Baptisme del Senyor. A.

EVANGELI. (Mateu 3,13-17).

En aquell temps,

Jesús, que venia de Galilea,

es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés.

Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia:

«Sóc jo el qui necessito que tu em bategis.

Com és que tu véns a mi?»

Jesús li respongué:

«Accedeix per ara a batejar-me.

Convé que complim d’aquesta manera

tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí.

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.

Llavors el cel s’obrí

i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom

i venia cap a ell,

i una veu deia des del cel:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,

en qui m’he complagut.»

Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home).

Evy
Sospito que això del teu baptisme deu ser una cosa important, ja que els tres Evangèlics Sinòptics el posen a l'inici de la teva vida pública. Però el llenguatge que fan servir és del tot incomprensible. No és imaginable que el "cel s'obri" i que "baixi un colom", com si fos un meteorit. Avui creiem en el Big Bang.

Fid'ho
D'acord. Cada època i cada cultura tenen el seu llenguatge. Cal adequar el llenguatge perquè comuniqui el missatge. I el missatge del meu baptisme és important.

Evy
Mirant-ho bé, aquí el mateix missatge ja corregeix el llenguatge. El llenguatge responia a la idea de dos móns: el món dels humans i el món dels déus, separats per la volta del cel. Però, de fet, el que diu el relat és que aquesta "volta de separació" desapareix; i, per tant, queda només un sol món. És així?

Fid'ho
El relat no fa ni geografia ni astronomia, però certament corregeix la idea dels dos móns. Com tu dius, de món només n'hi ha un. Però també cal dir que aquest únic món té més "realitat" de la que els geògrafs, astrònoms o físics poden copsar.

Evy
Els científics actuals disposen d'instruments molt poderosos per estudiar i conèixer tota la realitat, tant el microcosmos com el macrocosmos!

Fid'ho
Ben cert. Però jo t'estic parlant d'una realitat que queda fora del camp de la Ciència.

Evy
Fora del camp de la Ciència? Insisteixes en la idea d'un altre món?

Fid'ho
No! Es tracta d'una altra dimensió de l'únic món. Imagina una obra d'art. Per exemple la Mona Lisa. És un objecte totalment físic. Però és evident que, per a qui té sensibilitat artística, és molt més que un objecte físic. Encara que algú analitzés amb els instruments més potents tots i cada un dels seus àtoms i de les seves partícules subatòmiques, mai no hi trobaria l'art que molts hi admirem. L'art constitueix una altra dimensió que neix del diàleg entre l'objecte i l'espectador. L'art està en objectes físics, però queda fora del camp de la Física.
Doncs bé: Hi ha una manera de dialogar amb l'Univers i amb la Humanitat que ens fan sentir estimats. És una altra dimensió.

Evy
¿El teu baptisme és l'experiència de ser estimat? ¿I què passa amb les persones que se senten desgraciades o no estimades?

Fid'ho
És sobretot pensant en elles que els Evangelis parlen de mi. Perquè el sentiment de sentir-se estimat no neix només de la pròpia decisió. És la solidaritat amb els marginats allò que ens fa capaços de sentir la veu que ressona per a tothom: "Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". Jo vaig sentir-la quan vaig barrejar-me amb els pecadors que feien cua per ser batejats. També vaig sentir-la a la Creu, assumint la situació dels condemnats a mort. L'experiència de ser estimat arriba quan ens fem solidaris dels que no se senten estimats.

Evy
Jo diria que això és un sentiment purament subjectiu!

Fid'ho
¿És purament subjectiva la admiració davant d'una obra d'art? Ho és per als qui no tenen sentit artístic. Igualment: el sentiment de filiació és entès com a merament subjectiu només pels que refusen sentir-se humans amb els humans.