Diumenge 4 de Quaresma. A.

EVANGELI. (Joan 9,1-41).

Nota: En blau allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús veié tot passant un cec de naixement.

Els deixebles li preguntaren:

«Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home,

ell o els seus pares?»

Jesús contestà:

«Això no ha estat perquè vagi pecar

ni ell ni els seus pares;

és perquè en ell es revelin les obres de Déu.

Mentre és de dia, jo he de treballar

fent les obres del qui m’ha enviat.

La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar.

Mentre sóc en el món sóc la llum del món.»

Dit això escopí a terra,

va fer amb la saliva una mica de fang,

l’estengué sobre els ulls del cec i li digué:

«Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.»

Aquest nom significa ‘enviat’.

Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.

La gent del veïnat

i els qui l’havien vist sempre captant deien:

«No és aquell home que vèiem assegut captant?»

Uns responien: «Sí, que és ell.»

Altres deien: «No és pas ell;

és un que s’hi assembla.»

Ell digué: «Sí, que el sóc.»

Llavors li preguntaren:

«Com se t’han obert, els ulls?»

Ell contestà:

«Aquell home que es diu Jesús

va fer una mica de fang,

me’l va estendre sobre els ulls

i em va dir que anés a rentar-me a Siloè.

Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.»

Li digueren: «On és?»

Respongué: «No ho sé.»

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec.

El dia que Jesús havia fet el fang

i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs.

També els fariseus li preguntaren

com havia arribat a veure-hi.

Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls,

m’he rentat, i ara hi veig.»

Alguns dels fariseus deien:

«Aquest home que no guarda el repòs del dissabte

no pot ser de Déu.»

Però altres responien:

«Com és possible que un pecador faci tals miracles?»

I es dividiren entre ells.

S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren:

«Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls,

tu, què en dius, d’ell?»

Ell contestà: «Que és un profeta.»

Els jueus no volien creure

que aquell home hagués estat cec

i ara hi pogués veure,

fins que van cridar els seus pares per dir-los:

«Aquest és el vostre fill que,

segons vosaltres, va néixer cec?

Com és, doncs, que ara hi veu?»

Els seus pares respongueren:

«Nosaltres sabem de cert que aquest

és el nostre fill i que va néixer cec.

Però com és que ara hi veu

i qui li ha obert els ulls,

nosaltres no ho sabem.

Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran

i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.»

Els seus pares van respondre així

perquè tenien por dels jueus,

que ja llavors havien acordat

excloure de la sinagoga

tothom qui reconegués que Jesús era el Messies;

per això van dir que el seu fill ja era prou gran

i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada

aquell home que havia estat cec i li digueren:

«Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat:

nosaltres sabem que aquest home és un pecador.»

Ell contestà:

«Que sigui un pecador, a mi no em consta.

Només em consta una cosa:

jo, que era cec, ara hi veig.»

Ells insistiren:

«Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.»

Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas.

Per què voleu sentir-ho una altra vegada?

És que també us voleu fer seguidors d’ell?»

Li contestaren en un to insolent:

«Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell.

Nosaltres som seguidors de Moisès.

De Moisès, sabem que Déu li va parlar,

però d’aquest, ni sabem d’on és.»

L’home els contestà:

«Justament això és el que em desconcerta:

vosaltres no sabeu d’on és,

però a mi, m’ha obert els ulls.

Tots sabem que Déu no escolta els pecadors,

sinó els qui són piadosos

i compleixen la seva voluntat.

D’ençà que el món existeix,

no s’ha sentit dir mai que ningú

hagi obert els ulls a un cec de naixement.

Si aquest no vingués de Déu,

no tindria poder per a fer res.»

Li respongueren:

«Tot tu vas néixer en pecat

i ens vols donar lliçons?»

I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir

que l’havien exclòs de la sinagoga

i, quan el trobà, li digué:

«Creus en el Fill de l’home?»

Ell respongué

«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?»

Jesús li diu: «Ja l’has vist:

és el mateix que parla amb tu.»

Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Jesús afegí:

«És per fer un judici

que jo he vingut en aquest món:

perquè els qui no hi veien, hi vegin,

i els qui hi veien, es tornin cecs.»

Ho van sentir alguns dels fariseus

que eren amb ell i li digueren:

«Així voleu dir que nosaltres també som cecs?»

Jesús els contestà:

«Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa,

però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu;

per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Hi ha relats fantasiosos que tenen la seva gràcia. Però quan un relat és tan fantasiós que és impossible, perd tota la gràcia. Tot això del cec de naixement resulta impossible! Un cec de naixement no pot veure-hi amb un simple rentat d'ulls! Hi veiem amb el cervell. Els ulls capten només l'impacte físic de la llum, però és el cervell que ha d'aprendre a interpretar, corregir, completar i identificar allò que impacta la retina. I això vol temps!

Fid'ho
¿No t'ha passat mai que, de cop i volta, veus, entens i comprens una situació? ¿I que, a partir d'aquesta comprensió, t'adones que fins aleshores no havies entès res de res?

Evy
Recordo una vegada que ens vam discutir amb la dona. Ben cert que ens estimàvem molt!, i no obstant, amb sorpresa dels dos, ens vam trobar embolicats en una estúpida discussió. Ens vam dir coses gruixudes; coses que mai no ens havíem dit, ni mai hauríem imaginat que ens diríem! I, de cop i volta, com la claror d'un llampec, vaig veure-hi clar! En un instant em vaig adonar que fins aquell moment no havia entès realment la meva dona, ni mai l'havia escoltada de debò. Vaig descobrir que, en realitat, tampoc no l'havia estimada com es pot estimar una persona. Al contrari: m'havia estimat a mi mateix en ella. No l'havia estimada en si mateixa, amb la seva llibertat, amb la seva independència, amb el seu amor per mi. Va ser precisament aquella discussió que em va obrir el ulls!

Fid'ho
¿I què va passar?

Evy
Que tots dos vam baixar del burro. Sí: com si dos vells companys cecs que de sobte es veuen l'un a l'altre. Una descoberta! Una meravella!!!

Fid'ho
Si algun dels dos no hagués volgut baixar del burro i hagués mantingut el seu tretze són tretze, què hauria passat?

Evy
No vull ni pensar-ho! Perquè, de fet, ens estimàvem. Però, si en aquell moment el nostre amor no hagués donat un tomb de cent vuitanta graus, segurament s'hauria trencat. No sé ni imaginar-m'ho, però hauria passat.

Fid'ho
El relat d'avui descriu una experiència semblant a aquesta vostra. D'una manera o altra, tothom la passa. Ve un moment en què hom es troba "cara a cara" amb l'home; i es fa visible tota la vida passada i el possible futur. En un instant veus tota la mesquinesa que hi ha hagut, i tota la meravella de què ets capaç, i que t'has perdut. És un moment decisiu: o baixes del burro per obrir-te al canvi, o et quedes tancat per sempre en el teu tretze són tretze.

Evy
En el relat d'avui, el cec baixa del burro; en canvi els fariseus, tretze són tretze. Per això el cec comença a veure-hi, i els fariseus esdevenen definitivament cecs.
Veure l'Home o no veure'l. Aquesta és la qüestió!