Diumenge 8. Any A

EVANGELI. (Mateu 6,14-34).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ningú no pot servir dos amos:

Si estima l’un, no estimarà l’altre,

si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

Per això us dic:

No us neguitegeu per la vostra vida,

pensant què menjareu o què beureu,

ni pel vostre cos, pensant com us vestireu.

¿No val més la vida que el menjar,

i el cos, més que el vestit?

Mireu els ocells que volen lliures pels aires:

no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners,

però els alimenta el vostre Pare celestial.

¿I no valeu més vosaltres que ells?

¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi,

és capaç d’allargar, ni un minut,

el temps de la seva vida?

I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu?

Mireu com creixen els lliris dels prats:

no treballen ni filen,

però us asseguro que ni Salomó,

amb tota la seva magnificència,

no es vestia com cap d’aquests.

I si Déu vesteix així l’herba dels prats,

que hi és avui i demà ja la tiren al foc,

com no ho farà encara més amb vosaltres,

gent de poca fe?

Per tant,

no us neguitegeu pensant què menjareu,

o què beureu,

o com us vestireu.

Anar darrere de tot això és propi dels pagans.

El vostre Pare celestial

sap molt bé la necessitat que en teniu.

Busqueu per damunt de tot

el regne de Déu i ser justos.

No us neguitegeu, doncs, pensant en demà.

El demà ja tindrà les seves preocupacions.

Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
No em sembla bé que contraposis Déu i les riqueses, com si les riqueses fossin una cosa dolenta. També les riqueses poden ajudar a fer humanitat, que, segons tu mateix, és la manera més correcta de donar culte a Déu. Només cal pensar en les grans i riques construccions al servei de tothom, com l'Opera de París, o el Liceu de Barcelona, o el tren Maharajas' Express de la Índia, o el Metropolitan museum de Nova York, o tantíssimes obres d'art com són la majoria de les catedrals, que a la vegada són una mostra de riquesa i de servei.

Fid'ho
Ben cert: les riqueses poden servir per fer humanitat. El problema no està en les riqueses sinó en la servitud dels humans envers elles. Les meves paraules parlen de llibertat. Servir Déu, allibera; servir les Riqueses, esclavitza. Així de senzill. I la Comunitat humana només es va construint amb persones que s'atreveixen a ser lliures.

Evy
Potser sí. D'alguna manera jo mateix ho experimento això que dius. Servir l'empresa em fa guanyar diners, però m'hi sento poc lliure. En canvi, servir els meus fills i la meva dona, em fa sentir lliure; més lliure com més i millor els puc servir.  
Però quan es tracta de servir Déu, no ho veig tan clar. A molta gent, la religió no els fa pas més lliures, sinó el contrari. De fet avui dia molts abandonen la religió per sentir-se més lliures!

Fid'ho
Déu no l'ha vist mai ningú. Només podem servir-lo servint els altres per amor. Està molt bé això que dius sobre les persones que s'alliberen de la religió, perquè són moltes les persones que es fan una imatge equivocada de Déu, i la "serveixen" de la mateixa manera que servirien les riqueses: amb esperit possessiu. Déu no es pot "posseir", sinó d'acollir-lo com una obertura en el nostre horitzó. Les riqueses (posseïdes) t'omplen, et saturen i et subjuguen. Només Déu (no posseït) ofereix espais il·limitats a la nostra llibertat.

Evy
¿Però, si servir Déu significa servir els altres, per què no parlar directament del servei als altres sense posar-hi Déu pel mig?! ¿Per què complicar tant les coses?!

Fid'ho
També el servei pot acabar essent possessiu. Perquè el servei als altres sigui autèntic cal anar més enllà de les necessitats concretes de cada persona. Cal servir mirant la totalitat de la persona i el seu creixement. Només així s'evita que el nostre "servei" acabi subjugant les persones servides.

Evy
Això que dius em confirma una reflexió que a vagades m'he fet: que en la nostra societat estem caient en un error important. A les famílies, per exemple, està passant com dius tu: els pares estem tant al "servei immediat" dels fills, que els incapacitem per esdevenir persones adultes i lliures. Contemplant tant els nostres fills, els fem de porcellana, i es "trenquen" al primer copet que reben! Una cosa semblant passa en altres aspectes, com la sanitat. Recordo un company, gran col·laborador de Càritas, que em va dir una cosa sorprenent: "Càritas m'ha tornat dur". Començo a entendre que hi ha d'haver una certa duresa en l'amor. Si hi renunciem, l'amor es corromp, i deixa de ser humanitzador.

Fid'ho
"Servir Déu" significa que el nostre servei als altres sigui "creador d'Humanitat". Permet sentit la pròpia vida com una participació en la Vida de l'Univers: do de Déu i construcció nostra. Però cal no enganyar-se: hi ha qui parla de Déu, però només l'utilitza. En canvi també hi ha qui no parla de Déu, però li és del tot fidel sense nomenar-lo.

Diumenge 7è de durant l'any A.

Evangeli.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ja sabeu que, als antics, els van dir:

“Ull per ull, dent per dent.”

Doncs jo us dic:

No us hi torneu, contra els qui us fan mal.

Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell.

Si algú t’obliga a portar una càrrega

un quart d’hora de camí,

porta-li mitja hora.

Dóna a tothom qui et demani,

no et desentenguis del qui et vol manllevar.

»Ja sabeu que van dir:

“Estima els altres”, però no els enemics.

Doncs jo us dic:

Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que us persegueixen.

Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa sortir el sol sobre bons i dolents,

i fa ploure sobre justos i injustos.

Perquè si estimeu només els qui us estimen,

quina recompensa mereixeu?

Els publicans, no fan també el mateix?

I si només saludeu els germans,

què feu d’extraordinari?

Els pagans, no fan també el mateix?

Sigueu bons del tot,

com ho és el vostre Pare celestial.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Si ho he entès bé, aquest regne de Déu que tu prediques és per a tothom. Però les condicions que poses no poden ser per a tothom. La Justícia és per tothom. I la Justícia diu: qui fa un mal ha de respondre del mal que ha fet. Qui produeix un bé ha de ser compensat correctament. Per tant: Ull per ull; dent per dent. I també: favor per favor.
Tu, en canvi, demanes Generositat. La Generositat ha de ser voluntària. No es pot demanar a tothom.

Fid'ho
Creu-me, Evy: ningú que busqui només la justícia evitarà de caure en la injustícia. Qui busca només ser just, caurà en la violència; i ja saps que la violència és una espiral creixent.

Evy
Potser tens raó, però per això la Justícia no se l'ha de fer cadascú sinó a través d'institucions adequades.

Fid'ho
No et dic pas que no, encara que també et diré una altra cosa: la societat funciona i es manté gràcies a tots aquells que van més enllà de la simple justícia. Una societat on la majoria dels seus membres no passés de la justícia, cauria de seguida en l'opressió dels més febles, com de fet està passant en la majoria dels Estats.

Evy
La justícia es pot exigir; la generositat, no.

Fid'ho
¿Tens alguna cosa que no hagis rebut? La vida mateixa és sempre fruit de la generositat. És per això que, per a cada persona, la generositat és una resposta de justícia, encara que els altres no la puguin exigir.

Evy
¿Vols dir que la generositat té dues cares: per a la pròpia persona és justícia; i per als altres és generositat?

Fid'ho
La vida neix de la generositat. La generositat és aquell plus que desequilibra la vida cap endavant i la fa progressar. Sense generositat, la vida seria com l'aigua que no corre: es podreix i genera corrupció.

Evy
La generositat que tu demanes és absurda! Parar l'altra galta quan t'han pegat en una, és consentir i fomentar la violència dels violents. ¿No cal corregir els violents?

Fid'ho
No es corregeix un mal amb un altre mal. El mal només es treu posant-hi bé, de la mateixa manera que només es pot treure la foscor posant-hi llum.

Evy
Si aquesta és la condició per entrar al regne de Déu, la conclusió que en trec és que està destinat només a minories molt selectes...

Fid'ho
Al regne de Déu no s'hi entra ni se'n surt. Existeix en forma de llavor dintre cada ésser humà. La generositat és el clima en què creix i es manifesta. No és possible una vida humana sense espurnes de generositat. A més generositat, més capacitat per ser i gaudir del Regne. Ningú no n'és exclòs. Només qui se n'aparta per lluitar-hi en contra en queda fora per pròpia decisió. 

Evy
¿Lluitar-hi en contra?

Fid'ho
En el cor humà hi ha també les llavors sembrades per l'orgull. Cadascú ha d'escollir quines cultiva. Qui adoba l'orgull, ofega la generositat; qui cultiva la generositat, es deslliura de l'orgull. No hi ha una tercera via. L'orgullós no tolera la generositat; i, si té poder, fa lleis per declarar-la il·legal.

Diumenge 6è de durant l'Any A.

EVANGELI. (Mateu 5,17-37).

Nota.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«No us penseu que jo vinc a desautoritzar

els llibres de la Llei i dels Profetes.

No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.

Us ho dic amb tota veritat:

Mentre durin el cel i la terra,

no passarà per alt ni la lletra més menuda,

ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.

Tot es complirà.

Per tant,

aquell que deixi de complir

un dels manaments més petits,

i ensenyi els altres a fer el mateix,

serà tingut pel més petit en el Regne del cel;

però aquell que els compleixi

i ensenyi a fer-ho,

serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que si no sou més justos

del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus,

no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que als antics els van manar:

“No matis”,

i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.

Doncs jo us dic:

El qui s’enfadi amb el seu germà,

serà reu davant el tribunal.

El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu,

serà reu davant el Sanedrí,

i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.

Per això, ni que et trobis ja a l’altar,

a punt de presentar l’ofrena,

si allà et recordes

que un teu germà té alguna cosa contra tu,

deixa allà mateix la teva ofrena,

i vés primer a fer les paus amb ell.

Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.

Si algú et portar al jutjat,

mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida,

abans no et posi en mans del jutge,

i el jutge en mans dels guardes,

i et tanquin a la presó.

T’ho dic amb tota veritat:

Un cop allà, no en sortiries

que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”

Doncs jo us dic:

Tothom que mira una dona amb mal desig,

en el fons del cor ja ha comès adulteri.

Per això,

si el teu ull dret et fa caure en pecat,

arrenca-te’l i llença’l;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

I si la teva mà dreta et fa caure en pecat,

talla-te-la i llença-la;

val més que es perdi un dels teus membres,

i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

»També està manat:

“Si algú es divorcia de la seva dona,

que li doni un document on consti el divorci.”

Doncs jo us dic:

Tothom qui es divorcia de la seva dona,

fora del cas d’una unió il·legal,

en fa una adúltera,

i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

»També sabeu que als antics els van manar:

“No trenquis els juraments.”

I també:

“Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”

Doncs jo et dic: No juris mai:

ni pel cel, que és el tron de Déu,

ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,

ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei,

ni pel teu cap,

ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.

Digueu senzillament sí quan és sí,

i no quan és no.

Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Aquest llarg evangeli que hem llegit consta de dues parts que, en la meva opinió, són contradictòries, perquè primer dius que cal respectar la Llei fins en els detalls més petits, però després ho canvies tot, contraposant allò que diu la Llei amb allò que dius tu. ¿En què quedem: s'ha de complir la Llei tal està com escrita o s'ha de canviar?

Fid'ho
Interpretes malament la paraula-clau de tot això: "completar". Jo no vinc ni a canviar ni a desautoritzar la Llei sinó a completar-la. La Llei té forma de promesa. No té valor per si mateixa sinó que serveix per moure l'Home cap a la plenitud. La Llei és com l'escola. Els nens no van a l'escola per quedar-s'hi. L'escola els ajuda a créixer i fer-se adults. Un cop són adults, estan més enllà de les normes escolars.

Evy
Però tu canvies les normes de l'escola per unes altres de més exigents!

Fid'ho
El canvi no està en les normes sinó en les persones. Mentre el fill és petit, rep normes i lleis per ajudar-lo a créixer. Un cop arribat a la maduresa, ell mateix es dóna aquelles "normes" que la generositat li suggereix. Les lleis de la primeria tenien la funció de fer-li desitjar la Llibertat. Quan s'arriba i s'accepta la Llibertat, la mateixa Llibertat esdevé l'única "norma".

Evy
La Llibertat és més exigent que l'Obediència?

Fid'ho
I tu m'ho preguntes?! ¿A tu, què et resulta més exigent: les ordres del teu director, a la feina, o les normes que "t'imposen" la teva llibertat i el teu amor a la dona i als fills? I tanmateix, què et fa més feliç?

Evy
Ara comprenc el canvi que proposes! La Llei diu: No mataràs. O també: Respecta els drets dels altres. En canvi, quan estimes, l'Amor diu: No facis res que trenqui l'harmonia. O: Fes tot allò que és plaent a l'altre. O també: Dedica-li tota la teva vida. L'Amor és molt més exigent, però és Vida. Les normes que venen de fora potser siguin necessàries per fer societat. Però per fer comunió, és dir: per viure, són indispensables les "normes" que inspira la Llibertat i l'Amor.
Però em queda una pregunta: què passa si algú no fa el pas de les "normes de la societat" a la "vivència de la comunió"?

Fid'ho
Què passa si un nen no creix? N'hi ha que ja han estat incorporats a la plenitud de la comunió. No els veiem créixer, però creixen amb la Comunitat. N'hi ha d'altres que no creixen perquè no volen créixer. En aquests casos, no et puc donar cap resposta. Jo he vingut per als qui volen créixer.

Diumenge 5è de durant l'any A.

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però aquestes paraules teves em semblen molt pretensioses. ¡Què vol dir que els cristians són la llum del món?! ¿Vol dir que la resta són tenebres?

Fid'ho
És veritat que alguns deixebles meus s'han constitut en una nova religió que pretén ser l'única vertadera. Però jo aquí no parlo dels fidels d'una determinada religió sinó dels practicants d'humanitat. No descuidis que sóc el Fill de l'home. Per això, "deixebles meus" ho són els humans que fan humanitat, siguin de la religió que siguin, o sense religió.

Evy
Però, ¿no et sembla una pretensió exagerada que algú es consideri la "llum del món"?

Fid'ho
Els humans tenim ulls. És a dir: tenim la capacitat de veure el món, la seva evolució, els seus horitzons... Però normalment el món es troba sota les boires escampades pels Poderosos. Aquestes boires ens porten a veure només el deformat món que ells estan construint. Per exemple: el món que més apareix als mitjans de comunicació és aquest món deformat, que deixa a molts sense il·lusió i sense esperança. Jo he vingut com a contrapunt. Qui m'accepta pot veure el món real. Qui em segueix a mi, obté la capacitat de veure-hi clar. Sí: els meus deixebles se senten cridats a "fer món" també denunciant els ídols que deshumanitzen; se senten cridats a ajudar a prendre consciència de la realitat, i a desvetllar l'esperança. És el que vol dir ser la llum del món.

Evy
¿I no cal que siguin o es diguin cristians?

Fid'ho
Cal que siguin humans, i facin humanitat.
Però, compte! Tots els dictadors es presenten dient que "fan fer humanitat". La "seva" humanitat. La diferència entre ells i jo és que ells pretenen fer humanitat situant-se per damunt dels humans. Fan ús de la força i del domini –i, si poden, de la llei− per imposar la seva forma d'humanitat. En canvi jo sóc el "fill de l'home". Home entre els homes, la humanitat que estimulo es genera des de dintre, per via de la comunió, del diàleg, del servei mutu. Sense mestres que imposin les seves idees, sense líders que manipulin ningú. Només amb esperit de germanor. Sense altre "pare" que aquell que és pare de tots.

Evy
¿Vols dir que no ets un somiatruites?

Fid'ho
Et descuides d'una cosa: tot comença amb un projecte amorós de Déu. I els humans, nascuts d'aquest projecte, estimem més la fraternitat que la dictadura; estimem més la llibertat que la por; la generositat que l'egoisme; la bondat que la malícia; la solidaritat que la competitivitat; l'amor que el recel.

Evy
Hi ha molt de mal en el món!

Fid'ho
Ben cert. Hi ha tant de mal que, sense la "sal" de tantíssimes persones, el món estaria ja del tot corromput, i s'hauria desfet. El mal que encara hi ha al món ens indica que estem tot just a les beceroles de la nostra Història.

Evy
No sé. A vegades sembla que progressem perquè les Democràcies han substituït les Dictadures. Però ara assistim a la corrupció de les Democràcies. Les Democràcies corrompudes es tornen pitjors que les dictadures perquè tenen l'excusa d'actuar en nom del poble. En realitat, més o menys, estem com estàvem.

Fid'ho
La democràcia pot ser un pas endavant; però no és l'últim. T'ho repeteixo: tot just estem a les beceroles! Encara falta molt camí per arribar a la comunió. Però ja des d'ara, qui ho vulgui, el pot seguir. I són moltíssims els qui ho fan.

Presentació de Jesús al temple. (2 febrer)

EVANGELI. (Lluc 2,22-40).

Passats els dies que manava la Llei de Moisès

referent a la purificació,

els pares de Jesús el portaren a Jerusalem

per presentar-lo al Senyor,

complint el que prescriu la Llei,

que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor.

També havien d’oferir en sacrifici

«un parell de tórtores o dos colomins»,

com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem

un home que es deia Simeó.

Era un home just i pietós,

que esperava l’hora en què Israel seria consolat,

i tenia en ell l’Esperit Sant.

En una revelació,

l’Esperit Sant li havia promès

que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.

Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant,

i quan els pares entraven amb el nen Jesús,

per complir en ell el que era costum segons la Llei,

Simeó el prengué en braços

i beneí Déu dient:

«Ara, Senyor,

deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,

com li havíeu promès.

Els meus ulls han vist el Salvador

que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;

llum que es reveli a les nacions,

glòria d'Israel, el vostre poble.»

El seu pare i la seva mare estaven meravellats

d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los

i digué a Maria, la seva mare:

«Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel

i molts d’altres s’alcin;

serà una senyera combatuda,

i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;

així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa,

Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser.

Era d’edat molt avançada:

havia viscut set anys amb el seu marit,

però havia quedat vídua fins aleshores,

als vuitanta-quatre anys.

Mai no es movia del temple,

dedicada nit i dia al culte de Déu

amb dejunis i oracions.

Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,

donava gràcies a Déu

i parlava del nen a tots els qui esperaven

el temps en què Jerusalem seria redimida.

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor,

se’n tornaren a Galilea,

al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort,

era entenimentat

i Déu li havia donat el seu favor.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Sorprenen les paraules de Simeó quan, parlant de tu, diu que seràs motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin. No puc imaginar que tu, el Fill de l'home, puguis ser motiu que molts caiguin. ¿No es diu en el relat que tu ets llum per a tothom?!

Fid'ho
És el risc de la llibertat! La llum és indispensable per a qui vol fer el bé, però la llibertat li permet fer el mal. Qui vol fer el mal necessita foscor; i odia la llum.

Evy
Jo penso que, directament, ningú no vol fer el mal. Qui fa un mal és perquè, d'alguna manera, hi troba algun bé.

Fid'ho
Les coses no són tan simples! Cada home sura en un mar d'idees, valors, mentalitat, religió, costums, lleis, pressupòsits, interessos,... que el mouen a ser o actuar d'una determinada manera. Però, quan ens trobem davant una persona concreta, tot això queda en quarantena. I és aquí que ens la juguem! Qui prefereix la persona a qualsevol altra cosa, bona o dolenta, actua amb justícia. Qui menysprea la persona −per insignificant que sembli− donant preferència a les seves coses, bones o dolentes, és injust. La trobada amb les persones reals i concretes es converteix en l'ocasió per fer el bé o el parany per fer el mal.

Evy
¿És per això que tu, fill de l'home, ets una "senyera", i "senyera combatuda"?

Fid'ho
Quan algú es fa present davant nostre. la seva presència és com una espasa que ens travessa, i posa de manifest els nostres autèntics sentiments.

Evy
És possible canviar els sentiments?

Fid'ho
Evidentment que sí! Pensa que els humans estem "dissenyats" per estimar. Davant els altres, sobretot davant dels qui pateixen, sentim constantment la crida de l'amor; i podem seguir-la. Igualment, quan es menysprea algú, se sent la veu del remordiment: què n'has fet del teu germà? I hom pot convertir-se.

Evy
N'hi ha que no es converteixen?

Fid'ho
Evy! Aquesta pregunta és només una curiositat de periodista! Però et diré una cosa: com a Fill de l'home la meva feina és invitar tothom a la conversió, respectant la llibertat. Cada ésser humà només s'humanitza fent Humanitat.

Evy
Els Dictadors també volen fer (la seva) Humanitat...

Fid'ho
No pas des de l'home sinó des dels seus gustos o prejudicis. Utilitzen els humans, però no fan Humanitat. Ells fan Imperis.

Evy
¿El Regne de Déu que tu prediques, no és també un Imperi?

Fid'ho
Cal vigilar! La temptació de fer-ne un imperi no desapareix mai del tot! Cal estar molts atents per no caure en la temptació! A pesar d'això, n'hi ha que hi cauen!

Diumenge 4 de durant l'any. A

Nota:

Aquest any 2014, aquest diumenge coincideix amb la Festa de la Presentació de Jesús al temple, que que podeu trobar en aquest mateix blog. Litúrgicament, aquesta festa té preferència sobre el diumenge.

EVANGELI. (Mateu 5,1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya,

s’assegué

i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils:

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres

quan, per causa meva, us ofendran,

us perseguiran

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Les Benaurances! És cèlebre, aquest text! Per la seva estructura literària, ja es veu que l'evangelista Mateu en fa el text fonamental del Regne del cel. Però, t'he de ser sincer: aquestes Benaurances, jo no les entenc. Són massa contradictòries. A més: és molt fàcil prometre coses per a un futur que no sabem quan vindrà. A mi, aquestes Benaurances em fan pensar en els discursos populistes que fan tants polítics perquè la gent els voti. I encara una altra cosa: són perilloses! Si els pobres i marginats són feliços, no cal que lluitin contra la injustícia de què són víctimes!

Fid'ho
Per què t'empenys en quedar-te a mig camí?! La justícia és necessària, i és allò que hi ha de posar cada home de part seva. Però la felicitat va molt més enllà, i és un do de Déu.

Evy
En les Benaurances parles molt de felicitat, però ¿per què la condiciones a coses que fan infeliç l'home, com la pobresa, el dol, la humiliació o el menyspreu? Si Déu ens vol fer feliços, per què no ho fa directament? Si la felicitat és un do, per què fa pagar un preu tan alt?

Fid'ho
No hi ha cap preu per a la felicitat! Els pobres, els humils, els perseguits... són feliços no pas perquè paguin un preu sinó perquè no posen obstacle al do de Déu. No són feliços perquè són pobres sinó perquè tenen una en actitud d'obertura i de recerca. I qui busca, troba.

Evy
També els rics busquen la felicitat. Tothom vol ser feliç!

Fid'ho
Ben cert. I, en certa manera, la troben. I aquesta és la seva desgràcia! Troben una ridícula i injusta felicitat en la seva riquesa exhibida, en el seu domini sobre els dèbils, o en seva la pretesa superioritat,... i així es tornen incapaços de valorar i buscar l'única vertadera felicitat, aquella que connecta amb la Felicitat de Déu.  

Evy
Les riqueses són dolentes?

Fid'ho
No!!! Déu ens les dóna perquè aprenguem a compartir; i aquest és el primer gran goig que ofereixen. Però quan les riqueses d'uns són la causa de que altres persones no tinguin el que necessiten, aleshores són injustes, i ens fan mal.

Evy
Hi ha moltes classes de riquesa que no es poden compartir; per exemple la salut, la prudència, la sensibilitat, l'optimisme,...

Fid'ho
Tu saps molt bé que, en realitat, allò que compartim és la vida. Les diferents riqueses són només l'anècdota. Allò important és la vida. La vida ens diu a cada moment què i com podem compartir.

Diumenge 3er. de durant l'any A.

EVANGELI. (Mateu 4,12-23).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,

se’n tornà a Galilea,

però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,

vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,

perquè s’havia de complir

allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:

El poble que vivia a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»

Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:

«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,

Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,

i els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Més enllà veié altres dos germans,

Jaume i Joan, fills de Zebedeu.

Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,

i Jesús els cridà.

Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,

i se n’anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,

predicant la bona nova del Regne

i guarint entre la gent tota malaltia.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Segons el que hem llegit, vas començar les teves predicacions  dient que "El regne del cel és a prop". Però, dos mil anys després, aquest teu regne no es veu per enlloc...

Fid'ho
Hi ha qui el veu, i qui no el veu. Et descuides d'una paraula important: "Convertir-vos". Convertir-se i veure el regne s'indueixen mútuament: convertir-se ajuda a veure el regne, i veure el regne ajuda a convertir-se. Passa com en l'amor: si estimes la persona que t'estima, veus el seu amor; i veure el seu amor et porta a estimar-la més.

Evy
Però, "convertir-se" a què?, o a qui? Ens hem de convertir a la religió? Però, hi ha moltes religions! Convertir-nos a Déu? Però, Déu no l'ha vist mai ningú! Convertir-nos als altres? Són molta gent, els altres!

Fid'ho
Au, vinga, Evy! No fugis d'estudi buscant cinc peus al gat! A veure: tu, com a periodista, estàs convertit?

Evy
-Sí. Estic convertit als meus lectors.

Fid'ho
Ho veus, Evy? Sempre hi ha persones concretes que, d'una manera o altra, tenim davant nostre. ¿Com hi estàs convertit als teus lectors?

Evy
Penso en ells quan escric: què busquen?, què els interessa?, què els agrada?...

Fid'ho
Imagino que també procures no enganyar-los, no utilitzar-los, no sotaposar-los als teus possibles èxits,... Cada persona té els seus lectors, i ha de pensar en ells. Les nostres vides sempre són com un llenguatge per als altres. Convertir-se al regne del cel és pensar en els nostres "lectors"...

Evy
D'acord. D'acord! Però hi ha una altra cosa que no puc creure de cap manera. És quan el relat diu que "anaves per tot Galilea...guarint entre la gent tota malaltia". Això, evidentment, deu ser exageració, no?! Si fos veritat, no hauries acabat com vas acabar...

Fid'ho
No hi ha res d'exagerat, aquí! No ni metge ni curandero. Jo sóc el fill de l'home, i com a fill de l'home faig assequible la salvació.
Mira, Evy: al començament, la majoria dels humans caminen a les fosques, sense saber on són ni on van. Es fan preguntes, però no tenen respostes. Aquesta ceguesa genera tota classe de malalties: paràlisi, depressió, por, pessimisme, atacs epilèptics,... Alguns acaben no fent-se ni preguntes; altres, intenten trobar la manera de matar el temps! Però, quan arriba el fill de l'Home, apareix la llum. Qui s'obre a la Humanitat, s'allibera de les malalties que provenen de la ceguesa, i pot viure la vida. Quan es viu la vida, qualsevol altra malaltia hi queda com engolida.

Evy
Si t'atropella un cotxe i et quedes en cadira de rodes, això també queda engolit per la vida?...

Fid'ho
Tu ets periodista: pregunta-ho als qui es troben en aquesta situació...

Evy
M'interessa la teva resposta.

Fid'ho
Recorda que jo sóc el crucificat. Com a ressuscitat, conservo les ferides que em van provocar la mort. Gràcies a elles puc parlar com et parlo. Creu-me, Evy: quan algú connecta amb la vida, les malalties canvien totalment de significat. La curació que genera la fe en mi abasta tota la persona, amb malalties i tot.