Introducció.
Donat que ens trobem altra vegada en l’Any A, reedito aquestes Entrevistes
que ja vaig editar fa tres anys, ara potser fent-hi alguna correcció.
Entrevistes amb Fid'ho pren la forma d’un diàleg imaginari
entre Fid'ho (abreviació de Fill
de l'Home) i Evy, periodista. El nom Evy, per la seva semblança amb Eva,
vol compensar l'excessiu pes que entre nosaltres té la paraula
"home", presa sovint només en sentit de "baró". També, per
la seva proximitat amb evangelista,
vol destacar la semblança entre els primers evangelistes i els periodistes
actuals quan ens ajuden amb "bones notícies".
Sóc
conscient de com n'és d'arriscat l'ús d'aquest gènere literari, sobretot tenint en compte la “qualitat” de l'entrevistat. Intentaré que les
paraules posades en boca de Fid'ho
siguin tan ajustades com sàpiga al missatge
que, ja fa dos mil anys, van intentar transmetre'ns els centenars d'escriptors
que van inventar el gènere literari "evangeli".
Dels
moltíssims evangelis que es van
escriure, la comunitat cristiana, des de fa molt temps, n'ha seleccionat només
quatre. És aquesta capacitat selectiva de la Comunitat cristiana allò
que em permet l'atreviment d'escriure Entrevistes
amb Fid'ho. Si us serveixen, hauran servit; si no, directament a la
paperera!
Evy no hi exposa les seves
idees sinó que simplement fa aquelles preguntes o comentaris que farien els
suposats possibles lectors o lectores. Així doncs, Evy no actua ni com a
creient ni com a increient, ni com a religiós ni com a antireligiós, ni com a progressista
ni com a conservador,... Vol ser simplement "veu dels humans" que fem
preguntes o exposem sentiments, dubtes, queixes, esperances i anhels.
Pere Torras.
Entrevistes amb Fid'ho (Fill de
l'Home).
Periodista: Evy.
Diumenge, 1 d'advent. Any
A.
EVANGELI. (Mateu 24,37-44).
En aquell temps, deia
Jesús als seus deixebles:
«Quan vindrà el Fill de
l’home
passarà com en temps de
Noè.
Els dies abans del diluvi
tothom continuava menjant
i bevent i casant-se,
fins que Noè hagué entrat
a l’arca.
No s’havien adonat de res
quan els sorprengué el
diluvi i se’ls endugué tots.
Igual passarà en
l’adveniment del Fill de l’home.
Si hi hagués llavors dos
homes plegats al camp,
potser l’un fóra pres i
l’altre deixat;
si hi hagués dues dones
molent plegades,
potser l’una fóra presa i
l’altra deixada.
Vetlleu, doncs, perquè no
sabeu
quin dia vindrà el vostre
Senyor.
Estigueu-ne segurs:
si el cap de casa hagués
previst
l’hora de la nit que el
lladre vindria,
no s’hauria adormit
ni hauria permès que li
entressin a casa.
Estigueu a punt també
vosaltres,
que el Fill de l’home
vindrà a l’hora menys pensada.»
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?
Bon dia, Fid'ho. Ets el protagonista de l'evangeli d'avui: parla tres vegades de tu. Però, qui ets realment? Pertanys al present, al passat o al futur? Vas venir fa ja dos mil anys o encara t'hem d'esperar? Com hem de parlar de tu, els periodistes?
Fid'ho
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps, que té passat, present i futur. Jo també visc en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, cal mirar més enllà i més ençà del temps.
Els periodistes viviu en el temps, i parleu de les coses que passen en el temps, que té passat, present i futur. Jo també visc en el temps, però les meves arrels estan abans del temps, i el meu horitzó porta més enllà del temps. Podeu parlar de mi, però per entendre qui sóc, cal mirar més enllà i més ençà del temps.
Evy
"Més enllà i més ençà"?! Tot el que existeix està dintre el temps!
"Més enllà i més ençà"?! Tot el que existeix està dintre el temps!
Fid'ho
Allò que existeix és temporal. En canvi allò que és participa de l'Eternitat. Temps i Eternitat són coses molt diferents.
Allò que existeix és temporal. En canvi allò que és participa de l'Eternitat. Temps i Eternitat són coses molt diferents.
Evy
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...
L'Eternitat, jo l'entenc com un temps que no s'acaba mai...
Fid'ho
El temps és com un sospir de l'eternitat. Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.
El temps és com un sospir de l'eternitat. Si imaginéssim l'Eternitat com la mar, el temps seria l'aventura d'unes gotes d'aigua que, fent-se polsim o vapor, formen nuvolades, i pluges, i fonts, i rius, fins a retrobar la mar.
Evy
Els humans som gotes d'aigua?
Els humans som gotes d'aigua?
Fid'ho
Som gotes de Vida. Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida. L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és igual que quan en va sortir; en canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents. El temps és com un curs de capacitació per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa.
Som gotes de Vida. Hi ha una gran diferència entre el Mar i l'Eternitat, com també entre l'Aigua i la Vida. L'aigua, quan es retroba amb la Mar, és igual que quan en va sortir; en canvi els humans ens retrobem amb la Vida enriquits amb la consciència de ser vivents. El temps és com un curs de capacitació per a la Vida conscient, lliure, activa i generosa.
Evy
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?
Les gotes d'aigua surten de la Mar empeses pels vents o evaporades pel sol. ¿Què provoca les gotes de Vida? ¿Què fa néixer la Humanitat?
Fid'ho
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com viu la vida?
Un expert com tu, no coneix la resposta? Aprèn de la teva pròpia experiència. ¿Com viu la vida?
Evy
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa...
Però, si els humans naixem de la Vida que es difon, d'on venen el dolor i la mort?
La vida "viu"... difonent-se,... Creix, s'escampa...
Però, si els humans naixem de la Vida que es difon, d'on venen el dolor i la mort?
Fid'ho
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge i l'entrada a la Vida-plenitud.
El dolor és una altra cosa. Hi ha moltes classes de dolor.
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos.
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura, i cal valentia. La poca de valentia genera dolors.
- Hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Resistir-se als impulsos de la generositat, genera dolors molt variats.
El dolor, personal o col·lectiu, és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar vincles que encara ens dominen. Sortosos els qui entenen el dolor com una pedagogia de la Vida. El dolor se supera obrint-se a la Vida.
Per als qui acullen la Vida, la mort marca l'acompliment del temps i la retrobada amb l'Eternitat. És l'acabament del curs d'aprenentatge i l'entrada a la Vida-plenitud.
El dolor és una altra cosa. Hi ha moltes classes de dolor.
- Hi ha dolors de part. L'ametlla, per néixer, ha de trencar la clova que fins llavors la protegia. Són dolors gloriosos.
- Hi ha dolors que neixen de la por a la Vida. La vida és una aventura, i cal valentia. La poca de valentia genera dolors.
- Hi ha dolors que neixen la de manca de generositat. La vida és generositat. Resistir-se als impulsos de la generositat, genera dolors molt variats.
El dolor, personal o col·lectiu, és una invitació a créixer, a desinstal·lar-se, a trencar vincles que encara ens dominen. Sortosos els qui entenen el dolor com una pedagogia de la Vida. El dolor se supera obrint-se a la Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada