Entrevistes
amb Fid'ho
(Fill
de l'Home).
Exaltació
de la Santa Creu. (14 de setembre).
========================================
========================================
EVANGELI.
(Joan
3, 14-21).
NOTA.
La
litúrgia ens proposa un fragment de la 2ª part del diàleg de
Nicodem amb Jesús. Per poder entendre aquesta 2ª part és molt
convenient llegir també la 1ª. Per això l'escric aquí, en
vermell.
Hi
havia un dels fariseus que es deia Nicodem.
Era
un dirigent dels jueus.
Aquest
home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
-Rabí,
sabem que ets un mestre enviat per Déu,
perquè
ningú no podria fer
aquests
senyals prodigiosos que tu fas
si
Déu no estigués amb ell.
Jesús
li respongué:
-T'ho
ben asseguro:
ningú
no pot veure el Regne de Déu
si
no neix de dalt.
Li
diu Nicodem:
-Com
pot néixer un home que ja és vell?
És
que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare
i
tornar a néixer?
Jesús
respongué:
-T'ho
ben asseguro:
ningú
no pot entrar al Regne de Déu
si
no neix de l'aigua i de l'Esperit.
De
la carn en neix carn,
de
l'Esperit en neix Esperit.
No
t'estranyis que t'hagi dit:
"Cal
que nasqueu de dalt."
El
vent bufa allà on vol;
en
sents la remor, però no saps d'on ve ni on va.
Així
mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.
Nicodem
li replicà:
-Com
pot ser tot això?
Jesús
li respongué:
-I
tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?
Et
ben asseguro que parlem d'allò que sabem
i
donem testimoni d'allò que hem vist,
però
vosaltres no admeteu el nostre testimoni.
Si
no em creieu
quan
us parlo de les coses terrenals,
com
podreu creure’m
quan
us parli de les celestials?
Ningú
no ha pujat mai al cel,
fora
d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home.
«Com
Moisès, en el desert, enlairà la serp,
també
el Fill de l’home ha de ser enlairat,
perquè
tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.
Déu
estima tant el món,
que
ha donat el seu Fill únic,
perquè
no es perdi ningú dels qui creuen en ell,
sinó
que tinguin vida eterna.
Déu
envià el seu Fill al món
no
perquè el condemnés,
sinó
per salvar el món gràcies a ell.
Entrevista
amb Fid'ho.
Evy
Perdona, Fid'ho, perquè avui seré molt crític. I no parlaré del que dius en l'evangeli d'avui (i que no hi he entès res de res!) sinó d'aquesta "festa" estranya que els teus deixebles celebren avui: l'Exaltació de la Creu. ¿Com es pot fer una festa a la Creu, que és l'instrument de tortura i de mort més cruel i inhumà! Milers i milers de crucificats −i tu entre ells− escarnits públicament, abandonats a una mort terrible, convertida en espectacle per crear terror! ¿Què hi trobeu en la creu, que se'n pugui fer una festa d'exaltació? Això és un insult a tots els qui l'han (l'heu) patida!
Perdona, Fid'ho, perquè avui seré molt crític. I no parlaré del que dius en l'evangeli d'avui (i que no hi he entès res de res!) sinó d'aquesta "festa" estranya que els teus deixebles celebren avui: l'Exaltació de la Creu. ¿Com es pot fer una festa a la Creu, que és l'instrument de tortura i de mort més cruel i inhumà! Milers i milers de crucificats −i tu entre ells− escarnits públicament, abandonats a una mort terrible, convertida en espectacle per crear terror! ¿Què hi trobeu en la creu, que se'n pugui fer una festa d'exaltació? Això és un insult a tots els qui l'han (l'heu) patida!
Fid'ho
Estimat Evy: estic d'acord amb el que dius; però dius només la meitat del que va passar (i passa) a la Creu. És veritat: jo hi vaig morir −com milers de companys. Però també hi vaig ressuscitar −com milers de companys. I això és el que celebren els qui creuen en mi.
A la Creu (i en totes les formes de sentència a mort) hi coincideixen dues immensitats: la immensitat destructora del Poder inhumà i la immensitat creadora del Pare que acull en la seva pròpia Vida la vida dels crucificats.
Estimat Evy: estic d'acord amb el que dius; però dius només la meitat del que va passar (i passa) a la Creu. És veritat: jo hi vaig morir −com milers de companys. Però també hi vaig ressuscitar −com milers de companys. I això és el que celebren els qui creuen en mi.
A la Creu (i en totes les formes de sentència a mort) hi coincideixen dues immensitats: la immensitat destructora del Poder inhumà i la immensitat creadora del Pare que acull en la seva pròpia Vida la vida dels crucificats.
Evy
No. No hi estic d'acord. A més: això no lliga amb el que tu mateix vas dir quan estaves a la Creu (segons expliquen els evangelistes Mateu i Marc). Tu vas cridar: "Déu meu, Déu meu: per què m'heu abandonat?". Si tu mateix et senties abandonat pel teu Pare, ¿com se sentiran els milers de crucificats que ni tan sols coneixen Déu?
No. No hi estic d'acord. A més: això no lliga amb el que tu mateix vas dir quan estaves a la Creu (segons expliquen els evangelistes Mateu i Marc). Tu vas cridar: "Déu meu, Déu meu: per què m'heu abandonat?". Si tu mateix et senties abandonat pel teu Pare, ¿com se sentiran els milers de crucificats que ni tan sols coneixen Déu?
Fid'ho
L'Home ha estat fet per a la Vida. Per això la Mort, sentida com una negació de la vida, produeix una profunda sensació de frustració i d'impotència. La Mort no és un joc. És el moment suprem de la trobada amb la Realitat que se'ns escapa. És el moment de màxima solitud; i també és el moment en què només queda la confiança com a puntal on agafar-se. Les meves paraules eren un crit de solitud, i també una pregària. La més intensa; la més pròpia, i la més confiada. Perquè en la mort tot, absolutament tot es perd, excepte la confiança.
L'Home ha estat fet per a la Vida. Per això la Mort, sentida com una negació de la vida, produeix una profunda sensació de frustració i d'impotència. La Mort no és un joc. És el moment suprem de la trobada amb la Realitat que se'ns escapa. És el moment de màxima solitud; i també és el moment en què només queda la confiança com a puntal on agafar-se. Les meves paraules eren un crit de solitud, i també una pregària. La més intensa; la més pròpia, i la més confiada. Perquè en la mort tot, absolutament tot es perd, excepte la confiança.
Evy
¿I els que no creuen en Déu?...
¿I els que no creuen en Déu?...
Fid'ho
La trobada amb la pròpia mort és un nou naixement. Tu ara no ho entens, perquè la trobada amb la Mort no es fa des de la vida sinó des del límit de la vida. És el pas finíssim entre la vida plenament donada i la Vida plenament acollida.
La trobada amb la pròpia mort és un nou naixement. Tu ara no ho entens, perquè la trobada amb la Mort no es fa des de la vida sinó des del límit de la vida. És el pas finíssim entre la vida plenament donada i la Vida plenament acollida.
Evy
"Com un nou naixement"?...
Vaig tenir la sort d'estar present al naixement dels meus dos fills. Quina meravella! Ho han vist aquests meus ulls: aquelles vides plenament donades... a nosaltres, la meva dona i jo! I nosaltres sentíem les nostres vides com a plenament acollidores. No eren "pensaments". Eren "vibracions de les entranyes". Quin misteri, un naixement!!! Aquella vida, depenent de nosaltres al cent per cent...
I aquelles mans, al cent per cent acollidores, al servei d'aquella minúscula vida incipient... Aculls una vida del tot "donada" per anar fent-la del tot independent... Quin misteri, la VIDA!!!
Però no entenc que la Mort tingui res a veure amb tot això.
"Com un nou naixement"?...
Vaig tenir la sort d'estar present al naixement dels meus dos fills. Quina meravella! Ho han vist aquests meus ulls: aquelles vides plenament donades... a nosaltres, la meva dona i jo! I nosaltres sentíem les nostres vides com a plenament acollidores. No eren "pensaments". Eren "vibracions de les entranyes". Quin misteri, un naixement!!! Aquella vida, depenent de nosaltres al cent per cent...
I aquelles mans, al cent per cent acollidores, al servei d'aquella minúscula vida incipient... Aculls una vida del tot "donada" per anar fent-la del tot independent... Quin misteri, la VIDA!!!
Però no entenc que la Mort tingui res a veure amb tot això.
Fid'ho
Has parlat de "vibració d'entranyes". Les entranyes no "vibren" amb pensaments sinó amb presències. No és el mateix pensar en la Mort que sentir-la present, acompanyada de presències.
Has parlat de "vibració d'entranyes". Les entranyes no "vibren" amb pensaments sinó amb presències. No és el mateix pensar en la Mort que sentir-la present, acompanyada de presències.
Evy
Si el nen, abans de néixer, pogués "pensar" els canvis de sortir del si matern, segurament no s'hi atreviria... perquè la nova manera de viure, vista des de l'experiència del si matern, li semblaria tràgica i insostenible.
¿La mort, segons tu, seria com tallar el cordó umbilical?...
Si el nen, abans de néixer, pogués "pensar" els canvis de sortir del si matern, segurament no s'hi atreviria... perquè la nova manera de viure, vista des de l'experiència del si matern, li semblaria tràgica i insostenible.
¿La mort, segons tu, seria com tallar el cordó umbilical?...
Fid'ho
Ben cert. Però, tallat el cordó umbilical, allà estan els braços dels pares, incondicionalment acollidors.
Qüestió d'entranyes, com has dit tu. Les entranyes del Pare-Mare.
Ben cert. Però, tallat el cordó umbilical, allà estan els braços dels pares, incondicionalment acollidors.
Qüestió d'entranyes, com has dit tu. Les entranyes del Pare-Mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada