Pentecosta. A.

Nota.
Com diumenge passat, també la festa de la Pentecosta s'inspira directament en un Relat de Lluc, llegit com a 1ª Lectura. Per això també avui, i excepcionalment, copio aquí també aquest relat.

1ª LECTURA. (Fets dels Apòstols 2,1-11).

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta,

es trobaven tots junts en un mateix lloc,

quan, de sobte,  se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc,

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si deien:

«No són galileus tots aquests que parlen?

Doncs, ¿com és que cadascú de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia,

al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília,

a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

EVANGELI. (Joan 20, 19-23).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus;

Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó (Versió alternativa: als qui els hi reprimiu, els quedaran reprimits)».

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Llegint el relat de Lluc sobre la Pentecosta, he hagut de canviar algunes idees que me n'havia fet. A partir de pintures que havia vist en llibres d'Art o en museus, jo imaginava que les curioses llengües de foc s'havien posat només sobre els 12 Apòstols, presidits i acompanyats per Maria, la teva mare. Però el relat parla de molta més gent, i diu que tots ells van quedar plens de l'Esperit Sant. Si em permets una broma, diria que allà dintre deuria ser com una fornal!

Fid'ho
Una fornal?... M'agrada aquesta imatge! És una imatge potent per expressar la gran transformació de què parla el relat.

Evy
Jo ho deia per la calor que deuria fer-hi amb tantes flames de foc...

Fid'ho
Doncs jo ho dic per la crema que es produeix a les fornals. Per ser realment "humans" cal cremar tota aquella ganga que amaga la bellesa i la dignitat de cada persona. L'ésser humà neix dèbil i insegur, i això el porta a envoltar-se de moltes coses (ganga) que creu que li donaran força i seguretat. La Pentecosta és la fornal on crema tot això, i permet que apareguin la brillantor i la bellesa de l'or pur.

Evy
Jo imaginava que, per als fidels, la jerarquia de l'Església eren aquelles persones que, d'alguna manera, havien rebut sobre seu la flama de l'Esperit Sant. Però si aquestes flames i llengües arriben a tothom,... d'on surt allò de la "jerarquia"?!

Fid'ho
¿I tu, un observador conspicu de la societat, ho preguntes?! Cremada la ganga, la comunitat pren la forma de comunió mútua, on cadascú, mogut per l'amor, es fa servidor dels altres. No hi ha jerarquia de cap classe, sinó només servei!

Evy
Si no hi ha jerarquia, es podria dir que l'Església és una democràcia?

Fid'ho
Democràcia és una paraula bonica, però no serveix per a l'Església. La democràcia encara parla de Poder. En canvi l'Església, quan pren forma externa, ha de ser precisament per mostrar a tothom que viure en comunió és possible si queda exclosa tota forma de Poder.

Evy
No sé imaginar-me l'Església, sobretot la Catòlica, sense una jerarquia central forta i eficaç.

Fid'ho
Tu ets periodista, i veus sobretot l'aparença de les coses; allò visible. En canvi jo, que sóc el fill de l'home, veig la realitat profunda de la Humanitat, sovint ocultada per les aparences. La Pentecosta és esclat d'una Humanitat madura. Tothom, sigui de la religió que sigui, pot apuntar-s'hi. En ella tots s'entenen, parlin la llengua que parlin.
Tu penses en unes "esglésies confessionals"; aquelles que es veuen. Però l'Església de la Pentecosta és la Humanitat. I es va construint dia a dia, cada vegada que algú decideix abandonar el Poder i obrir-se a la resta dels humans per fer Humanitat en comunió.

Evy
La paraula "església" significa "assemblea". ¿La Pentecosta podria entendre's com l'assemblea dels Pobles, sense exclusions?

Fid'ho
Ho has dit molt bé. Una assemblea permanent.