Pasqua. Diumenge 6è. A.

EVANGELI. (Joan 14,15-21).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments;

jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor,

l’Esperit de la veritat,

perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

El món no el pot rebre,

perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo,

però vosaltres sí que el coneixeu,

perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres.

No us deixaré orfes: tornaré a venir.

D’aquí a poc, el món ja no em veurà,

però vosaltres sí que em veureu,

perquè jo visc, i vosaltres també viureu.

Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare,

i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.

El qui m’estima

és aquell que té els meus manaments i els compleix;

el meu Pare l’estimarà,

i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Perdona, Fid'ho: però aquest llenguatge que l'evangeli d'avui posa a la teva boca, el trobo sospitós. A part de complicat, em sembla un llenguatge sectari. ¿No dius sempre que tu ets fill de l'home, i que t'escau tot allò que és humà? ¿Doncs, com pots dir als teus deixebles que ells sí que poden rebre l'esperit de la veritat, però el món no?! ¿Per què? ¿Que no són "món" ells també? ¿No ets món, tu mateix?!
Perdona que m'hi posi així, però és que aquest llenguatge em recorda aquells fatídics temps en què la teva Església afirmava que només ella és la vertadera religió, i que totes les altres són falses.

Fid'ho
Estimat, Evy: no saps com m'agrada sentir-te dir tot això. Significa que ja has superat un vici que sovint és considerat virtut.
És veritat: molts que es deien seguidors meus van convertir el meu missatge en una nova religió, i van entrar en competència amb les altres religions per veure quina era més vertadera. Van haver-hi lluites i guerres, judicis i condemnes amb gran força deshumanitzadora. Sí: trista experiència, aquesta!
Estic content que ho denunciïs, perquè és un mal que s'ha de denunciar i, sobretot, corregir.
Però també t'he de dir que aquesta lamentable situació no es dedueix de les paraules que els evangelistes posen a la meva boca, sinó de la tendència de molts a utilitzar la religió per legitimar les seves ganes de domini.

Evy
Però les paraules que hem llegit van clarament a favor de l'Església i en contra del Món!

Fid'ho
No contraposen Món i Església. Contraposen dues maneres d'estar al Món. Cada ésser humà neix del Món i és Món. I també cada ésser humà sent la crida a anar més enllà d'allò que rep del món i troba en el món.

Evy
¿Més enllà del que rep del Món?...

Fid'ho
Mentre a la teva família hi hagi fills petits, ha de ser possible viure-hi "infantívolament". El nen té defectes que encara no ha superat, i està mancat de virtuts necessàries per a la convivència familiar. Per això necessita d'una família que l'aculli amb les seves limitacions. En una família de només persones perfectes, els nens no hi tindrien lloc. Una família ha de ser un àmbit d'aprenentatge on els no-generosos puguin descobrir-hi la bellesa de la generositat. Una bona família és aquella on cadascú pot conviure-hi amb les limitacions i defectes que encara no ha superat, però on, a la vegada, és invitat a anar més enllà d'aquestes limitacions. Quan s'aconsegueix anar més enllà de la situació original, hom s'acosta a la família perfecta: a la família com a gaudi.

Evy
Amb aquesta referència a la família estic descobrint moltes coses! Per exemple: estic descobrint que el nivell de generositat de casa meva és força limitat, però ho compensa la sobreabundant generositat de la meva dona. Veig clarament que és la seva generositat allò que fa i aguanta la família. És gràcies a ella que som una autèntica família, a pesar de les limitacions. "L'esperit de la veritat", com dius tu. De cop i volta el teu llenguatge se m'ha tornat clar! Parles d'un altre defensor. Els nanos em consideren a mi el fort de la casa. Ells encara no han entès això que jo ara acabo descobrir: l'altre defensor és la generositat de la meva dona! Ella defensa tota la família des de dintre cada un de nosaltres, "injectant" en nosaltres aquella generositat que ens manca. "Habita a casa vostra i està dins de vosaltres". Exactament així!
¿Significa, doncs, tot això que dius, que la Humanitat està destinada a ser una família? Sorprenent! I meravellós!!!