Diumenge 22 de durant l'any. Any A.

EVANGELI. (Mateu 16,21-27).

 

En aquell temps...

Jesús començà a deixar entendre als deixebles

que havia d’anar a Jerusalem,

que havia de patir molt de part dels notables,

els grans sacerdots i els mestres de la Llei,

i que havia de ser mort

i de ressuscitar el tercer dia.

 

Pere, pensant fer-li un favor,

es posà a renyar-lo:

“De cap manera, Senyor:

a vós això no us pot passar!”

Però Jesús es girà i li digué:

“Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,

perquè no penses com Déu, sinó com els homes.

 

Llavors Jesús digué als deixebles:

“Si algú vol venir amb mi,

que es negui ell mateix,

que prengui la seva creu i m’acompanyi

Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,

però el qui la perdi per mi, la retrobarà.

 

¿Què en trauria l’home

de guanyar tot el món si perdia la vida?

¿Què podria pagar l’home

per rescatar la seva vida?

Perquè el Fill de l’home ha de venir

en la glòria del seu Pare,

voltat dels seus àngels,

i ell pagarà cadascú segons les seves obres”.

 

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
He de reconèixer que m'ha sorprès el "piropo" que li has etzibat al teu amic Pere. Jo imaginava que no s'ha d'insultar ningú...

Fid'ho
Li he dit "satanàs" no pas insultant-lo sinó corregint-lo. Satanàs significa el PODER que busquem per imposar el nostre “projecte d’Humanitat”, excloent els dels altres.
Segons el pla de Déu, TOTS els Humans som cridats a FER HUMANITAT, sense excloure ningú. Però sovint patim la temptació de voler imposar-nos.

Evy
Entre nosaltres és un insult, i dels grossos...

Fid'ho
Això va venir més tard.
Quan ho vaig dir a Pere, era un avís. Un avís seriós, perquè es tracta d'una temptació greu i difícil de detectar, sobretot en aquelles persones que poguessin pensar que, per ser "deixebles meus", els seus pensaments ja han de considerar-se "correctes".

Evy
Pere volia fer-te un favor. Va reconèixer que tu, fill de l'home, ets també fill de Déu. I, sobre aquest punt, li havies donat la raó! És lògic que pensés que, essent fill de Déu, ningú no t'havia de jutjar, condemnar i matar...

Fid'ho
No tan lògic, Evy. En mi, Pere acabava de reconèixer l'Home com a Messies i Fill de Déu. Jo ja li havia dit que aquest coneixement no venia pas d’ell mateix. Era una revelació del meu Pare.
¿Trobes lògic que després volgués corregir-me quan explicava la manera com em mostraria Messies i Fill de Déu?!

Evy
El que vas comunicar als deixebles era terrible, i fins i tot inimaginable tractant-se d'algú estimat per Déu...

Fid'ho
Per això els vaig advertir abans. Per això vaig corregir Pere.
És cert: el Calvari és terrible. Però encara és més terrible tot allò que provoca l'existència de milers i milions de Calvaris.
Tot passa quan hi ha humans que cauen en la temptació de considerar-se superiors als altres, i es fan jutges d’ells. Les meves terribles Passió i Mort comencen el dia en què un home va jutjar i condemnar un seu germà. I aquesta meva Passió i Mort continua, sempre cruel i injusta.

Evy
No m'explico com Déu −Pare bondadós, segons tu mateix− va poder creat una Humanitat tan cruel. En últim terme, és Ell el responsable de tanta crueltat!

Fid'ho
No, Evy. Déu és el responsable de la llibertat humana.
És cert: podia fer-nos robots; robots "perfectes”, ben programats com el moviment de les estrelles. T'agradaria ser perfecte com un robot ben programat?
¿Si t'hagués estat possible, hauries volgut que els teus fills fossin "perfectes", programats perquè t'obeïssin i t'omplissin de petons sempre que et trobessin? ¿O els prefereixes tal com són, amb els seus defectes i rebequeries, però lliures?

Evy
Para, para! La idea d'homes-robot m'horroritza.
Ja ho vaig entenent: el "preu" de la bondat és la possibilitat de ser dolent. El "preu" de la llibertat és la possibilitat d'usar-la malament. El "preu" de l'amor és la possibilitat d'odiar.
Això em posa una nova pregunta angoixant: Els Humans, utilitzarem bé la nostra llibertat?

Fid'ho
No et posis tan transcendent, Evy!
Fes-te una pregunta més senzilla: Jo (és a dir: tu), utilitzo bé la meva llibertat? Així la resposta depèn només de tu.
I no deixis d'alegrar-te per tot l'amor “lliure” que ja has rebut i el que pots donar.