Periodista: Evy.
(>> Presentació).
EVANGELI. (Lluc 1,39-56).
(>> Presentació).
Per aquells dies,
Maria se n’anà decididament a
la Muntanya,
a la província de Judà,
entrà a casa de Zacaries i
saludà Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir
la salutació de Maria,
el nen saltà dins les seves
entranyes,
i Elisabet, plena de l’Esperit
Sant,
cridà amb totes les seves
forces:
“Ets beneïda entre totes les
dones
i és beneït el fruit de les
teves entranyes.
¿Qui sóc jo perquè la mare del
meu Senyor
vingui a visitar-me?
Mira: tan bon punt he sentit la
teva salutació,
el nen ha saltat d’entusiasme
dins les meves entranyes.
Feliç tu que has cregut!
Allò que el Senyor t’ha fet
saber, es complirà”.
Maria digué:
“La meva ànima magnifica el
Senyor;
el meu esperit celebra Déu que
em salva,
perquè ha mirat la petitesa de
la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi
meravelles.
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen
en ell
s’estén de generació en
generació.
Les obres del seu braç són
potents:
dispersa els homes de cor
altiu;
derroca els poderosos del soli
i exalça el humils.
Omple de bens els pobres,
i els rics se’n tornen sense
res.
Ha protegit Israel, el seu
servent,
com ho havia promès als nostres
pares;
s’ha recordat del seu amor a
Abraham
i a la seva descendència per
sempre.
Entrevista amb
Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Avui aprofitaré aquesta festa, tan popular com estranya, per expressar els meus dubtes sobre el llenguatge religiós. Perquè dóna la impressió que amb el llenguatge religiós es poden dir, sense cap inconvenient, les falsedats més grosses. Això, per a un periodista com jo, és inconcebible. Deixo ara això de Maria assumpta al cel amb cos i ànima... Imagino que deu tenir algun sentit simbòlic (!) difícil d'entendre. Ara vull pensar més aviat en les paraules que el relat d’avui posa en boca de Maria, la teva mare. Ella proclama la bondat de Déu que "dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalça el humils. Omple de bens els pobres, i els rics se’n tornen sense res". No em negaràs que tot això és pura ciència ficció! En realitat són una mentida com una catedral. Ho eren en temps de Maria, i ho són encara avui, dos mil anys després. Al contrari del que proclama Maria, tothom pot veure i comprovar que els poderosos són cada dia més forts, i els dèbils són més esclaus. ¿O és que aquestes paraules de la teva mare també tenen un "sentit simbòlic" que, en aquest cas, expressaria només un desig, mai no fet realitat?
Avui aprofitaré aquesta festa, tan popular com estranya, per expressar els meus dubtes sobre el llenguatge religiós. Perquè dóna la impressió que amb el llenguatge religiós es poden dir, sense cap inconvenient, les falsedats més grosses. Això, per a un periodista com jo, és inconcebible. Deixo ara això de Maria assumpta al cel amb cos i ànima... Imagino que deu tenir algun sentit simbòlic (!) difícil d'entendre. Ara vull pensar més aviat en les paraules que el relat d’avui posa en boca de Maria, la teva mare. Ella proclama la bondat de Déu que "dispersa els homes de cor altiu; derroca els poderosos del soli i exalça el humils. Omple de bens els pobres, i els rics se’n tornen sense res". No em negaràs que tot això és pura ciència ficció! En realitat són una mentida com una catedral. Ho eren en temps de Maria, i ho són encara avui, dos mil anys després. Al contrari del que proclama Maria, tothom pot veure i comprovar que els poderosos són cada dia més forts, i els dèbils són més esclaus. ¿O és que aquestes paraules de la teva mare també tenen un "sentit simbòlic" que, en aquest cas, expressaria només un desig, mai no fet realitat?
Fid'ho
Caram, Evy. Avui vens fort! Però comets un error molt freqüent en els humans.
Mira: si et poses ulleres vermelles, ho veuràs tot vermellós.
Les paraules de Maria no expressen un capgirament de la realitat com si els Poderosos caiguessin a baix, i els Pobres s'enfilessin enlaire convertint-se en els nous Poderosos. Això no solucionaria res; només s'hauria girat la truita.
En canvi, imagina que una persona amb suficient autoritat decreta que tots els sistemes monetaris del món queden anul·lats; que des d'ara tots els bitllets seran només paper, i les monedes seran només ferralla. ¿Què passaria amb tots els qui s'han dedicat a acumular diners? Igualment, ¿què passaria amb tots els qui, per no tenir diners, han viscut "només" donant i rebent amistat?
Caram, Evy. Avui vens fort! Però comets un error molt freqüent en els humans.
Mira: si et poses ulleres vermelles, ho veuràs tot vermellós.
Les paraules de Maria no expressen un capgirament de la realitat com si els Poderosos caiguessin a baix, i els Pobres s'enfilessin enlaire convertint-se en els nous Poderosos. Això no solucionaria res; només s'hauria girat la truita.
En canvi, imagina que una persona amb suficient autoritat decreta que tots els sistemes monetaris del món queden anul·lats; que des d'ara tots els bitllets seran només paper, i les monedes seran només ferralla. ¿Què passaria amb tots els qui s'han dedicat a acumular diners? Igualment, ¿què passaria amb tots els qui, per no tenir diners, han viscut "només" donant i rebent amistat?
Evy
¿Vols dir que, segons la teva mare, Déu seria aquesta persona amb autoritat que podria donar un decret així?...
¿Vols dir que, segons la teva mare, Déu seria aquesta persona amb autoritat que podria donar un decret així?...
Fid'ho
Aquest decret existeix des de sempre i per sempre. I les coses funcionen segons aquest decret. Només els qui porteu ulleres tenyides de Poder no ho sabeu veure, i continueu jugant a "rics i pobres" amb riqueses que són del tot enganyoses.
Creu-me, Evy: Maria, la meva mare, amb tots els qui de veritat s'han fet deixebles meus, s'han tret les "ulleres del Poder", i veuen les coses com són realment.
Aquest decret existeix des de sempre i per sempre. I les coses funcionen segons aquest decret. Només els qui porteu ulleres tenyides de Poder no ho sabeu veure, i continueu jugant a "rics i pobres" amb riqueses que són del tot enganyoses.
Creu-me, Evy: Maria, la meva mare, amb tots els qui de veritat s'han fet deixebles meus, s'han tret les "ulleres del Poder", i veuen les coses com són realment.
Evy
Però si en el nostre món tot funciona d'acord amb les ulleres del Poder!... No som nosaltres, l'excepció; sou vosaltres!
Però si en el nostre món tot funciona d'acord amb les ulleres del Poder!... No som nosaltres, l'excepció; sou vosaltres!
Fid'ho
T'enganyes una altra vegada, Evy. És cert: són moltíssims els qui porten posades ulleres tenyides de Poder, i pensen que tot funciona com ells ho veuen. Són cecs. Alguns són més cecs perquè no hi volen veure. Però la Humanitat creix, avança i subsisteix gràcies precisament a la gran multitud de "pobres" que, sentint-se víctimes del Poder-Riquesa, van deslliurant-se de les fatídiques ulleres tenyides, i viuen sentint-se Humanitat i fent Humanitat. Gràcies a ells, la Humanitat encara existeix i té futur.
T'enganyes una altra vegada, Evy. És cert: són moltíssims els qui porten posades ulleres tenyides de Poder, i pensen que tot funciona com ells ho veuen. Són cecs. Alguns són més cecs perquè no hi volen veure. Però la Humanitat creix, avança i subsisteix gràcies precisament a la gran multitud de "pobres" que, sentint-se víctimes del Poder-Riquesa, van deslliurant-se de les fatídiques ulleres tenyides, i viuen sentint-se Humanitat i fent Humanitat. Gràcies a ells, la Humanitat encara existeix i té futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada