Diumenge 24 de durant l'any. Any A.

 

EVANGELI. (Mateu 18,21-35).

En aquell temps,

Pere preguntà a Jesús:

“Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar

al meu germà el mal que m’haurà fet?

¿Set vegades?”

Jesús li respon: “No et dic set vegades,

sinó setanta vegades set”.

 

Per això passa amb el Regne del cel

com amb un rei que va voler demanar comptes

als qui ocupaven els llocs de govern.

Tot just començava,

ja li van presentar un dels seus ministres

que li devia deu mil milions.

Com que no tenia res per pagar,

el rei va manar que venguessin tots els seus béns,

i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills,

els venguessin com esclaus,

per poder pagar el deute.

Però ell se li llançà als peus i li deia:

Tingueu paciència i us ho pagaré tot.

Llavors el rei se’n compadí,

el deixà lliure i li perdonà el deute.

 

Quan sortia, trobà un dels seus col·legues

que li devia uns quants diners.

L’agafà i l’escanyava dient-li:

Paga’m tot el que em deus.

L’altre se li llança als peus i li suplicava:

Tingues paciència i ja t’ho pagaré.

Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó

fins que li pagués el deute.

 

El altres col·legues, en veure-ho,

se n’entristiren molt

i anaren a informar el rei de tot el que havia passat.

El rei el cridà i li digué:

Que n’ets de mal home!

Quan tu em vas suplicar,

et vaig perdonar tot aquell deute.

¿No t’havies de compadir del teu col·lega,

com jo m’havia compadit de tu?

 

Llavors el rei el posà en mans dels botxins

perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial

si cadascú no perdona de tot cor el seu germà”.

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
He de reconèixer que la teva capacitat de sorprendre'm no té límit. Quan tinc la impressió que començo a entendre't, em surts amb un estirabot com aquest d'avui. Tu, quan parles de Déu li dius papa: una expressió que posa de relleu una relació paterno-filial tendra i amorosa. Però en el relat d'avui, tot i continuar parlant del teu papa, el compares a un individu dur i cruel.
Em pensava que això de la duresa i la crueltat quedava exclòs  quan parlem de Déu...

Fid'ho
¿Tu que, com a pare, estimes els teus fills més que a tu mateix, no has estat alguna vegada molt dur amb ells?
Hi ha una duresa que neix d'un cor dur; però hi ha una "duresa" que neix per impuls de l'amor.

Evy
Accepto que, a vegades, he hagut de ser molt dur amb els meus fills. A vegades he estat tan dur que no hauria tolerat que ningú altre (ni la meva dona!) fos tan dur amb ells. Però ho feia pel seu bé. I t'he de dir que, en aquells moments, patia més jo que ells.

Fid'ho
¿I tu creus que, ni que sigui amb duresa i crueltat, el meu Pare deixarà de fer tot el que calgui per encaminar els seus fills?!

Evy
¿Vols dir que les amenaces del teu Pare envers els qui no perdonen, són només amenaces per fer por, perquè es corregeixin?

Fid'ho
No, Evy, no. El meu Pare no juga a fer por.
Les amenaces són ben reals. Déu és Amor; i els humans només podem viure en l'Amor. Qui surt de l'àmbit de l'Amor, queda fora de l'àmbit de la Vida. La desgràcia dels "que no perdonen" no ve d'un càstig de Déu sinó que és el resultat de la seva pròpia crueltat.
Els humans, o gaudim de la Vida en la germanor, o patim la Vida en la frustració. No tenim alternativa.

Evy
¿Tan decisiu és perdonar els deutes dels companys?

Fid'ho
Entre germans no hi ha "deutes". Tots hem rebut gratuïtament l'herència de la Vida i, amb ella, totes les coses. En realitat, entre els humans no hi ha res a "perdonar" perquè no hi ha ni teu ni meu. El que té cadascú és perquè aprengui a compartir. Qui pensi que un seu germà li deu alguna cosa, ofèn el Pare que ha distribuït diferentment els seus bens precisament perquè aprenguem a compartir.

Evy
Això es presta a molts abusos! Estaria molt bé si tothom visqués la germanor. Però hi ha individus desaprensius...

Fid'ho
Per això la Vida humana té forma d’Història: un temps llarg per aprendre a compartir.

Evy
¿I què passa, si algú no n'aprèn?

Fid'ho
Estimat, Evy: jo sóc el fill de l'home. Em vaig realitzant gràcies als qui comparteixen; i serveixo d'horitzó als qui en van aprenent. L'alternativa de què tu parles queda fora de la meva experiència.

Evy
Però, en el relat que hem llegit, tu mateix parles de tortures per fer pagar el deute...

Fid'ho
¿Vols pitjor turment que viure en l'àmbit de l'Amor sense estimar? ¿T'imagines el “turment” que seria per a tu conviure amb la teva família si no els estimessis?