Tots Sants. (A.B.C.)

Periodista: Evy.

EVANGELI. (Mateu 5:1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya, s’assegué

i els deixebles se li acostaren. 

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils: 

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor: 

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres quan, per causa meva,

us ofendran, us perseguiran 

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

Entrevista amb Fid'ho.

Evy
Tots Sants. Aquesta festa em resulta simpàtica. Potser perquè, quan vaig visitar el Panteó de Roma, em va agradar molt. El Panteó era un temple dedicat a tots els déus. Després, amb el Cristianisme, va ser dedicat a tots els sants. Jo penso que, en el fons, es tracta de la mateixa cosa, amb noms canviats. Però segurament tu no opines igualment. Per a tu, deuen ser coses molt diferents el Paganisme i el Cristianisme.

Fid'ho
Des del moment que el Cristianisme ha esdevingut una religió, queda situat en el marc de les religions, paganes o no. La diferència essencial no està en les religions sinó en la maduresa de cada persona. Només per entendre'ns, ara d'aquesta maduresa en podem dir fe.
D'alguna manera Religió i Fe es contraposen, com es contraposen Infantesa i Adultesa. Però cal tenir en compte que, així com no hi ha cap adult que no hagi sigut infant, ni cap infant que no sigui cridat a ser adult, tampoc s'arriba a l'adultesa de la fe sense passar i superar la infantesa de la religió.

Evy
Hi ha moltes persones que no han estat mai religioses. ¿No poden ser adultes, aquestes persones?

Fid'ho
Hi ha persones que són no-religioses perquè ja han superat la religió. Però també n'hi ha que es declaren no-religioses o antireligioses perquè no volen ser identificades amb la gent "religiosa" del seu entorn. Però sovint viuen la seva no-religió com una religió. Hi ha "ateus" molt religiosos.

Evy
Ateus religiosos?...

Fid'ho
El problema més característic dels humans és la solitud, sobretot quan hom pren consciència de la singularitat de la pròpia vida i s'adona que "només jo sóc jo!". Les religions neixen en part per "solucionar" aquest problema establint lligams. Els humans necessiten lligams. I quan fallen uns, cal buscar-ne uns altres. Normalment el propi entorn social ofereix uns "lligams" comuns en forma de religió. Però l'entorn social pot ajudar igualment a ser crítics enfront de molts lligams que també esclavitzen.
Tots els lligams (totes les religions) tenen aquesta doble cara: ens connecten i ens lliguen; són un pal·liatiu a la soledat i un obstacle per la llibertat.

Evy
¿L'home adult seria aquell que és capaç d'assumir la seva pròpia soledat o individualitat?

Fid'ho
Sí; però no n'hi ha prou. Assumir la pròpia soledat ens porta només a mig camí. El camí total, és a dir, l'adultesa, només s'obté en la comunió. Cal eixamplar el Jo perquè esdevingui Nosaltres. En realitat no hi ha Jo si no és en el Nosaltres. El Nosaltres neix de la pròpia generositat i de la generositat dels altres. Els altres ens són un do, els acollim com a do i ens oferim a ells com un do.

Evy
Trobaria una mica complicat això que dius si no fos que ho experimento exactament així amb la meva família. Dius: "No hi ha Jo si no és en Nosaltres". Exacte! Només en el Nosaltres queda superada la solitud; i la vida es torna una festa.
O sigui: que Tots Sants és, en realitat, la festa del gran Nosaltres que tots plegats anem construint.
M'hi apunto!