Diumenge 18. Any A.

EVANGELI. (Mateu 14,13-21).

En aquell temps,

quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista,

se n’anà amb una barca cap un lloc despoblat.

així que la gent ho va saber,

el van seguir a peu des dels pobles.

Quan desembarcà veié una gran gentada;

se’n compadí i curava els seus malalts.

Els deixebles, veient que es feia tard,

anaren a dir-li:

“Som en un indret despoblat

i ja s’ha fet tard.

Acomiadeu la gent. Que se’n vagin

als pobles a comprar-se menjar”.

Jesús els respongué:

“No cal que hi vagin.

Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

Ells li diuen:

“Aquí només tenim cinc pans i dos peixos”.

Jesús respongué: “Porteu-me’ls”.

Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba;

prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel, digué la benedicció,

els partí i donava els pans als deixebles

i ells els donaven a la gent.

Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze coves plens de les sobres.

Els qui n’havien menjat eren tots plegats

uns cinc mil homes, sense comptar-hi

les dones i la mainada.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Una de les coses que més em molesten de la Religió és que "soluciona" fàcilment els grans problemes amb un simple "miracle".
L'evangeli d'avui és una mostra d'això que dic. Hi ha una multitud amb gent malalta. "Te'n vas compadir, vas curar els malalts", i tot arreglat. Molt bonic!... però continuen havent-hi tants malalts com sempre! Igualment amb el menjar. Només cinc panets per a cinc mil persones? Cap problema: multipliques els pans, i en sobren dotze coves. Massa maco!

Fid'ho
Estimat, Evy: no vagis pel camí fàcil!
Jo no faig miracles; ni Déu tampoc. I quan algú veu "miracles" en allò que faig, és que no ha estès res de res, o no vol entendre. Pensar en miracles és una manera de fugir d'estudi, perquè se suposa que són cosa de Déu. Per tant, els simples humans no ens hi hem de ficar. Creu-me Evy: No faig miracles; faig humanitat.

Evy
I les teves curacions?

Fid'ho
No puc fer Humanitat sense els humans. Les diferents i diverses malalties que pateixen els humans tenen una causa profunda: la manca de fe en la Humanitat. Per això, quan venen a mi, que sóc fill de l'home, ja han començat a curar-se.

Evy
Manca de fe en la Humanitat?...

Fid'ho
Sí, Evy: manca de fe en la Humanitat. És més còmode creure en Déu que creure en la Humanitat. Déu, cadascú se l'imagina com vol; en canvi la Humanitat està aquí, present en cada un de nosaltres i en cada ésser humà: com un do rebut; com una crida a la nostra generositat i creativitat. És quan no som ni fem Humanitat que la nostra vida pren alguna forma de malaltia. Aleshores, "recuperar la salut" es converteix en un objectiu de substitució.

Evy
En malalties psicològiques, potser sí. Però hi ha moltes malalties objectives, orgàniques: un braç trencat, un càncer, un virus... No són cap objectiu de substitució!!!

Fid'ho
Tens raó. Però els mals objectius els sentim com a malaltia quan els fem servir per centrar-nos només en nosaltres mateixos. Tot depèn de si l'objectiu de la nostra vida és la Humanitat o nosaltres. Qui té com a objectiu el manteniment de la seva pròpia individualitat, sempre estarà malalt d'alguna cosa. Qui té com a objectiu fer i sentir-se Humanitat, viu els mals com a limitacions, que seran superades en ell o en els altres. Si plantes una morera perquè vols menjar el seu fruit, i no te'n dóna, serà un mal arbre, i acabaràs arrencant-lo. Però si l'has plantada perquè faci ombra al teu jardí, la manca de fruit no és cap mal, i fins i tot pot ser una cosa bona perquè no atrau insectes molestos. El mal el sentim en funció de l'objectiu que ens hem donat.

Evy
Això concorda amb el que diuen alguns especialistes: que el dolor està en el cervell. Patim més o menys segons l'atenció que hi posa el cervell.

Fid'ho
D'acord. Però no es tracta simplement d'una tècnica per no sentir el dolor. El dolor forma part, de moment, de la vida humana. La qüestió està en si aquest dolor val la pena o no. Els dolors de la mare quan infanta són ben reals, però no els viu com un mal, perquè serveixen a un objectiu que val la pena. Els sofriments de la meva Passió eren terribles, però els vaig afrontar perquè, amb ells, feia Humanitat.  

Evy
Penso que, en un món inhumà com el nostre, tot es torna malaltia. La solució seria desapuntar-se del sistema actual; desfer-nos de la Gran Aranya que ens té atrapats. Però...

Fid'ho
La Gran Aranya és obra humana. La teranyina en què tants estan embolicats l'han teixida els mateixos humans. I no s'esquinça amb miracles sinó decidint viure en llibertat i amor.