Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Joan 10,1-10).
En aquell
temps, Jesús parlà així:
«Us ho dic
amb tota veritat:
el qui no
entra per la porta al corral de les ovelles,
sinó que
salta per un altre indret,
és un lladre
o un bandoler.
El qui entra
per la porta és el pastor de les ovelles:
el guarda li
obre la porta,
i les
ovelles reconeixen la seva veu;
crida les
que són seves, cadascuna pel seu nom,
i les fa
sortir.
Quan té a
fora totes les seves, camina al davant,
i les
ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
Però si és
un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen,
perquè no
reconeixen la veu dels estranys.»
Jesús els
parlà amb aquest llenguatge,
però ells no
entengueren què volia dir.
Jesús continuà:
«Us ho dic
amb tota veritat:
Jo sóc la
porta de les ovelles.
Tots els qui
havien vingut abans que jo
eren lladres
o bandolers,
però les
ovelles no en feien cas.
Jo sóc la
porta.
Els qui
entrin passant per mi,
se salvaran
de tot perill,
podran
entrar i sortir lliurement
i trobaran
pasturatges.
Els lladres
només vénen per robar, matar i fer destrossa.
Jo he vingut
perquè les ovelles tinguin vida,
i en tinguin
a desdir.»
Entrevista amb
Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Ja sé que, per parlar de la Vida, el llenguatge normal es queda curt, i cal enriquir-lo amb símbols. Però en aquest relat d'avui m'hi perdo per excés de símbols. Primer dius que ets la porta de les ovelles, i de seguida dones a entendre que ets el pastor. En què quedem? Ets porta i ets pastor?
Ja sé que, per parlar de la Vida, el llenguatge normal es queda curt, i cal enriquir-lo amb símbols. Però en aquest relat d'avui m'hi perdo per excés de símbols. Primer dius que ets la porta de les ovelles, i de seguida dones a entendre que ets el pastor. En què quedem? Ets porta i ets pastor?
Fid'ho
No tindràs cap problema per entendre tot això si tens en compte que sóc el fill de l'home. Tot allò que pertany a la Humanitat es pot dir de mi. Vivim convivint. Quan es conviu en comunió, cada ésser humà és per als altres porta, i pastor, i ovella, i, fins i tot, pasturatge. Les relacions humanes són riques: a vegades ets una cosa per a uns, i una altra cosa per a uns altres. En la comunitat, les diferències es tornen serveis, i els serveis són tan variats com les necessitats de cadascú i de cada moment.
No tindràs cap problema per entendre tot això si tens en compte que sóc el fill de l'home. Tot allò que pertany a la Humanitat es pot dir de mi. Vivim convivint. Quan es conviu en comunió, cada ésser humà és per als altres porta, i pastor, i ovella, i, fins i tot, pasturatge. Les relacions humanes són riques: a vegades ets una cosa per a uns, i una altra cosa per a uns altres. En la comunitat, les diferències es tornen serveis, i els serveis són tan variats com les necessitats de cadascú i de cada moment.
Evy
En el relat dius que tots els qui van venir abans que tu eren lladres o bandolers. Això és molt dur, no et sembla?!
En el relat dius que tots els qui van venir abans que tu eren lladres o bandolers. Això és molt dur, no et sembla?!
Fid'ho
El glaç, vist des de l'aigua, és fred, opac, rígid, dur, inhòspit. L'aigua, vista des del vapor, és esclava, pesant, rastrera, perillosa, poc expansiva. Així també: vista des de la comunió, la vida d'abans és cruel, injusta, opaca, opressiva.
El glaç, vist des de l'aigua, és fred, opac, rígid, dur, inhòspit. L'aigua, vista des del vapor, és esclava, pesant, rastrera, perillosa, poc expansiva. Així també: vista des de la comunió, la vida d'abans és cruel, injusta, opaca, opressiva.
Evy
Potser tens raó. Segons els entesos, la vida humana neix per convivència. Però les primeres formes de convivència estaven marcades per relacions de domini-subjecció. L'agressivitat ha produït progrés. Els invents més importants s'han fet per fer la guerra. Però, quant sofriment en les relacions humanes! I quanta injustícia!
D'acord: la comunió no ve dels orígens sinó que és una conquesta humana, i molt difícil.
Potser tens raó. Segons els entesos, la vida humana neix per convivència. Però les primeres formes de convivència estaven marcades per relacions de domini-subjecció. L'agressivitat ha produït progrés. Els invents més importants s'han fet per fer la guerra. Però, quant sofriment en les relacions humanes! I quanta injustícia!
D'acord: la comunió no ve dels orígens sinó que és una conquesta humana, i molt difícil.
Fid'ho
El "progrés" provocat per l'agressivitat ha estat al preu d'innumerables víctimes. Aquesta classe de progrés, per si sol, portaria finalment al col·lapse de la vida. Però l'home està cridat a la generositat. Per això el mateix possible col·lapse desperta en els humans reaccions de més generositat.
El "progrés" provocat per l'agressivitat ha estat al preu d'innumerables víctimes. Aquesta classe de progrés, per si sol, portaria finalment al col·lapse de la vida. Però l'home està cridat a la generositat. Per això el mateix possible col·lapse desperta en els humans reaccions de més generositat.
Evy
El peix gros es menja el petit; l'home fort s'imposa al dèbil; el poca-solta "triomfa" sobre el de bona fe... Sovint penso que allò que progressa no és la vida sinó l'agressivitat. No estic massa segur que l'agressivitat, per reacció, pugui despertar i portar a la generositat. Els manuals d'Història no semblen pas abonar aquesta hipòtesi.
El peix gros es menja el petit; l'home fort s'imposa al dèbil; el poca-solta "triomfa" sobre el de bona fe... Sovint penso que allò que progressa no és la vida sinó l'agressivitat. No estic massa segur que l'agressivitat, per reacció, pugui despertar i portar a la generositat. Els manuals d'Història no semblen pas abonar aquesta hipòtesi.
Fid'ho
La generositat és fruit de la llibertat. No es pot preveure, perquè cada humà la decideix lliurement en cada moment. Però la generositat és bella, i "estira" el cor humà. En el nostre món, quanta més generositat, més bellesa. I quanta més bellesa, més cors humans se senten atrets cap a la generositat. No ho diuen els manuals d'Història, però ho diu la meva experiència, com a fill de l'home: com més dura és l'agressivitat en uns, més forta l'atracció de la generositat en altres. L'agressivitat s'exhibeix; la generositat no necessita exhibir-se. Actua en els cors, i va canviat el món des del fons dels cors.
La generositat és fruit de la llibertat. No es pot preveure, perquè cada humà la decideix lliurement en cada moment. Però la generositat és bella, i "estira" el cor humà. En el nostre món, quanta més generositat, més bellesa. I quanta més bellesa, més cors humans se senten atrets cap a la generositat. No ho diuen els manuals d'Història, però ho diu la meva experiència, com a fill de l'home: com més dura és l'agressivitat en uns, més forta l'atracció de la generositat en altres. L'agressivitat s'exhibeix; la generositat no necessita exhibir-se. Actua en els cors, i va canviat el món des del fons dels cors.
Evy
Et veig molt optimista...
Fid'hoEt veig molt optimista...
Ningú no pot predir el futur de la Humanitat. Però convé no descuidar que la Humanitat neix d'un projecte generós continuat. Per a l'Autor d'aquest projecte, mil anys són com un dia, i un miler de cors endurits són com un glaçó caigut a la caldera. Només la generositat té futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada