Entrevistes
amb Fid'ho (Fill de l'Home).
2on.
Diumenge d'advent. Any A.
EVANGELI. (Mateu 3,1-12).
Per aquells dies vingué Joan
Baptista,
que predicava així al desert de
Judea:
«Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop.»
És d’ell, que deia el profeta
Isaïes:
«Una veu crida en el desert:
“Obriu una ruta al Senyor,
aplaneu-li el camí”.»
Joan duia una capa de pèl de
camell,
es cobria amb una pell la cintura
i el seu aliment eren llagostes i
mel boscana.
Anaven a trobar-lo de Jerusalem,
de tot arreu de la Judea
i de tota la regió del Jordà,
confessaven els seus pecats
i es feien batejar per ell al riu
Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus
venien a fer-se batejar, els va
dir:
«Cria d’escurçons,
qui us ha ensenyat mai com podreu
fugir
de la justícia que s’acosta?
Demostreu amb fets que us voleu
convertir.
No visqueu refiats pensant que sou
fills d’Abraham,
que Déu pot donar fills a Abraham
fins i tot d’aquestes pedres.
Ara la destral ja està clavada a
l’arrel dels arbres,
i ja sabeu que l’arbre que no dóna
bons fruits
és tallat i llençat al foc.
Jo us batejo només amb aigua
perquè us convertiu,
però el qui ve després de mi és
més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni
d’aguantar-li el calçat.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant
i amb foc.
Ja té la pala a les mans per
ventar la seva era;
el seu blat, l’entrarà al graner,
però la palla, la cremarà en el
foc que no s’apaga.»
Entrevista amb Fid'ho (Fill de l'home)
Evy
Pensava que el “protagonista” dels Evangelis eres tu; però veig que tots comencen
parlant d’un tal Joan Baptista.
D’on surt i qui és aquest senyor? Què
té a veure amb tu?
Fid’ho
I tu, periodista expert, m’ho preguntes?
Si has de donar una notícia que saps que canviarà la societat, ¿no buscaràs de
saber i exposar les circumstàncies que la fan tan important?
Els Evangelis no parlen de mi com d’una persona particular sinó com a Fill
de l’Home. Parlen de mi per parlar de la Humanitat. Comencen parlant de “Joan” per mostrar la “novetat”
que jo significo en el llarg Procés
d’humanització.
Evy
Per parlar de la “Humanitat” potser seria millor parlar
dels teus pares. En canvi els Evangelis parlen més de Joan Baptista que dels teus pares.
Fid’ho
El procés d’humanització es fa amb l’oposició d’una força
contrària autoinduïda. Em refereixo a l’afany de domini que apareix en
el cor de la majoria dels Humans. Aquesta oposició ha estat denunciada sobretot
per una llarga llista de profetes, de totes les èpoques i de totes les
Cultures.
En els Evangelis, Joan Baptista representa tots aquests profetes que,
denunciant l’acció deshumanitzadora del Poder, han alimentat l’esperança
i la certesa d’un final exitós.
La meva vida, com a Fill de l’Home, només pot ser entesa connectant-la
amb tot el passat (antics Profetes) i el futur (nous Deixebles)
de la Humanitat.
La Humanitat és una “Història” que anem fent entre “dolors
de part”, però que sabem que acabarà bé.
Evy.
Dolors de part. Raó de més per parlar dels pares!
Fid’ho.
És una qüestió de llenguatge.
Els Evangelis parlen més del baptista que dels meus pares perquè,
per a allò que ens volen dir, serveix més la Història que la Genètica.
Amb tot, l’Evangeli de Mateu comença amb la meva "Genealogia" seguint la
línia de Josep fins a Abraham.
És una genealogia “retocada”. Serveix per connectar-me amb l’antic “Poble d’Israel”. Israel, que era un poble
oprimit, en el profetes "representa" tots
els Pobles oprimits.
També Lluc dona la meva Genealogia. Però tant Mateu com Lluc deixen clar
que la genealogia per Josep només connecta amb mi a través de
Maria, "esposa de Josep".
Maria engendra Humanitat no pas per la "força
del baró" sinó per la força de l’Esperit.
Evy
Perdona, Fid’ho: no ho acabo d’entendre.
Fid’ho
T’ho repeteixo: És una qüestió de "llenguatge".
L’Esperit només pot néixer de l’Esperit. Cada ésser humà neix amb un cos que
rep dels pares. El cos és el “suport” de la seva vida. Però la Vida li ve
de l'Esperit.
Els científics van descobrint l’evolució dels cossos, però no tenen
accés al misteri de la Vida que ve de l’Esperit.
Evy
Continuo sense entendre. La vida, ¿no és purament material?
Fid’ho
La matèria també "ve" de l’Esperit, i, gràcies a l’Esperit, té un horitzó
de plenitud.
El cos ens "capacita" per sentir la presència dels altres. Però és
la resposta que cadascú dona a aquesta "presència dels altres" allò que
genera un “nosaltres”.
El “nosaltres” ja és una realitat nova
i espiritual.
Evy
Una realitat nova i espiritual?...
Fid’ho
Així ho experimenten els profetes de tots els temps. Així ho experimentem
tots els Humans quan contemplem la pròpia vida i les vides que ens
envolten.
Tu mateix: Què veus quan mires els “vivents”?
Evy
Molta agressivitat!...
Fid’ho
D'acord... L'agressivitat és la “força contrària autoinduïda” de què t’he parlat abans.
Però, què més hi “veus”?
Com és que, essent l’agressivitat tan
destructiva, la VIDA sempre creix?
Què hi “veus” en les vides que t’envolten, a més a més de l’agressivitat?
Evy
... Generositat. Sí: generositat. Molta generositat...
Ho estic descobrint ara... pel fet que m'ho hagis preguntat...
Sense generositat no es pot entendre la Vida.
− ¿Volies dir això quan parlaves
de l’Esperit?
Fid’ho
Veig que ho vas entenent. Enhorabona!
Evy
Joan Baptista reconeix que ell només bateja amb aigua. Però anuncia que
tu batejaràs amb Esperit.
Com ho fas?
Fid’ho
És la meva missió.
Al Calvari, la meva vida va prendre forma de vida plenament donada. Aquesta
vida donada es converteix en Esperit en tots aquells que l’acullen
i l’assumeixen.
De maneres molt variades, tots aquells que acullen les vides
donades (la meva i les de tantíssims d'altres) escolten en el més profund de
si mateixos aquelles meravelloses “paraules” que jo, com a Fill de l’Home,
també vaig escotar, i que van canviar del tot la meva vida:
Tu ets el meu fill, el meu estimat. En tu m’he complagut.
Evy
No sé si ho acabo d’entendre... Però et diré una cosa: això de la “vida
donada” m’ajuda a entendre moltes situacions de la meva pròpia vida que fins
ara no havia entès...
− Haurem
de tornar-ne a parlar...
Fid’ho
Sempre que vulguis! És la meva “especialitat”.
