Festa de la SS. Trinitat. Any A.

EVANGELI. (Joan 3, 16-18).

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,

perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,

sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés,

sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats.

Els qui no creuen, ja han estat condemnats,

per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Quasi sempre que es parla de la Trinitat es parla també de misteri. Com que és un misteri, ja es dóna per suposat que no s'hi entén ni s'hi pot entendre res de res.
I jo pregunto: ¿si no s'hi pot entendre res, per què se'n parla?
Jo sóc periodista i, si una cosa no l'entenc, la investigo fins que l'entenc, o no en parlo. En canvi he notat que en els àmbits eclesiàstics tothom parla de la Trinitat dient que és una veritat o dogma molt important; però que, com és un misteri, no s'ha de pretendre entendre'l.

Fid'ho
Com a bon periodista que ets, tu saps perfectament, estimat Evy, que hi ha paraules que canvien de significat.
Tens tota la raó: la paraula "misteri" que, en un principi servia per expressar una experiència transformadora, ha acabat servint d'excusa per a la peresa mental.

Evy
Segons tu, doncs, quan es diu que la Trinitat és un misteri, no s'està dient que és una cosa impossible d'entendre sinó que és una experiència transformadora. ¿Exactament, de què parles?

Fid'ho
Poder veure les formes i els colors de les coses; poder sentir les paraules i la música, amanyagar el pel suau dels animals, o olorar el perfum de les flors,... són experiències humanes comunes i habituals. I, amb la ment, podem anar més enllà de les simples sensacions i "entendre" el món: el seu funcionament, els seus orígens, la seva evolució...
Però, en la vida d'una persona, hi ha moments especialment intensos. Hi ha moments en què es dilueixen les diferències entre el món i nosaltres, i ens sentim com "atrapats" per la Realitat Total. Una Realitat sentida com a immensa, i immensament bella, creativa, benaurant i meravellosa. Una Realitat que, a la vegada, ens "pren" i ens "depassa"; i que transforma tot el nostre ésser: els sentits, la ment, la percepció, el coneixement, les capacitats... Són moments de plenitud desbordant; de vivència del misteri.

Evy
¿I la paraula "Trinitat" serveix per expressar aquesta vivència?

Fid'ho
Cap paraula no pot expressar aquesta experiència!
En la mateixa vivència ja hi descobrim que és intransferible; i que se'ns escapa si la volen prendre o comprendre. Qui la té, l'entén més enllà de les paraules. Quan no es té, totes les paraules juntes no bastarien per suggerir-la.
Si, a pesar de tot, intentem parlar-ne, cal corregir cada paraula amb la seva contrària. És una experiència d'unitat, però no pas aïllada. S'hi percep la dualitat entre el Jo i la Resta, però sense cap desconnexió. La paraula "trinitat" pot resultar és suggeridora. Suggereix la consciència d'haver entrat en una espècie de Circuit vital que no comença ni acaba en nosaltres. Un circuit complet en si mateix, i a la vegada, obert. Un circuit de do donat, rebut i compartit, semblant al circuit de l'aigua que surt de la mar, es fa pluja escampant vida, i retorna a la mar.

Evy
El circuit de l'aigua "s'obre" per fer néixer la vida. Tota vida, en les seves infinites manifestacions, ve de l'aigua, que sempre torna a la mar.
¿El misteri de la Trinitat seria com un circuit de l'Amor que, "obrint-se", genera la Humanitat?

Fid'ho
En el llenguatge cultural d'Occident, es podria dir així, però sense descuidar una gran diferència entre el circuit de l'aigua i el circuit de l'Amor. La vida neix de l'aigua per transformació i evolució dels seus elements. En canvi, la Humanitat no entra al circuit de l'Amor per evolució o transformació de "l'Amor" sinó com a resposta a un Do lliurament donat i lliurement rebut.
Per això es pot parlar de misteri.