Presentació de Jesús al temple. (2 febrer)

EVANGELI. (Lluc 2,22-40).

Passats els dies que manava la Llei de Moisès

referent a la purificació,

els pares de Jesús el portaren a Jerusalem

per presentar-lo al Senyor,

complint el que prescriu la Llei,

que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor.

També havien d’oferir en sacrifici

«un parell de tórtores o dos colomins»,

com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem

un home que es deia Simeó.

Era un home just i pietós,

que esperava l’hora en què Israel seria consolat,

i tenia en ell l’Esperit Sant.

En una revelació,

l’Esperit Sant li havia promès

que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.

Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant,

i quan els pares entraven amb el nen Jesús,

per complir en ell el que era costum segons la Llei,

Simeó el prengué en braços

i beneí Déu dient:

«Ara, Senyor,

deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,

com li havíeu promès.

Els meus ulls han vist el Salvador

que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;

llum que es reveli a les nacions,

glòria d'Israel, el vostre poble.»

El seu pare i la seva mare estaven meravellats

d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los

i digué a Maria, la seva mare:

«Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel

i molts d’altres s’alcin;

serà una senyera combatuda,

i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;

així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa,

Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser.

Era d’edat molt avançada:

havia viscut set anys amb el seu marit,

però havia quedat vídua fins aleshores,

als vuitanta-quatre anys.

Mai no es movia del temple,

dedicada nit i dia al culte de Déu

amb dejunis i oracions.

Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,

donava gràcies a Déu

i parlava del nen a tots els qui esperaven

el temps en què Jerusalem seria redimida.

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor,

se’n tornaren a Galilea,

al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort,

era entenimentat

i Déu li havia donat el seu favor.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Sorprenen les paraules de Simeó quan, parlant de tu, diu que seràs motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin. No puc imaginar que tu, el Fill de l'home, puguis ser motiu que molts caiguin. ¿No es diu en el relat que tu ets llum per a tothom?!

Fid'ho
És el risc de la llibertat! La llum és indispensable per a qui vol fer el bé, però la llibertat li permet fer el mal. Qui vol fer el mal necessita foscor; i odia la llum.

Evy
Jo penso que, directament, ningú no vol fer el mal. Qui fa un mal és perquè, d'alguna manera, hi troba algun bé.

Fid'ho
Les coses no són tan simples! Cada home sura en un mar d'idees, valors, mentalitat, religió, costums, lleis, pressupòsits, interessos,... que el mouen a ser o actuar d'una determinada manera. Però, quan ens trobem davant una persona concreta, tot això queda en quarantena. I és aquí que ens la juguem! Qui prefereix la persona a qualsevol altra cosa, bona o dolenta, actua amb justícia. Qui menysprea la persona −per insignificant que sembli− donant preferència a les seves coses, bones o dolentes, és injust. La trobada amb les persones reals i concretes es converteix en l'ocasió per fer el bé o el parany per fer el mal.

Evy
¿És per això que tu, fill de l'home, ets una "senyera", i "senyera combatuda"?

Fid'ho
Quan algú es fa present davant nostre. la seva presència és com una espasa que ens travessa, i posa de manifest els nostres autèntics sentiments.

Evy
És possible canviar els sentiments?

Fid'ho
Evidentment que sí! Pensa que els humans estem "dissenyats" per estimar. Davant els altres, sobretot davant dels qui pateixen, sentim constantment la crida de l'amor; i podem seguir-la. Igualment, quan es menysprea algú, se sent la veu del remordiment: què n'has fet del teu germà? I hom pot convertir-se.

Evy
N'hi ha que no es converteixen?

Fid'ho
Evy! Aquesta pregunta és només una curiositat de periodista! Però et diré una cosa: com a Fill de l'home la meva feina és invitar tothom a la conversió, respectant la llibertat. Cada ésser humà només s'humanitza fent Humanitat.

Evy
Els Dictadors també volen fer (la seva) Humanitat...

Fid'ho
No pas des de l'home sinó des dels seus gustos o prejudicis. Utilitzen els humans, però no fan Humanitat. Ells fan Imperis.

Evy
¿El Regne de Déu que tu prediques, no és també un Imperi?

Fid'ho
Cal vigilar! La temptació de fer-ne un imperi no desapareix mai del tot! Cal estar molts atents per no caure en la temptació! A pesar d'això, n'hi ha que hi cauen!