actitud humil, descobreix que ell també té un paper fonamental en la creació de l'Home Nou.
Reconec que el Poder
pot enlluernar molta gent fent coses "meravelloses", però anul·la les persones. Sempre és destructiu. El Poder és essencialment homicida.
Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.
Fid'ho.
Tan bona com ineficaç! I és ineficaç precisament perquè els vencedors van actuar de vencedors. Creu-me, amic: només amb el Poder, la Humanitat no seria mai adulta.
Evy
Si és així, la situació humana sembla desesperada...
Fid'ho
De cap manera. Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen en els humans. L'exhibició del domini provoca una major reacció dels dominats. Aquí es troba l'esperança!! Sense aquesta capacitat de reacció, la Humanitat ja fa molt de temps que s'hauria autodestruït. Per comptes d'això, mira la Humanitat i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida, representades, en el relat d'avui, per la gran generositat de Josep. En realitat, el Poder és com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les defenses dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "
Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, prengué Maria a casa com a esposa".

diumenge, 4 de desembre del 2016

3er. Diumenge d'Advent. A.



Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).
Periodista: Evy.
(>>  Presentació).

EVANGELI. (Mateu 11,2-11).

En aquell temps,
Joan, que era a la presó,
va sentir dir el que feia Crist,
i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:
«Sou vós el qui ha de venir
o n’hem d’esperar un altre?»
Jesús els va respondre:
«Aneu a anunciar a Joan el que veieu
i el que heu sentit dir:
els cecs hi veuen, els invàlids caminen,
els leprosos queden purs, els sords hi senten,
els morts ressusciten,
els desvalguts senten l’anunci de la bona nova,
i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n’anaven,
Jesús es posà a parlar a la gent de Joan:
«Què heu sortit a veure al desert?
Una canya sacsejada pel vent?
Doncs, què hi heu sortit a veure?
Un home vestit delicadament?
Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis.
Doncs, què hi heu sortit a veure?
Un profeta?
Sí, ho puc ben dir, i més que profeta:
és aquell de qui diu l’Escriptura:
“Jo envio davant teu el meu missatger,
perquè et prepari el camí.”
Us ho dic amb tota veritat:
Entre tots els qui les mares han portat al món
no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista;
tanmateix el més petit al Regne del cel
és més gran que ell.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
¿Si els Evangelis van ser escrits per parlar de tu, com és que tots comencen parlant primer d'aquest Joan Baptista? ¿Quina relació hi ha entre vosaltres dos? ¿És veritat que sou parents?
Fid'ho
Tots els humans som parents, perquè participem d'una mateixa Vida. Però la vida no és viu tota de cop, sinó per etapes. En els Evangelis, Joan representa el darrer temps d'una etapa, i jo el primer de la nova etapa. Aquesta proximitat, l'evangeli de Lluc l'expressa dient que les nostres mares eren parentes.
Evy
En canvi, en el Quart Evangeli, el mateix Joan diu que a tu no et coneixia de res! (Joan 1,31.33)
Fid'ho
Una etapa de la Vida pot seguir a una altra, i, no obstant, comportar experiències completament diferents. És el que vol indicar el Quart Evangeli.
Evy
Això vol dir que entre l'etapa de Joan i la teva hi ha un canvi qualitatiu. Passaria com amb l'aigua: fins a 99 graus és totalment líquida; però quan arriba a 100 graus pren forma de vapor. ¿Passaria una cosa així entre Joan Baptista i tu?
Fid'ho
Ho has expressat molt bé.
Evy
Però jo no veig que en la vida humana hi hagi hagut cap canvi qualitatiu...
Fid'ho
Pot donar-se i pot no donar-se. Depèn de la llibertat de cadascú. En els humans, el procés de la vida pot anar més enllà de l'evolució biològica, i obrir-se a la Llibertat i a la Generositat. Per a ser generós no n'hi prou amb l'evolució; cal decidir-ho. Cal acceptar i voler que la nostra vida es vagi fent resposta a la presència dels altres. Decidir ser generós comporta també decidir ser lliure, amb una llibertat creixent. És com allò que fan els taxistes: quan entren en situació de servei, encenen aquell llum que diu: LLIURE.
Joan representa la vida humana fins arribar a la capacitat de decidir. Jo, el Fill de l'Home, represento el fet d'una decisió generosa. Aquesta és la gran diferència entre Joan i jo.
Tothom pot créixer fins a ser com Joan. Per ser com jo, cal una empenta més: que l'Esperit ens faci sentir la bellesa de la generositat plena.
Evy.
¿Una empenta de l'Esperit? ¿Què vols dir?
Fid'ho
Ho saps perfectament, Evy! Quan et vas enamorar, eres tu qui s'enamorava. ¿Però, hi va tenir alguna cosa a veure, la teva dona?
Evy
Evidentment! De fet, la primera vegada que la vaig veure ja em vaig sentir captivat per ella.
Fid'ho
"Captivat" per ella? Et va privar de la teva llibertat?
Evy
No! Al contrari: va activar la meva llibertat. No he fet mai res tan lliurement com casar-me amb ella.
Fid'ho
Ho veus, Evy? El teu enamorament, tot i ser una acció totalment teva, responia a una presència que t'hi impulsava. Una cosa semblant passa amb l'Esperit. L'Esperit ens fa desitjable, amable, digna de ser acollida la presència dels altres.

La Puríssima. Any A.



(Dues Entrevistes, ja que el 4rt. diumenge d'Advent de l'any B es torna a llegir aquest mateix relat).

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.


(1ª.) Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
Hi ha coses en aquest relat que no acabo d'entendre. Quan diu que Maria serà mare, ella respon que no sap com podrà ser, donat que no ha tingut relacions amb cap home. ¿Com pot dir això, si en el mateix relat s'acaba d'indicar que estava casada (o, almenys, promesa) amb un tal Josep?
Fid'ho
El problema de Maria no és com ser mare sinó com ser mare d'un fill que serà anomenat "fill de l'Altíssim". Josep podia donar-li un "fill de Josep". En canvi, allò que s'anuncia a Maria va molt més enllà.
Evy
Entesos. Però aleshores, què hi pinta aquí la virginitat? Quin sentit hi té? Per altra part, es tracta d'una cosa impossible: tota dona, si és verge no és mare, i si és mare no és verge. És una qüestió biològica!
Fid'ho
Els Evangelis no fan biologia; però usen les experiències quotidianes com a llenguatge per expressar les grans experiències de la Humanitat.
Evy
La meva pregunta volia ser molt concreta. Te la repetiré d'una manera més directa: ¿Tu ets fill només de Maria, o de Maria i Josep?
Fid'ho
¿Per què t'empenys a ser curt de vista?! ¿Desapareixen els amplis horitzons perquè algú no vulgui mirar més enllà del nas? Tot home i tota dona som fills d'un pare i d'una mare. Jo també. Però, aixecant la mirada, veiem que tots els nascuts de pare i mare són també fills de la Humanitat. En mi es personalitza una experiència universal. Per això m'anomeno "Fill de l'home" o "Fid'ho", com dius tu.

Tothom és fill de l'home. Aquest fet centra la vida individual de cadascú, i la connecta amb tota la Vida de l'Univers. Hi ha una sola Vida. Entrem en aquesta única Vida gràcies als nostres pares; però els nostres pares no són els pares de la Vida. Aquesta neix per obra de l'Esperit (o de l'Amor) de Déu. És el que diuen els Evangelis en relació a Maria. Ella representa la Humanitat. Tota dona-mare participa de la maternitat de la Humanitat, quan acull l'Esperit de Déu.
Evy
¿Per què això passa amb les mares, i no amb els pares? També es podria dir que els pares participen de la paternitat de la Humanitat.
Fid'ho
Ben cert.
Però ja t'he dit que els Evangelis usen les experiències quotidianes com a llenguatge d'experiències profundes.
Estem en una societat estructuralment masclista. L'experiència de cada dia presenta els barons exhibint la seva tendència a dominar. Són sobretot els barons qui han construït aquesta Humanitat sotmesa a estructures de Poder que la deshumanitzen. Amb el llenguatge de la virginitat femenina, els Evangelis deixen clara una cosa: La Nova Humanitat plenament humana, no serà fruit de l'acció dels dominadors (barons) sinó dels qui es posen al servei de la Vida (dones). "
Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules", va dir la meva mare.
Evy
Hi ha dones dominadores; i barons que es posen al servei de la Vida...
Fid'ho
Ben cert!
Maria (la meva mare) ho deixa ben clar en el seu famós Cant: Dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalta els humils (Lluc 1,52). Ella no parla de dones i barons, sinó de poderosos i humils, siguin barons o dones. Els poderosos són pocs; els humils són multitud. La multitud dels humils (dones o barons) som l'esperança de la Humanitat perquè, sentint tota la injustícia del domini que patim, podem reaccionar i fer reaccionar.
Evy
Entesos; però no em queda del tot clar. Tornarem sobre aquest punt…
============================

(2ª.)  Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).
           (4rt. diumenge d'Advent. Any A).
Evy
M'agrada que l'evangeli d'avui sigui el mateix de fa uns dies, perquè em va quedar una qüestió pendent.
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels "poderosos" (representats sociològicament pels barons) sinó pels "servidors de la Vida" (representats sociològicament sobretot per les dones)...
Tot això pot resultar molt bonic per predicar, però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet per a les guerres (quasi sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament i indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la produïda pel Poder?
Fid'ho
¿Has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix la societat dels Poderosos? Les societats del Poder no són bones ni per als mateixos Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen també els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser únic.
Evy
El Poder és creador.
Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem de la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple "producte" sinó també "fruit" de si mateix. D'aquesta manera allò que és do de Déu esdevé també mèrit nostre. Però quan un humà fa servir la seva creativitat per anular la creativitat d'altres, va contra el projecte i la generositat de Déu, i ofèn la creativitat dels seus dominats. Els dominadors busquen de convertir les persones en objectes. Privar algú de la seva capacitat de decidir la seva vida, va contra l'acció del Creador, que ens vol lliures.
Ho reconec: A vegades pot semblar que el Poder "enlluerna" fent coses meravelloses, però anul·la les persones. Sempre és destructiu. El Poder és essencialment homicida.
Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.
Fid'ho.
Tan bona com ineficaç! I és ineficaç precisament perquè els vencedors es van reservar privilegis. Creu-me, amic: només amb el Poder, la Humanitat no pot avançar.
Evy
Si és així, la situació humana sembla desesperada...
Fid'ho
De cap manera.
Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen en els humans. L'exhibició del domini provoca una "reacció" més gran en els dominats.
Aquesta és l'esperança!  Sense aquesta capacitat de reacció, la Humanitat ja fa molt de temps que s'hauria autodestruït.
Per comptes d'això, mira el món i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida. En realitat, el Poder és com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les "defenses" dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa". "El Totpoderós obra en mi meravelles", diu molt bé el Cant de la meva mare


 

diumenge, 27 de novembre del 2016

2on Diumenge d'Advent. Any A.



Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).
Periodista: Evy.
(>>  Presentació).



Diumenge 2 d'advent. Any A.
Nota: En la primera edició d’aquestes ENTREVISTES, en l’anterior “Cicle A” la Festa de la Puríssima coincidia amb el 2on. diumenge d’advent. Aquest any (2016) això no passa, i per tant l’entrevista que hi reprodueixo no coincideix amb l’evangeli que pertoca. Perdoneu la badada.

EVANGELI. (Mateu 3,1-12).

Per aquells dies vingué Joan Baptista,
que predicava així al desert de Judea:
«Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop.»

És d’ell, que deia el profeta Isaïes:
«Una veu crida en el desert:
“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.»

Joan duia una capa de pèl de camell,
es cobria amb una pell la cintura
i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.
Anaven a trobar-lo de Jerusalem,
de tot arreu de la Judea
i de tota la regió del Jordà,
confessaven els seus pecats
i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus
venien a fer-se batejar, els va dir:
«Cria d’escurçons,
qui us ha ensenyat mai com podreu fugir
de la justícia que s’acosta?
Demostreu amb fets que us voleu convertir.
No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham,
que Déu pot donar fills a Abraham
fins i tot d’aquestes pedres.
Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres,
i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits
és tallat i llençat al foc.
Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu,
però el qui ve després de mi és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;
el seu blat, l’entrarà al graner,
però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»

(Sense entrevista).


La Puríssima.
(Dues Entrevistes).

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

1ª. Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
Hi ha coses en aquest relat que no acabo d'entendre. Quan diu que Maria serà mare, ella respon que no sap com podrà ser, donat que no ha tingut relacions amb cap home. ¿Com pot dir això, si el mateix relat acaba d'indicar que estava casada (o, almenys, promesa) amb un tal Josep?
Fid'ho
El problema de Maria no és com ser mare sinó com ser mare d'un fill que serà anomenat "fill de l'Altíssim". Josep podia donar-li un "fill de Josep". En canvi, allò que s'anuncia a Maria va molt més enllà.
Evy
Entesos. Però aleshores, què hi pinta aquí la virginitat? Quin sentit hi té? Per altra part, es tracta d'una cosa impossible: tota dona, si és verge no és mare, i si és mare no és verge. És una qüestió biològica!
Fid'ho
Els Evangelis no fan biologia; però usen les experiències quotidianes com a llenguatge per expressar les grans experiències de la Humanitat.
Evy
La meva pregunta volia ser molt concreta. Te la repetiré d'una manera més directa: ¿Tu ets fill només de Maria, o de Maria i Josep?
Fid'ho
¿Per què t'empenys a ser curt de vista?! ¿Desapareixen els amplis horitzons perquè algú no vulgui mirar més enllà del nas? Tot home i tota dona són fills d'un pare i d'una mare. I jo també. Però, aixecant la mirada, veiem que tots els nascuts de pare i mare són també fills de la Humanitat. En mi es personalitza una experiència universal. Per això m'anomeno "Fill de l'home". Tothom és fill de l'home. Aquest fet centra la vida individual de cadascú, i la connecta amb tota la Vida de l'Univers. Hi ha una sola Vida. Entrem en aquesta única Vida gràcies als nostres pares; però els nostres pares no són els pares de la Vida. Aquesta neix per obra de l'Esperit (o de l'Amor) de Déu. És el que diuen els Evangelis en relació a Maria. Ella representa la Humanitat. Tota dona-mare participa de la maternitat de la Humanitat, quan acull l'Esperit de Déu.
Evy
¿Per què això passa amb les mares, i no amb els pares? També es podria dir que els pares participen de la paternitat de la humanitat.
Fid'ho
Ben cert. Però ja t'he dit que els Evangelis usen les experiències quotidianes com a llenguatge per a experiències profundes. Estem en una societat estructuralment masclista. L'experiència de cada dia presenta els barons exhibint la seva tendència a dominar. Són sobretot els barons qui han construït aquesta Humanitat sotmesa a estructures de Poder que la deshumanitzen. Amb el llenguatge de la virginitat, els Evangelis deixen clara una cosa: La Nova Humanitat plenament humana, no serà fruit de l'acció dels dominadors (barons) sinó dels qui es posen al servei de la Vida (dones). "
Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules".
Evy
Hi ha dones dominadores; i barons que es posen al servei de la Vida...
Fid'ho
I tant! Maria (la meva mare) ho deixa ben clar en el seu famós Cant: Dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalta els humils (Lluc 1,52). Ella no parla de dones i barons, sinó de poderosos i humils, siguin barons o dones. Els poderosos són pocs; els humils són multitud. La multitud dels humils (dones o barons) som l'esperança de la Humanitat perquè, sentint tota la injustícia del domini que patim, podem reaccionar i fer reaccionar.
Evy
Entesos; però no em queda del tot clar. Tornarem sobre aquest punt…
============================


2ª. Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
M'agrada que l'evangeli d'avui sigui el mateix de fa quinze dies, perquè em va quedar una qüestió pendent.
Entenc força bé que, en un món masclista, la virginitat sigui l'afirmació clara i contundent de que la Nova Humanitat no serà engendrada pels poderosos (representats pels barons) sinó pels servidors de la Vida (representats per les dones). Tot això pot resultar molt bonic per predicar, però les coses no van així. Els més grans invents de la Humanitat s'han fet per a les guerres (sempre obra dels barons). Els grans Estats són fruit, directament i indirecta, de guerres. El món ha progressat gràcies als vencedors. ¿Per què suposes que una Humanitat engendrada des del servei a la Vida és millor i més viable que la produïda pel Poder?
Fid'ho
¿Has comptat mai la multitud immensa de víctimes que ha produït i produeix la societat dels Poderosos? Les societats del Poder no són bones ni per als Poderosos! Aquests, lluitant entre ells, es destrueixen els uns al altres. El Poderós sempre busca de ser l'únic.
Evy
El Poder és creador.
Fid'ho
Els Humans hem estat creats a imatge de Déu, i participem de la seva creativitat. Això ens permet ser persones, creant-nos a nosaltres mateixos d'alguna manera. Gràcies a això, l'home adult no és un simple producte sinó també autor de si mateix. D'aquesta manera allò que és do de Déu esdevé també mèrit nostre. Però quan un humà fa servir la seva creativitat per anular la creativitat d'altres humans, va contra el projecte i la generositat de Déu, i ofèn la creativitat dels seus dominats. Els dominadors busquen de convertir les persones en objectes. Privar algú de la seva capacitat de decidir la seva vida, va contra l'acció del Creador, que ens vol lliures.
Ho reconec: el Poder pot enlluernar fent coses meravelloses, però anul·la les persones. Sempre és destructiu. El Poder és essencialment homicida.
Evy
Els vencedors de la Segona Guerra mundial van crear l'ONU, que és una cosa ben bona.
Fid'ho.
Tan bona com ineficaç! I és ineficaç precisament perquè els vencedors es van reservar privilegis. Creu-me, amic: només amb el Poder, la Humanitat no pot avançar.
Evy
Si és així, la situació humana sembla desesperada...
Fid'ho
De cap manera. Tingues en compte que l'afany de domini i l'esperit de servei coexisteixen en els humans. L'exhibició del domini provoca una major reacció dels dominats. Aquesta és l'esperança!  Sense aquesta capacitat de reacció la Humanitat ja fa molt de temps que s'hauria autodestruït. Per comptes d'això, mira el món i contempla les immenses multituds de persones dedicades sincerament al servei de la Vida. En realitat, el Poder és com les vacunes: el virus que injecta en la Humanitat desperta i activa les defenses dels Humans. Res no pot anul·lar l'acció de Déu que actua des dels humils. "Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa". "El Totpoderós obra en mi meravelles", diu el Cant de la meva mare.

diumenge, 20 de novembre del 2016

1 Advent. Any A.



Introducció.

Donat que ens trobem altra vegada en l’Any A, reedito aquestes Entrevistes que ja vaig editar fa tres anys, ara potser fent-hi alguna correcció.

Entrevistes amb Fid'ho pren la forma d’un diàleg imaginari entre Fid'ho (abreviació de Fill de l'Home) i Evy, periodista. El nom Evy, per la seva semblança amb Eva, vol compensar l'excessiu pes que entre nosaltres té la paraula "home", presa sovint només en sentit de "baró". També, per la seva proximitat amb evangelista, vol destacar la semblança entre els primers evangelistes i els periodistes actuals quan ens ajuden amb "bones notícies".

Sóc conscient de com n'és d'arriscat l'ús d'aquest gènere literari, sobretot tenint en compte la “qualitat” de l'entrevistat. Intentaré que les paraules posades en boca de Fid'ho siguin tan ajustades com sàpiga al missatge que, ja fa dos mil anys, van intentar transmetre'ns els centenars d'escriptors que van inventar el gènere literari "evangeli".

Dels moltíssims evangelis que es van escriure, la comunitat cristiana, des de fa molt temps, n'ha seleccionat només quatre. És aquesta capacitat selectiva de la Comunitat cristiana allò que em permet l'atreviment d'escriure Entrevistes amb Fid'ho. Si us serveixen, hauran servit; si no, directament a la paperera!

Evy no hi exposa les seves idees sinó que simplement fa aquelles preguntes o comentaris que farien els suposats possibles lectors o lectores. Així doncs, Evy no actua ni com a creient ni com a increient, ni com a religiós ni com a antireligiós, ni com a progressista ni com a conservador,... Vol ser simplement "veu dels humans" que fem preguntes o exposem sentiments, dubtes, queixes, esperances i anhels.

Pere Torras.



Entrevistes amb Fid'ho (Fill de l'Home).
Periodista: Evy.

Diumenge, 1 d'advent. Any A.


EVANGELI. (Mateu 24,37-44).



En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fóra pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fóra presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»




Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)

Evy
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?

Fid'ho
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps, que té passat, present i futur. Jo també visc en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, cal mirar més enllà i més ençà del temps.

Evy
"Més enllà i més ençà"?!  Tot el que existeix està dintre el temps!

Fid'ho
Allò que existeix és temporal. En canvi allò que és participa de l'Eternitat. Temps i Eternitat són coses molt diferents.

Evy
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...

Fid'ho
El temps és com un sospir de l'eternitat. Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.

Evy
Els humans som gotes d'aigua?

Fid'ho
Som gotes de Vida. Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida. L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és igual que quan en va sortir; en canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents. El temps és com un curs de capacitació per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa.

Evy
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?

Fid'ho
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com viu la vida?

Evy
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa...
Però, si els humans naixem de la Vida que es difon, d'on venen el dolor i la mort?

Fid'ho
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge i l'entrada a la Vida-plenitud.
El dolor és una altra cosa. Hi ha moltes classes de dolor.
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura, i cal valentia. La poca de valentia genera dolors.
- Hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Resistir-se als impulsos de la generositat, genera dolors molt variats.
El dolor, personal o col·lectiu, és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar vincles que encara ens dominen. Sortosos els qui entenen el dolor com una pedagogia de la Vida. El dolor se supera obrint-se a la Vida.