EVANGELI. (Mateu 13,44-52).
(En blau allò
que correspon a la versió llarga)
En aquell temps, Jesús
digué a la gent:
“Amb el Regne del cel
passa
com amb un tresor amagat
en un camp.
L’home que el troba, el
deixa amagat i,
content de la troballa,
se’n va a vendre tot el
que té
i compra aquell camp.
També passa amb el Regne
del cel
com amb un comerciant
que buscava perles fines.
El dia que en trobà una
de molt preu,
anà a vendre tot el que
tenia
i la comprà.
També passa
amb el Regne del cel
com amb
aquelles grans xarxes que,
tirades a
l’aigua,
arrepleguen
de tot.
Quan són
plenes, les treuen a la platja,
s’asseuen i
recullen en coves tot allò que és bo,
i llencen
allò que és dolent.
Igualment
passarà a la fi del món:
sortiran els
àngels,
destriaran
els dolents d’entre els justos
i els
llençaran al forn encès:
allà hi haurà
els plors i el cruixir de dents.
¿Ho heu entès
tot això?
Li responen:
sí que ho hem entès.
Ell els
digué: Mireu, doncs:
els mestres
de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel
són com
aquells caps de casa que treuen del seu cofre
joies
modernes i antigues.
Entrevista
amb Fid'ho (Fill de l'home).
Evy
Paràboles i més paràboles...
Perdona, Fid'ho: em sembla que, amb tantes paràboles, acabem tots atabalats. Cada una de les paràboles deu tenir el seu significat, però totes juntes són massa. Després de tantes paràboles, jo encara em pregunto: ¿Exactament, què és això del regne del cel?
Seré més concret: imagina que jo vull apuntar-me a aquest teu regne. Què he de fer, en concret? He de deixar de ser periodista per fer-me capellà? He de deixar la meva dona i els meus néts per fer-me monjo d'un monestir? O potser he d'abandonar tot el que tinc i anar a Missions a convertir gent?
Paràboles i més paràboles...
Perdona, Fid'ho: em sembla que, amb tantes paràboles, acabem tots atabalats. Cada una de les paràboles deu tenir el seu significat, però totes juntes són massa. Després de tantes paràboles, jo encara em pregunto: ¿Exactament, què és això del regne del cel?
Seré més concret: imagina que jo vull apuntar-me a aquest teu regne. Què he de fer, en concret? He de deixar de ser periodista per fer-me capellà? He de deixar la meva dona i els meus néts per fer-me monjo d'un monestir? O potser he d'abandonar tot el que tinc i anar a Missions a convertir gent?
Fid'ho
Estimat, Evy: no busquis fora el que portes dintre. El regne del cel està dintre teu. És una manera de parlar de la plenitud de la persona; una plenitud que s'aconsegueix participant de la plenitud de la Humanitat de què som part i que, conjuntament, anem construint.
Estimat, Evy: no busquis fora el que portes dintre. El regne del cel està dintre teu. És una manera de parlar de la plenitud de la persona; una plenitud que s'aconsegueix participant de la plenitud de la Humanitat de què som part i que, conjuntament, anem construint.
Evy
Però tu dius que, per entrar al regne, cal renunciar a tot. També les dues primeres paràboles d'avui parlen de vendre-ho tot per comprar la perla o el tresor trobats!
Però tu dius que, per entrar al regne, cal renunciar a tot. També les dues primeres paràboles d'avui parlen de vendre-ho tot per comprar la perla o el tresor trobats!
Fid'ho
Ben cert. Ningú no arriba a la plenitud sense renunciar a tot allò que s'hi oposa. Sobretot cal renunciar a tota actitud possessiva envers els altres, i també en relació a les coses. No cal "deixar" la dona, ni els fills, ni els avis,... El que cal "deixar" és tot sentiment possessiu envers ells.
Ben cert. Ningú no arriba a la plenitud sense renunciar a tot allò que s'hi oposa. Sobretot cal renunciar a tota actitud possessiva envers els altres, i també en relació a les coses. No cal "deixar" la dona, ni els fills, ni els avis,... El que cal "deixar" és tot sentiment possessiu envers ells.
Evy
Això de la dona i els fills ho entenc perfectament perquè he hagut de fer aquest "aprenentatge". I he de confessar-te que em va costar! Encara ara la dona, alguna vegada, m'ha de recordar que ser la meva dona no significa ser de la meva propietat.
Però en relació a les coses no ho veig tan clar. Necessitem tenir coses en propietat per poder viure i desenvolupar-nos!
Això de la dona i els fills ho entenc perfectament perquè he hagut de fer aquest "aprenentatge". I he de confessar-te que em va costar! Encara ara la dona, alguna vegada, m'ha de recordar que ser la meva dona no significa ser de la meva propietat.
Però en relació a les coses no ho veig tan clar. Necessitem tenir coses en propietat per poder viure i desenvolupar-nos!
Fid'ho
Hi ha moltes maneres de posseir. Podries anar a les Missions a convertir gent sentint-te posseïdor de la veritat. Aleshores faries més mal que bé. Com a periodista, podries sentir-te tan lligat al teu Diari que te'n sentissis posseïdor o posseït. Aleshores faries a tots un mal servei. Si et sents "amo" dels teus articles, t'hauràs d'enfrontar amb molta gent que els interpretarà a la seva manera.
Hi ha moltes maneres de posseir. Podries anar a les Missions a convertir gent sentint-te posseïdor de la veritat. Aleshores faries més mal que bé. Com a periodista, podries sentir-te tan lligat al teu Diari que te'n sentissis posseïdor o posseït. Aleshores faries a tots un mal servei. Si et sents "amo" dels teus articles, t'hauràs d'enfrontar amb molta gent que els interpretarà a la seva manera.
Evy
Poses uns exemples!... Jo em refereixo a coses més concretes. Per exemple: m'agrada ser propietari de la casa on vist.
Poses uns exemples!... Jo em refereixo a coses més concretes. Per exemple: m'agrada ser propietari de la casa on vist.
Fid'ho
D'acord, d'acord: Evy!... No seré jo qui et privi de les teves ganes de posseir... Però voldria alliberar-te de les moltes preocupacions que neixen d'aquí; alliberar-te de la ceguesa generada pels sentiments possessius; de les injustícies que, sense adonar-te'n, cometràs...
D'acord, d'acord: Evy!... No seré jo qui et privi de les teves ganes de posseir... Però voldria alliberar-te de les moltes preocupacions que neixen d'aquí; alliberar-te de la ceguesa generada pels sentiments possessius; de les injustícies que, sense adonar-te'n, cometràs...
Evy
Injustícies?!
Fid'hoInjustícies?!
Sí, Evy. Injustícies!
Les coses no són per a ser posseïdes sinó per aprendre a compartir. Quan posseeixes, esdevens més "posseït" que "posseïdor". I com a posseït, experimentes ben aviat la creixent tirania a què et sotmeten les propietats. Cada cop és més difícil el bé que voldries fer, i ets més empès a cometre les injustícies que "demanen" les possessions. No te n'has adonat, encara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada