EVANGELI. (Mateu 14,22-33).
Quan la gent hagué menjat,
Jesús obligà els deixebles a
pujar tot seguit a la barca
i avançar-se-li cap a l’altra
riba,
mentre ell acomiadava la gent.
Després d’acomiadar tothom,
pujà tot sol a la muntanya per
pregar.
Al vespre encara era allà tot
sol.
La barca ja s’havia allunyat
bon tros de terra,
però les ones la destorbaven
d’avançar,
perquè el vent era contrari.
Passades les tres de la
matinada,
Jesús hi anà caminant sobre
l’aigua.
Quan els deixebles el veieren,
s’esveraren pensant que era una
fantasma
i cridaren de por.
Però Jesús els digué de
seguida:
“No tingueu por, que sóc jo”.
Pere li digué:
“Senyor, si sou vós,
maneu-me que vingui caminant
sobre l’aigua”.
Jesús contestà:
“Ja pots venir”.
Pere baixà de la barca,
es posà a caminar sobre l’aigua
i anà on era Jesús.
Però en adonar-se del vent que
feia,
s’acovardí i començà
d’enfonsar-se.
Llavors cridà:
“Senyor, salveu-me”.
A l’instant Jesús li donà la mà
i li digué:
“Quina poca fe! Per què
dubtaves?”
I quan hagueren pujat a la
barca, el vent amainà.
Els qui eren a la barca es
prosternaren
i deien: “Realment sou Fill de
Déu”.
Entrevista amb
Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Llegint aquest relat, m'ha sorprès la manera estrany de presentar-te als teus deixebles. Si volies enlluernar-los amb un espectacle miraculós, podies escollir una manera que no els espantés tant! O és que tens molta afició pel surf?
Llegint aquest relat, m'ha sorprès la manera estrany de presentar-te als teus deixebles. Si volies enlluernar-los amb un espectacle miraculós, podies escollir una manera que no els espantés tant! O és que tens molta afició pel surf?
Fid'ho
Digues-ne surf, natació, busseig,... Digues-ne com vulguis. Però em sorprèn que un bon literat com tu no hagi vist en aquest relat una magnífica al·legoria de la vida humana. La mar, amb la seva capacitat d'engolir, és un signe de la mort, que tot ho engoleix. Però, si la mort ho engolís tot, tindria algun sentit, la vida?
Com a al·legoria de la vida humana, aquest relat ens descriu el triomf de la Vida passant per la mort. Anar "a l'altra riba" caminant sobre l'aigua significa haver superat la capacitat engolidora de la mar.
Digues-ne surf, natació, busseig,... Digues-ne com vulguis. Però em sorprèn que un bon literat com tu no hagi vist en aquest relat una magnífica al·legoria de la vida humana. La mar, amb la seva capacitat d'engolir, és un signe de la mort, que tot ho engoleix. Però, si la mort ho engolís tot, tindria algun sentit, la vida?
Com a al·legoria de la vida humana, aquest relat ens descriu el triomf de la Vida passant per la mort. Anar "a l'altra riba" caminant sobre l'aigua significa haver superat la capacitat engolidora de la mar.
Evy
¿Així, doncs, en aquest relat no hi ha res de "miraculós"? ¿Passejar-se sobre l'aigua no és una propietat teva exclusiva com a fill de Déu, sinó un horitzó per a tots els humans que s'adhereixen al fill de l'home? ¿No és una simple criaturada, l'intent fallit de Pere?
¿Així, doncs, en aquest relat no hi ha res de "miraculós"? ¿Passejar-se sobre l'aigua no és una propietat teva exclusiva com a fill de Déu, sinó un horitzó per a tots els humans que s'adhereixen al fill de l'home? ¿No és una simple criaturada, l'intent fallit de Pere?
Fid'ho
Aquest és precisament el desig més gran del cor humà. Si fins i tot en molts esports els humans expressen aquest anhel de superar el mar! Quanta literatura descrivint la seva "victòria" de no ser-hi engolits!
Aquest és precisament el desig més gran del cor humà. Si fins i tot en molts esports els humans expressen aquest anhel de superar el mar! Quanta literatura descrivint la seva "victòria" de no ser-hi engolits!
Evy
Saps? Comença a agradar-me aquest relat. Vist com a al·legoria, la mar té un gran significat. Pot ser frontera o camí; monstre que ens engoleix o suport que ens aguanta. Enemic que ens devora o mare que ens bressola... També la Mort pot ser frontera o camí, monstre o suport, enemic o mare,... Depèn de nosaltres. En el fons, depèn de si estem o no en la "barca de la Humanitat". Ara ho veig: no es tracta de miracles, sinó d'Humanitat.
Però si és així, els teus deixebles, dient que ets fill de Déu, demostren que no han entès res de res...
Saps? Comença a agradar-me aquest relat. Vist com a al·legoria, la mar té un gran significat. Pot ser frontera o camí; monstre que ens engoleix o suport que ens aguanta. Enemic que ens devora o mare que ens bressola... També la Mort pot ser frontera o camí, monstre o suport, enemic o mare,... Depèn de nosaltres. En el fons, depèn de si estem o no en la "barca de la Humanitat". Ara ho veig: no es tracta de miracles, sinó d'Humanitat.
Però si és així, els teus deixebles, dient que ets fill de Déu, demostren que no han entès res de res...
Fid'ho
Demostren que encara no han entès, però expressen una gran veritat: L'Home és fill de Déu. De moment ho diuen com a cosa exclusiva meva. Quan s'adonin que, com a fill de l'home, em vaig construint amb tots els humans, aleshores comprendran que la Humanitat és cridada a ser "filla de Déu". I en gaudiran.
Demostren que encara no han entès, però expressen una gran veritat: L'Home és fill de Déu. De moment ho diuen com a cosa exclusiva meva. Quan s'adonin que, com a fill de l'home, em vaig construint amb tots els humans, aleshores comprendran que la Humanitat és cridada a ser "filla de Déu". I en gaudiran.
Evy
Ara entenc la teva al·lèrgia pels miracles. Entenent les coses com un "miracle", ens sembla expressar "fe en Déu". En realitat és una manera de resistir-se a creure en l'Home com a obra de Déu. L'Home és l'únic camí que ens permet "connectar" amb Déu.
Ara entenc la teva al·lèrgia pels miracles. Entenent les coses com un "miracle", ens sembla expressar "fe en Déu". En realitat és una manera de resistir-se a creure en l'Home com a obra de Déu. L'Home és l'únic camí que ens permet "connectar" amb Déu.
Fid'ho
Potser la paraula connectar no sigui la més exacte, perquè sempre estem connectats amb el Pare. Però tens raó, perquè acollir i respondre a la iniciativa de Déu depèn també de la nostra llibertat. I no hi ha resposta al Pare que no passi pels germans.
Potser la paraula connectar no sigui la més exacte, perquè sempre estem connectats amb el Pare. Però tens raó, perquè acollir i respondre a la iniciativa de Déu depèn també de la nostra llibertat. I no hi ha resposta al Pare que no passi pels germans.
Evy
¿I com és que no puguem trobar Déu si no és a través dels altres? Perquè és un "camí" ben complicat!
Fid'ho¿I com és que no puguem trobar Déu si no és a través dels altres? Perquè és un "camí" ben complicat!
Déu és Amor. L'Amor només s'aprèn estimant; i no podem pas començar estimant Déu que no veiem. Comencem estimant els humans amb qui convivim. I progressivament ens anem fent capaços d'estimar i entendre Déu. Jo sóc el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada